Avui ha tingut lloc al Parlament l’inici del debat d’Orientació Política del Govern amb la intervenció del President Antich.

Ha estat des del meu punt de vista un discurs carregat de realitats i sobretot d’una forma d’entendre la política molt diferent a la que entenien els anteriors governants. 

Mai havia sentit a un President de les Illes Balears xerrar tant de joves: té molt clar que aquest capital humà que tenim no el podem desaprofitar i l’hem de cuidar molt. Ha parlat de posar en marxa un paquet de mesures destinades a facilitar l’accés dels joves al mercat laboral i incentivar la contractació dels joves que cerquen la seva primera feina, mitjançant el finançament d’una part del seu salari. 

El seu primer anunci durant el discurs ha estat la de presentar una iniciativa innovadora: que els joves emprenedors podran accedir a micro-crèdits per recolzar la posada en marxa de les seves primeres iniciatives en el mon de l’empresa i l’auto ocupació.  

Ha parlat també de la segona edició del programa Segona Oportunitat, que va tenir un gran èxit i que suposa la contractació de joves, destinant una part de la seva jornada laboral a la formació reglada, per retornar-los al circuit del sistema educatiu que en el seu moment van haver d’abandonar. 

Tot un conjunt de mesures que pretenen posar fil a l’agulla i contribuir a la cohesió social.

No m’han agradat gens les declaracions d’una important líder sindical de les Illes Balears, on venia a dir que “si demà la gent no fa vaga, després, si Zapatero rectifica, voldran tenir els mateixos drets”.

No m’agrada perquè em sona a una amenaça brutal, deu ser que la líder sindical ja s’ha submergit dins el paper de piquet. 

Convé davant l’escenari de demà de vaga general, respectar les decisions dels treballadors i treballadores que de forma individual decideixen no fer vaga amb les decisions d’altres que de forma també individual decideixen secundar-la.  

Potser, però la por de que no respongui la gent, fa que els sindicats, una vegada ja han encalentit tot, ara intentin d’alguna manera amenaçar. Jo no estic d’acord i ho dic.

La reforma laboral, poca gent l’assegut a llegir-la i tan sols amb el contingut que en treuen els diaris, no basta per analitzar-la ben be. 

Jo no puc estar en contra d’una reforma que pretén promoure la contractació de joves, regular les pràctiques de joves a empreses, millorar les condicions de la contractació temporal i promoure la qualificació professional, entre d’altres aspectes.

Jo no puc estar en contra del contracte de formació de joves que permetrà que un jove sense titulació pugui fer feina, i a l’hora dedicar el 15% de la seva jornada laboral a treure’s un grau formatiu o el graduat escolar. 

Jo no puc estar en contra d’assegurar que el salari d’un jove en pràctiques sigui durant el primer any de, al manco el 60% del sou d’aquest lloc de feina. Tant de bo fos així ara!. 

I jo no puc estar en contra de que es bonifiqui a les empreses que contractin a menors de 30 anys de forma indefinida. 

Tenc aquests i molts d’altres motius que faran que demà, per a mi, sigui un dia de feina més. 

Salut!

El president del Partit Popular ha perdut ja la seva credibilitat per aspirar a res.Una altre ocasió perduda per demanar disculpes a la ciutadania pels diferents casos de corrupció produïts des de les files populars, el més famós, el de Matas. 

Després de que el jutge Castro hagi ratificat la fiança de 3 milions d’euros que demanava el fiscal, per tots els delictes comesos i que sumen 68 anys de presó, el President del Partit Popular segueix sense demanar disculpes a la ciutadania. 

No tan sols hi ha absència de disculpes sinó que conforma un equip de “repetidors”: fins a cinc consellers/es  d’en Matas tornen a la direcció del Partit Popular de les Illes Balears. Castillo, Cabrer, Fiol, Font i la renovació del PP de Palma: Rodríguez. 

I hem de seguir creient els ciutadans l’insult a la intel·ligència que constantment ens fan creure que el Partit Popular?. Ens seguiran enganant amb això de la regeneració, renovació, reestructuració...? 

Tota la credibilitat de Jose Ramón Bauzà, ha caigut de sobte tan sols per prendre dues decisions que l’han condemnat a dir adéu a la credibilitat.

Lectura recomenada per aquestes festes: L'auto del jutge Castro. Els editors haurien de fer-li alguna proposta al jutge per a que el publiqui!.

Com podeu veure al vídeo que us adjunt, la campanya contra el preservatiu és bestial: els seus arguments son que a Àfrica fa molta calor, i clar, els preservatius no aguanten altes temperatures!.

En definitiva, és bestial, com els mitjans de comunicació d'ultra dreta catòlics, son capaços d'arribar a aquestes conclusions tan banals i totalment falses.No ens ha d'extranyar, que els que es diuen, de més catòlics, son els primers que no fan cas ni als 10 dels seus manaments, com per exemple l'octau: "No diràs falsos testimonis ni mentides".

LLUITEM TOTES I TOTS CONTRA EL SIDA!

El passat dimarts, a les tertúlies del primer cafè d'Ona Mallorca (de 9.30h a 10.30h), vaig tenir una petita discussió amb el representant del Partit Popular, arrel de l'Ordenança reguladora d'aparcament, més coneguda com ORA.

És una d'aquelles coses que si vius allà on el posen te pot emprenyar, però a poc a poc, comences a veure els avantatges.

És el que aviat passarà al barri de Santa Catalina: l'Ajuntament de Palma, amb el beneplàcit de l'associació de veïnats de Sta. Catalina, activarà el servei d'ORA a tot el barri. I és ben necessari.

Els veïnats, a diari, troben dificultats per poder estacionar el seu cotxe. Aquest fet es produeix, perquè molta de gent, que no viu a Sta. Catalina, aprofita les immediacions del barri per deixar i fins i tot abandonar el seu cotxe.

La dinamització d'aquestes places d'aparcament, farà que pels residents sigui més fàcil aparcar i pels qui som d'aprop del barri, ens acostumem a anar al mercat a peu.

Però el PP, no n'està d'acord. Argumentació: estan a l'oposició i per tant, es mostren en contra de tot el que fa l'equip de govern municipal.

Però quan ells van governar van pintar de blau innumerables carrers de Ciutat. Com s'entén això?

 La batlessa de Palma, Aina Calvo va presentar ahir, el manual per la homogeneïtzació de la Ciutat.

Aquest nom tan tècnic que pot sonar fins i tot estrany, no es altre cosa que garantir la unificació de criteris tècnics i urbanístics a l’hora de desenvolupar qualsevol rehabilitació o reforma de qualsevol espai urbà de Palma.

Fins ara, els anteriors consistoris, no tan sols han utilitzat Palma com a una ciutat on provar de tot i a veure a mem com queda, sinó que ens han fet oblidar bona part dels records i la fesomia que fins fa un temps tenien molts d’espais públics de Palma.

Tots recordam la reforma de la Plaça Santa Eulàlia i la de la Plaça Espanya, que avui comenta en Pep Capó al Diario de Mallorca o el que es el mateix: la pèrdua de dues places emblemàtiques.

Es van fer canvis en qüestions de mobilitat, fent desaparèixer carrers, de il·luminació, canviant les faroles, van canviar els bancs, centenaris i emblemàtics d’una època de Ciutat, i es va posar un paviment de color verd, lleig, per al meu parer, que cada vegada que plou has d’anar viu de no patinar i caure.

Be, idò amb aquest manual que podriem anomenar també d’estètica i imatge de Ciutat, en definitiva, li diem a Palma, el que s’ha de posar per estar ben guapa!. 

Enhorabona a Aina, Paco i Iolanda per aquesta iniciativa!   

Afrontam aquests dies, una campanya electoral, molt centrada en la situació econòmica que estam vivint i molts,més ben dit, patint.

És difícil fer entendre a la gent la importància que te Europa, però ho es en el nostre dia a dia. Cada dia, des de que ens aixequem fins que ens anem a dormir, estem envoltats de “imputs” generats des de Brussel·les.

Utilitzam infraestructures creades amb fons estructurals de la Unió europea, segurament molts de nosaltres, tenim amics o amigues que estudien un “Erasmus” a algun país europeu,o fins i tot coneixem algú que acaba de venir de Roma de veure la final de la Champions League, sense que els hagin aturar enlloc i demanat el passaport.

En definitiva moltes coses.

I coses tan importants com aquestes ens poden perjudicar si les decisions no ens agraden: com es el cas de la Directiva Europea de les 65 hores.

Una directiva, presentada pe Partit Popular, que pretenia ampliar la jornada laboral de les 40 a les 65, retallant drets i llibertats i sobretot apostant per la precarietat laboral.

Però si tenim problemes per conciliar la vida familiar i laboral amb 40 hores!!, us imagineu que passaria amb 65???.

Jo no ho vull ni pensar, per això ho tenc molt clar: votaré socialista el proper 7 de Juny!!

Oreja Mayor... a l'escola!