El bloc d'en Manel

Estimem Mallorca - Qui estima Mallorca no la destrueix!

Discurs “patrio” del batlle de Calvià, l’Espanya perduda (II): Contestació a ‘Erasmo de Belfast’

Manel | 12 Setembre, 2005 10:15

Reconec que mai m’han agradat les pàtries, i molt menys, quan aquestes creixen hipòcritament baix uns valors dels quals ni de bon tros en són posseïdors.

La primera part d’aquest article és una crítica (una visió personal basada en fets històrics) que jo qualificaria de constructiva. En ella vaig donar el meu parer de com s’havien construït els Estats o regnes, l’Estat o Imperi Espanyol en concret, la resta en general: baix les ànsies del poder (econòmic).

En primer lloc, se m’acusa de manipulació històrica, cultural, religiosa o racial, motivat per ambicions futures. Em temo que les repressions que han sofert tots els pobles són evidents, i especialment acarnissats en la llengua i la religió (i repeteixo, l’Estat Espanyol en concret i la resta en general).

El meu problema és l’ambició política futura? Què la coneixes ‘Erasmo’? La meva ambició política és molt senzilla: república, socialisme, cultura, ecologia, justícia social i dret a l’autodeterminació dels pobles (tal com reconeix l’ONU). La república que doni el poder a qui correspon: al poble. El socialisme, que trenqui les classes socials (igualtat d’oportunitats per a tots). Cultura, com a manifestació d’un poble lliure. Ecologia, perquè som una part més de la natura i la necessitam per sobreviure. Justícia Social, tots som iguals. Dret a l’autodeterminació, res a veure amb el patriotisme, sinó amb el dret de poder decidir (no implica llevar organitzacions supranacionals que coordinin els interessos generals, llegeixi’s Estat Espanyol, Europa, ONU,...).

L’Estat Espanyol ha tingut en la república federal l’oportunitat de defensar totes les nacions que la integren. Lluny d’això, i sense cap manipulació històrica, ha cercat eliminar qualsevol expressió cultural que no fos la castellana. José Rodrigo Villalpando, 29 de gener de 1716: “La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es una señal de la dominación o superioridad de los Príncipes o naciones ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porque la sujeción obliga con la fuerza. Los efectos que de esta uniformidad se siguen son muy beneficiosos, porque se facilita la comunicación y el comercio; se unen los espíritus divididos o contrarios por los genios; y se entienden y obedecen mejor Las Leyes y Ordenes. Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.”

Si per defensar la nostra cultura cal demanar l’autodeterminació ho fem, perquè sa cultura no és més que la manifestació d’un poble que és lliure. Si assassines una cultura, assassines la llibertat d’una col·lectivitat.

Espanya, ideal de pau i d’orde cristià? Què vols que et digui. Són molt els sacerdots que han viscut proscrits pels seus ideals cristians i socialistes, que jo comparteixo. I precisament, a Espanya, l’Església no s’ha caracteritzat per seguir un missatge d’amor (inquisició, imposició de la cultura castellana, suport a feixistes,...). Ideal de pau? Hem de trepitjar els que no són castellans per aconseguir-ho? Crec que és tot el contrari. Religió única? Cap religió és representant de la pau o la justícia. I per altra part, podríem aprendre una mica de la convivència durant l’època d’Abderramán III o si vols, de l’etapa cristiana de Toledo sota Alfonso VI durant al segle XI.

Veig que ignora que no tots els cristians són nacionalistes espanyols, i aquests conformen un sector molt important del nacionalisme (de dretes i d’esquerres) d’Euskal Herria i els Països Catalans. I per altra part, et torno a recordar, que cap religió es propietària dels valors de pau i justícia, cap!

Diu que el catalanisme i la resta de dogmes de fe contemporànies neguen la història mil·lenària d’Espanya. El sentiment d’identitat catalana i Basca, tot a la repressió soferta, ha sobreviscut i es manté des de fa segles. Per molt que vulguis, no ho pots canviar.

Diu que puc plorar a propòsit dels “Decretos de Nueva Planta” o la “Constitución de Cádiz”? Llevar la llibertat no és per a riure, sinó més bé, per plorar. Pitjor és però, que aquesta mentalitat ha sobreviscut en forma de lleis i decrets fins als nostres dies contra tota manifestació no castellana, no cristiana, no liberal.

M’acusa de voler dibuixar fronteres que complaguin les meves ambicions de “patriotismo de campanario”. Bé, mai he estat patriota, mai. I possiblement les pitjors fronteres han estat creades per gent que, com vostè, defensa un sistema econòmic liberal. Aquestes fronteres es diuen nord i sud.

Diu que la joventut catalanista només vol dividir la civilització present!! Quin doi! Un catalanista defensa la seva cultura com a expressió de la seva llibertat! Què a cas vostè es pensa que tothom ha de ser castellà, cristià i capitalista liberal??

Catalunya un poble insolidari? Catalunya cerca, com la resta, satisfer les seves necessitats sanitàries, d’educació, d’infrastructures,... tal com li correspon en funció de les seves aportacions. Vagi a Alemanya i digui’ls que són uns insolidaris perquè només volen aportar un 1% del seu PIB.

Diu que és republicà i considera traïdors a la Casa Real amb Espanya i els seus pobles germans. Féu-vos-ho mirar, encara viu dins l’Imperi Espanyol. Per jo, la Casa Real no és traïdora, simplement sobra. I si aquesta família s’ha passat els tres últims segles defensant la supremacia castellana, més encara. Perquè en comptes d’unir la gent dins un projecte (com ho podria ser una Europa) el que ha fet ha estat exterminar manifestacions culturals i religioses. Motius? Pots seguir llegint a José Rodrigo Villalpando i totes les lleis i decrets que els darrers tres segles han cercat la castellanització del que avui està sota control espanyol. El mateix per a França.

ERC marxista? Des de quan diu? Ara m’ha fet recordar uns quants polítics d’ERC que pertanyien a la burgesia catalana, afusellats i assassinats pel feixisme espanyol. ERC té molta història i perquè ho sàpiga, són socialistes.

Xerra de la meva joventut com a font de la meva “estupidez”, és a dir, dels meus ideals. No crec que l’edat em curi dels meus valors, no m’agradaria arribar a ésser com vostè.

Diu que hem venut el nostre esperit a tercers (fa referència a polítics) que no donaran un cèntim per noltros, per sa nostra llengua, per sa nostra cultura, per sa nostra idiosincràsia... quan sacien les seves ànsies de poder i glòria. Bé, per començar, jo estic a les bases. Creu que el fet de fer feina des d’organitzacions per a la defensa de la llengua, per a la defensa del medi ambient, solidaritat amb els immigrants i amb el tercer món, pacifistes,.. és vendre l’esperit a tercers? Noltros fem feina per a una col·lectivitat. I com diu Bartomeu Bennàssar: “la meva fam és una necessitat material per jo, la fam dels altres m'és un deure moral, una urgència espiritual”.

Vostè sí que està venut, i ben venut, al liberalisme, que per poder funcionar a glòria i poder d’uns pocs, necessita destruir el medi ambient, les cultures minoritàries i com no, un tercer món. I que si cal dur a la guerra a un País, no ho dubta.

Què sóc crític amb el capitalisme liberal? Sens dubte, però això no em converteix ni en marxista ni en anti-economia de mercat. Com ja he dit, república, socialisme, cultura, ecologia, justícia social i dret a l’autodeterminació dels pobles. Com diu, aquesta és sa meva “estupidez”. Som joves però també JASP.

Discurs “patrio” del batlle de Calvià, l’Espanya perduda


 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb