p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

I - Drets Humans de Mallorca

CIL | 19 Març, 2005 18:15 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

L'estalvi ètic, pràctica cívica solidària

L’estalvi ètic permet que les persones siguin solidàries. L’Estalvi Ètic de Colonya Caixa Pollença és una proposta ètica/solidària en el món financer.
Colonya Caixa Pollença, que és membre de la Federació Europea de Finances i Banques Ètiques i Alternatives, presenta la Memòria de l’Estalvi Ètic de l’any 2004.
L’acte es fa dia 14 de juny a les 20 h, al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç, de Palma.

S’hi pot confirmar l’assistència, al telèfon: 900 351239

Com cada any, s’informa del que ha estat l’activitat financera i social, i es convida els assistents a participar en un col•loqui obert sobre l’esmentada informació o qualsevol aspecte que, entorn d’aquesta experiència de Banca Ètica es pugui plantejar.

Qui assisteixi a aquest acte de Colonya Caixa Pollença té l’oportunitat de trobar informació sobre l'Estalvi Ètic de Colonya, un Projecte de Banca Ètica, pionera i de futur, que conjuga l'activitat econòmica amb l´ètica, la solidaritat i la RSE (Responsabilitat Social Empresarial), canalitzant les disponibilitats econòmiques de les persones i institucions amb inquietuds solidàries.

El Parlament de les Illes Balears, a la sessió de dia 11 de febrer de 2003, aprovava, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, una proposició no de llei presentada i defensada pel diputat Cecili Buele, amb la qual s'instava les administracions públiques a “impulsar i promoure l’estalvi ètic entre la ciutadania de les Illes” i a “establir relacions més directes, ampliant-ne el nivell de col•laboració, amb aquelles entitats bancàries que afavorissin la implantació de l’estalvi ètic”.

En un article d’opinió que apareixia publicat als mitjans de comunicació alguns dies abans, el diputat nacionalista manifestava:

Estalvi ètic, pràctica ciutadana
Banca ètica. Estalvi ètic. Ètica aplicada a inversions. Ètica bancària lligada a solidaritat.
Conceptes que fa uns anys, podien sonar una mica estranys, allunyats de la realitat social de les nostres illes. Avui dia, en canvi, sortosament s’estan imposant cada cop més entre nosaltres.
El Parlament de les Illes Balears fa un debat sobre aquest assumpte davant del plenari de la cambra. S’hi pretén impulsar una de les pràctiques que, en aquests darrers temps, ha vist incrementat considerablement el nombre de persones que s’hi han adherit, cada cop amb més intensitat: l’estalvi ètic i solidari.
A la Unió Europea augmenta el nombre de persones i entitats cada cop més favorables a aplicar la fórmula de l'estalvi ètic als seus recursos econòmics.
Hi esdevenen més nombroses, també, aquelles entitats bancàries que s’adonen d’un fet cada cop més evident: inversió i estalvi ètic arriben a resultar rendibles. No solament des del punt de vista social, sinó també des de la perspectiva estrictament financera.
Algunes pràctiques concretes de finançament ètic i solidari utilitzen, en coherència amb els valors ètics, els mateixos instruments de finançament tradicionals més convencionals –bancs, caixes d’estalvi, cooperatives de crèdit, fons d’inversió, etc.
Cada cop esdevé més nombrosa la gent que opina que, amb la incorporació de principis ètics al procés de finançament i a les decisions diàries d’estalvi i inversió, s’aconsegueix un efecte transformador considerable.
Si la ciutadania es pren seriosament la tasca de vetllar pels seus doblers, i vol arribar a saber amb tota certesa a què es destinen els seus estalvis i, alhora, pretén influir en el tipus d’activitat que finança l’entitat bancària en la qual ha dipositat la seva confiança; està incidint conseqüentment en el tipus de societat que vol construir.
La banca ètica intenta assolir simultàniament el doble objectiu d’obtenir beneficis i finançar alhora activitats econòmiques amb impacte social positiu.
La banca ètica, en conseqüència, no solament cerca obtenir un tractament fiscal favorable, sinó també contribuir a consolidar sectors alternatius, com són ara l’agricultura orgànica o les energies renovables. Per citar només alguns exemples. Amb aquesta iniciativa parlamentària es vol instar totes les administracions públiques a impulsar i promoure l’estalvi ètic entre la ciutadania illenca.
Es demana que el Govern de les Illes Balears estableixi relacions més directes, ampliant-hi el nivell de col•laboració, amb aquelles entitats bancàries que més afavoreixin la implantació de l’estalvi ètic a les nostres illes.
Es reclama que el Govern de l’Estat hi doni el màxim suport, amb l’oferta de beneficis fiscals que repercuteixin directament damunt dels productes financers ètics i solidaris.
Es creu que això pot representar una passa endavant, en una concepció i tractament més solidari dels recursos econòmics disponibles.
Precisament en uns moments en què s’aixequen, -més de ponent que de llevant s’enlairen-, altres aires portadors de sons de guerra. Fruit de prepotències i ambicions que, tanmateix, sempre resulten totalment insadollables.”

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO
oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

DRETS HUMANS DE MALLORCA,
(Més de 30 anys seguits al servei d’una Mallorca més solidària)

En diversos àmbits o sectors –acadèmics, artístics, cooperativistes, culturals, ecologistes, educatius, empresarials, estudiantils, feministes, institucionals, laborals, literaris, polítics, religiosos, sindicals, socials, teatrals, universitaris, veïnals, etc.-, diversos Moviments Socials -que se n’originen o als quals s’orienten- han tengut un paper rellevant en la configuració d’aquesta Mallorca concreta que hem aixecat, entre tots, durant el primer quart de segle de vida democràtica.

Com molts d’altres, els moviments de defensa dels drets humans a Mallorca, d’una banda, han anat marcant de manera diversa les mateixes institucions públiques democràticament establertes a finals de la dècada dels anys 70; d’una altra, han incidit notòriament en la manera de pensar i comportar-se la mateixa ciutadania sobre la qual se sustenta qualsevol societat democràtica; i, finalment, s’han anat consolidant i enfortint a si mateixos, a ritmes diversos i amb intensitats distintes.

Des de la perspectiva de la defensa dels Drets Humans, es pot considerar que tots els moviments socials que han contribuït a escampar arreu de Mallorca els valors cívics a favor d’una convivència ciutadana cada cop més enfortida, a favor d’un major respecte cap a la persona humana –individualment i col•lectivament considerada-, d’una manera o una altra han influït positivament en la nostra societat.

Tot i que es fa difícil valorar-ne satisfactòriament els resultats, hi queda pendent de resposta la qüestió de sempre: no s’hagués pogut fer molt més d’allò que s’ha fet? També cal demanar-se: què hi hagués passat, a Mallorca, si no hi hagués hagut la intervenció i la presència d’aquests moviments socials més actius i dinàmics.

Quant a la filosofia i la praxi de la defensa dels drets humans a Mallorca, és clar que les idees i les pràctiques predominants avui dia, tot i que en alguns aspectes poden continuar vigents, certament no hi són formulades ni exercides de la mateixa manera.

És més, s’arriba a comprovar que ha canviat considerablement la mateixa filosofia vital i la pràctica concreta que ha caracteritzat aquests moviments de defensa dels drets humans, que han anat canviant i s’han anat adaptant a les exigències de cada moment.

Diferències considerables en la filosofia i la praxi, se’n detecten al nivell de la participació ciutadana, la utilització de la dinàmica de grups, la intensitat en la reivindicació i la lluita, la relació institucions públiques / ciutadania, la valoració del bé comú o l’interès general, el paper de les esglésies i dels moviments juvenils d’aquestes, la perspectiva local i la perspectiva global, el paper predominant dels partits polítics, el paper rellevant dels diversos sindicats, el paper significatiu de les associacions veïnals, la capacitat de mobilització ciutadana, els mitjans d’instrucció / informació disponibles, l’establiment de treballs en xarxa, l’abisme creixent entre teoria i pràctica...

L'organització Drets Humans de Mallorca visqué una primera etapa, molt marcada per la necessitat de donar un impuls enèrgic a la realització concreta de canvis profunds en la configuració democràtica d’una societat mallorquina, massa marcada pels 40 anys anteriors de dictadura franquista.

Una segona etapa estigué caracteritzada per la realització de continuats processos electorals –entorn dels quals començava a girar la vida pública mallorquina; cosa que portava els moviments socials cap a la tria acurada d’aquelles opcions polítiques que s’hi consideraven més favorables.

Una tercera etapa de desencís considerable succeí les dues anteriors, en constatar la manca d’identificació real de les propostes polítiques, institucionals, amb els plantejaments sorgits a l’interior dels moviments socials, cada cop més proclius a xapar-se en dos: els que consideraven que havien de donar suport al poder establert (fins al punt d’aprofitar-se’n econòmicament com mai fins aleshores), i els que creien que s’hi havien de mostrar obertament crítics i reivindicatius (fins al punt d’arriscar-se a quedar-n’hi ben al marge en molts aspectes).

Una darrera etapa, més recent, empeny a valorar més profundament el paper dels moviments socials en la conformació d’una altra manera d’exercir el poder polític; s’hi arriba a percebre la necessitat de cercar-ne i trobar-ne altres formes millors, més democràtiques, que tenguin més en compte una participació ciutadana més directa; que arribin a concretar l’elaboració d’uns pressuposts participatius, de manera que aquesta no romangui exclusivament -com fins ara- en mans d’aquella gent que ha estat triada democràticament un dia, i que posteriorment es comporta com si pogués fer allò que vulgui durant quatre anys seguits.

Tot i que des de Drets Humans de Mallorca s’intenta romandre en la més estricta independència política i econòmica de qualsevol govern de torn, es constata que la politització que amara d’una manera o una altra l’existència dels moviments socials a Mallorca, en general, té alguns vessants a tenir en compte:
D’una banda contribueix a identificar-los, bé sigui en el redol dels que s’agombolen a l’ombra del poder, bé sigui fent pinya conjuntament amb els que s’hi situen enfront, reivindicant i exigint l’adopció de mesures diverses.
D’altra banda, i de cara la mateixa ciutadania, aquesta mateixa politització dels moviments socials contribueix a allunyar-ne aquella gent que voldria veure’ls més ‘neutres’, ‘imparcials’, ‘apolítics’; centrats en la consecució dels objectius propis en general; cosa que influeix negativament en la seva consolidació.
Finalment, en haver-hi fins a mitja dotzena d’instàncies públiques tan diverses on recórrer, com són els ajuntaments, els consells insulars, les diverses conselleries del govern autonòmic, els diversos ministeris del govern estatal i les diverses institucions públiques europees, hom percep que les dificultats que comporta a molts nivells l’intent de despolititzar els moviments socials han d’anar en augment, més encara

Des de Drets Humans de Mallorca s’ha estat treballant intensament per aconseguir que els moviments socials mallorquins treballin més en comú. Els primers anys següents a la dictadura franquista, cada moviment social semblava més abocat a haver de marcar-ne el territori propi i les diferències pròpies.
Tot i amb això, s’ha de reconèixer que, durant aquest darrer quart de segle, des de les instàncies del poder constituït i des de les mateixes direccions de les organitzacions socials, hi ha hagut gent que s’ha afanyat a posar obstacles perquè aquesta lluita en comú no s’arribàs a consolidar: n’hi ha que s’han afanyat a aconseguir que això no s’arribàs a concretar mai.
Per aquest motiu, i sens dubte per alguns altres també, s’ha de constatar que, en general, cadascú continua treballant pel seu compte, molt més que d’una manera conjuntada.

Pel que fa a Drets Humans de Mallorca, es considera que, sense abandonar-ne el tractament d’assumptes propis de Mallorca, al llarg d’aquest darrer quart de segle ha aconseguit d’endinsar-se i implicar-se també, cada cop més intensament, en altres realitats socials d’allà deçà la mar.

Tot i que, massa vegades es constata que, malauradament, situacions greus i dramàtiques que s’esdevenen en altres indrets del món, aconsegueixen de sobreposar-se a les realitats quotidianes, d’una manera que sembla més espectacular i multitudinària que no eficient.
Caldrà analitzar més en profunditat fins a quin punt aquesta casta de ‘solidaritat’ resulta realment enfortidora –o no- dels moviments socials mallorquins.

Evolució de l’associació
Drets Humans de Mallorca té més de 30 anys de vida, existència i feina feta, com una de les organitzacions mallorquines que s’avança a la transició democràtica de finals de la dècada dels anys 70.
Esdevé l’expressió concreta del desig d’una gent que es fa present a la parròquia de l’Encarnació, de Palma, i que vol implicar-se més intensament en la transformació de la societat mallorquina: “són persones interessades a cercar i trobar una resposta cristiana als problemes reals de la nostra societat, a la defensa i promoció dels drets humans”, com afirma Mn. Josep Antoni Fuster i Segura.

Influència de Drets Humans de Mallorca
Des dels mateixos inicis, Drets Humans de Mallorca s’uneix a tots els grups ciutadans i plataformes polítiques -prohibides o perseguides per la dictadura franquista- que es manifesten en la línia de defensar els drets humans individuals i col•lectius. Sobretot a Palma, fixa dins els seus objectius pastorals la defensa dels drets humans “interpretats pastoralment com una concretització històrica actual dels 10 Manaments del poble d’Israel” , continua afirmant Mn. J.A. Fuster:

  1. En aquest sentit, s’adreça al ministre de Justícia per reclamar l’amnistia per als presos polítics, l’autorització del retorn de tots els exiliats polítics, el ple reconeixement i garantia del respecte pels drets humans, especialment llibertat d’expressió, reunió, associació, manifestació, la restauració de la unitat jurisdiccional, o l’establiment de vies autèntiques de participació dels diversos pobles que integren el país (any 1975).
  2. Crea uns serveis d’ajuda jurídica i social per a gent obrera (any 1975).
  3. Converteix la parròquia en un espai obert i disponible per a grups d’altres continents (sudamericans, guineans, saharians) que cerquen informació, suport o lloc d’organització pròpia (any 1975).
  4. Aporta els valors de la defensa dels drets humans al camp de l’educació. Des de l’any 1976 ençà, cada any i de manera ininterrompuda, aprofita la Diada Escolar de la NO-Violència i la Pau (DENIP) per coordinar actuacions i dinamitzar-la amb activitats col•lectives i públiques.
  5. Crea una “Caixa de Solidaritat” per ajudar el món obrer en les seves reivindicacions i aturs davant la injustícia social (any 1976).
  6. Organitza catequesis socials amb referència explícita al canvi sociopolític i a cursos sobre marxisme i cristianisme (any 1977).
  7. Dirigeix, sota la direcció del seu president, Pere Ballester i Morey, a l’emissora diocesana Ràdio Popular, una hora d’emissió setmanal sobre temàtiques referents a pau, llengua, pena de mort, drets humans, ecologia, ensenyament, autonomia, dins un programa titulat “La veu dels que no tenen veu” (1977-78).
  8. Dóna suport a la creació de les autonomies, demanant el màxim de competències i la declaració de comunitat autonòmica històrica per a Balears amb totes les conseqüències nacionalistes. Publica comunicat “Siau qui sou”. Organitza i convoca taules rodones amb totes les candidatures que es presenten a les eleccions (any 1977).
  9. Dóna aixopluc a gent que es declara en vaga de fam i que volen realitzar-la a l’interior del temple de l’Encarnació, en un moment delicat, pròxim al referèndum constitucional (any 1978).
  10. A la dècada dels anys 80, a més de les actuacions anuals pròpies i característiques del grup, organitza i realitza actes de solidaritat amb motiu de l’assassinat de l’arquebisbe de El Salvador, Mons. Oscar Romero; o pels jesuïtes assassinats a El Salvador.
  11. A la dècada dels anys 90, continua fent les activitats pròpies: relacionades amb la celebració de la Diada Escolar per la No-Violència i la Pau, la defensa dels drets humans en àmbits diversos de la realitat mallorquina, la publicació de la revista “Drets Humans”, la celebració de l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans; la vetlla de pregària per la pau al Golf Pèrsic; la campanya de recollida de signatures per demanar que el racisme sigui considerat delicte dins el codi penal; l’homenatge al papa Joan XXIII a la mateixa hora que Joan Pau II beatifica el fundador de l’Opus Dei, J. M. Escrivà de Balaguer; les taules rodones, amb motiu d’eleccions, convidant-hi tots els partits polítics i adherint-se a la campanya Mallorca Solidària cap al 0,7%; les accions concretes a favor dels presos, dels immigrants, contra el racisme; la campanya “Iguals en Drets” que duu a terme l’any 1992 arreu dels pobles de Mallorca.
  12. Als primers anys del segle XXI, continua amb la mateixa projecció de defensa dels drets humans a Mallorca, realitzant-ne les activitats característiques i afegint-n’hi moltes d’altres. Contribueix en l’organització de taules rodones cada vegada que s’acosten processos electorals, amb la participació de representants de totes les formacions polítiques; es fa present al centre penitenciari de Palma, on atén persones que hi són recloses i en denuncia situacions escandaloses de manca de respecte als drets humans fonamentals; organitza el festival de cinema i drets humans a les Illes Balears; col•labora amb altres entitats que treballen a Mallorca en la mateixa orientació encaminada cap a la defensa dels drets humans (immigrants, ecologistes, plataformes); n’amplia l’àmbit de les actuacions, més enllà dels mateixos límits geogràfics illencs: se solidaritza amb iniciatives favorables a un diàleg més intens al País Basc, per tal de trobar una solució definitiva al conflicte violent que s’hi pateix des de fa dècades; participa en el Quart Parlament de les Religions del Món que se celebra a Barcelona, dins el marc del Fòrum de les Cultures; fa venir personalitats del món del feminisme o de la defensa dels drets humans perquè participin en taules rodones o xerrades-conferències obertes al públic en general; pren part activa en la celebració del Quart Fòrum Social Mundial celebrat a Mumbay; es mou en defensa dels drets humans a Ruanda i la regió africana dels Grans Llacs, promovent a Mallorca encontres de ruandesos a l’exili; duu a la pràctica programes europeus d’inserció laboral juvenil; s’apunta com a entitat organitzadora del II Fòrum Social de Mallorca…

Amb tot aquest bagatge d’activitat realitzada al llarg d’aquestes tres darreres dècades, Drets Humans de Mallorca ha anat aconseguint molts dels objectius que s’havien plantejat en un principi:

  1. Ha contribuït a desvetllar consciències, respecte d’una valoració més positiva de la defensa dels drets humans fonamentals a Mallorca;
  2. S’ha fet una aportació considerable a la defensa i pràctica de la llengua catalana, pròpia de Mallorca, tant oralment com per escrit;
  3. Ha col•laborat amb altres organitzacions cíviques en la construcció d’una Mallorca més solidària;
  4. Ha aportat un caire i uns aires renovadors a l’interior de l’església, amb la qual cosa s’hi han enfortit vincles amb la societat civil;
  5. Ha lliurat a les generacions més joves, particularment dels infants i escolars, un testimoniatge favorable als valors de la pau i la no violència;
  6. Ha practicat la solidaritat concreta amb altres pobles del planeta;
  7. Ha publicat la revista Drets Humans de Mallorca, arribant-se’n a editar més de trenta números successius.
  8. Ha mantengut encès, durant més de tres dècades seguides, el caliu de la defensa dels drets humans a Mallorca.

Contribucions personals.
Un grup de defensa dels Drets Humans a Mallorca com aquest no roman exempt de la participació concreta i directa que hi han tengut determinades persones que, al llarg d’aquestes darreres tres dècades, l’han anat conformant i consolidant.
A més d’aquestes persones que a l’actualitat en són membres –Antoni Bernat, Cecili Buele, Emília Campos, Lola Castilla, Joana Ferretjans, Toni Font, M. Àngels Moreno, M. Del Carme Nicolau, Josep Noguera, Rosario Sánchez, Magela Sosa, M. Àngels Trapero, Joana Vicens, Bernat Vicens...-, n’hi ha moltíssimes d’altres que n’han impulsat i promogut la tasca, sense la contribució de les quals no hagués estat possible tirar endavant un projecte d’aquestes característiques.
D’entre aquestes, se’n poden assenyalar les següents:
Mn. Antoni Roig i Roig, (l’any 1962 celebra la primera missa com a rector de la parròquia de l’Encarnació a l’església de Sant Rafel, exercint-ne el càrrec fins l’any 1973 i impulsant-hi noves formes d’actuació pastoral);
Mn. Josep Antoni Fuster i Segura, (l’any 1973 és nomenat vicari de la parròquia de l’Encarnació per un període de 5 anys; l’any 1974 crea el Grup Cristià de Drets Humans: “Aleshores, per a molta gent només parlar dels ‘drets humans’ pareixia una intromissió il•legítima dins el terrenys de la política. Unir la justícia a la pau semblava posar foc a la metxa” – Mn. Joan Darder i Brotat-; l’any 1976 funda el Club d’Esplai “Nous Camins” i convoca per primera vegada la Diada Escolar de la NO-Violència i la Pau);
Mn. Josep Noguera i Arrom, (l’any 1962 és ordenat diaca; succeint en el càrrec a Mn. Cecili Buele i Ramis, l’any 1982 s’inicia com a rector de la parròquia de l’Encarnació; tasca que desplega durant 14 anys seguits, donant una forta empenta al Grup de Drets Humans, alguns membres del qual, amb l’arribada de la democràcia, es passen al camp de la política);
Pere Ballester i Morey, (l’any 1977 dirigeix una emissió setmanal sobre temàtiques referides a drets humans, dins el programa radiofònic “La veu dels que no tenen veu”; presideix el grup de Drets Humans de Mallorca durant uns anys);
Bernat Vicens i Vich, (l’any 1976 posa en funcionament el Club d’Esplai de la parròquia de l’Encarnació; l’any 1978 implanta la celebració del Festival de la Cançó Infantil; presideix Drets Humans de Mallorca a l’actualitat, des de fa anys);

Diumenge, dia 20 de març de 2005, a partir de les 10.30 h, a Dalt Murada de Palma -Bastió d'en Berard-, l'A.VV. Sa Calatrava, Bombers sense Fronteres i Castellers de Mallorca organitzen una festa solidària que compta amb la participació de nombroses entitats, amb la finalitat de recaptar fons d'ajuda a la gent afectada pel tsunami.
S'hi espera l'anada massiva de molta gent que té l'oportunitat de presenciar un bon cercavila, tallers infantils i juvenils, coral d'adults, actuació castellera, torrada, ballada popular... com figura al programa i al cartell que s'ha repartit arreu arreu.

Festa solidària, enfila't pel tsunami

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb