jordi bayona

 

Dos arguments per l’estèril debat de no votar als partits majoritaris.

1.      -  Els minoritaris, com és natural, es presenten a eleccions per guanyar. Suposam que una majoria de persones accepten els seus arguments i els hi donen un suport majoritari. Inmediatament s’haurien d’autodisoldre perquè aniria contra els seus principis…. Quina bojeria!

 

2.       - Està comprovat que a tota Espanya l’alternativa al bipartidisme és el monopartidisme del PP per una cosa molt senzilla: els atacs al bipartidisme no afecten a l’electorat de dretes sinò nomès a l’esquerra, de cada vegada més atomitzada. El resultat és un mapa amb un PP intacte, amb majoria absoluta que, encara que no creixi, guanya en diputats perquè l’esquerra està més fraccionada.

Una cosa és la reforma de la Llei electoral perquè el repartiment d’escons sigui més proporcional amb els vots obtinguts (cas d’Esquerra Unida) i l’altra són quimeres sense sentit, vuits i nous i cartes que no lliguen.

 

Per cert, t’adjunt un video curiós sobre la crisi económica.

 http://www.youtube.com/watch?v=N7P2ExRF3GQ

Cruel  hemeroteca: “No habrá imputados en las listas del PP” (Bauzà).  Titular de hoy “ Bauzà cierra las listas del 20N con un imputado”.

Avui diumenge, tots els diaris de dretes (abcs, mundos, gacetas, razones...) duen el mateix titular: “Rajoy quiere bajar los impuestos y Rubalcaba subirlos”. D’entrada m’he demanat si prenen els seus lectors per beneits. Però tot d’una he comprès l’errada d’aquest anàlisi. Els seus lectors/votants del PP estan voluntàriament sotmesos a la meravella de la dreta en el nostre país, que concep la veritat i la lógica com elements menors, enutjosos i absolutament prescindibles en el seu discurs. I, es clar, quan tot val, tot és més fàcil.

 

 Anau al video. Qualsevol paraula està de més.

 http://www.youtube.com/watch?v=GJijk0L9bHY

Governar sense passar per eleccions... quin gran somni per alguns! Però a Mallorca és una realitat. El Govern del PP ja ha dit que el seu candidat a Director General d’IB3, que no va obtenir el suport parlamentari necessari, comença a fer-se càrrec de la direcció (?). La raó és que, com espera obtenir-la en la votació del proper mes de febrer... perquè esperar (!). La propera passa és que Rajoy es presenta a La Moncloa i diu que vol un despatx perquè, tanmateix com pensa  guanyar unes eleccions en els propers mesos...

IB3 és un autèntic desprestigi democràtic per al Govern del PP amb el nomenament d’un conseller al front de l’ens. RTVE ha tingut 27 directors generals des de que es va fundar l’any 1956, set dels quals ho varen ser en temps de la dictadura de Franco. Cap d’ells va ser membre del Govern de torn. Mal de defensar tot això... però aquí ho tenim.

El mateix dia que es confirma que el Govern Bauzà pega tissorada als sindicats, retallant ajudes i eliminant els liberats, el PP de Rajoy rebutja el retorn de l’impost del patrimoni proposat pel PSOE, per a les persones que disposin de patrimoni de més d’un milió d'euros. Als representants dels treballadors, canya. Als grans milionaris, ni molestar-los. Carbó per a uns, mel per als altres.

Cada vegada està més clar. Tot obeeix a una tàctica ben senzilla. En el PP pensen que “hem de contentar exclusivament als nostres. Ens basta per guanyar les eleccions”. Evidentment, “als seus” no els hi agraden els sindicats i, com bons neocons, res de parlar d’imposts per als rics. Dit i fet. Això és que el hi ha i el que vendrà.

Acabo de leer que Illes Balears sigue a la cola en tasa de abandono escolar, con un 36,7 por ciento. En los años de excesos, los jóvenes abandonaban los estudios por un  trabajo que les reportaba unos cientos de de euros y se creían los reyes del mambo. Ahora, como es natural, no tienen estudios ni trabajo. La buena noticia es que en los tres últimos años, esa tasa se ha disminuido en 6,5 puntos.  Si en los tres próximos años se redujera en la misma proporción, estaríamos muy cerca de la media. Habrá que verlo. Lo que queda del último gobierno del PP en educación es que gastaron 1,2 millones de euros por una delirante maqueta de un teatro de ópera en pleno puerto de Palma. 1,2 millones que salían  de educación, por supuesto.

Un ens anomenat Consell Regulador de l’ensaïmada de Mallorca diu que no podrá sobreviure si el Govern no lo paga la subvenció. Fins aquí, res a dir, ni bé ni malament. Però un representant diu que, si desapareix, qualsevol podrà fer ensaïmades, els gallecs, els americans o els xinesos. I aquí ja m’he perdut. Un forn gallec no poden fer ensaimades mallorquines? Jo he vist que a molts forns mallorquins venen “empanadas gallegas” i no es cau el món per avall. És sorprenent que en el món de la globalitat, el lliure comerç i la llibertat d’empresa passin aquestes coses. Seguint el raonament, imagin  amb terror un món on només els russos poden fer la seva “ensaladilla”,  els italians la seva pizza, els milanesos la seva escalopa, les romanes els seus calamars, els de Frankfurt les seves salsitxes...

Aquesta setmana es compleix el desè aniversari del 11-S a Nova York, l’acte terrorista més gran i impactant de la història. Deu anys desprès, els EEUU està passant per un dels seus pitjors moments: tensions econòmiques, depressions,  caiguda del seu prestigi econòmic internacional, augment de la misèria, incertesa en el futur, més atur que mai... en fi, un mal embull. I qui ho ha provocat? Els terroristes islamistes?  Bin Laden?  Spectra? No. Uns tals germans Lehman, en primer lloc i una  cadena de bancs d’inversió cobdiciosos desprès, tots a les ordres del Big Brother Mercat. Ja començo a embullarme a l'hora de saber qui són els terroristes.

Em sorprèn el debat sobre el dèficit i el deute. Un i altre no són bons ni dolents, de la mateixa manera que un ganivet és útil per tallar pa però també serveix per matar a una persona. Tot depén de l`ús. Deute i déficit per fer Palmas Arenas o Metros inservibles, NO. Deute i déficit per ampliar la Llei de la Dependència o la formació de persones a l’atur, SI. Així de senzill.

Efectivament, com diu Felipe Gonzalez a “El País”, la confusió i el renou no ens deixen veure el fons de la qüestió. http://politica.elpais.com/politica/2011/08/29/actualidad/1314642904_899734.html

Només dues aportacions a tot l’embull del déficit i el deute:

1.       Només parlam del deute públic. A Espanya és el menys important. El deute privat, el de les empreses, el de les famílies, és de més volum. I d'aquet s'en parla molt poc.

2.       Als mercats els hi interessa el déficit. És el seu gran negoci! Més déficit, més guanyam! Fins que no els tinguem ben estrets, ens ho faran passar malament. Ni una passa més "para contentar a los mercados".

No estic segur que l’eclosió de les comunicacions mitjançant les xarxes aporti més democratització de la informació.  A vegades tinc la sensació que el que ha augmentat és el renou. Hem inventat l’altaveu. Fantàstic! Ara tothom va pel carrer, amb el seu altaveu, pregonant les seves dèries. Fins, sovint, veus com un parell de sonors altaveus s’instal·len a la porta de ca teva i et trituren amb els seus discursos inaudibles, superposats i contradictoris. Has de tancar portes i finestres per no escoltar-los més.  

Vivim l’edat de pedra de la nova tecnologia de la comunicació. Esper que quan hagin passat 50 anys tot millori i les TICs serveixin per, informar, intercanviar criteris civilitzats i participar en la gestió democràtica de les societats. Ara per ara, encara hi ha molt de renou i confusió.

Per primera vegada he escrit un comentari a un blog de "El Pais". Era un post de Juanma Iturriaga, convençut merengue de tota la vida, que em va caure molt bé per la seva capacitat analítica en torn als partits de la Supercopa de futbol. http://lacomunidad.elpais.com/baloncesto/2011/8/18/-que-es-que-ha-visto-todo-mundo-#comments. Però el que m’ha impressionat de bon de veres han estat els més de cent trenta comentaris, la gran majoria dels quals mostren un alt  nivell de maduresa, coneixement, seny i fair play en la desqualificació del joc brut i la grolleria intel·lectual de l’actual entrenador del Madrid.  I estic parlant d’aficionats al futbol opinant d’un Barça-Madrid! A qualsevol diari digital de les Illes, els comentaris a les notícies polítiques són barbàrie pura. Tendran més seny els “supporters” del futbol que els de la política? Qui és el Mourinho de la política que ha sollat la indispensable capacitat d’enteniment i cooperació en temps difícils com els actuals?   Evidentment, la pregunta es retòrica...

Les policies de tots els Governs europeus estan en aquests moments investigant a fons la trama dels partits d’extrema dreta arran de l’atemptat d’Oslo. Els partits d’extrema dreta creixen a tota Europa a base d’un discurs fanàticament xenòfob. Em deman on investiga la policia espanyola. On és l’extrema dreta a Espanya? No hi ha cap partit denominat com a tal. A qui vota l’extrema dreta a Espanya? A qui beneficia el vot de l’extrema dreta en aquest país? Naturalment són preguntes retòriques perquè tots sabem qui acull amorosament l’extrema dreta...

He anat per primera vegada a Son Espases. No soc massa d’hospitals. Més enllà del polèmic procés de gestació, m’ha semblat un hospital de qualitat, al manco pel que fa a les instal·lacions.

 Aparentment, tot funciona. No he vist zones inundades ni canals rompudes. Ni tan sols rates passejant per les taules, com mostrava una presumpta foto publicada per un diari i servida gentilment pel Sindicato Médico.

 Per cert, des d’abans de la inauguració de Son Espases, aquest sindicat i el SACSE sortien a denúncies diàries a tots els mitjans. Pareixia que tot havia de caure. Els mitjans publicaven queixes de pacients, suposats acompanyants rompien la barrera dels aparcaments davant les càmeres de tv. Un caos.

 Desprès del dia 22 de maig, cap denúncia, tot va com una seda. És curiós.....

Fins a la matinada, festa grossa a la plaça de la Quartera per les Festes de la Gerreria. M’agrada viure al barri: gent jove, personatges interessants, situacions divertides... Amb una disminució dels renous nocturns, sobre tot els de la maquinària d’EMAYA, seria perfecte.

En ple xivarri, es va anunciar la “mani” de diumenge contra la pujada de sous “dels polítics”. Au! el nou Govern del PP puja sous i això ho pagam fins i tot aquells que els vàrem davallar. Jo vaig ser nomenat fa 4 anys com a Director General del Govern. Quan desprès de les eleccions vaig ser cessat, guanyava manco que el primer dia.

A indignats, joves i altres categories de rebels els hi costa deu i ajuda reconèixer que no tots els polítics som iguals. Estic segur que, quan un llanterner els hi fa una mala feina, cap d’ells diu que els llanterners (tots) són uns lladres i una incapaços.

Però així venen els temps.......

Honestetat, transparència i confiança. Són 3 valors configurats pel segle XXI que prenen la davantera. Ja siguis venedor de cotxes (o de motos), DJ, animador d'hotel, empresari hortofrutícola, malabarista, membre del Sindicato Médico, polític o director de sucursal de La Caixa, no tens res a fer si no transmets aquests valors. Que tothom en prengui nota. Alerta imitadors, perquè seran descoberts a les primeres de canvi.

I jo que em demanava càndidament perquè han obert parcialment al trànsit el carrer Blanquerna! Gent amb més titell que jo em diuen que grati per devers un rentacotxos de l’esmentat carrer .... Idò ben bé. Ronya per gratar.

Retrob per atzar aquest bloc aturat des de fa més de 3 anys. Ara, sense obligacions laborals excessives i amb cap altre objectiu vital que l'horitzó de la lenta jubilació, acaron la possibilitat d'embrutar pantalla amb cabòries personals. La vanitat i l'exhibicionisme sempre guanya. Pentura hi haurà algun desenfeinat que, també per curiositat, pegarà un cop d'ull escèptic i distant. O fins i tot indignat. Tot pot ser. Veurem que passa en els propers dies.... 

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Novembre 2024					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30

• L'estèril debat sobre el vot als partits majoritaris
• Com és possible?
• Cruel hemeroteca
• Quan tot val...
• Sense paraules
• Governar sense eleccions
• Mel i carbó
• Fracaso escolar, pero menos
• Qui fa les ensaïmades?
• Qui són els terroristes?
• Deute i dèficit, si i no
• Més confusió
• Renou i confusió
• El Barça-Madrid polític
• On es camufla l'extrema dreta a ca nostra?
• És curiós...
• Tots iguals?
• HTC
• Ronya per gratar
• L'atzar i la vanitat
• Però hi ha crisi o no a Balears?
• El retorn del cañellisme
• Els fariseus de la doble moral
• El video de Rodrigo
• Reflexions sobre guanyar i perdre
• Fer política sense sou
• “¡Zapatero, dimisión!
• Un tomb electoral colossal
• No hi ha mitges tintes
• Perill real !!!

• JB07 [150]
• Blog diari (tardor) [83]
• blog diari [151]
• articles socials [19]
• A l'ombra de la figuera [34]
• A l'ombra de la lluna [15]
• JB2011 [7]
• Articles [14]
• articles polítics [2]
• general [2]
• "Els anys d'excepció" [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom