p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

El Déu possible, llibre de Sebastià Mesquida (III)

CIL | 23 Maig, 2006 09:28 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Literatura, teologia i antropologia conformen una trilogia que, cada cop més, interessa la gent d’avui dia. Sobretot si viu i/o resideix i/o treballa en ciutats grans.

A diferència d'àmbits rurals tradicionals, on pràcticament tot estava perfectament marcat de bon principi, certs intel•lectuals que treballen avui dia el camp de l'antropologia proposen qualificar la vida quotidiana que es desplega a les grans ciutats com una autèntica coreografia humana, la més perfecta coreografia que hom pugui imaginar-se.


Detall del grafiti reproduït a la coberta
del llibre 'El Déu possible', de Sebastià Mesquida

(Foto: Picalsud)

Fruit de l'assaig constant i diari de viure en societat, cada dia, en cada moment i a cada racó de les grans ciutats modernes, s'hi reprodueix, segons aquest corrent de l’antropologia més punyent, el ballet-espectacle més creatiu i meravellós que hom pugui imaginar-se.

Res no s'hi dóna a l’atzar. Tot hi està molt ben estudiat i detallat i s’hi produeix de manera força ordenada, fins quan sembla que duu la marca d'un cert caos.
Com pot ser el cas d'una intervenció de la policia, amb càrregues d’antidisturbis incloses, per exemple;
o la presència sonora i cridanera d'ambulàncies o de vehicles de les forces de l’ordre públic que –de manera tan magistral, elegant i ordenada- col•loquen a un racó de l’escenari la resta d’actors i actrius que s’hi belluguen;
o l’activitat desplegada, de nit i de dia, per les brigades municipals de la neteja pública...

Qualsevol detall hi està perfectament ben calculat, perquè tot plegat resulti l’espectacle més pur i bell, la dansa i el ballet més espectacular de tots.

Des d'aquesta perspectiva antropològica que dóna un significat insondable al que és i representa la dansa, -i, amb aquesta, el ball, el moviment corporal, la presència física entre els sers humans del segle XXI, els cossos humans-, conceptes tan clàssics com l'espai o el temps, tradicionalment entesos com a continents immòbils, intocables, immutables o impertorbables, hi són percebuts en una altra dimensió, hi són valorats de forma ben distinta, hi són entesos d’una altra manera.

Cada figura humana que es mou en el temps i en l'espai urbà del segle XXI, segons aquests antropòlegs, no solament hi representa el seu paper, sinó que fa que l'espai i el temps permutin, canviïn el ritme que els imposa la presència humana activa i creadora.

Amb la lectura del llibre ’El Déu possible’, em sembla que, en un sentit semblant, es pot dir que Sebastià Mesquida, quan es posa a analitzar conceptes tan complexos com la història, d'alguna manera també fa part d'aquesta concepció antropològica. Ell sabrà fins a quin punt. Però a mi m’ho sembla.

En un determinat moment afirma: 'el que tenim no és una simple successió de fets, sinó un veritable procés en marxa amb molts d'aspectes interdependents” (pàg. 75).
En la perspectiva religiosa, la fe, que espontàniament i per naturalesa inclou una mena de responsabilitat històrica radical, arrela en una història que simultàniament fan Déu i l'home (pàg. 75).

És amb l'anàlisi d'aquest fet, que Sebastià Mesquida entra de ple en la tercera part del llibre. Ell, en fer-ho, com a bon filòsof i millor teòleg escolàstic, d'una banda, prepara la persona que l'ha de llegir i li assenyala per endavant aquells punts més immediats que hi han de ser tractats, per tal d'ajudar-la a seguir-hi lògicament l'exposició (p. 63-64).

Tot seguit, emperò, com fa també en altres indrets del llibre, realitza una breu repassada d'allò que hi ha exposat, i hi fa una espècie de recordatori-resum que contribueix a refermar i lligar allò que ha estat llegit.

D’aquesta manera esdevé bon pedagog, procurant donar facilitats al cervell lector perquè enregistri més còmodament les dades que s'hi van acumulant al llarg del procés de lectura que s’ha engegat de forma voluntària.

És en aquesta tercera part del llibre on Sebastià reitera allò que constitueix, segons el meu parer, la medul•la òssia de la seva exposició, amb els tres vèrtexs que hi despunten:

a) els temps moderns no ens permeten d'oblidar la història;
b) les tradicions cristianes consideren la història com l'escenari on pren cos l'actuació dels homes i la de Déu; però
c) aquestes mateixes esglésies, de fet, mantenen i es mantenen al marge de la història...

Em complau ben molt poder presentar en públic, juntament amb Jaume Santandreu, aquest llibre de Sebastià Mesquida i Sureda, que duu per títol ‘El Déu possible’. Ho feim dimarts, dia 6 de juny, al Centre de Cultura de sa Nostra, a Palma, a les 20:00 hores.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb