aframericanet

Certs fets provoquen certes reflexions.
Certa gent, no fa gaire, s’anava fent preguntes com aquestes: què és per a tu la democràcia; quin element hi valores més; per què mereix de ser respectada; en què la bases fonamentalment; quina valoració fas de qui roman al front de les institucions...
Seria interessant saber què hi diu, en general, la ciutadania... La favorable a qui es declara d'esquerres, o la votant de la dreta a ulls clucs; la defensora amb dents i ungles de l'espanyolitat de les nostres illes, o la impulsora d’uns Països Catalans lliures i independents.
Seria interessant saber quin paper hi assigna als doblers, als euros, als recursos econòmics públics: certament insuficients, però sens dubte també mil milionaris!
Sorgeix una reflexió: quina credibilitat es mereix una formació política democràtica que reconeix públicament que, per mantenir fidel la militància, no té cap altra sortida que anar davant notari?
A fer-hi què? Portar-hi un document, amb la signatura d’un ex-militant compromès privadament a pagar una multa milionària (500 milions de pessetes antigues!)
Motiu? Haver-se passat a l'altra banda, posant en perill l'exercici d’una parcel•la de poder municipal a mans del partit.
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de favors mutus i submissions? D'on ha pogut brollar una quantitat de doblers tan astronòmica...? S'hi rebutja o hi resulta delitosa la gent trànsfuga...?
Encara més: si això és així després, “a parte post”, què no deu haver passat també abans, “a parte ante”? Hi pot haver manera humana d'esbrinar, fil per randa, quants votants i militants han hagut de patir processos semblants! Si em votes, en sortiràs guanyant; si no em votes, en sortiràs perdent!
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de vots i voluntats?
En aquestes alçades del segle XXI, seria bo que ens deixàssim anar de romanços i ens atrevíssim a dir les coses pel seu nom, d'una vegada.
Això ja ve d'antic: una cosa és posar-se a servir la ciutadania. I una altra, molt distinta, servir-se'n per omplir-se les butxaques pròpies.
Vet ací un desig profund: que les nostres democràcies no esdevenguin mai cap farsa!

Cecili Buele i Ramis.
Palma.

D'altres enllaços: