toniroig | 05 Març, 2006 10:21 |
És qüestió ideològica; també de model de societat i, crec, també d'intel·ligència. Pot ser hi hagi problemes tècnics; problemes funcionals però, en principi, consider que és més important la propietat col·lectiva, la propietat de tots, que la propietat individual. No se tracta d'anar contra cap empresa, se tracta d'anar a favor de la majoria.
Fa més o menys un any vaig intentar que l'Ajuntament de Palma evolucionàs cap al software lliure. La gent de l'IMI em va tracta molt bé; els responsables polítics eren molt oberts però tenc la sensació que m'emblanquinaren. Més o menys, me van venir a dir que ells ja ho havien mirat i que, no és que fora molt difícil, és que era impossible.
Els meus coneixements de la 'bitologia' no em permeteren rebatre la seva argumentació però no me vaig quedar satisfet. He pensat tornar a intentar-ho canviant d'estratègia: demanar ajuda a altres internautes que segur que en sabeu més que jo.
Què vos deman: que m'ajudeu a construir un argumentari en favor del software lliure i a definir camps, iniciatives, projectes que se poguessin desenvolupar sobre aquestes plataformes. Jo ho duré al plenari i intentarem, a través de la pressió política, que s'aprovin les mesures que se vagin proposant.
A continuació teniu la Proposició que vaig presentar. Feis-me arribar els vostres comentaris aquí mateix o al meu correu. Gràcies.
PROPOSICIÓ QUE PREENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA A L’AJUNTAMENT PLE DE 31 DE MARÇ DE 2005, RELATIVA A L’EL.LABORACIÓ D’UN ESTUDI DE VIABILITAT PER TAL D’ IMPLANTAR EL SOFTWARE LLIURE A L’AJUNTAMENT DE PALMA
Les TIC són cada dia més presents en la vida quotidiana; la Societat de la Informació avança de manera imparable. L’Ajuntament de Palma, institució més propera al ciutadà, no pot romandre’n al marge. Podríem afirmar que els sectors més dinànics d’una societat són també els més alfabetitzats digitalment.
En el desenvolupament de les TIC hi ha un debat obert d’important calat i del que l’Ajuntament no pot restar-hi al marge: Windows vs. Linux, programari lliure vs. programari de propietat. Són ja moltes administracions les que han passat del sistema de llicències propietàries al programari lliure.
Administracions públiques d’arreu del món, com els governs de Brasil i França o l’Ajuntament de Munic (Alemanya), els governs autonòmics d’Extremadura, Andalusia, València, Aragó i ara, darrerament, Castella-La Manxa i la Generalitat de Catalunya defensen fermament el desenvolupament i la utilització de programari lliure en l’Administració Pública.
Per la seva singularitat i èxit cal fer esment al projecte LinEx, posat en marxa per la Junta d’Extremadura. LinEx és un projecte amb dues vessants: foment del programari lliure i alfabetització digital. LinEx ha tingut una important imiplantació en els centres educatius i, sobre la seva eficiència, només una dada: el càlcul d’estalvi directe és de 48.000 € per unitat docent (composada per 22 ordinadors), és a dir, una mitjana d’estalvi de més de 2.000 € per ordinador.
Per això, i amb raons tant econòmiques (d’estalvi) com socials i (de progrés col.lectiu), des del PSOE consideram convenient estudiar la migració gradual a un sistema operatiu de codi obert, la incorporació de programari i aplicacions desenvolupades en programari lliure i el foment d’aquest programari entre la ciutadania.
El software lliure no és un moviment nou, a mitjans dels anys 80 es començaren a posar en marxa organitzacions per donar suport a la creació, estudi i distribució d’aquest tipus de software, però és en aquests moments quan està experimentant un gran creixement a nivell mundial i les administracions públiques començen a seguir aquesta tendència amb la incorporació de sistemes operatius que se regeixen pel codi obert.
La definició de software lliure, és aquell que pot ser distribuït, utilitzat, copiat amb o sense modificacions. Aquesta distribució pot ser gratuïta o amb càrrec, però els codis font sempre han d’estar disponibles.
Els avantatges d’aquest sistema operatius se concreten en les anomenades quatre llibertats:
Les característiques del software lliure i les possibilitats que ofereix són conseqüència de les llibertats descrites, pel que es converteix en una oportunitat per les Administracions que aposten per un sistema segur i configurat a les necessitats pròpies de cada una de les seccions que la formen.
Els avantatges de la incorporació d’un sistema operatiu lliure i obert a les administracions es concreten en:
· Aprofitament més adequat dels recursos: moltes aplicacions utilitzades o promogudes per les administracions públiques són utilitzades per molts d’altres sectors de la societat.
· Foment de la indústria local: un dels majors avantatges del software lliure és la possibilitat de desenvolupament industrial local de software. Les empreses locals poden competir proporcionant serveis a l’administració, afavorint a les indústries locals que coneixen les necessitats del client i la proximitat geogràfica.
· Independència de proveïdor: L’administració no pot, ni ha d’elegir contractar a un subministrador donat, com passa amb el software propietari, pel que el lliure permet que qualsevol empresa interessada pugui proporcionar-lo i també qualsevol tipus de servei sobre aquest.
· Adaptació a les necessitats exactes. les peculiaritats de l’administració fan que aquest sigui un factor clau per a l’èxit de la implantació d’un sistema informàtic, en el cas del software lliure, l’adaptació pot fer-se amb major facilitat.
· Escrutini públic de seguretat: Per a una administració pública poder garantir que els seus sistemes informàtics fan només el que està previst que fassin es un requisit fonamental, aquest aspecte queda resolt amb l’aplicació d’un sistema operatiu lliure.
· Disponibilitat a llarg termini. Moltes dades que manegen les administracions i els programes que serveixen per calcular-les han d’estar disponibles varis anys, és molt difícil assegurar que un programa propietari estigui disponible quan hagi passat un llarg període de temps, pel contrari en el software lliure l’aplicació està disponible, amb seguretat, perquè qualsevol la porti i la deixi funcionant segons les necessitats de l’administració.
Per altre banda, Microsoft ens diu que “Las principales empresas y analistas independientes lo confirman: windows tiene un coste total de propiedad inferior al de Linux i ofrece mejores resultados” (http://www.microsoft.com/spain/servidores/ hechos /default.asp).
Per tot això, el Grup Municipal Socialista presenta la següent:
PROPOSICIÓ
Palma, 11 de març de 2005
JA | 05/03/2006, 21:39
Antoni Mas | 05/03/2006, 15:01
Pep Torro | 05/03/2006, 14:37
paurullan | 05/03/2006, 14:16
FrIkI | 05/03/2006, 13:46
Pep Torro | 05/03/2006, 13:05
Tolo | 05/03/2006, 11:59
Vaig voler canviar el món però no ho vaig aconseguir. De 1988 a 1991 com a regidor d'Educació a l'Ajuntament de Palma. Desprès fins al 2007 a l'oposició. En 1999 i 2003 vaig intentar ser batle de Palma però sempre quedarem a un escó. Del 2007 al 2011 vaig ser director de la fundació iBit (Illes Balears per a la Innovació Tecnològica). Afiliat al PSOE abans de cumplir la majoria d'edat hi vaig assumir moltes responsabilitats: secretari general de les Joventuts a Les Illes (1987-89) i al partit, a Palma, des de 1993 fins a la disolució de la Unió dels Socialistes de Palma, USP, en el 2003. Membre de les executives del PSIB-PSOE a Mallorca i Balears en diverses ocasions. A partir del 2011 vaig tenir clar que tocava fer una passa enrera. No ha estat fàcil. Pot ser el meu error fou voler posar la raó per damunt de l'emoció... He hagut de desaprendre moltes coses i aprendre'n moltes altres. Seguim aquí: www.toniroig.net
| « | Juny 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
Mal ejecutado pero buenas intenciones
infiltrado | 12/03/2006, 19:27