Debat de la Ciutat (1)
toniroig | 20 Juny, 2006 14:41 |
Sra. Batlessa,
… benvinguts a l’Ajuntament de la capital de Mallorca i de les Illes
Balears
Sres. i srs. regidors,
Ciutadanes i ciutadans.
És moment de passar comptes però també és moment de mirar cap endavant.
Estam, per utilitzar un símil futbolístic, en el final de la segona part del
partit; en la recta final d’aquest mandat. Falta ja poc per a pitar el
final d’un partit que –i tots hi hem d’estar d’acord- ha de guanyar
Intentaré, durant el temps que me permet el Reglament, desglossar la
realitat quotidiana del nostre municipi; contrastar la assonància entre la
Palma oficial i la Palma real.
Diu Hannah Arendt que “en política cal diferenciar entre fi, meta
i sentit” . Aquestes diferències són les que jo aquí i avui voldria
esbrinar: Quin és, sra. batlessa el seu projecte de ciutat? Cap a
on vol conduir Palma? Per què governa –o més ben dit comanda- de
la manera que ho fa?
El discurs que ens acaba de presentar no convida, precisament, a
l’optimisme; vostè no és la batlessa de tota
I, me perdonaran pel llenguatge, però la meva impressió és que el lema
que inspira el seu govern és ‘contents i fotuts’. Li dic, sra.
batlessa com ho veig. Una batlessa simpàtica i ja t’arreglaràs. Visca el
Mallorca, anem a passejar amb ses nines i qui dies passa anys empeny. Vostè sap
que jo no som partidari de paraules gruixades a la recerca de titular
però és aquesta la manera més directe d’expressar-li un sentiment.
Pot ser, al principi, vostè volia que el lema fora ‘pa i circ’
però, sra. batlessa, la veritat és que
sembla que només li queda el circ. A vegades li he comentat que aquest
saló de sessions me semblava més el plató d’una televisió cutre
que no la sala que representa la sobirania del poble de Palma. S’han
donat massa espectacles en aquest saló de sessions presidit per vostè.
Deia un polític italià que governar no és resoldre els problemes
sinó fer callar als que les plantegen. No sé si vostè ha begut de les
aigües de la política italiana –sé que canta, com Berlusconi- però si que hi
veig una clara influència; una clara influència però amb un problema afegit: els
problemes no se resolen, a Palma els problemes se cronifiquen. Vostès no
fan callar als que les plantegen: simplement les desqualifiquen. Massa
vegades ho hem vist en aquest saló de sessions que hauria de ser temple del
diàleg i la democràcia: els hem vist renyar a les mares del col·legi
Manjon, als frares de La Real, als veïnats de Ses Vies... Una re-lectura
d’aquestes actes no és, precisament, un edificant exemple d’oratòria sinó més
bé una xabacana exhibició de prepotència.
No vull però, encara, entrar en àmbits concrets sense fer una valoració
del pes i la projecció institucional del nostre Ajuntament. Li he de
dir, amb dolor, que la seva alcaldia és més una sucursal del Consolat de Mar
que no la punta de llança de defensa dels interessos de les palmesanes i els
palmesans.
Està clar que vostè no ha fet la mili però els fets, quan parlam
d’actuacions del Govern Matas a Palma –per cert, sempre como Pedro por su
casa i amb l’Ajuntament de comparsa- la presenten a vostè sempre com
a firmes, i en posición de saludo.
Ens podríem entretenir parlant del Metro, de l’hospital de referència,
del Palau de Congressos, de
Pareix que la història no va amb vostè. És fàcil d’imaginar:
- Sí José María.
- Lo que tu digas, José María.
No, miri, no. Són els interessos de la ciutat i vostè les ha de
defensar. Vostè té l’obligació al menys d’intentar-ho. D’intentar aconseguir que
la llei de capitalitat cobreixi, al menys, els costos de capitalitat
perquè sinó, me vol dir per què, sra. batlessa; per què sres. i srs. del
Partit Popular, per què volem una llei de capitalitat?. Una llei de
capitalitat que ens farà més pobres, una llei de capitalitat que ens
dóna competències sense dotació: el negoci de na peix frit.
No serà una llei per a la cohesió social i territorial de Mallorca i de
Balears, un equilibri per a la perniciosa macrocefàlia de Palma. No, tot
està preparat. És només una foto. El sús de la campanya electoral de
PP. La foto de la suposada re-conciliació. Ell, José
Ja veig el discurs de dia 31 de desembre, la batlessa al Secretari
General del PP, amb permís de Walt Whitman:
¡Oh, Capitán! ¡Mi Capitán! Levántate y escucha las
campanas;
Levántate, para ti flamea la bandera, para ti suena el
clarín,
L’arquitectura institucional de
Sra batlessa, ser la batlessa de tots i de totes no és interpretar en
fidelitat un guió escrit a dues mans des del Consolat i des d’Estudi General,
ser la batlessa de tots i de totes és assumir la responsabilitat de què la
ciutat i la ciutadania estan per damunt de l’agenda electoral del PP, per
damunt de la foto de maig del 2007.
I això, sra. batlessa, pel que fa al tot. Desgranar cada una de les
parts no dóna, desgraciadament, un resultat millor.
Per on començar?. Per les infraestructures?, per l’urbanisme?.
Urbanisme: la ciutat a cop d’ocurrència. Tal volta el trauma infantil
d’algú a qui els reis no li van dur mai un Monopoly.
A la penúltima dècada del segle passat aquesta ciutat va estrenar un
Pla d’Ordenació propi d’un ajuntament democràtic, integrador, que intentava
posar ordre, seny i sentit comú al desenvolupisme dels anys seixanta i
setanta. Un Pla fet amb la lògica –i sobretot amb les possibilitats- dels
primers anys de democràcia. Un Pla que, amb el pas del temps calia pol·lir i
perfeccionar per a construir una ciutat més sostenible, més vertebrada, més
respectuosa amb sí mateixa i amb la seva història i el seu patrimoni,... una
ciutat compacta i ordenada, en definitiva, una ciutat habitable.
Front aquest desig, front aquesta voluntat de teixir la ciutat de tots,
la darrera dècada del segle XX pel que fa a l’urbanisme de Palma fou la
dècada de l’exageració, de la mànega ampla, de l’excés... Una revisió del
PGOU feta en 1998 que en lloc d’acotar i reforçar els punts febles del pla
del 85 afegia damunt el banyat, donant barra lliure, evitant i ignorant
acotacions i limitacions necessàries que la tramitació anterior no havia pogut
resoldre.
Així i tot, les línies mestres de la ciutat actual, pel que fa a
la pedra i als plànols –i estic parlant exclusivament d’equipaments
comunitaris, d’espais públics, del que ens afecta a tots- estic parlant
dels parcs, les zones verdes, els centres culturals, les escoles, les
biblioteques, els centres de salut... són del pla del 85. L’única aportació
del PP ha estat l’estidora en el que és de tots i la mànega ampla en el que és
d’uns quans.
Deia, però, que amb els projectes que estan en marxa s’evidencia que han
viscut de les rendes del pla del 85, pla que ja s’acaba. S’esgota; sense
renovació i sense imaginació no se li pot treure més suc. L’evidència però
més clara del que estic dient és que s’han limitat a la pedra; han oblidat
les persones.
Sí, ja sé que des del discurs de l’any passat la batlessa repeteix amb
paraules buides que hi afegí a bolígraf que “fa política per a les persones”
però no, no hi ha projecte de ciutat; no hi ha projecte per a les persones:
vostè confia que la pols de les obres que estan en marxa impedeixi veure la
realitat ciutadana: vostè confia amb les festes que tapen les mancances del dia
a dia.
No tenen cap empatx en apropiar-se de les paraules, dels conceptes,
buidant-los de contingut. Deia vostè, sra. Cirer, en el discurs de l’any passat
que “Palma ha de ser la ciutat de les
persones i dels serveis”. D’acord,
batlessa, d’acord però on són les polítiques, les iniciatives i, sobre tot,
les partides pressupostàries per dur endavant aquest desig?
No són persones els veïnats de Ses Vies?
No són persones els veïnats de La Real?
No són persones els veïnats de Corea, dels Pullman, del Manjón o des
Pont des Tren?
Són persones els veïnats del Parc de Ses Vies als que se nega el dret
al descans per mor d’unes obres que s’han d’acabar abans de les eleccions?
Resulta curiós aquest cas. Incompliment de programa electoral –on deia
parc volia dir autopista- i cop mediàtic del president Matas: un metro desproporcionat,
una iniciativa sobredimensionada pensada més per al paper couché de la propaganda que per a les persones que se n’han de
servir i hi han de conviure.
Recordem que uns dies abans del cop d’efecte mediàtic el responsable
municipal de mobilitat deia que era descabellada la idea d’un Metro per
a Palma.
Són persones els veïnats de Son Espases? Són persones els malalts de
Son Dureta? Són persones els treballadors i treballadores de la sanitat
pública, de la sanitat de tots?
Per què s’ha retrassat un projecte que ja podria estar en
funcionament?, per què s’ha canviat la seva ubicació?, per què se destrueix de
manera gratuïta i innecessària una part important del nostre patrimoni rural i
mediambiental afectant a més de manera negativa al patrimoni cultural?.
Aquesta és la ciutat de les ocurrència. Segons de quin humor m’aixec
me carreg els projectes consensuats: Façana Marítima, Hospital o Palau de
Congressos, tant se val. L’objectiu és passar a la història com una bona
jugadora de Monopoly.
I aquí juguen diferents factors. Quan un mira amb calma l’actual equip
de govern arriba fàcilment a una conclusió: tants
de caps tants de barrets. Cada regidor, cada regidora, una xiringuito: un
institut municipal o un patronat per jugar i augmentar la burocràcia i la
despesa pública sense cap criteri d’eficiència. Cada un fa
Duim dos estius horribilis.
Són paraules seves, sra. Cirer. Esper que aquest no sigui el tercer. Qui serà
el següent? És una pregunta habitual de Cort. I això no és bo, sra. batlessa.
Del fitxatge estelar de
Què va passar amb
Ha trobat ja, sra. Cirer, alguna explicació comprensible a l’estrany
repartiment de taifes entre el sr. Gijón i el sr. Veramendi?
I podríem seguir però no me vull estendre parlant de polítcs, avui toca
parlar de Política encara que, sra. batlessa, amb aquests mimbres, vaja govern. Vaja govern.
Ja he dit que vostè ha preferit el govern de les pedres al govern de
les persones però, ja que això és així, com a mínim, les podríen fer netes
a les pedres. Palma és una ciutat bruta i EMAYA és una empresa que té
beneficis. Com se menja això?
Les pedres, una damunt l’altre, poden convertir-se en habitatge:
dèficit de la nostra ciutat. Ahir varen decidir no resoldre el tema de Corea.
No ens han explicat encara què ha passat, crec que algú hauria de comparèixer
voluntàriament, a petició pròpia per a explicar allò del viaje y las alforjas per què, la veritat, sra. Cirer, vaja paperot,
vaja paperot. Més d’un any perdut, empreses perdent el temps i els doblers,
ciutadanes i ciutadans engoixades per uns canvis traumàtics que ni se’ls hi
expliquen ni arriben. I vostè, més d’un any, en lloc d’exercir amb la vara de
batlessa, jugant amb una margalida: adjudic, no adjudic, adjudic, no adjudic...
Patètic, batlessa, patètic.
No han explicat el rerafons de Corea i tampoc han explicat Can Domenge.
Ja els varem dir que tiraven els doblers. No han tengut agalles institucionals
per aturar el despropòsit i s’hi han presentat com una promotora més;
aixó si, amb el know-how del koala fent un corral. Per això, sra.
batlessa, no necessitam regidoria d’habitatge.
Parlem ara, de les persones. De
El cert és que la gent de Palma, la gent de tota la vida, fuig. Se’n va
fora de Palma, a l’Àrea Metropolitana o més lluny: Marratxí, Calvià, Sencelles,
Llucmajor,...
Parlant de persones és obligada una referència al Pla Municipal de
Drogues, un pla aprovat sense el necessari consens i sobretot, sense la
necessària dotació pressupostària que hauria de garantir la seva aplicació.
Podríem parlar del dèficit de centres de dia, del dèficit d’escoles d’infants o
de l’encaparrotament en no pagar els llibres de text a les famílies.
Només amb les subvencions que ha donat el Govern Matas a una determinada
associació familiar hi ha una bona pessigada per començar. Però no, una cosa és
dir que se defensen les famílies i l’altra, molt distinta, és ajudar realment a
les famílies.
Escoles, centres de salut, unitats bàsiques de salut... Projecte
municipal? No. A remolc del Govern i de la Conselleria de torn. Això no és
l’Ajuntament de Palma, és la delegació del govern autonòmic a la ciutat
de Palma. A vostè li va el paper de Delegada, recordi però que el seu paper
hauria de ser el de batlessa de tothom i això, sra. Cirer, està clar que li
costa.
Vostè és la batlessa d’alguns caídos
por Dios y por España, no dels que caigueren defensant la Constitució i les
llibertats; vostè no ha estat capaç, encara, de conciliar. Veurem que passa el
18 de juliol.
Vostè regala solars a qui “comparte
los valores del equipo de gobierno” en canvi, els impostos les cobra a tothom; és
la batlessa dels que la van votar però a l’hora de contribuir, la gorra la
passa a tothom.
Passa la gorra a tothom però els serveis no arriben a tothom. Avui, ara
mateix, no tots els barris de Palma tenen el seu policia de barri. És cert que
el sr. Gijón mos pot treure un plànol dient que sí, que tot està cobert. Sí, ajuntant
quatre o cinc barris en un tot sòl segur que se cobreix la ciutat encara
que vostès saben que la policia de barri no és això. Palma necessita una
policia comunitària, propera, que faci tasques de prevenció i suport a la
ciutadania, la mà amiga per a sentir-nos segurs i això, batlessa, no ho tenim a
Palma. No ens sentim segurs als barris i no sabem si podem sentir-nos-hi al
propi quarter de la policia on esdevingueren fets encara no aclarits com
l’incendi d’un vehicle policial en el parking de Sant Ferran que hagués pogut
provocar una vertadera desgràcia.
Avanços institucionals com el ‘Defensor de la Ciutadania’ millor no
parlar-ne, no fos cosa que si el nomenen tregui els colors a l’equip de govern
un dia sí i l’altre també. Els ‘Districtes’, el procés de descentralització i
desconcentració municipal guanyaria el Guinness de les tortugues; la
participació ciutadana ni está ni se le
espera i algú, vista l’experiència, pensa que millor que les associacions i
plataformes no s’acostin per devers Cort perquè l’únic que faran serà
renyar-los.
Ara bé. Que ho paresqui que la gent participa. Qué bueno es el equipo de gobierno que mos deixa posar nom al
Palau de Congressos. No ens ha deixat decidir on havia d’estar; no, això no.
Però podem dir-li ‘Sa Murada’ diu el sr. Rodrigo de Santos. Sí, si al Palau de
Congressos li deim Sa Murada, a Sa Murada li podem dir Son Espases i, ja
posats, a Cort li deim Can Bum i tothom batejat.
No, sra. batlessa. No se m’ha oblidat. És la meva obligació demanar-li si
continua embullada amb el sexe. Si ja ha decidit aixecar el segrest dels
llibretons d’educació sexual; què passa amb les guies que de manera
incomprensible va retirar? On són? Les reeditarà amb el nihil obstat dels Legionarios de Cristo o serà una versió
d’Escrivà de Balaguer?
I, parlant de
Siau qui sou, deia Costa i Llobera, Siau qui sou
Les llengües són per comunicar-se, no per enfrontar-se; les llengües
són per dialogar. No vos mossegueu
Feis pedagogia. És qüestió de drets civils. No caldrà pla de
normalització quan els drets de les persones que volen viure en català
s’equiparin amb els de les persones que ho volen fer en castellà.
Vostè, batlessa, es defineix com a democratacristiana. Tal volta
citant-li Sant Agustí ho entendrà. Jo hi he arribat a partir de Popper. Diu
Popper que Sant Agustí descrivia la història política de la humanitat com a la
lluita entre el principi bo de la civitas dei i el principi dolent de la civitas diaboli, és a dir, entre
el cel i l’infern. Vostè no pot governar pensant que vostè i els que li fan la
bona, vostè i els que li donen suport, vostè i els que l’adulen tenen el
monopoli de la civitas dei i que la
resta, la xusma, nosaltres, som la civitas
diaboli. No batlessa, no. No es pot governar una ciutat sota paràmetres de
tan curta amplitud de mires. Els nostres i els que no ho són. Li deman que
vulgui ser la batlessa de tots i de totes.
Deia Mitterrand que hi ha dues maneres d’abordar una reivindicació
social. La primera consisteix en sumar dificultats per a justificar el fet de
que se renunciï a ella. La segona en considerar que es tracta d’una exigència
justa i que, si es compten els obstacles és amb la intenció de superar-los. Jo li deman avui i aquí que canviï de xip.
Que deixi de ser presonera del seu redol, del seu grup d’aduladors i que baixi
a l’arena; assumeix com a propis els problemes de la ciutadania; es digui cada
dematí davant el mirall: els
problemes de la gent són els meus problemes i estic segur que així,
batlessa, no hi haurà més Son Espases ni més Ponts des Tren. Recordi, com diu Innerarity
que els moviments de pro
Vostè que és mare de tres nines, quan siguin una mica més grans pot ser
li interessi un llibret de Régis Debray, ‘El civisme explicat a la meva filla’
on pot llegir-se aquest breu diàleg: -El ciutadà, ¿és només el que habita
una ciutat?, diu
Permeti doncs a la ciutadania participar
dels problemes que són de tothom, entengui que democràcia és quelcom és que
votar cada quatre anys.
I he deixat pel final una qüestió que crec
que és important. La ciutadania mereix un govern que no ens vulgui emblanquinar
constantment, que les seves polítiques siguin qualque cosa més que meres
estratègies de marketing, encara que, en això, sra. batlessa, li he de reconèixer: són els millors.
Amb dos dies de Fira de l’Esport i la
Joventut pretenen tapar 363 dies de mancances; varen vendre com a gran fita que
els autobusos de l’EMT no fossin xatarra amb rodes i ara ens diuen que tenen un
pla per a modernitzar l’Ajuntament. La veritat és que aquest pla només és per a
mig ajuntament ja que la meitat de la Corporació hi queda fora.
En la línia de solemnitzar el que és obvi se’ns presenta un presumpte
‘pla de modernització’ que no és més que un pla de normalització de les TIC a
mig, només a mig, ajuntament de Palma per què la meitat del pressupost que
maneja aquesta Corporació hi queda fora: pla de mitja modernització... encara
que aquí els traeix el subconscient: ajuntament antic i ranci que volen
modernitzar. Com a mínim si que els he de reconèixer el fet que accepten que
l’Ajuntament de Palma és antic i cal modernitzar-lo.
No vull acabar, sra Cirer, sense fer-li un prec específic, tot
recordant les seves paraules d’ara fa un any: “La Llei de Capitalitat està destinada a esdevenir, en aquest sentit,
l’instrument que faci possible l’exercici d’aquesta capitalitat sense haver
d’apurar més del compte el patrimoni sufragat amb el imposts dels residents de
Palma”.
Idò això batlessa. Té tot el nostre suport per aconseguir aquest
objectiu. Posi fil a l’agulla per què, per ara, res de res.
I, sincerament, sra. batlessa, mentre l’escolava m’ha vengut a la ment
la cançó de Celtas Cortos que deia ‘cuéntame un cuento y veras que contento me
meto en la cama y tengo dulces sueños’.
El problema és que el que ens ha contat és per despertar-se un parell
de vegades cada nit. Sra. Cirer, li queda un any. Jo li deman que els temps que
li queda vulgui ser la batlessa de tots i de totes, la ciutadania li ho
agrairà.
Moltes gràcies.
2006 |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Vaig voler canviar el món però no ho vaig aconseguir. De 1988 a 1991 com a regidor d'Educació a l'Ajuntament de Palma. Desprès fins al 2007 a l'oposició. En 1999 i 2003 vaig intentar ser batle de Palma però sempre quedarem a un escó. Del 2007 al 2011 vaig ser director de la fundació iBit (Illes Balears per a la Innovació Tecnològica). Afiliat al PSOE abans de cumplir la majoria d'edat hi vaig assumir moltes responsabilitats: secretari general de les Joventuts a Les Illes (1987-89) i al partit, a Palma, des de 1993 fins a la disolució de la Unió dels Socialistes de Palma, USP, en el 2003. Membre de les executives del PSIB-PSOE a Mallorca i Balears en diverses ocasions. A partir del 2011 vaig tenir clar que tocava fer una passa enrera. No ha estat fàcil. Pot ser el meu error fou voler posar la raó per damunt de l'emoció... He hagut de desaprendre moltes coses i aprendre'n moltes altres. Seguim aquí: www.toniroig.net
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juny 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
Recentment
Categories
Comentaris recents
- margalidaservercrespi: jo soc na margalida jo tambe deman per una mestres de son...
- joana: vull apendre a escriure rapit i sense mirar
- Hayek: La Universitat de Stanford es completament privada. I el...
- Pepet II: me pareix que per aqui hi ha moooolt d'indiooo
- Pepet: son els bons els que ens volen llevar el descompte aeri???
- toniroig: ...quins són els bons i quins són els dolents?
- Manos Fuera de Venezuela: Lo que pasó en Chile es lo mísmo que ha pasado en Honduras,...
- joanet: Toni, només dir-te que jo soc un enamorat de les pelis de bons i...
- Cil Buele: Que em pots dir on es pot trobar, sencer, aquest Pregó?
- aprendizdepanadera: idò sort amb la nova etapa... cap a proa sempre! una abraçada