Administrar

Parlam de política, actualitat i reflexions personals.

Quan no hi ha arguments l'espectacle i el ridícul: Martínez Pujalte i l'Assemblea de Madrid.

cosmeb | 11 Maig, 2006 21:17

Hi ha dies en que ens hem de demanar molt seriosament quin servei fa a la democràcia els trists espectacles com el que ha protagonitzat el sr. Martínez Pujalte al Congrés dels Diputats avui, o els diputats autonòmics del PP a l'Assemblea de Madrid. Per a qui no hagi sentit la notícia en el primer cas el diputat Martínez Pujalte, possiblement el més histriònic cappare popular d'aquesta legislatura, s'ha dedicat a increpar a crits i insultar el ministre de defensa durant la sessió parlamentària d'avui dijous. El president del Congrés l'ha hagut de cridar a l'ordre tres vegades, com a un estudiant maleducat, advertint-lo que a la tercera l'expulsaria de l'hemicicle. En Pujalte ha seguit, imagin que per forçar la situació i l'expulsió, cosa que finalment ha succeït. Llavors no volia sortir, en fí... ha resultat penós veure tan trista actuació d'un representant dels ciutadans, ha fet empegueïr. Per altra banda a l'Assemblea de Madrid els diputats del PP s'han dedicat a cridar i exhibir esposes quan el portaveu de l'oposició socialista intentava parlar. No li volien deixar emprar la paraula... trist exemple de "democràcia" aquest de voler tapar la boca a l'adversari. Són dos exemples en un sol dia d'una forma patètica i ridícula d'entendre la feina d'un polític, d'un parlamentari. Han substituït les paraules, la raó, els arguments, pels crits, l'exhibició de gestos, la teatralitat i la comèdia. Gestos buits de continguts, de qui mai han sabut tenir un gest de dignitat. Aquests dies que el PP demana tantes dimissions convé recordar-lis que ni pel cas del Yak-42, ni pel Prestige, ni per la Guerra d'Irak, ni pel cas Fabra, ni per cap altra durant el seu govern, va dimitir un sol polític del PP. Està clar que el gest, buit de contingut, buit d'arguments, és el que pareix: pura comèdia, pur "esperpento.

Comentaris

  1. Y el que fue ministro en tiempos del Yak
    Lo que yo dudo es si habría tanto revuelo si no fueran dos militantes del PP. Cuantos casos parecidos ha habido parecidos en los que los abogados de un partido político no se han puesto a disposición? Estamos hablando de una sentencia que no es firme, no passis s'arada davant es bou.
    Joan | 12/05/2006, 07:32
  2. Re: Quan no hi ha arguments l'espectacle i el ridícul: Martínez Pujalte i l'Assemblea de Madrid.
    Hay una sentencia ahora que no hubo en tiempos de la derecha, sólo la hubo con el GAL. Confío que no parezca democrático las detenciones ilegales y la falsificación de documentos. Y ya no son opiniones sino una sentencia judicial. Es muy grave y el señor que en ese momento era el responsable de la policía no debiera ser ministro
    Fabián | 12/05/2006, 04:43
  3. Artistas y tirititeros
    Que vols del Martínez Pujalte, un tipo que se va fer famòs sortint al Pecado Original del tele 5. Ara crec que fa números per cqc però no li fan gens de cas
    enguillem | 11/05/2006, 22:01
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS