promocat

PROMOCAT, una de tantes iniciatives cíviques sorgides a Mallorca amb la finalitat de difondre allò que s'hi fa, encaminat a la promoció i ús de la llengua catalana, no solament en l'àmbit de les institucions públiques, sinó també de les entitats i associacions que conformen la societat civil. A càrrec de: www.cecili.cat

En defensa de l’ús normal del català a Mallorca

cebramcat | 11 Desembre, 2005 10:25 | latafanera.cat facebook.com google.com

Som un ciutadà indignat, pel tracte vexatori que una colla de policies espanyols han infligit a una ciutadana mallorquina, pel simple fet que s’hi volia expressar en català, en plena via pública de Palma.

Fa bé aquesta valenta dona, en denunciar-los públicament, amb tots els mitjans que facin falta, per tal d’evitar que es tornin a repetir d’altres casos com el que li ha passat a ella.

No és de rebut que, en aquestes alçades del segle XXI, en plena construcció europea, hàgim de romandre subjectes a tractaments tan impropis d’una policia que vol ser democràtica, com el que ha rebut aquesta veïna, membre de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnats del Camp Rodó.

Com que consider que es tracta d’un vertader atac frontal al dret que té d’usar la llengua catalana sempre que vulgui, sobretot si es tracta de fer-ho amb funcionaris públics, vull encoratjar-la a posar el cas en mans de la justícia, perquè determini si ha estat correcta o no la seva actuació, i si ha estat correcta o no l’actitud adoptada per uns efectius de la policia espanyola que l’han duita a Comissaria, vés a saber tu per què!

És lamentable que, en una Mallorca que pretén ser mirall mediterrani, pont de mar blava democràtic, entre el nord d’Àfrica i el Sud d’Europa, hi hagi una dona que s’hagi sentit maltractada, com si fos una delinqüent, com una ciutadana que no pot anar tranquil•lament pel carrer, expressant-se educadament en la llengua que ha après dels pares i padrins.

Aquesta colla de policies, al meu mode de veure, no solament no tenen cap dret a bravejar d’infringir les lleis i normes vigents sobre seguretat ciutadana, conduint el vehicle de forma temerària, a gran velocitat per carrers cèntrics de Palma, sinó que tampoc no tenen cap dret ni un a fer ostentació de tractar amb menyspreu i prepotència una ciutadania, que no fa res més que adreçar-los la paraula en català.

És de lloar l’actitud adoptada per Joana Estarellas i Dolç, qui, després d’haver-s’ho pensat molt, ha reflexionat sobre els fets i els ha volgut denunciar davant l’opinió pública i les autoritats; veient que s’ha arribat a un punt en què resulta del tot inacceptable que se la consideri i tracti com una delinqüent pel simple fet de parlar en català.

No hi ha dret que se’ns tracti d’aquesta manera, a la gent que volem parlar en català a Mallorca!
Tenim lleis al nostre favor.
Les autoritats s’hi han d’implicar amb molta més fermesa.
No pot ser que hàgim de suportar tanta humiliació.

En aquestes alçades del segle XXI, ja no hi val que se’ns digui que, com que són uns efectius joves que venen d’Andalusia i no saben ni entenen el català, s’ha de ser comprensiu amb ells i se’ls ha d’entendre: parlant-hi en castellà!

N’hi ha que ja n’estan farts, d’haver d’anar girant la llengua cada dos per tres, i que ja no els dóna la gana deixar de parlar la llengua que els han ensenyat, pares, mares, padrins i padrines...
S’estimen més reclamar que l’aprenguin els funcionaris públics espanyols, abans de venir a guanyar-se les sopes a Mallorca!

En el cas de Joana Estarellas, es veu ben clar que ha pres la decisió de denunciar-ho públicament, no tant per una qüestió de caire polític, tècnic o administratiu, sinó per simples raons sentimentals.
Es tracta d’aquest sentiment profund que de cada vegada es va fent més intens dins ella i que la duu a estimar-se aquesta llengua de bon de veres.

Na Joana esdevé una d’aquelles persones que s’han tornat incapaceas d’acceptar passivament que se’ls impedeixi d’usar la seva llengua pròpia, la llengua catalana.
Enhorabona.
Coratge i endavant.

Cecili Buele i Ramis
Ciutadà de Palma

L’ús cívic de la llengua catalana a Mallorca posa de relleu un molt baix nivell democràtic en el comportament policial espanyol

És el cas d’aquesta ciutadana que treballa com a funcionària de carrera a l’Institut Balear d’Estadística.
Els fets succeeixen entre les 12:30 i les 13:30 de dilluns, dia 5 de desembre de 2005.

Mentre la ciutadana circula pel carrer de Sant Llorenç, del Puig de Sant Pere, s’adona que un cotxe s’hi acosta a gran velocitat.
Intenta recriminar el conductor, fent-li veure que no pot transitar d’una manera tan temerària per una via tan estreta...
Quan el vehicle és a la seva alçada, la ciutadana se’n dóna compte que es tracta d’un vehicle de la policia espanyola.
En baixen els dos ocupants, que hi adopten una actitud força agressiva i prepotent.
La ciutadana els diu, en català, que no hi poden circular tan veloçment.

Totd’una l’escometen amb aquestes:
- No he entendido ni una sola palabra de lo que acaba de decir. Hábleme en español.
La ciutadana reconeix que en aquell moment, en lloc d’actuar amb el cap fred, pren la decisió de reaccionar amb el cor i s’afanya a continuar expressant-se en català.
Insisteix al policia més vehement que allò no són maneres de conduir un cotxe per un carrer tan estret:
- Y usted qué sabe la prisa que tenemos! – li escomet el policia (que, pel que es veu, l’ha entesa perfectament!)
La situació es va desbordant en contra de la ciutadana, davant del fet que no vol canviar de llengua i de dir-hi que, si és cert que tenen tanta pressa, per què no usen la sirena...
- No le entiendo nada... – li diu el policia-.
Insisteix la ciutadana i li diu que està usant una de les llengües oficials d’aquesta comunitat autònoma...
En aquell moment, el policia li diu:
- Identifíquese
Ja hem ballat! Pensa la ciutadana.
Resulta que ha sortit un moment del seu lloc de treball, que és l’Institut Balear d’Estadística, on fa feina com a funcionària...
- Que se identifique, sáqueme su carnet de identidad.
Li explica la ciutadana que ha deixat un momentet el lloc de feina on té tota la seva documentació, que els pot acompanyar perquè comprovin que són certes les seves paraules, que no es troba gaire lluny d’allà on són...
- Si no me entrega su documentació, tendré que conducirla a Comisaría!
Sorpresa i astorada davant tot allò que li estava passant, la ciutadana insisteix que pot anar a cercar la documentació a l’oficina on treballa...
- Suba al coche!
La ciutadana és conduïda a la Comissaria del carrer Ruiz de Alda.
En pujar les escales, els demana on la duen.
La porten a una oficina, on, romanent dreta tot el temps, han d’omplir un formulari amb les dades relatives a qui és ella, quin nom té, quins llinatges, el nom del pare i de la mare, el domicili...
Quan la ciutadana els continua responent en català, el policia se’n riu de les expressions que amolla i en fa befa.
És el cas de quan li dóna la data del 18 de febrer...:
- Febrero, he entendido, y qué mas?
Un cop emplenat el formulari, la trauen fora de l’oficina i l’obliguen a entrar dins d’una altra habitació, on la fiquen i la hi tanquen, romanent-hi tota sola sense rebre cap casta d’explicació.
S’hi sent tan humiliada que no pot evitar d’esclatar i posar-se a plorar...
- Ahora vuelvo –li diu el policia, en tancar la porta.
La dura i crua experiència d’haver hagut de passar per la Comissaria de Policia, fa veure a aquesta ciutadana que l’actitud de tota la gent que hi treballa és tremenda.
Qualcú s’ofereix a fer-li de traductor del català al castellà...
Se li diu que ha de continuar romanent a l’habitació tancada...
Se l’emporten davant d’un altre senyor, que en coll de camisa adopta actituds cíniques, encollonant-se de la llengua, de la ciutadana, de les plorades que ha fet, dels nervis que la traïcionen, del nom de son pare i de sa mare, etc.
Li recorden i insisteixen que no pot anar sense documentació... que ells no fan altra cosa que obrir les diligències que els pertoca fer com a mantenidors de l’ordre...
El que més colpeix la ciutadana és que se li diu que, efectivament, han estat comprovades totes les dades referides a la seva persona i que s’ha pogut apreciar que no té antecedents!!!

Cosa que li fa veure que, efectivament, sospitaven que es podia tractar d’una vulgar delinqüent!!!!!

Comentaris

Francesc

No a la discriminació de la llengua.

Francesc | 11/12/2005, 17:52

El pitjor crec que ha estat el tracta discriminatori de sa llengua. El delegat del Govern ha de saber lo que ha passat i se l'ha d'informar i que prengui les mesures que calgui davant una agressió més contra la llengua pròpia de les illes Balears,que jan n'hi ha hagudes moltes de semblants.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb