El Blog d'en Potti

Festa Major de Vilafranca. Sant Félix.

potti | 06 Setembre, 2005 00:35

Aprofitant la sortida de la colla a Granollers per actuar, un parell (uns 20) ens varem quedar uns dies més per arribar a veure l'actuació de Sant Félix, emmarcada dintre de la Festa Major de Vilafranca. L'actuació en si és una de les que solen marcar la temporada castellera i un referent a l'hora de fruir d'aquesta tradició.

Per altre banda, la Festa Major de Vilafranca és una de les més tradicionals i on el seguici popular conta amb més balls i músics 'tradicionals'. Aquest any, la sorpresa va ser trobar-me amb en Pere J. Martorell acompanyant el Ball de Panderos de Vilafranca amb la seva xeremia. Aquest any però, per qüestions d'exàmens i altres herbes la part més festiva de la festa no la vaig poder aprofitar i només vaig poder veure una part del seguici (el que entra amb els castells el dia de Sant Félix) i ni tants sols vaig poder quedar-me al concert d'instruments de doble canya. Una pena.

Centrant-me en l'actuació. Aquest any s'ha vist el que es considera la millor actuació de l'historia. Els Castellers de Vilafranca han descarregat un castell d'aquests inimaginables acompanyat del sempre impressionant 4 de 9 amb folre i l'agulla i el immens 3 de 10 amb folre i manilles. Els Minyons varen ser els següents destacats, amb la torre de 9 amb folre i manilles carregada (dos al·lots varen caure), el 4 de 9 amb folre i el pilar de 7. A aquestes grans colles els varen acompanyar les dues de valls realitzant una actuació molt semblant (3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre) amb la diferencia que la vella només va poder carregar el 3 de 9 i la joves va descarregar el seu primer pilar de 7 folrat en molts d'anys.

L'actuació va començar a agafar ritme a partir de la segona ronda i no és va fer gens pesada. Al final, cada un a celebrar el que va poder i tots els de la nostra colla (perquè hi havia altres mallorquins entre les altres colles) varem anar a dinar convidats per els Minyons de Terrassa al restaurant de sempre on vare poder gaudir de l'hospitalitat d'una gran colla. Després del dinar, tren fins a Barcelona on ens esperaven avions i vaixells per poder tornar cap a la nostra illeta i recuperar-nos del llarg cap de setmana que varem patir.