satalaieta | 21 Març, 2005 23:55
Sang veneçolana en l'Estadi. Foto Diario de Mallorca
En l'Estadi de Son Moix de Palma de Mallorca.
Arango, un bon jugador del Mallorca, veneçolà, una molt bona persona, va caure desplomat, inerta, sense respiració, inconscient, amb convulsions i maxilar superior dret trencat i llavi partit, després de rebre en el seu rostre l’injustificable colzada de Javi Navarro, un jugador violent (el seu entrenador Caparrós incita a la violència, molt més allà de la fortalesa física) davant la permissivitat de l'àrbitre (arbitro significa que arbitra, imparteix justícia, no que sigui arbitrari) Pino Zamorano que es va aliar amb la desvergonya agressiva del Sevilla encebant-se contra el Mallorca a partir de l'agressió explicada (sempre els covards s'alien amb els violents).
Comencem per tranquil·litzar al lector: Arango, feliçment, s'està recuperant, després d'haver estat un temps en la UCI. Tot, en el temps, es recordarà com un immens malson i un esglai morrocotud sofert, en directe, per milers d'espectadors, i l'esposa de Arango, la primera i més angoixada.
El negoci, la màfia estesa i ampliada fins a l'espectacle de masses ha convertit el que antany era l'esport viril i apassionat del futbol en una farsa, en ocasions, apassionadament violenta. Tan farsa i, en ocasions, tan violenta, com era la lluita lliure americana (USA, per descomptat). I si la justícia esportiva i la justícia penal no es posen un poc “justes” i tallen d'arrel la violència (el circ, mentre no sigui comprat, en perjudici d'uns i benefici d'uns altres, no mata a ningú i fins i tot fa riure) arribarà el dia en que haurem de comentar un succés com l'agressió (injustificable, més o menys dissimulada: “jo només em protegia”, encara que les imatges mostren altra cosa: el colzada) incitada per Caparrós i comesa per Navarro en la persona de Arango, amb un resultat molt més lògic: la mort d'un jugador.
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social
Coordinador de l'Associació Humanista de Comunicació (contra totes les violències)
Palma, 22 de març de 2005, any de l'educació
l'Arc Mediterrani (abans Arc46), l'arc català. El primer de tota la sèrie. Va començar l'any 1998 (ja hem sobrepassat els 10 anys) i sempre ha estat amb tu i ha existit gràcies a tu. Com a bloc va començar volguent ser "interactiu", però s'ha hagut de conformar en ser "proactiu", per manca de debat suficient. Com a proactius hem participat en la manifestació i en tota la campanya que ha possibilitat la tornada, a la gestió de les nostres institucions, del PC (Pacte de Consens, de totes les forces polítiques democràtiques, retirant la única autoritària, la de les tupinades i destruccions ambientals de l'ínclit expresident). I quasi bé, casi sempre, hem encertat la intenció i voluntat a les eleccions que ens afecten més directament: una opció més progressista, formada per més de dos partits (les majories absolutes, o quasi absolutes, es converteixen en dictadures contra el poble). Antoni Ramis Caldentey
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |