Els uns i els altres

Estic d'acord amb la representació del teu mapa politic, excepte amb ICV, la part petita que entra al segment Espanya, tindria que ser al contrari, la part petita entra al segment Catalunya, doncs una cosa es el que diuen que son i l'altre realment el que son.

Tants caps ,tants barrets Tants caps tants barrets, es símptoma de mala tela al taler; si la cúpula d’ERC, no te prou recolzament per poder controlar tots els sectors de base d’aquesta ideologia política, malament ho tenim, perquè les esquerres puguin influir en les tasques de govern del nostre país ; alguna cosa s’ha trencat des del moment que ja tenim un mínim de tres trossos, que tots volen una participació del pastis polític, sense tenir en compte , que les minories incoherents, son favorables als partits majoritaris , que en el cas del nostre país, en tenim dos , els quals Madrid , disposa de la seva voluntat. Jo voldria preguntar, el perquè ERC, a tingut d’esperar al referèndum per intentar impedir la victòria del “si”, i no ho feu al Senat, quan ho tenia tant fàcil, si no podia confiar en els puntals de base del partit, tota vegada , que aquest rebombori intern , segur que ja be de temps. ¡ Ciutadans de Catalunya!-------¿-?------en el cas que no guanyi el “si”, preguem perquè guanyi el “ no” d’ERC , perquè si el no es del PP, tindrem feina per temps per encarrilar un nou estatut. Màrius Viella 40475590 Y La Bisbal 23-5-2006 T/. 972640762

Perquè s’ha trencat el tripartit E l tripartit s’ha trencat, gracies a l’incompliment de lleialtat per part del President del Govern de l’Estat Espanyol amb Catalunya , ( Rodriguez Zapatero), del compromís que feu públicament d’acceptar l’estatut que sortís consensuat i aprovat del Parlament de Catalunya; també , gracies a l’acord amb traïdoria i nocturnitat , entre Artur Mas i Zapatero, amb la complicitat de Pasqual Maragall , per esmicolar ERC. El Sr. Saura i el Sr. Boada , no fan altre cosa que remar a favor de vent, per poder continuar fent bullir l’olla, i conservar la cadira , per no tenir de seure a terra , que ja veurem quan de temps en gaudiran. La coherència de Carod Rovira , es innegable, com també la de tots els defensors de l’estatut aprovat el 30-9-2005; però compta, que el fet de votar “no” en el referèndum,, es afavorir al PP , el qual no esgrimeix els mateixos arguments per el “no”, i que la seva majoria , pot ser contraproduent a l’hora de voler reprendre noves propostes d’estatut , amb el risc de que Catalunya es quedi amb l’estatut de 1979, amb un govern sense esquerres , i una dreta radical , amb mes fums al cap, i un PSC, amb els pantalons baixats fins als turmells, (clavies), per satisfer al PSOE , i a CIU , amb la conformitat d’anar rebent almoines ,mentres que Bono ,Rodriguez Ibarra i Chaves , continuaran mamant de la mamella grossa, tot i que Duran i Lleida, formi part de l’equip de “cuiners a Madrid, manipulant la maquinaria” , i els menús culinaris , i els “culi.lingüis”, donant per assolits els seus anhels. Màrius Viella 40475590 Y La Bisbal d’Empordà 15- 5- 2006 T/. 972640762

Al Sr. Piqué Jo diria que no es Catalunya la causa de crispació,en tot aquest enrenou de l’estatut, tot al contrari , perquè tota la resta de la península Ibèrica, admira el nostre país, perquè es diferent ; som els catalans que produïm la crispació, perquè igual que el país , també som diferents, i no som com ells voldrien que fóssim.; i ho demostra, el fet de que ,ja son uns quants els regidors catalans del PPC, de diferents ajuntaments , que han sigut valents , sincers i nobles amb ells mateixos, quan s’intentava exigir, convertir-los en traïdors del seu país, cosa que espero que no siguin els únics catalans, disposats a ser valents, a l’hora d’exercir el dret de vot el 18 de juny , que en el cas de ser negatiu , tinguin la valentia de donar a conèixer per quin “no” s’han pronunciat, alliberant-se de l’esclavatge que priva de la llibertat d’expressió , com es, ser membre protector de una formació política. La dignitat , es tant amplia , que hom es incapaç de definir amb tot el seu contingut; però,a mes, la dignitat personal , te unes connotacions molt particulars , que hom creu que no s’han de deixar menysprear, tot i que esta demostrat que en política , per alguns, tot es vàlid. El Sr. Piqué , amenaça de portar als tribunals al PSC, per l’eslògan publicitari electoral, per “injuriós i calumniós”, i moltes coses mes, sense tenir en compta res de lo que la seva formació política (PP), a bramat als quatre vents amb falsedat i ressentiment, dels catalans; tot i haver tingut de demanar disculpes al Sr. Rajoy , per una intervenció , que va voler intentar ser una mica sincer amb Catalunya , i amb ell mateix.( Des del primer moment que es promogué la reforma de l’estatut , el Sr. Rajoy, fa us del “no” dels catalans que encara no s’han pronunciat a les urnes, diguent, que la majoria dels catalans “no” volem l’estatut ),que fou aprovat al Parlament de Catalunya , per el 89’9%, de vots a favor. Quan els fracassos politics marquen el camí cap al descens , i a la solitud com es el cas del PPC. nomes els interessos personals , poden justificar l’afany de lluita i subordinació, a les persones amb titulacions, provinents d’altes posicions del mont industrial , financer i jurídic; en el cas del Sr. Piqué, que no defalleix , fa palesa la rendibilitat de la carrera política, tot i estar a la oposició, amb poques possibilitats d’asseure’s al “cap de taula a la Plaça de San Jaume”. Màrius Viella 40475590 Y La Bisbal d’Empordà 19-5-2006 T/.972640762