El Blog d'en Potti

Enguany una cosa i l'altre em varen dur a viure el Sant Joan a Valls. Prou m'hauria agradat poder viurer-lo a l'illa però així van les coses. Celebrar el solstici lluny de casa i aprop d'amics també s'agraeix.

A Valls el Sant Joan és viu d'una manera molt particular per diverses raons. A valls, Sant Joan no és només la celebració del solstici com és fa a la resta de país sinó que forma part de la festa major (o millor dit ÉS la festa major) i per tant la celebració és més sonada i sentida que a moltes altres bandes. I al ser festa major la cultura popular i la festa que és crea al seu voltant té la rellevància que toca amb tot el seu seguici i la seva pròpia manera de fer la festa.

Completes.

Dia 23 al vespre, la nit de Sant Joan, ja hi ha festa muntada. A la tarda els grups musicals que acompanyen el seguici fan un concert per mostrar les seves habilitats però és quan comença a enfosquir que és pot donar per començada la festa.

Un breu cercavila per un parell de carrers del poble du tots els elements del bestiari fins al davant l'esglesia. I des d'allà, després d'una missa solemne (no ens podem desferrar de la religió), arriba tot el seguici fins a la Plaça del Blat on ballen primer per per separat i després tot junts. Quan ballen separats és l'únic moment que tenim per veure el Ball de Gitanes de Valls, ball amb una coreografia comú al de Vilafranca o al de Tarragona i que és parlamentat. Suposadament xerren sobre la política d'aquell darrer any però amb la gentada i renou que hi havia no és sentien les veus de les jovenetes que ho feien.

Després, l'actuació castellera de Completes on la Colla Vella Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Valls fan una primera repassada abans de l'actuació forta del dia següent. Enguany tant la Colla Vella com la Colla Jove sortiren amb els mateixos castells més una llenya per part de la colla jove.

Concerts... i matinades

I després de tot això va arribar el torn dels concerts i continuar la festa. La Kinki Beat va ser el grup encarregat de tancar el vespre i després un parell de Punxa-Discs varen allargar la nit fins que començà a clarejar. Moment per dormir de qualque manera dintre del cotxe i esperar el so fiblant de les gralles que anuncien les matinades. Això darrer va ser cap a les 9. Un dolç despertar.

Sant Joan

A primera hora la plaça del blat era deserta. El drac era l'única bèstia que la guardava. Obriren els bars cap a les 10 i mitja del matí. Poc a poc arribava la gent. Cares d'haver dormit poc o d'haver pres massa alcohol (o altres coses) abundaven.

El so dels músics afinant recordava que quedava poc per tornar a veure els valls i només calia mirar per la finestra per veure que poc a poc tots els elements del seguici de valls es col·locaven a plaça. A les 12 del migdia i davant l'expectació de molta gent un a un dansaren al mig la Plaça del Blat davant un bon grapat de gent que s'havia aconseguit aixecar del llit.

Començà el drac amb els Xeremiers de Son Roca (si, els Mallorquins) acompanyant-lo i poc a poc anaren passant els altres elements del seguici cada un amb els seus músics.

L'Àliga va ser un dels balls més aplaudits per la gent i no és per menys. Aquest és format per l'Àliga de la Ciutat (d'uns 70kg de pes) que la porta un sol home tota l'estona i tres al·lots disfressats d'aguilons. Els al·lots duen una roba i màscara que imita les plomes i la cara de l'àliga i ballen tota l'estona acompanyant l'Àliga. És per mi el ball més garrit de tot el bestiari de valls i també és el que més és diferencia de tots els altres. La raó? Senzilla, tant el Drac, els gegants o els capgrossos tenen uns balls que només és diferencien per el tòtem que el fa però l'àliga i els seus petits acompanyants rompen aquesta monotonia. És també per recalcar el vestit que duen els tres al·lots que, sense cap tipus de complement especial, curiosament deixa una ombra que recorda moltíssim a la d'un ocell.

La banda de música i la mulassa son les altres grans protagonistes. Amb la força que dona ser el element del bestiari més gran (en dimensions) i en moviments. La mulassa és esperada per els moviments que fa i l'espectacularitat que te quan volta. No te un ball complicat,un parell de moviments de peus dels portadors i unes voltes de reconeixement per veure si copetjen a qualcú per acabar amb tot un seguit de voltes a gran velocitat que provoquen l'admiració de tota la plaça i la pujada d'adrenalina dels que estan a primera fila (músics inclosos). I després, els castells.

Diada Castellera

Ni Sant Joan ni Valls serien el mateix sense els seus castells. Ja amb el migdia passat les dues colles de valls exhibeixen el millor repertori que poden dur fins el moment al davant d'una plaça amb força expectació. Enguany però, ha estat diferent. El baix estat de forma de les dues colles vallenques unit a tots els problemes interns que han tengut han deixat una plaça sense molta expectació i amb un públic escàs format majoritàriament per castellers d'altres colles. Però el que més vaig trobar a faltar va ser l'ambient. Ambient que si que havia respirat altres vegades en aquella mateixa plaça i que enguany no és trobava per enlloc. Ni tant sols al mig de les dues colles. Tot plegat va ser una actuació més curta que la de la nit anterior amb una Vella dels Xiquets de Valls que aconseguí carregar un 3 de 9 amb folre (gran castell per una altre banda) però que no s'aproxima al registre d'anys anteriors. Fa poc llegia que 'l'epicentre' casteller s'havia marxat cap al nord i això sembla la mostra. Ja veurem però com va l'any.

No hi ha més?

Idò per a mi no. Després de l'actuació partirem de Valls cap a Granollers que hi havia el CulturaViva però la Festa Major continuà un parell de dies més. Tal volta sense la força dels castells però si amb la resta de bestiari i balls.

Més fotos per ara a http://festimatge.skamot.com

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Fins aviat! Ens mudam cap a http://potti.skamot.com
• 12 hores de glosa.
• Obra social de la Caixa.
• Bon Nadal
• La diada de cultura...
• De tallers, combats i glosats a la Diada de Cultura Popular i Tradicional 2008
• Bocs i focs a Internet. Els d'Esporles al Youtube.
• Jo no vull apadrinar un extremeny, vull que m'apadrini un extremeny (i que me dugui a la universitat)
• Globalització, albarques i plats tradicionals.
• Unes noces de pinyol vermell!!

• festes [297]
• fotografies [258]
• gloses [18]
• Cultura Popular [511]
• Castells [242]
• coses d'ordinadors [49]
• blogs [23]
• poli­tica [82]
• moros i cristians [18]
• Música i ball [223]
• xeremies [83]
• cossiers [28]
• dimonis [79]
• correfoc [58]
• Varis [204]
• Viatges [37]
• focs [17]
• Què i on? [29]
• reivindicacions [63]
• llocs [13]
• uib [18]
• breu [18]
• programari lliure [18]
• educacio? [5]
• menjar [3]
• panoramiques [12]
• solidaritat [17]
• tv [2]
• gegants [30]
• contes [9]
• Sahara [25]
• Contes castellers [3]
• ball de bot [24]
• patrocini [3]
• hdr [2]
• medi ambient [8]
• llengua [6]

• pqxsdiyeqb: Muchas gracias. ?Como puedo iniciar sesion?
• rardfah: [url=www.iamnotarobot.net/instagram-free-followers-how-to-do-it/...
• rardfah: i am from Italy hello. Can you help me translate? /rardor
• rardfah: hi :) bross :)
• Carme Mas: se deixaren les exposicions de fotos, mon pare exposava!
• Pharmb906: Hi to all, how is everything, I think every one is getting more...
• rostit: Una falta de respecte per part de Convergència de les illes a la...
• rostit: Una falta de respecte per part de Convergència de les illes a la...
• Jaume Llompart: Belles imatges i bells records del qui fou Sant Joan Pelós al...
• embomabureGam: Lofty bye, sweet alternative other :)

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents