Ferran Mercant

Final de campanya de les primàries de MÉS

ferranmercant | 14 Novembre, 2014 18:12 | Compartir:

La campanya de primàries de MÉS que avui acaba ha estat alhora apassionant i trepidant. Les consignes poc ètiques partitocràtiques de les darreres hores no ens han de fer perdre de vista que el nostre procés ha estat únic. El vot continua sent secret i tothom té el dret de puntuar als candidats que cregui més adients per a defensar el programa electoral que ja hem començat a elaborar amb tota la ciutadania.

De fet jo vull fer una darrera proposta: la creació de dos grups assessors; un pel Parlament i l’altre pel Consell. Jo m’he presentat per a fer feina pel meu país. Per lluitar per la sobirania fiscal que ens mereixem, per la sostenibilitat ambiental, per la llengua i cultura catalanes, per la justícia social, per l’economia del bé comú i la tercera revolució industrial i per l’estat del benestar entre d’altres.

Aquests grups estarien formats pels càrrecs electes, pels integrants de les respectives llistes, els coordinadors dels grups de treball de MÉS i una porció per militants de MÉS que no tenen càrrec o no van a les llistes.

Les seves funcions haurien d’ésser la fiscalització de la nostra acció de govern o oposició, segons escaigui. També haurien de fer el seguiment del compliment del programa electoral. I com la participació ciutadana és un dels pilars de la nostra tasca política, hauria de recollir propostes de la societat civil i canalitzar-les en les institucions.

Pens que d’aquesta manera millorarem la connexió amb tota la societat. De fet durant aquesta campanya he pogut parlar amb els votants i les següents han estat algunes idees i projectes que propòs en aquest final de campanya:

Auditar totes les subvencions que es donin
Fer un control més rigorós dels contractes públics un cop s’ha fet la transferència de fons públics
Oferir el català com a curs obligatori al SOIB
Dissenyar un pla de carreteres secundàries
Impulsar de manera decidida l’energia solar
Potenciar una planta de reciclatge que substitueixi la incineradora en el proper decenni

Vull animar a tothom a votar en consciència i llibertat. No hi ha cap barrera ni partió suficientment altes perquè exercim la rebel·lia que els temps actuals ens exigeixen. Com deia en Camus si feim de la nostra existència un acte de rebel·lió es pot aconseguir un poc més de la peremptòria llibertat i justícia que senzillament ens fa humans.

Les meves primeres primàries

ferranmercant | 29 Octubre, 2014 18:56 | Compartir:

Des dels 16 anys he estat implicat en moviments socials com de Joves de Mallorca per la llengua, el GOB, l'OCB a Valldemossa, etc. Ara ha arribat el moment de fer una passa valenta i presentar-me a les Primàries obertes de MÉS.

Aquest procés participatiu és un exemple d'obertura a la societat que, ara per ara, cap altre partit ha realitzat. Això dóna més valor al fet de militar a la nostra formació perquè hom es pot sentir més partícip del procés democràtic i involucrar-se directament en la presa de decisions. Quanta més democràcia hi ha, menys poder tenen els aparells de partit endogàmics i les actituds sectàries.

Per tant el que compta és la vàlua política de cada candidat i no les afinitats personals que es puguin bastir entre correligionaris. Aquesta és una passa important per a combatre la corrupció des de l'arrel. Però no és suficient si no es complementa amb un compromís moral individual consistent en un comportament ètic, transparent i honest.

Durant aquesta campanya em presentaré a l'electorat de MÉS com una persona interessada en la ciència. Aquesta ha estat sempre un pilar en l'avanç de la humanitat. Sóc ambientòleg de formació i pens fermament que la lluita per la sostenibilitat és cabdal per a tenir un futur més pròsper. La Prevenció en el món laboral és la meva ocupació actual i és un món molt interessant en el que encara es pot avançar molt. Tot això és el que puc aportar a nivell personal i esper aprendre molt més de la ciutadania a la que m’adreci.

Així doncs m'agradaria ésser diputat per a defensar una societat més justa i un país més lliure en un planeta sostenible. També tenc moltes ganes de lluitar contra la corrupció i la desigualtat. La primera es pot combatre amb una democràcia més sòlida i avançada i la segona amb un estat del benestar sostenible econòmicament i universal.

Compromís: wikileaks i música

ferranmercant | 13 Desembre, 2010 19:09 | Compartir:

Durant els darrers mesos Internet ha entrat amb força i energia en l'escena política i mediàtica. Les revelacions del portal wikileaks han obert les clavegueres del poder imperial dels Estats Units d'Amèrica. Sobretot pel que fa a les guerres d'Afganistan, Iraq i a les relacions diplomàtiques de la democràcia més antiga del planeta. Crec, sincerament, que això sols és el començament d'un exercici de transparència a nivell mundial sense precedents.

El compromís amb aquest principi democràtic demostrat per en Julian Assange – actualment empresonat – i el seu equip de voluntaris és la novetat més encoratjadora per a la ciutadania que s'ha esdevingut en els darrers decennis.

A un altre nivell, el musical, cal que algú també hi posi el seu granet d'arena per a posar la melodia als nostres dies. De fet, la setmana passada van coincidir a Barcelona i el mateix dia, les actuacions de dues artistes diametralment oposades: Lady Gaga i MIA.

La primera va oferir un espectacle visual – jo goso dir que això era l'únic que aquesta artista podia oferir – per a un Palau Sant Jordi a vesar. En canvi la segona va oferir el seu art sobre l'escenari de Razzmatazz – amb una capacitat d'unes 1000 persones - despullat de tot enfarfec, ja que la música és el que importa quan pagues una entrada d'un concert.

Cal dir que Lady Gaga és detestada per la cantant d'origen Tamil. Així ho va afirmar en unes declaracions a una revista. Jo crec que en les lletres de totes dues s'hi reflecteix dues maneres completament oposades d'entendre la vida. Mentre que en la primera és primordial la frivolitat i el nihilisme líric en la segona és important el compromís polític i social ( palesat en cançons i videoclips com Sunshowers i Born Free ), així com temes completament rutinaris en qualsevol artista: amor, vivències personals,etc...

Crec que en el futur hem de passar d'un món menys Ra Ra Gaga o Waka Waka, cap a un planeta amb més Wiki i MIA, on la passivitat enfront dels poderosos deixi pas a la rebel·lia per a construir un món més lliure i millor.

L'EXCEPCIÓ CONSTITUCIONAL ESPANYOLA (Segona part)

ferranmercant | 29 Novembre, 2010 18:58 | Compartir:

Des de les tribunes privilegiades del neoespanyolisme que esmentava a la primera part d'aquest article, es repeteix com un mantra que els drets sols són de les persones i no pas dels territoris o de les llengües. Crec que es fa palès la puerilitat i buidor del seu discurs. Els drets són de les persones, evident. Però és que aquestes persones parlen llengües i per tant són subjecte de drets. O és que els mecànics de cotxes, posem per exemple, no poden tenir drets perquè la mecànica no està subjecte a cap dret.

Sí, estimades lectores i estimats lectors, el discurs més pseudo-postmodernista i atractiu ha comprat un pot de vernís a la tenda dels drets i llibertats individuals. Però, alerta, aquestes es deixen d'invocar quan es tracta de defensar als castellanoparlants. Perquè, ai las, aleshores sí que les llengües tenen drets.

L'asimetria lingüística de la Constitució espanyola no deixa lloc a cap dubte. L'ÚNICA llengua que es pot reivindicar, defensar i, sobretot, amb què es pot atacar és el Castellà. Tota la resta, són imposicions indesitjables pròpies de règims nacionalsocialistes. El deliri paranoic està servit.

De fet, des d'aquestes mateixes posicions, es defensen els drets dels castellanoparlants i la llibertat fonamentada en el nihilisme administratiu. Sempre que aquest darrer s'apliqui a les llengües de segona. Aquestes sols poden ésser fomentades.

Així doncs perquè no s'eliminen totes les lleis i normes que obliguen a etiquetar en castellà?. L'atzucac idiomàtic també està servit. Ja posats, eliminem tots els reglaments en què s'estipulen multes i sancions i declarem l'estat anarquista.

Pot haver-hi un punt d'acord i concòrdia en tot aquest afer? Crec que la solució pot venir si les parts en conflicte seguessin en una mateixa taula i intentessin trobar un acord. Primer cal identificar els actors, després les problemàtiques i aleshores obrir un procés de diàleg obert i sense condicions prèvies.

Potser és un bon inici per a evitar l'enfrontament directe que segur ningú vol i del qual encara, afortunadament, sembla que estam lluny d'arribar-hi.

Merci per llegir fins aquí i fins la propera setmana en la que publicaré un article sobre la meva petita experiència iniciàtica com a investigador.

L'excepció constitucional espanyola (I)

ferranmercant | 22 Novembre, 2010 18:45 | Compartir:

Realment he de confessar que no m'agrada parlar del tema de la llengua perquè sempre s'aixequen sensibilitats molt profundes. Però amb el que està succeint i amb el que s'està dient des de determinades tribunes, he de reconèixer que mossegar-me la llengua - la física, en aquest cas - em faria molt de mal.

Així doncs la pregunta amb la que podem partir és la següent: Existeix un nacionalisme espanyol que, entre d'altres objectius, busca una uniformització cultural i lingüística dins l'estat espanyol?

Per respondre a aquesta complexa pregunta podem partir d'un exemple que penso que és bastant clarificador. Aquest nacionalisme espanyol que es diu que no existeix, està plasmat d'una manera diàfana en la constitució en la que s'expressa sense cap manera d'embús ni matís que "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació

espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols,...” ( al seu article 2). En el seu article tercer esmenta el castellà com a única llengua oficial, deixant a la resta de llengües en un evident segon pla tal com s'ha demostrat en la recent Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Gràcies a la qual queda evident que, ara per ara i amb aquest text constitucional, hi ha un idioma de primera divisió i tota la resta són de segona i alguns ja ni figuren en cap divisió.

Per comprovar si les meves paraules són exagerades, fora de lloc o malintencionades, sols cal comprovar quin tractament es dóna a aquest tema en altres constitucions de països democràtics. He seleccionat els textos legals de dos països que en els últims lustres han fet avenços ben significatius al respecte: Canadà i la República de Sud-àfrica.

Al país nord-americà es reconeix l'oficialitat de l'anglès i el francès a nivell constitucional i a tot el territori de l'estat. Així mateix les dues llengües s'empren de manera completament normal al Parlament del país de la fulla d'auró. Si teniu l'oportunitat mirau una sessió de les preguntes al primer ministre d'aquest país i podreu comprovar com el president de la cambra dels comuns utilitza indistintament l'anglès i el francès. Us imaginau això mateix al parlament espanyol. La veritat és que em sembla que estem a anys llum d'aquest país.

Per altra banda a Sud-àfrica són oficials 11 llengües a nivell estatal. I la constitució post-apartheid fins i tot reconeix la postergació que han patit les que s'anomenen “llengües indígenes del nostre poble” tot indicant que l'estat ha de prendre mesures pràctiques i positives per elevar el seu estatus i avanç. En canvi a la constitució espanyola sols es diu a l'article 3.3 que “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és

un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.“ Aquesta és la diferència entre un estat que reconeix els errors comesos en el seu passat i un altre que tracta la diversitat com una peça de museu, sobre la qual quan més pols s'hi dipositi, millor. I si al final ningú la pot veure, la tasca taxidèrmica estarà assolida.

Així doncs, quan algú digui que no es pot canviar la constitució perquè no es pot o perquè causaria una divisió, convé respondre que res de tot això. Que el que succeeix és que simplement no hi ha la voluntat política d'adaptar la Constitució espanyola als nous temps i que per tant l'estat espanyol realment faci d'aixopluc de tots els ciutadans, parlin la llengua que parlin.

Després d'aquest brevíssim exercici de constitucionalisme comparat, la setmana que ve publicaré un article sobre la polèmica dels drets aplicats a les llengües.

Fins aleshores, passau una magnífica setmana ¡¡

Presentació

En aquest bloc hi podeu trobar una ampla varietat de temes: des de l'esport fins a la política, passant per la literatura i el cinema. Gràcies per la visita, pels comentaris i bona lectura.

Menú

Cerca

Calendari

«	Maig 2024					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31