p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

J - FSMed. I Fòrum Social de la Mediterrània

CIL | 20 Març, 2005 18:04 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

12. Fundacions presents al Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

A les quatre fundacions de caràcter polític ja esmentades, que serveixen perquè puguin fer-se presents al Primer Fòrum Social Mediterrani algunes formacions polítiques força conegudes, s'hi han de sumar un bon grapat d'altres fundacions diverses que també hi fan les seves aportacions, des dels vessants que les caracteritzen.

Així, a la Fundació Josep Irla (ERC), que col·labora en la presentació dels seminaris/tallers relacionats amb “Els Fòrums Socials Mundials, motor d'una nova relació entre societat civil i representació política” i “Els pobles sense estat del Mediterrani: és viable la creació d'una xarxa de col·laboracions?”; a la Fundación Europa de los Ciudadanos (IU/EUiA/PCF/BEP/RCI) que s'ofereix a exposar el tema relatiu a la “Unió Europea i Constitució: una altra Europa és possible”; a la Fundación de Investigaciones Marxistas (IU), amb la seva “Reflexió sobre les polítiques migratòries a l'estat espanyol”; se n'hi afegeixen d'altres ben diverses, com és el cas de:

La Fundació Josep Comaposada:
realitza el seminari/taller sobre “Difusió del nou codi de treball entre els joves treballadors al Marroc “.

La Fundació Mohamed Ali per a la Formació i l'Estudi de Tuníssia:
participa en l'organtizació i realització del seminari taller sobre “Deslocalització i precarietat a la Mediterrània”, amb la intervenció de Habib Guiza com a ponent.

La Fundació per la Pau:
intervé en diversos seminaris tallers, en dies i indrets també diversos:
En un d'aquest, conjuntament amb altres entitats, presenta el tema de la “Militarització, Segurerat i NoViolència”. Mentre que en un altre fa enriquidores aportacions sobre el “Desarmamament, camí de pau.”

La Fundació Terra:
participa en el Primer FSMed amb un seminari/taller que anomena: “Els plans d'acció energètics, locals, alternatius i tous. Una aportació des del manifest per una Nova Cultura de l'Energia”.

La Fundació Randa:
amb Lluís Maria Xirinacs i Antoni Ricart, presenta “Una eina per construir la pau: Centre d'Estudis Joan Bardina”.

La Fundació Catalunya Segle XXI:
conjuntament amb la Fundació Alfonso Comin i representants d'altres entitats ofereixen reflexions sucoses relatives a la “Justícia al Mediterrani: contra els paradisos fiscals” o sobre “Solidaritat al Mediterrani: impostos globals i desenvolupament”.
La mateixa Fundació Alfonso Comín, juntament amb la Fundació Lluís Espinal exposen conjuntament el tema relacionat amb la “Guerra Infraestructural i urbicidi a Palestina”.

La Fundació Pere Ardiaca:
presenta el seminari/taller sobre "Alternatives i resistències al model desenvolupament actual".

D'aquesta manera, es pot veure que les aportacions fetes per les més diverses organitzacions i moviments socials contribueixen a enriquir un Fòrum Social on han estat presents entitats d'índole ben diversa: sindicats, partits polítics, fundacions i altra casta d'entitats i associacions desitjoses de construir un altre Mediterrani en pau i amb drets.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

Contengut d'aquest bloc:

12. Fundacions presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
11. Partits polítics presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
10. Organitzacions socials presents al Primer Fòrum Social Mediterrani
09. Dia cinquè: l'endemà mateix del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona. Algunes impressions personals.
08. Dia quart, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
07. Dia tercer, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
06. Dia segon, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
05. Dia primer, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona
04. Drets Humans de Mallorca i altres entitats mallorquines presents al FSMed
03. I FSMed
02. FSMed a la Fira Barcelona
01. Participació de la CGT-Balears al Fòrum Social de la Mediterrània

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

11. Partits polítics presents al Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

Si s’atenen les imatges de la gran Manifestació realitzada el darrer dia del Fòrum pels carrers dels voltants de la plaça d’Espanya de Barcelona, la presència de partits polítics esdevé gairebé escassa...
Llevat d’algun representant d’IpC-Verds que porta alguna pancarta, poqueta cosa més.

De fet, tractant-se d’un fòrum com aquest, on s’exclou la presència directa dels partits polítics, reservant-s’hi la presència exclusiva a les organitzacions i moviments socials, són les respectives Fundacions les que n’organitzen seminaris/tallers, amb la presència de representants dels partits corresponents. Si se n’atén la presència real, doncs, la que figura a la programació oficial del Primer Fòrum Social Mediterrani feta pública per l’organització, les coses poden canviar una miqueta.

La temàtica no deixa de ser força interessant:

Divendres, dia 17, entre les 12 i les 18 hores, la Fundació Josep Irla i d’altres quatre entitats programen un seminari taller (codi 1320, a la P2) sobre Els fòrums socials mundials, motor d’una nova relació entre societat civil i representació política. S’emmarca dins l’eix temàtic Democràcia i drets humans.
Tot i que no s’hi fan presents tots els ponents, entre d’altres, hi figuren: Joan Saura (dIPC-Verds, conseller de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya); Elio di Rupo (president del Partit Socialista de Bèlgica i vicepresident de la Internacional Socialista); o Joan Puigcercós (secretari general d’ERC), etc.

D’altra banda, organitzat per la Fundació Europa dels Ciutadans, també dins l’eix temàtic Democràcia i drets humans, s’hi munta un seminari/taller (codi 2875, a la S9) sobre Unió Europea i Constitució: una altra Europa és possible.
Es programa per al divendres, dia 17, entre les 14 i les 16 h.
Els participants representen formacions polítiques com IU, Gaspar Llamazares i Marga Ferrer; EuiA, Jordi Miralles; Refundació Comunista (Itàlia); Partit Comunista Francès (França); o Bloc d’Esquerres (Portugal).

L’endemà mateix, la Fundació d’Investigacions Marxistes, dins l’eix temàtic Migracions, hi munta un seminari/taller (codi 1281, a la S4) que gira entorn de la Reflexió sobre les polítiques migratòries a l’estat espanyol. Es programa per dissabte, dia 18, entre les 16 i les 18 h, intervenint-hi, entre d’altres, Susana López, responsable de l’àrea d’Immigració d’IU.

El mateix dissabte, dia 18, entre les 14 i les 16 h, el Fòrum Social Grec organitza un seminari taller (codi 1457, a la S16).
S’emmarca dins l’eix temàtic Conflictes, militarisme i pau, programant-se’n les traduccions en grec, anglès, espanyol, àrab, turc i italià.
S’hi tracta la temàtica relativa a Balcans, Mar Egeu, Xipre: regions de pau i de cooperació.
Hi intervenen representants d’AKEL (Partit Progressista de la Gent Treballadora, de Xipre); d’ODP (Partit de la Llibertat i Solidaritat, de Turquia); i de SYN (Coalició d’Esquerres, de Grècia).

També el mateix dissabte, dia 18, entre les 16 i les 18 h, la Fundació Josep Irla conjuntament amb CIEMEN/CONSEU, dins l’eix temàtic Democràcia i drets humans organitza el seminari/taller que gira entorn de la temàtica relativa a Els pobles sense estat del Mediterrani: és viable la creació d’una xarxa de col•laboracions?.
S’hi programen les traduccions en català, anglès, francès i àrab.
Hi és prevista i programada la intervenció, entre d’altres, de Pilar Dellunde, d’ERC.

És clar que la presència de partits polítics en un fòrum social d’aquestes característiques no és la predominant.
Queda reduïda, fins i tot indirectament a través d’alguna Fundació, a algunes poques formacions polítiques progressistes i d’esquerres, de l’àmbit més proper als Països Catalans.
Discutible o no, amb les dades recollides, no es pot afirmar que s’hi hagi fet visible, directament, la presència de representants de partits polítics d’altres àmbits mediterranis.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

10. Organitzacions sindicals presents al Primer Fòrum Social Mediterrani

Nombroses han estat les organitzacions sindicals que han participat en el Primer Fòrum Social Mediterrani que s’ha celebrat a Barcelona, durant quatre dies seguits.
Pràcticament de tots els països que envolten les quatre ribes de la Mar Mediterrània.

Seria molt pretensiós voler abastar tot quant fou i representà la presència i la temàtica de les organitzacions sindicals al Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona.
Un esdeveniment d’aquestes característiques, imponent pel gran nombre d’assistents, divers per la varietat d’orígens i procedències, i força complex pels nombrosos canals per on circulava la temàtica exposada, ho fan tan difícil que resulta gairebé impossible.
Tres conferències diàries, que es donaven a la mateixa hora en indrets distints, no et permetien de fer-ne el seguiment complet, de les 9 que s’hi arribaren a fer en tres dies.
Set eixos temàtics, entorn dels quals giraven les diverses intervencions, complicaven encara més aquesta tasca; i, com que m’havia proposat de participar en l’eix “Democràcia i drets humans”, representant l’entitat Drets Humans de Mallorca, se’m feia impossible d’accedir als altres sis.
Més d’una cinquantena de seminaris i tallers que diàriament s’hi feien, durant dues hores seguides, als 25 espais reservats en aquell recinte immens de la Fira Barcelona, tampoc no et facilitaven gaire les coses.

Tot i amb això, i corrent el risc d’aventurar-me a perdre’m pels viaranys de la presència i la temàtica sindical tractada en aquest Primer Fòrum Social Mediterrani, m’ha semblat interessant arreplegar certes dades que consider rellevants.
Una de les tres conferències inicials d’aquest Primer Forum Social Mediterrani celebrat a Barcelona, que portava per títol “Defensant els drets, construïm la pau”, i que acollia la intervenció de representants de Palestina, Israel, Marroc, Catalunya, Síria, Algèria i Líban, ja feia veure ben a les clares la presència característica de “conflictes” a la Mar Mediterrània.
El conflicte palestí/israelià, o el sahrauí/marroquí que hi excel•leixen, no n’amaguen molts d’altres que també es produeixen en diversos indrets i àmbits d’actuació social i política que es desplega a totes quatre ribes d’aquest Mare Nostrum.
No és d’estranyar, doncs, que la temàtica desplegada per les organitzacions sindicals en aquest Fòrum hi aparegués ben marcada per aquestes dues línies d’incidència primordials: la Mediterrània, una mar de pau, la Mediterrània, una mar de drets. També a l’àmbit sindical.

Si s’haguessin de resumir en uns quants punts els assumptes tractats als diversos seminaris i tallers on participaren representants de les més diverses organitzacions sindicals mediterrànies, es podrien sintetitzar de forma diversa.
M’ha semblat oportú fer-ho en aquests 7 següents:

  1. Agricultura
    S’hi estudia l’impacte de les polítiques agràries europees en el conjunt de la Mediterrània. S’hi fa conèixer la campanya alimentària del moviment camperol a Espanya, Palestina, Itàlia i Algèria. S’hi presenten les fortes lluites camperoles a Egipte.
  2. Dona
    S’hi fan seminaris i tallers sobre com viuen el conflicte les dones sahrauïnes, sobre el treball de les dones i la sostenibilitat de la vida; sobre les perspectives i les estratègies del feminisme a la Mediterrània, les activitats femenines o les contradiccions entre el sistema patriarcal i el capitalista.
  3. Joves
    S’hi proposa una major mobilitat juvenil, amb centres de trobada i intercanvi cultural a la Mediterrània. S’hi difon el nou codi de treball entre els joves treballadors del Marroc.
  4. Migracions
    S’analitza el llibre verd de la Comissió Europea sobre l’entrada de treballadors migrants per raons econòmiques, i el marc emigració/immigració que s’hi està elaborant. Es tracten assumptes relacionats amb migrants i fronteres. Es proposa la construcció d’una xarxa de monitoratge social a la Mediterrània. Es reflexiona sobre les polítiques migratòries a l’estat espanyol.
  5. Regions
    S’apunta a construir regions de pau i cooperació als Balcans, Mar Egeu, Xipre. Es presenta el Sàhara Occidental com una descolonització inconclosa, un conflicte estancat. S’analitzen les relacions Espanya/Marroc i, en general, la frontera sud. S’estudia la incidència dels moviments socials i la qüestió Palestina Israel: de Porto Alegre a Barcelona. Es parla dels revolucionaris avui i les lluites a la Mediterrània, de les col•lectivitats locals, com a punt de suport a la resistència enfront de la mundialització neoliberal
  6. Serveis públics
    La Directiva Bolkestein i els serveis públics és al punt de mira de molts seminaris i tallers on participen sindicalistes: es parla del dret a l’educació a la Mediterrània; del desenvolupament del sistema d’atenció primària en els serveis sanitaris nacionals: la participació de la ciutadania; de la qüestió social com a dimensió necessària per al canvi a la Mediterrània del Sud; de la representació social i els drets de pensionistes i de persones majors en el procés de canvi; de les llibertats sindicals; de la liberalització i privatització dels serveis públics en el marc del GATTS. S’hi proposa un observatori social de la Mediterrània i es propugna l’elaboració d’una Carta de Drets Socials a la regió mediterrània.
  7. Treball precari
    L’atur i la precarietat són al centre de moltes de les trobades que organitzen els sindicats presents al Fòrum: la deslocalització i la precarietat a la Mediterrània; els drets dels treballadors, els drets socials i la forma urbana, l’organització de la ciutat en la dimensió de l’economia social. S’hi analitza la precarietat, com una nafra que afecta tots els nostres àmbits de vida. S’hi proposa la unificació de les lluites d’aturats i sense feina, i que les veus de la societat civil i sindical ressonin més fort al Mediterrani: que de les rendes dèbils es passi a la renda bàsica dels iguals.

La presència d’organitzacions sindicals al Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona esdevé ben notòria i significativa.
Només a títol d’exemple, entre moltes d’altres, se n’hi poden esmentar algunes que figuren al programa amb algun representant com a ponent:
AMDH (Marroc)
- Adib Abdesselam
ANDCM
- Ali El Allaoui
- Mohssin Doukkali
AVALOT (Joves de la UGT Catalunya)
CCOO
- Eva Hernández (País Valencià)
- Javier Martínez (Espanya)
- Javier Doz (Espanya)
- Neus Moreno (Catalunya)
CDT (Marroc)
- Abdelkader Zraih (Marroc)
- Touriya Lahrech (Marroc)
CGIL (Confederació General Italiana del Treball)
- Desare Melloni (Bologna)
- Dino Greco
- Titti Di Salvo
CGT
- Agustín Gómez (Espanya)
- Eladio Villanueva (Espanya)
- Diego Rejón (Espanya)
- Jean François Courbe (França)
- José Antonio Carretero (Espanya)
- Juan Carlos del Val (Catalunya)
- Sira del Río
COBAS (Itàlia)
- Elettra Anghelinas (Utàlia)
- Francesco Amodio
- Giancinto Solito (Itàlia)
- Piero Bernocchi (Itàlia)
- Vincenzo Miliucci (Itàlia)
CTUWS (Egipte)
- Kamal Abbas (Egipte)
CUSC (Catalunya)
- Josep Biel (Catalunya)
IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya)
- Luís Blanco (Catalunya)
KEMETE/OLME (Grècia)
- Pavlos Charamis (Grècia)
OTOE (Grècia)
- Zois Pepes (Grècia) People Houses (Turquia)
- Ilknur Birol (Turquia)
Red Dos Orillas
SNAPAP (Algèria)
- Amrani Lakhdar (Algèria)
- Chouicha (Algèria)
- Rachid Malaoui (Algèria)
STES-i (Espanya)
- Beatriz Quirós (Espanya)
UGT
UMT (Marroc)
- Abdellah Lefnatsa (Rabat)
- Mohamed Hakesch (Rabat)
- Samira Kinani (Comitè de Dones de Rabat)
UNMS (Unió Nacional de Dones Sahrauïnes)
USOC
USTEC/STES (IAC)
- Rosa Cañadell (Catalunya)
Via Campesina
- Ahmed Zaky Ahmed Mohamed (Egipte)
- Gianni Fabbris (Itàlia)
- M. Beshir Abdel Rahman Sakr (Egipte)
- Paul Nicholson (Euskadi)
- Sahinda Hanem Abd Al hamid (Egipte)
- Vittorio Angnoletto (Itàlia)

És evident que la participació d’organitzacions sindicals en el marc d’aquest Primer Fòrum Social Mediterrani ha contribuït, sense cap casta de dubte, a enriquir-hi les aportacions que s’hi han fet.
També ha servit per intercanviar idees, plantejaments i estratègies tendents a enfortir la lluita que, des d’aquestes organitzacions sindicals, s’està impulsant contra el model neoliberal que s’està imposant arreu del món.

Cecili Buele i Ramis,
CGT-Balears

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

09. Dia cinquè:
l'endemà mateix del Primer Fòrum Social Mediterrani.
Algunes impressions personals.

Una trobada tan multitudinària com aquesta, que es perllonga durant quatre dies seguits, amb la presència d'un bon grapat de milers de dones i d'homes compartint la dèria de creure i pensar en un altre món possible, no pot deixar de causar impressions diverses, molt fortes, dins l'ànim de qui sia.

Si, a més a més, aquesta trobada vol esdevenir capaç de contribuir a ationar la lluita cívica per transformar la Mediterrània en una mar de pau i de drets, les impressions hi esdevenen encara molt més intenses.
Malgrat el silenci -de les paraules i les imatges- als grans mitjans de comunicació i difusió, amb un NO rotund a la guerra i un NO més rotund a les ocupacions; i amb un altre NO rotund al neoliberalisme, i un NO encara més rontund al patriarcat, a Barcelona, durant quatre dies seguits, s'hi han manifestat milers de ciutadanes i ciutadans de totes quatre ribes de la Mar Mediterrània.

Els fets són els fets, encara que no n'apareguin imatges als mitjans de comunicació convencionals -més abocats a col·locar com a protagonistes les actuacions polítiques dels que, amb recursos públics, els alimenten i nodreixen econòmicament, que aquelles altres actuacions positives d'uns moviments socials que s'aboquen més clarament a fer-hi sorgir les greus contradiccions que comporta aquest model econòmic neoliberal tan nefast per al conjunt de les societats-.

El fet és que, als palaus núm. 1 i núm. 4 de la Fira Barcelona, -situada a la plaça d'Espanya i a l'avinguda Reina Maria Cristina que puja cap a Montjuïc-, s'hi arrepleguen com a participants més de 5.000 dones i homes de gairebé tots els països que donen a la Mar Mediterrània, (d'altres indrets del món, també, pel que fa a ponents, col·laboradors, voluntaris, informadors...).
S'hi pot veure gent que prové de països com Albània, Algèria, Balcans, Bòsnia, Croàcia, Egipte, Espanya, França, Grècia, Irak, Israel, Itàlia, Jordània, Kurdistan, Líban, Líbia, Marroc, Països Catalans, Palestina, Sàhara, Sèrbia i Montenegro, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre, etc.

També s'hi constata un altre fet: s'hi parlen moltes i molt diverses llengües.
Traduïdes per gent voluntària que s'ha ofert generosament a col·laborar amb Babels, una de les criatures traductores més ben parides a Catalunya per a esdeveniments d'aquestes característiques.
S'hi té l'oportunitat de sentir parlar en la llengua pròpia gent que parla en albanès, amazigh, anglès, àrab, català, espanyol, esperanto, euskera, francès, grec, hebreu, italià, kurd, portuguès, serbocroat, turc, etc.

Un altre fet remarcable, en la realització d'aquest Primer FSMed de Barcelona, és que s'hi pretenen seguir i mantenir els criteris i la metodologia característics del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.
Tot basant-se en eixos temàtics, conferències, seminaris i tallers, exposicions, concerts, assemblea de dones, assemblea de moviments socials, performances,manifestacions al carrer, projeccions, espectacles als carrers, etc. s'hi duen a terme les més diverses i enriquidores aportacions en un ambient plural, lliure, obert a la participació de tothom qui ho desitja.

Quant als eixos temàtics, se n'hi tracten set:
democràcia i drets humans
conflictes, militarisme i pau
drets econòmics, socials i models de desenvolupament
migracions
diversitat cultural
model desenvolupament
dona

Pel que fa a les organitzacions, moviments i entitats socials, resulta de tot impossible ressenyar-hi tots i cadascun dels representants assistents.
Per exemple, s'hi han vist, entre d'altres, representants de sindicats presents a l'àmbit dels Països Catalans, com són: CCOO, CGT, USTE, UGT.
També hi són presents un bon nombre de representants d'altres tantes entitats mallorquines, com són ara ATTAC-Mallorca, Càritas Mallorca, CGT-Balears, Drets Humans de Mallorca, Fòrum Social de Mallorca, Grup d'Homes contra la violència masclista, STEI-i, etc.

En representació de Drets Humans de Mallorca, tenc l'oportunitat de participar i assistir a seminaris, tallers i conferències que tenen a veure amb el primer eix temàtic: democràcia i drets humans.
Resulta força enriquidor, tant pel que fa a les ponències, com pel que comporta el contacte i la comunicació amb gent tan diversa.

En relació amb els ponents, s'hi pot comptar amb la col·laboració i presència de nombroses persones, d'àmbits ben diversos, que hi aporten les pròpies experiències i coneixements.

És d'agrair i de lloar la gran tasca desplegada, abans, durant i després del Fòrum, per la gent que ha dedicat els seus esforços a les tasques d'organització.
Un esdeveniment d'aquestes característiques comporta molts de detalls que s'han de tenir sempre ben presents, a l'hora de dur-los a terme amb un mínim d'èxit.
Pel que sembla, i al marge de qualsevol altra avaluació que se'n pugui fer posteriorment, s'hi ha aconseguit superar l'aprovat que, des de fa uns anys, s'intentava assolir, tot superant els nombrosos i diversos obstacles que han anat sorgint fins i tot als mateixos moments darrers.

S'hi deuen haver pres bona nota de les mancances. I, ben segur, s'aconseguirà de superar-les en esdeveniments posteriors.

El Primer Fòrum Social Mediterrani s'ha acabat.
Comença, doncs, el temps de veure'n els efectes en el camp de la pau i dels drets, com també en el camp de les iniciatives d'oposició al neoliberalisme i al patriarcat, a les guerres i a les ocupacions militars, des de la Mar Mediterrània estant.

Com deia un periodista independent italià, en una de les darreres intervencions que es varen fer a l'Assemblea de Moviments Socials” el darrer dia:
“Cal ser-ne ben conscients: les mateixes aigües salades d'aquesta mar, que ens serveix per anar a prendre banys durant l'estiu, es converteixen en la tomba més cruel on van a morir i hi queden ofegades milers de persones del sud, pel simple fet d'intentar arribar, sigui com sigui, fins al nord... On és la lliure circulació de persones...?”

Tot depèn del DOLOR amb què es mira! Recorda Drets Humans de Mallorca en la seva campanya de denúncia pública davant dels tribunals de l'Audiència Nacional espanyola, contra el genocidi perpetrat a la regió dels Grans Llacs africans per alts càrrecs de l'actual govern rwandès.

Qui vulgui compartir allò que fan i proposen els Moviments Socials Mediterranis, pot dirigir-se a aquesta adreça electrònica, nascuda al si mateix d'aquest Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona: asmovmed@moviments.net.

Cecili Buele i Ramis,
Drets Humans de Mallorca
Barcelona, 20 de juny de 2005.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

08. Dia quart, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

El quart i darrer dia del Primer Fòrum Mundial Mediterrani fet a Barcelona, conclou amb la convocatòria i realització de l'Assemblea dels Moviments Socials de la Mediterrània, al mateix recinte de la Fira de Barcelona.

S'hi proposa l'esborrany del text d'una Crida de l'Assemblea dels Moviments Socials de la Mediterrània, que hi és debatut, comentat, retocat i enriquit amb les aportacions d'una seixantena de representants d'entitats diverses dels diferents països de la Mediterrània nord, sud, est i oest.

Vet ací el text inicial, que es presenta originalment en castellà i català:

”Al llarg d'aquests dies, moviments socials diversos, dones i homes, de totes les ribes del Mediterrani, en lluita contra la globalització i els seus instruments -el FMI, el BM, l'OMC i els processos de Lliure Comerç a les diferents regions del món, com l'anomenat Procés de Barcelona o “Europartenariat Mediterrani”- hem dialogat, debatut i acordat iniciatives d'acció sobre les principals qüestions que afecten l'existència de milions de treballador/e/s, ciutadan/e/s, i pobles que habiten la nostra regió:

  1. - Contra la guerra i l'ocupació de l'Irak.
    Per la desmilitarització del Mediterrani i el rebuig a les estratègies de “guerra permanent” i “guerra preventiva” de Bush.
  2. - Pel dret del poble palestí a construir el seu propi estat en pau, pel retorn de la diàspora palestina.
    Pel dret de tots els pobles a l'autodeterminació.
  3. - Contra tots els murs que s'aixequen per separar i dividir pobles de la Mediterrània.
    Per la convivència pacífica a tots els territoris.
  4. - En defensa de la democràcia i pels drets polítics que han estat trepitjats.
    Condemnem la repressió i la tortura.
  5. - Contra l'augment de la pobresa, l'atur i la precarietat, la privatització dels serveis públics.
    Per la defensa dels drets socials amenaçats.
  6. - Per l'anul·lació del deute que asfixia els països del Sud
  7. - Per la defensa del medi ambient i de l'aigua, com a drets vitals i béns públics.
    Per la defensa de la sobirania alimentària
  8. - Per la igualtat de gènere, contra el patriarcat i la violència que afecta les dones.
  9. - Contra el racisme, el xovinisme i tota forma de discriminació.
    Pels drets de les persones a la lliure circulació i a la ciutadania.
  10. - Contra els projectes de dominació neocolonial i contra la invasió cultural del Mediterrani.
  11. - Per la condemna del sistema neoliberal i de l'imperialisme com a responsables dels mals que travessen el Mediterrani.

Sobre les alternatives per superar aquesta situació:
Actualment el Mediterrani està particularment amenaçat per projectes imperialistes per remodelar-lo.
Resistir l'agressió neoliberal necessita l'organització de xarxes de solidaritat i la coordinació entre els moviments socials, en el camí de construir un altre Mediterrani.

Aquest procés de fraternitat i diàleg durant els dies del fòrum no ha pogut comptar amb la participació i contribució de centenars de delegats i delegades de països de la ribera Sud als quals han denegat el visat.
Afirmem el dret de les persones a la lliure circulació i, per tant, cridem a la supressió del sistema de visats que impedeix el diàleg i el contacte humà i cultural entre els pobles de la regió i és responsable de tantes morts a les aigües del Mediterrani.

Fruit del treball en comú, s'han iniciat noves xarxes de recolzament mutu i s'han esbossat perspectives d'acció per al futur en els diversos àmbits de la regió.

L'Assemblea de Moviments Socials crida a difondre i mobilitzar-se recolzant les campanyes, objectius i iniciatives acordats a les assemblees, seminaris i tallers, que configuren una marcada per aquestes fites:
- Mes de març: contra la guerra / a favor de la dona
- Mes d'abril: per la pagesia mediterrània
- Mes de maig: per treballador/es de la Mediterrània
- Mes de juliol: contra G-8
- Mes de setembre: per la pagesia mediterrània
- Mes de novembre: la cimera governamental mediterrània / Dia de la Dona Mediterrània
- Mes de desembre: contra l'OMC

Barcelona, 19 de juny de 2005.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

07. Dia tercer, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

La Conferència d'aquest Dia segon del Primer Fòrum Social Mediterrani que se celebra a Barcelona, i a la qual s'assisteix, tracta el tema: La cultura com a via de transformació social.
Compta amb les intervencions de 5 ponents, sota la moderació de Paloma Blanch, membre de l'Organització del FSMed:
Constant Kaimakis, de França; Salima Ghezali, d'Algèria; Yossi Schwartz, d'Israel; Svetlana Lukic, de Sèrbia i Montenegro; i de Nawal El Sadawi, d'Egipte.

El seminari matinal on s'ha estat present gira entorn de la problemàtica de les desaparicions forçades a la Mediterrània: els drets de les víctimes.

Moderat per Jordi Bertran, d'Amnistia Internacional de Barcelona, intervenen ponents diversos, representants d'altres tantes entitats i organitzacions presents al FSMed: Luis Guillermo Pérez, de Colòmbia; Abdel ben Abdeslam, de Marroc; col·lectiu de famílies de desapareguts, d'Algèria, Linking Solidarity, dels Països Baixos; Sodepau, etc.

També es realitza el seminari/taller 417, a l'espai S6 del recinte de la Fira de Barcelona, on es desenvolupa el Primer FSMed.
El títol eloqüent: El fòrum local al fòrum mundial: construcció de la xara ciutadana. És organitzat pel Fòrum Social de Mallorca, Entitats organitzadores del Segon Fòrum Social de Mallorca, Groupe F-FSL, Initiative pour le réseau F-FSL de participants à des forums sociaux de France.
Els ponents són representants d'entitats organitzadores del II Fòrum Social de Mallorca.

El dia tercer del Primer Fòrum Social Mediterrani dedica la tarda a realitzar una Manifestació, que s'inicia al punt de trobada d'artistes i espectacles de carrer situa t a la mateixa plaça d'Espanya, d'on es fa el recorregut pels carrers i avingudes més properes, amb la participació de nombroses entitats dels diversos països que concorren a la celebració del FSMed a la ciutat de Barcelona.

Entre les representacions més significatives, s'hi remarca la presència notable de gent sahrauïna i palestina, que rep el suport de la majoria d'assistents; mentre que un reduït grup de gent marroquina -favorable al rei Hassan- i una altra d'israeliana més reduïda encara -favorable a Sharon-, també s'hi vol manifestar i ha de ser controlada pels membres responsable de l'organització i per les mateixes forces de l'ordre públic que romanen vigilants.

La manifestació es realitza tal com ha estat programada, i tothom pot manifestar-se a favor d'aquest món nou que tothom desitja ple de pau i buid de guerres i violències.

No hi pot faltar gent de Mallorca, que també s'hi fa present i s'hi manifesta.

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

06. Dia segon, del Primer Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

El dia segon d'aquest Primer Fòrum Social Mediterrani – FSMed se centra en l'anàlisi, el debat i la presentació de propostes relacionades amb la situació de la dona als diversos indrets que envolten totes quatre ribes de la Mar Mediterrània.
Seminaris, tallers i conferències continuen girant entorn dels lemes proposats inicialment:
En lluita per un mar de pau i de drets:
NO a la guerra, NO a les ocupacions
NO al neoliberalisme, NO al patriarcat
.

Així s'escampa des de Drets Humans de Mallorca a través dels mitjans de comunicació que hi demanen de comparèixer, com és el cas de Catalunya Ràdio

L'assistència a la conferència del matí, (P3) que gira entorn de les experiències de resistència de les dones al Mediterrani permet d'atendre les exposicions de les 8 ponents que intervenen:
Rana M. Mustafa, d'Irak; Laila Atshan, de Palestina; Anne Lecrec, de França; Rabla Abdelkrim, d'Algèria; Dolores Juliano, de Catalunya; Martja Andjeikoviv, dels Balcans; Leila Thiwi, del Marroc.
Totes elles moderades per Paola Manduca, d'Itàlia i Cydam Cydamiy, de Turquia.

Però el que resulta més enriquidor encara és participar en l'Assemblea de Dones que s'organitza a la tarda.
S'hi proposa aquest text inicial, que serveix de base perquè s'hi produeixin més d'una trentena d'intervencions individuals, en representació d'altres tantes entitats i associacions de dones d'arreu de la Mar Mediterrània:

“Nosaltres, reunides a l'Assemblea de Dones del Primer FSMed, acudint-hi des de totes les ribes de la Mar Mediterrània,

Denunciam:
la militarització de la regió, els projectes neocolonials per al control dels recursos naturals;
la violació sistemàtica dels nostres Drets Humans i les violències exercides contra les dones;
l'augment dels fonamentalismes i de corrents polítics que no reconeixen els drets de les dones o que en proposen un retall;
l'existència de Codis de Família que institucionalitzen la subordinació de la dona;
la pervivència dels anomenats 'crims d'honor';
la mercantilització dels nostres cossos i l'existència de xarxes de tràfic de dones i nines;
l'empobriment i la precarització de les nostres vides, la mancança o violació dels drets socials, la manca d'educació i sanitat gratuïtes;
la construcció d'una Europa fortalesa que nega els drets econòmics, polítics, socials i culturals de les dones immigrants.

Exigim:
el reconeixement i el suport dels Moviments Socials a les resistències i les lluites de les dones contra la pervivència de les estructures patriarcals i contra els fonamentalismes que en neguen el dret a la igualtat;
l'actuació ràpida i decidida per part dels governs i dels organismes internacionals a favor dels drets de les dones.

Donam suport:
a les dones iraquianes que resisteixen sota l'ocupació imperialista d'USA i dels seus aliats;
a les dones palestines i israelianes que treballen juntes per la resolució justa del conflicte; a totes les dones que lideren processos de pau en àrees de conflicte armat i a les que lluiten pels drets culturals i contra l'opressió nacional;
a les dones que lluiten contra els Codis de Família patriarcals;
a les dones que lluiten pel dret a decidir sobre el seu propi cos i sobre la seva pròpia sexualitat i pel reconeixement del dret a l'avortament lliure i gratuït.

Proposam...
Que les dones vulguem i lluitem per un Mediterrani de pau, desmilitaritzat, sense violència, de drets socials, de democràcia i d'igualtat entre homes i dones.

Barcelona, 17 de juny de 2005.”

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o
O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O
o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o

05. Dia primer del Fòrum Social Mediterrani, a Barcelona

Amb la programació de 55 seminaris i tallers, s'inicia el Primer Fòrum Social Mediterrani que arreplega gent i representants d'entitats de totes quatre ribes mediterrànies, amb la intenció i la finalitat d'esdevenir un espai de treball plural, transversal, obert a les diferents sensibilitats, cultures, confessions i pobles, inspirant-se en la Carta de Principis de Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.

Resulta impossible assistir a totes i cadascuna de les activitats programades. S'ha de triar. Cada dues hores s'inicien una sèrie de seminaris i tallers, basats en els 7 eixos temàtics: Democràcia i drets humans / Conflictes, militarisme i pau / Drets econòmics, socials i models de desenvolupament / Migracions / Diversitat cultural / Model de desenvolupament / Dona.

En representació de l'entitat Drets Humans de Mallorca, es participa en dos d'aquests nombrosos seminaris relacionats amb Democràcia i drets humans.

El primer, que es fa al migdia, gira entorn dels drets col·lectius dels pobles al Mediterrani: anàlisi de la situació dels drets col·lectius dels pobles al Mediterrani, partint de les experiències que ja hi ha, tant al nord com al sud: Declaració d'Alger (1985) i Declaració pels drets col·lectius dels pobles (1989).
En representació de CIEMEN / CONSEU intervé Aureli Argemí.

El segon, que tracta sobre Militarització, Seguretat i No Violència està organitzat per Amics de l'Arca de Lanza del Vasto, Fundació per la Pau, Justícia i Pau, Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.

Finalment, s'assisteix a una de les tres Conferències programades per a aquest dia primer del FSMed: “Defensant els drets, construïm la pau", n'és el lema desenvolupat per representants de diversos països mediterranis:

  1. Jaber Wisshah i Naim Abuteir, lluitadors de Palestina que han estat empresonats
  2. Lea Tsenel, dona progressista d'Israel
  3. Nassera Dutour, dona algeriana que lluita a favor de la gent desapareguda
  4. Abdelamin Hamid, del Marroc
  5. Na
  6. Burhan Ghaliune, de Síria
  7. Aureli Argemí, de Catalunya
  8. Tota aquesta gent intervé, moderada per Nahla Chahal, de Líban, bé sia en àrab, o en francès, o en català. Els serveis de traducció simultània funcionen a la perfecció...

    Afegir Fitxer

    Aquest text només es mostrarà a la pàgina del article, a no ser que ho desactivis a la pàgina de 'Arranjaments':

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb