Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat
evamarilen | 20 Juny, 2006 10:10 |
Com si el seu govern illenc pogués donar lliçons, d’una altra manera de fer-ho!
Com si fos el president d’una comunitat autònoma que li hagués reclamat a crits, -a les viles i ciutats, pels carrers i places-, una reforma estatutària!
És ben sabut.
És el seu govern el que pren la iniciativa i assumeix com a pròpia la missió d’encapçalar el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
La presenta al Parlament, no solament prescindint de qualsevol reclamació popular massiva i manifesta, sinó marginant-hi qualsevol casta de participació ciutadana activa.
Com a molt, es limita a crear un comitè de savis.
Li encomana la tasca d’avalar el projecte, amb estudis tècnics precisos, i dotar-lo de les garanties mínimes degudes.
Crea una Comissió d’assessorament i consulta.
Integrada per un màxim de 10 vocals externs, nomenats per la vicepresidenta, entre persones de prestigi reconegut i trajectòria professional dins l’àmbit del dret, la ciència política i l’economia:
- el rector de la Universitat de les Illes Balears,
- un catedràtic d’Història del Dret,
- el degà del Col•legi d’Advocats,
- el representant del Col•legi de Notaris,
- un ex-president del Consell General Interinsular,
- un senyor d’Eivissa,
- una catedràtica de Dret Civil,
- l’expresident illenc del Congrés dels diputats,
- un professor de Dret Administratiu,
- un ex-president de l’Obra Cultural Balear,
- un ex-president del Parlament
- i la directora general de l’Advocacia.
A les reunions, que es fan amb la periodicitat que fixa la vicepresidenta del Govern, hi poden assistir aquelles persones que la Comissió consideri convenient, per les seves condicions especials d’experiència o coneixements.
Des dels moviments socials i les xarxes cíviques, es considera valuós prestar una mica d’atenció a aquests sectors de la societat civil, convidats a participar-hi més activament.
Se’ls ha d’agrair, sens dubte, tota quanta aportació hi hagin pogut fer.
Això sí, tot d’una manera molt oficial, pentura massa; sens dubte, molt poc cívica.
Ja no es tracta de veure que hi roman al marge qualsevol batle/ssa que presideixi algun ajuntament o conseller/a que governi a qualque illa.
És que tampoc no s’hi veu cap representant de cap organització sindical i/o empresarial, cap entitat o institució social, cap col•legi professional, cap representant del món de la cultura, les arts, les ciències o l’educació... cap d’aquests sectors que conformen la societat illenca no ha pogut comptar amb l’oportunitat o el canal adient per fer-hi aquelles aportacions que consideràs pertinents.
Sembla que, d’això, no se’n pot dir un bon model de participació democràtica real i efectiva.
Les propostes polítiques republicanes sempre van molt més enllà... en la valoració positiva i la pràctica efectiva de la participació cívica.
Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra Republicana – Illes Balears i Pitiüses
"Menjaràs morena, no altres peixos, Menjaràs arròs amb gramenera. Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta. Et prohibiran trencar la c i geminar la ela. A poc a poc perdràs la fesomia. A poc a poc perdrà sonoritat la essa. La be i la ve serà un tant se me'n dóna. El so neutre es tancarà com una porta. Acabaràs amb el cos ple d'autopistes.” (Tonina Canyelles, Mallorca, 2008)
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |