Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

MamÓ Noel (un conte)

mllauger | 16 Desembre, 2018 08:15

 

 

Mamà Noel


D’après Michel Tournier



La nit del vint-i-quatre cau a Mates,

un poble de mil ànimes beates


i una vintena escassa de barbuts

a qui toca el paper de descreguts.


Fins l’any passat, Nadal es repetia

amb un sainet d’olor de sagristia


que evocava la lluita entre el sagrat

i les ganes de riure d’un grapat.


Embellia la missa de matines

un gran betlem vivent on nins i nines


feien de pastorets i un infantó

era (deia el mossèn) el Salvador.


Mentrestant, els pagans feien tabola

encapçalats pel mestre de l’escola,


que, vestit com els vells papanoels,

repartia regals i caramels.


Però un sotrac sobtat de la Fortuna,

que ja sabeu com és d’inoportuna,


enguany du novetats: un cop de vent

se’n va dur el mestre enllà del sol ponent,


on va cridar un dimoni: “Peix al cove!”

Fa un mes i mig que hi ha una mestra nova,


que és mare i és fadrina: el capellà

va arrufar el nas quan ella l’hi explicà,


però va veure el cel amb la ventura

que la jove cedís la criatura


per al betlem vivent: un serafí

vingut al món per fer d’Infant Diví.


La sorpresa va ser quan na Maria

(el nom d’ella) va dir que comprenia


que desfressar-se i repartir regals

era part dels seus deures laborals.


“Però el costum és fer enfadar el prevere

amb la gresca!” I diu ella: “De primera!


Per un vespre que em guarden el menut

vull recobrar de cop el temps perdut!”


I arriba així la missa de matines.

De moment, tot és pau. Unes veus fines


fan pujar les nadales cap al cel

com pugen les sentors de l'aiguamel.


Els pastors i la cova són el signe

d’una vida que juga a ser benigna.


I de sobte se sent un ploricó

molt prim, que guanya gruixa i espessor


i es transforma en udol que desballesta

el confort tendre i místic de la festa.


És el nadó, i no hi ha cap cristià

que sàpiga el conhort que el pot callar.


Fins que al cap d’una estona que es fa eterna

entra un barbut que put com de taverna,


i arrenca el bonjesús a un escolà.

El que passa després no es pot contar


sense un estremiment. Aquell bandarra

es retira la barba i la samarra


i fa sortir, miraculós, un pit

rodó com lluna plena a mitjanit.


L’infant s’hi amorra, com si l’existència

xifràs el seu sentit en l’apetència


d’aquell fruit del fruiter de la salut.

I xucla i xucla, fins que cau retut.




Trobareu La Mère Noël, el conte original, en aquest llibre:

 

 


 

 

Pell de trencadÝs

mllauger | 09 Agost, 2018 12:48

 

La postal d'estiu ja és gairebé una tradició. Vet aquí la de 2018.

 

Pell de trencadís

 

               Mosaics bizantins, Ravenna

 

Doncs jo vull fer-me vell en un país
de pell de trencadís,


passejar sota un cel
de rajoles de mel


i, en la nit, seguir el fil
de la pensa mirant la volta anyil


on flors de diamants
fan d’estrelles gegants.


Les tessel.les són síl.labes d’un món
de tan senzill, pregon.

 

 

 

 

Les noves rimades de Gregori Samsˇ

mllauger | 31 Maig, 2018 21:08

Alguns poetes moderns s'han animat a fer servir les "noves rimades" del medieval Jaume Roig, és a dir, fer composicions en forma de tirallonga de tetrasíl·labs apariats. Ho han fet poetes de temperament tan diferent com Joan Ferraté i Francesc Vallverdú, tots dos amb bona nota. Potser algun altre que no tenc present. Jo he gosat poder fer algunes provatures: una arenga a l'esquerra balear perquè sàpiga unir-se per derrotar Bauzá, un homenatge a Espriu i una celebració del bon humor amb què Valls va rebre uns escorcolls de la Guàrdia Civil.

Avui s'hi suma el delicat poeta Gregori Samsó (de qui no us heu de perdre l'obra magna Artefactar).

Vet aquí la seva joguina, amb un títol que ve d'una sèrie que comenta l'actualitat amb evident ànim jocund.

 

QUE HI HA RES A FER? III
(joguina)

 

Les cuites de don Tancredo

 

Mariano,
xino-xano
o aturat,
vest d'albat,
fa el torero:
«M'empodero
quan no em moc.
L'entretoc
així evito.
Em limito
com l'estruç
i no acús
cap problema,
ni un dilema
no em consum,
ni el can Bum
d'una causa.
L'andropausa
del partit
fit a fit
me la miro
i al cuïro
de ma faç
jugo l'as.»

 

 

LÝrica anglosaxona (quinze apariats)

mllauger | 20 Maig, 2018 17:08


Lírica anglosaxona

 

 

Benaurades les mètriques, que poden

deslliurar-nos del Jo, com va dir Auden!


El gebre de gener i el sol d’agost

ens fan savis si els canta Robert Frost.


Amb ànim mig joiós mig malastruc

fa poesia hipnòtica, Louise Glück.


Qui encara no el conegui, que no tardi

a ser feliç llegint versos de Hardy.


Quan va rebre el guardó, no va dir vini,

vidi, vinci, el bonàs de Seamus Heany.

Els primers fills de Déu varen ser cucs,

diu un poema bíblic de Ted Hughes.


La tardor és un retaule d’infinits

melancòlics als versos de John Keats.


En un mas del Midwest nasqué la musa

profunda i casolana de Ted Kooser.


Perquè les hores sòrdides no us marquin

tractau-les amb l’humor de Philip Larkin.

Feia riure als infants, i així és guaria

l’esperit melancòlic, Edward Lear.


No es fixava en els roures ni en els àsters

sinó en els cors humans, Edgar Lee Masters.


Mostra el seu cor més íntim, i són molts

els lectors que s’hi veuren, Sharon Olds.


Un poema d’un corb sinistre fou

el llegat perdurable d’Allan Poe.


Amb vers punyent, ens va mostrar el desig

dels cors i els cossos lliures, Adrienne Rich.


Fes-nos viure en la ment, inventa’ns, tiba’ns

els nervis amb els mots, Wallace Stevens!

 


 

 

(aquest post n'amplia un d'anterior, on ja figuraven un grapat dels apariats)

 

 

 

De part de les criatures del "Volen quan volen", grÓcies

mllauger | 01 Maig, 2018 21:12


 

Ara que han passat les presentacions i que ha passat Sant Jordi, a les criatures del Volen quan volen els correspon mostrar-se agraïdes. Gràcies, doncs.


En primer lloc, a Ariadna Ferrer i Guillem Alfocea, d’editorial Arrela, els editors entusiastes i rigorosos que qualsevol autor voldria.


I a Carles Moll, naturalment, per les il·lustracions meravelloses.


Als que heu estat amb mi presentant-lo o llegint-lo davant gent:

  • Miquel Rayó, comentant, i Clara ingold, llegint, a Palma.

  • Josep-Lluís Aguiló, llegint i comentant, a Manacor.

  • Esteve Miralles i Gisela Ruiz, llegint i comentant, a Barcelona.

  • Fàtima Anglada, llegint, comentant i fent llegir a infants, a Ciutadella.

  • Apolònia Serra, llegint, a Palma una altra vegada.

  • Gisela Ruiz i Inès, a Montcada i Reixac.

I també, és clar, al personal de Drac Màgic, Món de Llibres, Espai Mallorca, VadeLlibres i Llibreria Lluna.


Als que n’heu fet ressenyes i articles a premsa o blogs, sempre generosos:

 

A les periodistes que m'heu fet entrevsistes a tota plana:

I als que m’heu entrevistat a Ona Mallorca, IB3-Ràdio i Ràdio Menorca.

I a Montse Mas, que en va llegir un al Catalunya Migdia, de Catalunya Ràdio.


Als que l’heu inclòs, de manera més breu o més extensa, entre les vostres recomanacions de Sant Jordi: Pere Antoni Pons, Toni Trobat, Sònia Moll, Jaume Claret, Sebastià Alzamora. I a Enric Aymerich, de Laie.


Als que n’heu fet posts de facebook o piulades amigues: Pere Antoni Pons, Sònia Moll, Jaume Claret, Josep Manuel Vidal-Illanes, Tina Vallès, Jaume Subirana, Esteve Miralles, Bernat Puigtobella.


I als que heu feu comentaris a les xarxes socials, que no heu sortit tots. I als que heu vengut a les presentacions. I als que m’he fet comentaris privats, per a qui l’agraïment també és privat.

 

 

 
 

 

 

 


1 2 3 ... 126 127 128  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS