nubulaya

II Festival Internacional de Cinema i Drets Humans

nurukundo2005 | 07 Maig, 2005 09:39 | Compartir:

Drets Humans de Mallorca, una entitat que duu més de tres dècades impulsant a Mallorca i des de Mallorca la defensa dels drets humans –allà on sia que es vegin potejats- també participa enguany en l’organització del II Festival Internacional de Cinema i Drets Humans.

És un festival que se celebra a Palma, entre els dies 5 i 20 de maig de 2005.

Es tracta d’una sèrie seguida de sessions cinematogràfiques, obertes a tothom i gratuïtament.

S'hi passen pel•lícules curtes, d'alt contengut social, que reflecteixen situacions ben concretes i diverses d'arreu del planeta, on es comprova la necessitat de treballar, amb més intensitat que mai, en la defensa i promoció dels drets humans més elementals.

Totes les pel·lícules es projecten a la Sala 8 de Cines OCIMAX, instal·lació situada a la Sortida de la carretera de Valldemossa, dins la barriada palmesana de Cas Capiscol.

Cada dia, a les 20:00 hores hi ha la projecció d’alguna d’aquestes pel•lícules:

Ainoha i el mar (20’)

Escoles (55’)

Els malalts de la fam (55’)

El cel als seus ulls (11’)

És la meva vida (74’)

Una gran meravella (60')
Narra la vida i peripècies de tres orfes sudanesos que es passen mitja vida entre camps de refugiats i escapant de la guerra provocada al seu país.
Viuen guerres, malalties, gana, fred, solitud...
Sobreviuen un èxode de grans dimensions fins que arriben a Nordamèrica, on són acollits de manera diversa per algunes famílies nordamericanes que els tracten de la forma que consideren millor...
La pel·lícula se centra en les vides de dos al·lots i una al·lota durant un any i mig.
S'hi remarquen els seus respectius processos d'assimilació cultural nordamericana, que no poden defugir la marca inesborrable de la guerra viscuda al Sudan...

Els nens d’Arna (85’)

El meu cos i la meva sang (84’)
presentada i comentada per DRETS HUMANS DE MALLORCA, dilluns, dia 9, a les 20:00 hores a la Sala 8 d’OCIMAX (Sortida carretera Valldemossa)
En el Dia d’Europa, una representant d'aquesta entitat es fa present a OCIMAX per presentar al públic assistent la projecció d’aquest film.

Dóna les gràcies a la directora del Festival, Conxa Pinos; com també al Govern de les Illes Balears, i molt especialment a la Direcció General de l’Oficina dels Drets del Menor; a Mila Melero, coordinadora de totes les ONG implicades; i a l’ànima del Festival, que són tots els voluntaris i col•laboradors, que amb el seu treball i suport fan possible aquesta nova edició del Festival Internacional de Cinema i Drets Humans

Presenta el documental que duu per títol El meu cos i la meva sang, obra singular de Jonathan Karsh dels Estats Units de Nordamèrica.

S’hi destaca la importància de la dignitat humana i de l’esforç per la normalització de les persones amb discapacitats dins la nostra societat occidental, que és tan competitiva i que valora amb desmesura malsana, tan sols la bellesa dels que són joves i prims i l’èxit dels triomfadors, enfront dels quals, sembla que no hi tenen cabuda ni els marginats socials, ni els discapacitats, o senzillament, les persones normals que tenen qualque dèficit.

Als Jocs Paralímpics de l’any 1996, celebrats a Atlanta, la competició estava sent molt disputada i cap de les atletes no aconseguia destacar sobre les altres. Les vuit competidores estaven donant el millor de si mateixes. S’acostaven a la meta quan, de sobte, una d’elles, que tenia la síndrome de Down, va ensopegar i va caure a terra. Impotent va començar a plorar. Les altres van afluixar la carrera, es van girar, varen anar totes cap a ella, la van ajudar a aixecar-se i, agafades de la mà, van córrer totes juntes fins a la meta final.

El públic es va alçar i van començar a aplaudir com mai no s’havia aplaudit a ningú en aquell estadi. Això succeïa entre gent anomenada “discapacitada”!

La protagonista d’aquest documental, Susan, una dona que ha adoptat onze fills, ens demostra que tots els problemes poden superar-se amb amor i amb confiança. Fa realitat el lema de la nostra estimada utopia, d’allò que és ben cert: Un altre món és possible.
Juvies (66’)

Com ja succeí l'any passat, en la seva primera edició, esdevé una bona oportunitat d'acostar-se a aquestes peces cinematogràfiques que, com manifesta el director general de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, Sr. Gaspar Rullan, ens permet veure més de prop l'encert de l'ONU quan es marca i remarca els 8 OBJECTIUS DEL MIL·LENNI: