MÉS-Esquerra Pollença

Aquest Blog va néixer l'any 2004 per crear un canal de informació i comunicació amb els ciutadans que complementava al nostre mitjà històric, "El Castell" en paper.
És evident que el format blog ha caigut en desús en els darrers anys en benefici de les xarxes socials, que actualment son el nostre mitjà habitual de comunicació.
Segui-nos a les xarxes de MÉS-Esquerra Pollença:

Facebook:
https://ca-es.facebook.com/PSM.de.Pollenca

Instagram:
https://www.instagram.com/mes_esquerra

Twitter:
https://twitter.com/mes_esquerra 

2020. Fa un any de les passades eleccions municipals i de la constitució dels nous ajuntaments. A punt d’entrar al mes de juliol, l’època més intensa de la temporada turística. I certament estam en una situació ben estranya. La resposta fàcil a la pregunta del títol es òbvia: Coronavirus. El coronavirus ho cobreix tot, i ho justifica tot. Fins i tot el que ha estat un primer any de legislatura perdut per a la gestió del nostre municipi. Podríem dir sense cap por a equivocar-nos que la pandèmia a salvat a l’equip de govern municipal d’haver de passar comptes d’un primer any de gestió amb nul·les aportacions pel poble.

Els primers «cent dies»

Els famosos primers «cent dies» que els actuals governants varen anunciar com a rompedors efectivament varen aportar importants novetats, però no varen esser les esperades. De les famoses 10 promeses pels 100 primers dies no en compliren ni una:

1-El PAC no es farà a Can Conill com prometeren

2-L’Ajuntament no va sortir de l’Agència de Disciplina Urbanística

3-No es va revisar la normativa turística del lloguer vacacional

4-No es va reformar la Plaça Miquel Capllonch ni el Carrer Formentor del Port

5-No es va fer res amb el bar Katy

6-No es va convocar cap concurs per rehabilitar el Cinema Capitol

7-No es va veure cap pla de xoc de neteja ni eliminació d’herbes

8-No es va fer cap aparcament al costat de la Gola

9-No es va començar cap pavelló cobert al Port

10-No es va constituir formalment cap Consell Consultiu de Joventut

En canvi sí que es varen aprovar dues mesures importants: la pujada de sous de batle i regidors fins a nivells rècord dins l’Estat Espanyol i la reducció de la democràcia municipal eliminant la meitat dels plens ordinaris.

També varem viure la primera dimissió dins l’equip de govern, en la persona de la número 2 d’Unió Mollera Pollencina, una dimissió sorprenent tan sols dos mesos després de les eleccions.

Els altres 265

Si els primers 100 dies foren la mostra de l’incompliment de promeses electorals, la pujada de sous i reducció de plens els protagonistes, podríem pensar que son coses «de polítics» que per descomptat ja se suposa que faran i que no afecten als ciutadans. Però en la resta d’aquest primer any hem viscut nombroses mostres de temes que sí afecten molt més directament a l’entorn dels ciutadans. D’aquestes mancances, incompliments i negligències no es pot culpar al COVID19, ja que l’estat d’alarma fou decretat a partir del 15 de març, data en la que la feina de l’hivern i la preparatòria de la temporada turística ja ha d’estar gairebé acabada.

Ha estat un hivern sense inversions municipals, no s’ha fet ni una sola obra significativa (en l’anterior legislatura el primer hivern es va fer la primera fase de la peatonalització del Port i la nova entrada per Can Morató).

Tampoc s’ha licitat la gestió de les platges a causa dels errors que va haver d’esmenar l’Ajuntament en la seva proposta a Costes. Aquest fet ens ha deixat enguany sense neteja de platges (oferint una imatge lamentable a aquestes alçades) ni una gestió global de les mateixes, que s’ha deixat en mans de particular en un campi-qui-pugui terrible.

Que dir de la resta de contractes? Ni un se n’ha licitat: Poda, socorrisme, neteja viària...

Es va viure un episodi impropi d’un Ajuntament con fou l’actuació inapropiada en el Carnaval del Port de Pollença que va fer-nos avergonyir com a poble impulsor de la igualtat entre homes i dones.

Evidentment no s’ha fet absolutament res respecte a fer una nova ordenança d’ocupació de via pública. Un tema que es vol deixar sense resoldre pels compromisos adquirits durant la campanya electoral.

Es va aprovar un Catàleg de Patrimoni igual al que es va voler aprovar la passada legislatura, amb la diferència que es varen desprotegir una sèrie d’edificis del Port de Pollença.

L’Ajuntament ha demostrat una preocupant falta d’iniciatives per tal de protegir a la població dels efectes del coronavirus, tant des del punt de vista medic com econòmic. Els serveis socials s’han vist superats sense que l’Ajuntament hagi posat els mitjans per poder atendre correctament a les persones. Fins i tot l'Ajuntament va organitzar una jornada musical que no va tenir en compte els possibles efectes a nivell de complir les condicions sanitàries i es varen provocar situacions de risc amb aglomeracions.

Per rematar-ho dues actuacions que agredeixen al patrimoni pollencí. Una foradant l’escalonada del Calvari per col·locar una exposició temporal d’escultures i l’altra instal·lant un punt verd en el cor de Pollença, la Plaça Major, al lloc que hauria d’ocupar un espai d’esbarjo, banys i bicicleters, tal i com va decidir la gent en un procés participatiu.

En definitiva la inoperància municipal ja ens afecta directament a tots i cadascun dels ciutadans del municipi i l’actual govern a aquestes alçades ja ha acabat el crèdit dels governs novells (que tanmateix no ho era perquè ja varen governar al 2011-2015). O canvien actituds, o canvien persones o aviat caldrà exigir que es canviïn a ells mateixos perquè aquest poble no podrà suportar tres anys més de passes enrere.

Aquests dies hem pogut veure com l' Ajuntament de Pollença ha instal·lat una exposició temporal d'escultures a l'escalonada del Calvari. Està molt bé la organització d'activitats culturals però com es sol dir en mallorquí "no s'ha de desvestir un sant per vestir-ne un altre".

L'Ajuntament hauria d'haver estat molt més curós tant en l'elecció del lloc on s'han situat les escultures com en la manera de fixar-les al paviment, ja que per cadascuna s'han realitzat quatre ancoratges amb varilles d'acer. L'escalonada del Calvari és un element catalogat que va ser inclòs en el recent Catàleg Municipal de Patrimoni, allà on s'especifica clarament que els graons son un element a preservar i recuperar, no a taladrar.

El ple del Consell de Mallorca celebrat aquest dijous 12 de desembre ha aprovat l’adhesió del Consell i el seu organisme de cooperació, el Fons Mallorquí de Solidaritat, als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. El portaveu de MÉS per Mallorca al ple, Guillem Balboa, ha llegit la ponència presentada conjuntament per tota l’esquerra i ha explicat que aquesta Agenda 2030 consisteix en un pla d’acció "perquè al món hi prevalguin la pau, la dignitat, la justícia i la preservació del medi ambient". Allò que fixa la moció és que s’han de "traslladar" els objectius fixats per l’ONU a Mallorca i a l’acció política del Consell, una feina que en part ja s’està fent gràcies a campanyes com "Compromesos amb l’Agenda 2030" del Fons Mallorquí.

Al ple d’avui, els consellers i executius electes de MÉS per Mallorca també han intervingut per altres motius. Guillem Balboa ha fet una defensa ferma del model de convivència de l’escola mallorquina per oposar-se a una moció presentada per Vox que volia obligar els centres públics a penjar la bandera espanyola. “Entenem la seva dèria recentralitzadora però nosaltres defensam un sistema educatiu sense banderetes i amb l’únic imperatiu de formar ciutadans i ciutadanes lliures, cults i amb esperit crític”, ha dit el portaveu de MÉS.

El senador de MÉS per Mallorca Vicenç Vidal ha defensat avui durant la seva compareixença al Parlament els eixos de la seva feina: “la representació territorial de les Illes Balears, els drets i les llibertats, el repte de l’emergència climática i el REB i el nou finaçament”. La compareixença, a petició del grup de Més per Mallorca, també afecta l’altre senador autonòmic, Vicente Marí Bossó, del PP d’Eivissa, i sorgeix com a conseqüència de l’intent de reprovació patit per Vidal per part del Partit Popular arran de les seves declaracions polítiques després de la sentencia del Procès.

La compareixença ha servit per demostrar la prolífica activitat de Vidal. Així, el senador de Més ha narrat com havia fet part de cinc comissions i havia presentat un total de 38 preguntes ( sobre la Llei de Benestar Animal, Cabrera, els refugiats a la Mediterrània, les prospeccions petrolieres, les balances fiscals i la qüestió de l’habitatge i el ministeri de defensa) . Quelcom que el converteix en el senador balear que més preguntes i peticions ha presentat. Un 55% del total de la feina feta pels senadors de les Illes correspon al seu gabinet. A això Vidal ha volgut afegir, en un detallat informe, “ la sol·licitut de compareixença de la ministra Montero i la intervenció en iniciatives de control del govern i iniciatives legislatives amb temes com el negacionisme climàtic de Vox després dels incendis de Gran Canària, la llei de símbols del PP, la llei de presó revisable, la llei de prospeccions o el decret-llei de la intervenció d’internet”.

El candidat de MÉS-Esquerra a les eleccions estatals, Guillem Balboa, ha explicar les propostes que la coa-lició durà a Madrid per tal de combatre el canvi climàtic. Ha expressat que “vivim una crisi en tres dimensions: política, econòmica i mediambiental i les solucions han de tenir en compte aquestes tres potes; si les solucions ecològiques no van de la mà de la justícia social i de les llibertats individuals i col·lectives correm el perill que els moviments totalitaris i d’extrema dreta facin que aquestes crisis s’aprofundeixin encara més”.

Les solucions que proposa el partit ecosobiranista passen per un conveni per finançar el transport públic a les Illes Balears i dur el tren al Llevant aquesta legislatura, transferir la capacitat de controlar el número de vols i creuers a les Illes, impulsar el consum de proximitat excepcionant els territoris insulars de la directi-va Bolkenstein i una declaració d’emergència climàtica estatal.

Segons Balboa “el que hem de fer és exportar a l’Estat les polítiques que MÉS per Mallorca ja ha dut a les Balears, com és el cas de l’aprovació de la Llei de canvi Climàtic”.

Un informe de la fundació Rezero, que compta amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, analitza 28 indicadors que analitzen la situació a les Balears.

 Reduir la pressió humana i desplegar i implantar correctament la Llei de residus. Són dues de les conclusions que es poden extreure d’un estudi pioner realitzat per la fundació Rezero i finançat a través de les ajudes de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Així, l’informe ’Illes Balears cap al residu zero. Situació actual i indicadors per a la transició 2019’ analitza 28 indicadors per tenir una visió conjunta i transversal del model productiu i de consum de les Balears.

En general, cada balear produeix una mitjana de 763,5 quilos de residus per any. D’aquests, 629 quilos van directament al contenidor de resta, una situació que no ha canviat en cinc anys. Només 12 dels 67 municipis balears superen el 60 % de recollida selectiva amb sistemes d’individualització, com el porta a porta o el pagament per generació. Aquests municipis també són els únics que no superen els 120 kg de fracció resta per habitant i any (la mitjana balear és de 629 quilos de fracció resta per habitant i any).

L’estudi valora també l’impacte de la població turística sobre la producció i recollida selectiva. En aquest sentit, la diferència entre el mes de màxima generació (agost) i el de mínima generació (gener o desembre) és notable. Hi ha un increment de residus d’un 161 % a Eivissa i Formentera, del 154 % a Menorca i del 35 % a Mallorca, que arriba a l’índex de generació de residus més elevat de l’Estat espanyol. Això se suma al fet que l’índex de recollida selectiva també disminueix entre un 4-6 % durant els mesos d’estiu a les illes de Mallorca, Eivissa i Mallorca.

L’estudi presenta propostes perquè les Illes Balears prenguin el camí cap al residu zero, entre les quals destaquen les següents:

A instància de MÉS PER MALLORCA, el ple del Parlament debatrà dimarts una Proposició No de Llei (PNL) per instar al govern de l’Estat a revisar la fiscalitat que s’aplica sobre les SOCIMIs, (societats cotitzades anònimes d’inversió en el mercat immobiliari).Aquestes empreses, exemptes del pagament de l’impost de societats amb una bonificació del 95 % de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, van obtenir l’any passat uns beneficis fiscals de 12.662 milions d’euros. Una xifra "del tot desproporcionada", ha dit el portaveu de la formació Miquel Ensenyat, "si la comparam amb el pressupost (també de l’Estat en matèria d’habitatge: 500 milions d’euros". Per això, Més per Mallorca planteja la revisió fiscal i destinar aquests doblers a fomentar l’habitatge assequible.

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Comentaris recents

Subscripció