Els uns i els altres

Quan un Govern de coalició format per tres partits, es posa a governar, poden fer moltes i molt bones coses, com crec que ha estat –en general– el cas dels dos 'Tripartits' catalans. Si això és així, perque CiU ha guanyat les eleccions per –quasi– majoria absoluta, i els tres partits del Govern s'han enfonçat?. Els motius s'hauran d'analitzar per part dels experts de cada un dels partits. Segurament les causes d'aquest daltabaix son moltes i molt complexes. Potser ha influit que era una forma de Govern nova, amb tres 'ens' autònoms, que s'han expressat més per separat que no pas junts? Potser no han treballat be la comunicació amb els ciutadans? Potser s'han cregut que la Genearlitat era com un 'gran ajuntament' i s'han limitat a fer 'obra de govern' sense fer política amb majúscules? potser... Haurem de parlar-ne, els propers dies..... (Segueix)

Som una nació. nosaltres decidim.
Manifestació, 10 de juliol a les 18 h.
Passeig de Gràcia/Diagonal - BCN

Més info a: www.somunanacio.cat

És hora de la unitat dels partits catalans.

Ara és la darrera oportunitat de reeditar aquella unitat al Parlament en l'aprovació del nou Estatut. Aquella gloriosa unitat que va durar pocs dies i que es va trencar quan Duran Lleida i Artur Mas van anar a fer un café a La Moncloa amb el seu amic 'el Jóse' Luis Rodriguez Zapatero, aquell mateix que va dir públicament alló de Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya.

Arriba l'hora de la veritat. El Tribunal Constitucional espanyol està tocat de mort. El pacte polític entre Catalunya i Espanya s'ha trencat. L'aire d'Espanya està derivant perillosament cap a una atmòsfera fosca, asfixiant i rància, més digna dels anys 50. La crisi no s'acaba, l'atur segueix creiexent i alimenta els baixos instints dels miserables que neguen el pa i la sal als nouvinguts.

Alguns volen que ens unim per a aconseguir més del mateix, que ens unim per a fer-nos perdonar la nostra existència. Ja han fet tard, la unitat haurà d'anar més enllà.

Si, ha arribat l'hora de la unitat, la unitat dels partits catalans. També la unitat de la societat civil. Unitat per a plantar cara i dir les coses clares. Som el que som, agradi o no. tenim els drets que tenim, ens diguin el que ens diguin.

Potser ho haurem de tornar a demostrar...... Si així ho volen pasarem per sobre de qui ens vulgui aturar, costi el que costi... o ells, o nosaltres..... Amb les seves lleis o sense elles. S'ens està acabant el temps... i la paciència. Potser ens hem de tornar a moure per a que aquesta Terra sigui Lliure.

 (Segueix)

El El ministre Celestino Corbacho ja ha aconseguit reduïr suficientment la quantitat de llocs de treball actius. (A l'Estat espanyol 'treballen', ja sigui en l'àmbit públic o en l'empresa privada, només 1 de cada 4 ciutadans). Te motius per a sentir-se satisfet de la feina feta: A pocs paisos hi viu tanta gent a costa de tant poca.

Com que el Superministre en realitat és un pluriempleat que s'encarrega tot sol de la feina que haurien d'asumir dos ministeris: El de Treball i el de Seguretat Social, i veient que els resultats en el semi-ministeri de Treball són explèndids, ara es vol dedicar més a l'altre semi-ministeri, el de Seguretat Social. De moment, (i gràcies) només ha fet volar globus sonda sobre l'edat de jubilació. Ahir va enlairar un altre globus, el dels plans de pensions privats, i ja s'ha armat!!

Celestino, la gent no t'entén. La gent et posa en el mateix sac que als polítics socialistes, aquells que –de moment– ronden per La Moncloa, i tu no ets com ells..... Be, val que són companys teus de govern, val que treballeu al mateix partit, però no sou iguals.
Entre els teus actuals companys de Govern hi ha de tot, n'hi han de bons polítics, n'hi ha algun de dolent i n'hi han uns quants de mediocres, tu no ets ni bo, ni dolent, ni mediocre.... Tu, Celestino, no ets un polític, ets un evangelista incomprés. A L'Hospitalet et coneixiem per l'evangelista del ciment, ens vas ensenyar les bondats d'encimentar-ho tot, carrers, places, parcs, zones verdes...... Ara tu, vols ser l'evangelista dels bancs. Els –pobres– bancs, que encara no han sorit del caos del totxo, i que ni les injeccions milionàries de diner públic els poden aixecar l'ànim, el que necessiten és gent com tu. No necessiten polítics que molestin, els bancs volen evangelistes que facin volar globus, a veure si la gent ignorant, ens convencem que encara que ara paguem a la Seguretat Social, heurem de treballar més anys per a acabar cobrant una miserable pensió pública.
Calen evangelitzadors com tu, que ens obrin els ulls per a que contractem plans de pensions privats. Ara mateix, només això podria animar als –pobres– bancs, que com tothom sap, són l'ànima del món.

Celestino, afortunadament tu no ets un polític, ets un ciutadà més. Un ciutadà que s'ha fet a si mateix a cop de colze.... I quins cops de colze fotíes!!! Que li preguntin a molts ex-companys teus!! Ara, als teus nous companys de Madrit, no els pots donar cap cop de colze.... ja no hi ha res més amunt per a seguir grimpant. ja quasi has acabat la feina... tant amunt..... Que l'únic que et queda ara és baixar. Si comences a moure't ara, sempre et poden colocar en alguna fundació, o en alguna empresa semi-pública, alguna ambaixada, alguna entitat metropolitana, alguna caixa amiga......

Celestino, tu que ets evangelitzador i estas tant amunt... Ja saps qui serà el proper ministre de Treball (I Seguretat Social)?

 (Segueix)

Ja han pasat 24 hores de la gran nevada i ja hem tingut temps per poder veure les consequències i analitzar com ha actuat tothom; responsables polítics, ciutadans, companyies de serveis, etc...

Tot ha anat més o menys com sempre que hi ha algun fet climatològic extraordinari.
1. Aquesta vegada les previsions i avisos previs del Govern han funcionat raonablement: Al menys, un dia abans del 'caos' la majoria de la informació estava a disposició dels ciutadans 'actius' (però no de tothom) a través dels mitjans de comunicació catalans, qualsevol persona que hagi vist qualsevol informatiu (p. ex. TV3 i Catalunya Ràdio) desde dissabte, s'ha pogut assabentar del que ens venía a sobre i de les recomanacions habituals (no circular si no és imprescindible, portar cadenes, etc....) És evident que els mitjans 'madrilenys' (TVE, Tele5, A3, El País, etc...) no han col.laborat el més mínim.
2. Pocs ciutadans han fet cas d'aquests avisos i han estat milers els conductors que s'han quedar aturats en les vies de comunicació afectades sense portar cadenes, benzina, etc... S'han fet –si fa o no fa– la mateixa quantitat de desplaçaments que qualsevol altre dia, siguin o no imprescindibles, molt pocs han modificat els seus hàbits de mobilitat i molt menys han pres les precaucions recomanades.
3.'Endesa' i 'Red Electrica' han tornat a fer evident que tenim unes infraestructures elèctriques que no estàn a l'alçada de les nostres necessitats, Tothom enten que si cau una torre elèctrica afecta al subministrament, el que no és comprensible és que encara no s'hagi resolt.
4. Renfe, malgrat que acaba de ser 'transferida' a la Generalitat, segueix mostrant que queda molt per fer per a superar les conegudes deficiències que patim periòdicament, la xarxa ferroviària requereix encara molta inversió.
5. La política de comunicació del Govern, segueix sent el pitxor enemic del tripartit, que clona les inoperants polítiques de comunicació dels tres partits del Govern i causa la confusió que es pot palpar al carrer, especialment en moments delicats.
6. Els mitjans de la 'brunete' catalana (e-noticies, La Vanguardia, RAC, etc...) lluny de donar un cop de mà enmig del caos, devant d'unes autoritats que han respost més que correctament devant d'una situació especial, han optat per seguir sucant-hi pa en la seva política de guerra bruta contra un Govern d'esquerres molt desgastat i especialment contra un conseller totalment esgotat, sense credibilitat i que fa temps que no sap ni dirigir, ni defensar-se ni explicar-se.

 (Segueix)

Aquest diumenge es celebraràn referèndums en 170 pobles i ciutats del pais. Uns 700.000 catalans podran exercir el dret a l'autodeterminació. A l'abril està previst que altres ciutats i capitals (Barcelona, Girona, etc...) segueixin el mateix camí i ofereixin als seus prop de 2 milions de ciutadans la possibilitat d'anar a les urnes.

Molts de nosaltres no podrem votar ni aquest diumenge ni a l'abril. A L'Hospitalet, que és la meva ciutat i la segona més gran de Catalunya no es podrà votar perque el nostre Ajuntament governat per una majoría unionista ens ho impedeix. No s'adonen que l'únic que estan fent és dividir i fragmentar encara més la societat catalana.

Voteu els que podeu!! Allà on es celebrin les consultes, la participació hauria de ser superior a la registrada en el recent referèndum de l'Estatut, per a demostrar que en aquests tres anys, les coses han evolucionat i seguiràn evolucionant encara més.

 (Segueix)

Davant la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, blocaires, usuaris, professionals i creadors d'Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

1. Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert en l'article 20.5 de la Constitució, posa en mans d'un òrgan no judicial -un organisme depenent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentemente de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure.

8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que pugui produir-se, com marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions han d'aprovar-se després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.


Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és obert i necessari. Suma't a ell i difon-lo per Internet.

2 de desembre del 2009

Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt.

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Podeu donar suport a aquest editorial a facebook clicant aquí

 (Segueix)

ja s'ha parlat molt d'aquest tema.... massa i tot. Un tema que podria haver estat 'menor' i haver-se resolt en un parell de setmanes, s'ha enquistat, agreujat i ara pinta molt malament.

Les aigües somalís s'han convertit en un sector de risc altíssim per al tràfic maritim en general. Les causes són complexes, però bàsicament és que l'estat somalí pràcticament ha desaparegut com a tal, s'ha reduït a la minima expressió, un pais submergit en la misèria, sense recursos, abandonat absolutament per occident ha generat tota una generació de joves que només pot sobreviure sortint a 'pescar' i cobrar un 'peatge' als tripulants d'embarcacions ocidentals 'riques' que pesquen aprop.

La gent que pràctica la pirattería, durant segles ha fet el mateix....... anglesos, espanyols, catalans, portuguesos, etc..... Ara els pirates són els somalís.

Avui per avui, la unica forma d'evitar un segrest i el 'peatge' és 'no passar per la zona', fins que l'estat somalí s'estabilitzi i garanteixi la seguretat, i això no passarà fins que aquest estat no garanteixi uns recursos i una mínima vida digna a aquestes generacions de somalís sense futur, la comunitat internacional alguna cosa haurà de fer, i no es tracta d'enviar-hi soldats, sino diners, metges, mestres, constructors, etc...

Les flotes dels paisos occidentals han de decidir si van a aquella zona de risc o no, i s'hi van, s'han de garantir la seva pròpia seguretat i els estats occidentals han d'ajudar en aquesta seguretat, que no vol dir ni militaritzar la zona, ni finançar el 100% de la protecció dels vaixells, cada part te la seva responsabilitat i l'han de saber asumir.

Ara hi ha una situació d'emergència, ja que hi han uns treballadors segrestats i les seves vides estan en perill, els retenen unes persones que han fet dels segrestos la seva unica forma de supervivència, dels ingressos d'aquests 'pirates' en dependen centenars de families senceres i una bona part de l'actual ¡pseudo-economia' somalí, ells no pararan fins que hagin cobrat, sigui com sigui.

El govern central no va actuar en el seu moment amb la prudència i serenitat que calía... Va enviar directament als militars a resoldre un conflicte que no era militar, i el resultat el tenim ara... uns pirates somalís detinguts a l'Estat espanyol i uns mariners espanyols 'detinguts' i ocultats a la selva somalí.... Cal felicitar a l'exèrcit i especialment a la ministra Chacón: ha aconseguit enrocar una situació crítica i dificultar una sortida negociada.

La pregunta que ens hauriem de fer és: Per a que serveix la inteligència espanyola? Per a que serveix el nostre ben estimat CNI? Compten amb milers d'empleats i agents, un pressupost milionari, recursos tècnics, informadors, col.laboradors sobre el terreny, confidents, relacions amb altres serveis d'inteligència d'altres estats, diners ocults per tot arreu per a comprar i pagar qualsevol mena de servei, etc....??????? Aquests serveis ja fan molt be moltes coses..... Per exemple s'aseguren que empreses com REPSOL renovin contractes amb paisos productors de petroli, per posar un cas. Es que no hi ha hagut temps, diners ni mitjans per a resoldre aquest tema parlant, negociant, comprant.....? Tan complicat és que un estat occidental democràtic hagués anat al poble més aillat de Somalia i en un parell d'operacions amb els contactes i els segrestradors haguessin desbloquejat el tema de forma que al cap de dos dies els 'pirates' haguessin alliberat als pescadors?

Cal que l'estat recomani no passejar per la zona, i que col.labori amb la seguretat dels vaixells, però si devant d'un conflicte, enlloc d'enviar a la inteligència, envia als militars..... l'unic que s'assegura és que el conflicti es faci més gran. Ara, encara estem a temps de corregir urgentment aquest 'error' i treure a aquesta gent d'alli, negociant i cedint... no es pot fer de cap altra forma. Un cop desactivat aquest conflicte, ja pendran mesures polítiques i el que calgui, amb més calma.

 (Segueix)

Primer van crear la bombolla immobiliària, despres, van fer esclatar la crisi financera, es va aturar el consum i van començar a caure milers d'empreses. El fantasma de l'atur tornava a trucar a la porta de casa nostra. Hem vist com persones 'honorables' que tothom creia honestes, en realitat eren estafadors de coll blanc. Hem vist com al Pais Valencià i a Madrid la corrupció és llei. Ara, en mig del suposat 'oasi català' ens esclaten els casos 'Millet' i 'Santa Coloma' que afecten de forma transversal als dos grans partis de casa nostra, el PSC i CiU però que esquitxen a tot el pais.

Cada dia més, creix al carrer una sensació de 'mala maror' i en el millor dels casos, desconfiança vers els polítics i el que és pitxor, cap a aquesta democràcia. Ens estem adonant que moltes de les coses que sustentaven el nostre sistema, s'estan esmicolant.

Efectivament, estem vivint una etapa en que podem apendre dels errors pasats:
- Un sistema econòmic basat en l'avaricia i en el consum irresponsable dirigit per autèntics estafadors i que posa a la humanitat a la vora del col.lapse.
- Un sistema polític sustentat en una constitució rància, que fa aigües per tot arreu.
- Un sistema de valors que fuig del respecte, l'esforç, la responsabilitat i l'aprenentatge però que fomenta les idees d'una falsa vida fàcil i un món de color rosa ensucrat que dóna l'esquena als més débils.

Ha arribat el temps dels canvis. Uns canvis que s'han d'abordar immediatament aprofitant aquest final d'etapa. Canvis que siposen una gran oportunitat per a deixar enrera tot un sistema que ens aboca a la destrucció, canvis que en alguns casos seràn difícils, però que tots plegats hem d'aceptar.

 (Segueix)

Un altre cop hem vist com alguns Mossos (els de l'ARRO, una mena de mini-antiavalots territorial) estomacàven indiscriminada i violentament contra una concentració de la Unió de Pagesos a Reus. Aquests pagesos només demanàven preus justos per als productes de la terra. Saps que els tomàquets venen de la terra, amic Joan? Saps que la terra la cuiden i treballen els pagesos, amic Joan?

Veiem que encara no s'han pres mesures reals despres del bon 'tomàquet' que va provocar Saura per l'actuació de la BRIMO contra els estudiants a la primavera pasada, tornem a veure més del mateix: Cops de porra contra els més débils I si aquests dèbils, són plantadors de tomàquets... més forts són els cops de porra..

Aquesta no és la millor manera de consolidar la imatge del Cos de Mossos d'Esquadra, ni d'avançar en una societat de drets democràtics amb una policia moderna. Cal que al capdevant del Departament d'Interior hi hagi un Conseller que faci pedagogía, que intenti 'reciclar' als quillos que s'han colat als Mossos, els ha d'explicar a qui s'ha de defensar (per exemple als pagesos) i contra qui s'ha d'actuar durament (per exemple, falangistes, Millet, etc...). Perque si això no se'ls explica amb prou claredat a aquests nois, a poc a poc, aquesta colla minoritària de 'quillos' violents amb uniforme de Mosso, seràn com a tomàquets podrits i acabaran extenent la seva mala praxi a la resta del cos.

El conseller d'Interior, Joan Saura, i alguns acòlits d'Interior, estan travessant la línea vermella... Està molt be que vulguin obtenir la ISO per a les detencions, trasllats de detinguts, que vulguin les càmares a les comissaries, etc... però tot això no serveix de res, absolutament de res, si dos cops a l'any un grapat de 'quillos' es posen el casc, l'escut, es prenen alguna cosa i s'onflen a estomacar pagesos, estudiants, periodistes...... Qui seràn els propers?.

Ara entenc totalment que volia dir Saura en aquell 'espot' electoral, on sortía assegut a l'interior d'un cotxe (no d'un tren, compte!!) dient aquella famosa frase 'Per a que els tomàquets tinguin gust de tomàquet', el que no m'hagués imaginat mai és com Saura pensava que tornessim a recordar aquell gust de la tomacada', un gust del que ja casi, casi, no ens recordàvem.

 (Segueix)

La burguesia catalana, com a 'paquet social' històricament ha jugat un paper importantíssim en el desenvolupament social, cultural i econòmic de Catalunya en els segles XIX i XX. En alguns casos i en alguns temps, fins i tot podriem dir que ha estat una peça clau en el progrés social. Aquesta mateixa burguesia catalana també ha estat la causant d'alguns forts retrocessos socials i ha provocat alguna sonada barbaritat.

Aquest paper dual que ha exercit la nostra burguesia va en paral.lel a cada moment històric. Al s. XIX, quan una part de la burguesia es va convertir en l'abanderada del catalanisme polític esent motor intelectual, cultural, econòmic i nacional. Aparentment semblava que s'hagués escindit de l'altra part, més 'rància' i amb uns interessos més lligats encara a la oligarquia espanyola. A Catalunya, durant el segle XX hem tingut una burguesia 'de dues velocitats'. En alguns moments, s'enfrontàven entre elles, però en alguns moments anaven juntetes de la mà per a preservar els seus interesos comuns.

Millet ha volgut ser un hibrid entre les dues cares de la burguesia catalana.... Ha sabut aprofitar el 'pedigrí' catalanista heredat del seu pare, al mateix temps que formava part de la FAES d'Aznar o d'altres clubs unionistes, això si, sempre amb el saldo al seu favor. ha jugat a dues bandes, ha estat ben vist per tots i ha estat 'generós' amb alguns mentre feia negocis de tota mena amb tots ells.

Ara ha sortit a la llum aquest escàndol de corrupció on Millet s'emportava milions del Palau de la Música. Una part d'aquests diners ha anat a finançar algun partit 'amic' de la burguesia catalana..... caldrà temps per a esbrinar tota la trama. Sembla dificil que ningú s'adonés del constant increment de patrimoni d'aquest sàtrapa. Ès posible que qui havia de donar-se compte hagués rebut part de la generositat de Millet, no ho sabrem mai.

la burguesia catalana faria be en depurar i purgar a Millet i altres elegants rapinyaires que encara volten pel nord de la Diagonal, enmig de festes, recepcions, conferències, consells d'administració, etc....... Si és que realment no volen acabar sent, per extensió, objectiu del descontent popular.

 (Segueix)

Arenys, diumenge 13/9/09, primer referèndum sobre la independència de Catalunya. Bona participació, excel.lents resultats. Eufòria en els cercles independentistes, rebuig lògic dels nacionalistes espanyols i un sorprenent desconcert en la resta de l'espectre polític català i espanyol.

Un entorn econòmic dificil, amb una greu crisi que cada dia afecta a més persones i que segueix posant en perill la pròpia continuitat del jove 'estat del benestar català', fa que la situació política sigui molt volàtil i que es produeixin 'moviments' bruscos en la societat. Coses que fa pocs mesos semblaven imposibles, demà podrien ser fets consumats.

És evident que Catalunya arrossega de fa molt temps una voluminosa llista de greuges, queixes, atacs, humiliacions, patiments, expolis, etc... que s'acumulen en el substrat més profund de l'ànima de molts catalans. malgrat tot, aquesta acumulació, pasa i creix de pares a fills amb l'esperança de que algun dia, els anhels col.lectius i les aspiracions ofegades es puguin fer realitat.

El referèndum d'autodeterminació d'Arenys, ha estat una primera catarsi, ha estat una petita espurna que ha donat prou llum com per a creure que aquesta llum podrà creixer i durar..... Durar per a quedar sempre encesa.

La política catalana dels darrers decenis, i el vot dels catalans, ens agradi o no, s'ha mogut entre el doble eix 'esquerra-dreta' i 'Catalunya-Espanya'. A Catalunya, qualsevol anàlisi polític que no contempli aquest fet i el doble eix, està condemnat a un estrepitós fracàs.

És cert que Catalunya pot obrir la via cap a la independència. La unica via posible és la democràtica, avui no hi ha cap altra. Però la democràcia no ve de sèrie... Hem de ser molt més forts i estar molt més units que ara per a poder lluitar, no serà fàcil. Aquesta força necessària només pot venir de les urnes i del carrer i això significa esforç, molt d'esforç i sacrifici. Els primers que han de fer l'esforç són els nostres representants i els partits. Els partits catalans, avui, despres del 13-S, s'han fet petits i estrets.

Els catalans que vulguin un Parlament amb una majoria favorable a la independència de Catalunya, s'han de trobar amb una unica papereta als col.legis electorals en les properes eleccions. Cal que d'immediat els partits i grups que tenen com a objectiu comú la independència de Catalunya, formin una coalició clara, potent i coherent que tingui el recolzament en bloc de tot els moviments independentistes. Aquesta coalició ha de ser molt més que una simple suma d'ERC, Reagrupament, les CUP i fins i tot l'EPM. Aquesta coalició ha d'aconseguir sumar als votants d'aquests partits i grups, si, però també ha de conseguir-ne d'exvotants del PSC, d'ICV i de CiU. Si els responsables dels partits no valoren aquesta opció o altres semblants, si no ens escolten, ens trobaríem devant de 2, 3 o fins i tot més paperetes independentistes diferents als col.legis electorals.... si és que hi anem. La espurna d'Arenys s'haurà apagat per molt més temps.

 (Segueix)

Tots sabem que la consulta popular que es celebrarà aquest diumenge a Arenys no te caràcter vinculant i ni tant sols és oficial. Sabem que aquesta iniciativa de caràcter local no hagués anat més enllà d'una simple nota breu als diaris el dilluns 14. Sabem que un acte com aquest seria molt complicat d'extrapolar a altres llocs. Tots sabem moltes coses.

Primer vam veure com els nacionalistes espanyols del PP i Ciutadans van bramar contra aquest referèndum i contra l'Ajuntament que li donava suport. Era d'esperar, entra dintre de tota lògica que els feixistes espanyols protestessin. tampoc hi podien fer res més.

Despres vam veure com els feixistes de Falange convocaven una manifestació al mateix lloc i el mateix dia on es celebrava la consulta popular per a deixar clar que la unica nació és l'espanyola. Advertien que hi arribarien amb centenars de falangistes vinguts en autocars d'arreu de l'Estat per a reconquerir aquell bonic poblet revoltat. La Conselleria d'Interior finalment va suspendre la manifestació traslladant-la una setmana més endavant per a que no coincidís amb el referèndum.

Despres varem veure com l'Estat intervenia mitjançant el jutjat, per a prohibir expressament el referèndum. Amenaçant a l'Ajuntament per a que no hi donés cap suport. Això ja no era tan lògic... Tots pensàvem que aquesta gent deu tenir molt poca feina com per a dedicar el seu temps prohibint aquestes coses.

Ens va molestar que precissament l'advocat de l'Estat que va portar el tema al jutjat, fos un falangista conegut i reconegut, candidat a les eleccions i actual assessor d'alguns càrrecs públics del PP de Catalunya. Es que l'Estat no te cap recurs per a enviar a fer la feina bruta a cap altra persona?. Com és que l'Estat s'atrevia a una provocació de tal envergadura?

Finalment, la 'justícia' espanyola, autoritza la manifestació feixista el mateix dia i lloc inicials i confirma expressament que la consulta no es pot celebrar. Veure per a creure: Es prohibeix una consulta democràtica mentre s'aprova una manifestació feixista. Aquest greu error de l'Estat ha servit per a calentar encara més els dies previs a la Diada. Ha elevat el grau de desafecció que s'havia començat a reduïr amb l'acord de finançament i ha ajudat a decidir a uns quants ciutadans catalans per a passar-se políticament al camp de l'independentisme.

No cal entrar a explicar l'aspecte ètic i moral de la decissió espanyola, ni la vessant politica del tema... aquests dies hi han hagut molts comentaristes a molts mitjans prou eloquents.... Ara l'unic que caldrà constatar és que el diumenge 13 de setembre segurament hi haurà més gent que avui recolzant les posicions independentistes. Li haurem de dir a l'Estat, als nacionalistes espanyols i als seus acòlits a Catalunya alló de 'Si no querias caldo... toma dos tazas'. Gràcies per ajudar-nos a avançar cap a la independència.

 (Segueix)

Despres d'analitzar els resultats electorals. el PSOE amb ZP al capdavant, tenen un problema... Si avancen cap a l'esquerra, perden vots per la dreta. Si compleixen amb Catalunya, perden vots a Espanya. Si no compleixen perden vots aqui. Facin el que facin, els afectarà electoralment.

Ja s'ha acabat el temps de les promeses buides, de somriure a tothom, No es pot dir a Catalunya que es defensa la 'plurinacionalitat de l'Estat' i a Espanya el contrari.

Ara, ZP diu que la data tope per a acordar el finançament serà el proper 15 de juliol que les xifres ja estàn tancades i que només s'han de pulir els serrells. Tots sabem que zixò no és veritat, que la proposta de l'Estat vulnera –a la baixa– la llei i que no cobreix els mínims requerits per a un funcionament digne dels serveis propis. Fins ara els partits del Govern d'Esquerres de Catalunya s'han mantingut i no han volgut signar cap acord que no cumplis l'Estatut. caldrà veure que pasa si el 15 de juliol l'Estat segueix enrocat.

Ja són moltes coses, finançament, Estatut, Traspassos, Inversions, Aeroports, Rodalies, Llengua... i tot un seguit de greuges que han arribat al límit i estàn a molt poc de trencar la fina corda que encara queda. Ara li diuen 'desafecció', cada dia hi ha més gent que no accepta aquesta situació. Cada cop es fan més visibles els motius que fan que a poc a poc, ciutadans que mai haguessin defensat la opció de la independència de Catalunya, avui la vegin com a unica alternativa vàlida i dónin per morta cap altra via d'enteniment amb Espanya.

ZP no és tonto, això ja ho sap de fa temps. I compta amb una carta amagada.... La Sociovergència, que ja veurem si pot funcionar. De moment ja fan algunes proves com la Llei d'Educació i segurament en veurem alguna mostra més.

El que ningú no pot calibrar és si a les properes eleccions al Parlament de Catalunya s'haurà asolit un grau de 'desafecció' tal, que sigui complicada la formació d'un nou Govern i que això sigui el primer pas cap a les eleccions espanyoles on potser, molts catalans dels que amb el seu vot havien donat les claus de La Moncloa a ZP, aquesta vegada i sense cap remordiment, 'deixaràn caure' un Govern Central que ha enganyat reiteradament als catalans i ens ha fet perdre la darrera esperança d'una convivència amb una Espanya plural.

Si no tenim el Finançament que fixa la llei. I el Tribunal 'constitucional' intenta retallar l'Estatut, tindrem/tindràn problemes molt greus... I nosaltres prepararem mobilitzacions, desobediència fiscal i el que calgui. No és la primera vegada que hem sortit al carrer, ni serà la ultima.

 (Segueix)

Avui han guanyat els dolents i no només a L'Estat espanyol, han guanyat a tot Europa.

Temps tindrem per a reflexionar sobre els resultats, en totes les claus i desde tots els angles i perspectives. Ara només cal constatar la victoria de les dretes a l'Estat espanyol. No a Catalunya. Aqui simplement es veu un posible canvi de tendència, en que les esquerres perden pistonada (PSC, ICV i ERC perden força vots i percentatge) i les dretes (PP i CIU) comencen a reconquerir espais.

Més enllà dels Pirineus, les coses pinten bastos, les dretes guanyen encara més força, la ultradreta segueix avançant, els xenòfobs i antieuropeistes guanyen posicions. Els socialistes segueixen baixant en picat... Al menys, els ecologistes i els representants de les 'nacions sense estat' sembla que pugen una mica, però poc.

Oh, Europa, com pots fer que els mateixos que han provocat la crisis, vinguin a resoldre-la? Com hem deixat que aquesta gent vagi a liquidar les conquestes europees que vam anar guanyant a partir dels anys 60?

La gent s'ha tornat boja? No. simplement, l'hem cagat!!, i no em refereixo als resultats d'avui, sino a la seva causa: La generació que va fer la transició, només ha estat capaç de transmetre als eus fills, els valors dels diners, del totxo, dels cotxes, de la festa, del consum i de la subvenció... Us estranyeu que ara la gent no voti? Us estranyeu de que votin el que voten? Si hem fet un pais de 'pladur', unes institucions de 'pa sucat amb oli' i uns dirigents de cartró-pedra. Que volieu que passés?? Potser caldrà posar-se a canviar algunes coses... començant per nosaltres mateixos.

 (Segueix)

Ha estat la gota que fa vessar el got. L'historial obscur i dubtos de la SGAE, només ha aconseguit deixar la imatge dels autors pel terra i ha fet perillar fins i tot els legitims interessos dels propis creadors.

Ara, a aquesta colla de lladres que s'autoproclamen falsament defensors dels autors se li ha pasat pel cap incrementar un grau més la presió cap a la societat per tal d'intentar mantenir l'estatu quo que els permet viure de rendes a costa d'autors i de públic. Ara, pretenen extorsionar i cobrar-li 15.000 Euros a Izquierda Unida (IU) per fer servir la frase 'A por ellos' en un dels seus videos electorals. Alguna cosa tindrà a veure que al programa electoral d'IU figuri per primera vegada a l'Estat espanyol una aposta clara per internet i la lliure circulació de les obres.

No comentarem res més sobre aquesta pràctica mafiosa . Podeu llegir la notícia i les primeres reaccions sobre el tema, a més, es clar de veure el video de IU en questió.

Enllaços relacionats:

Video de la sèrie electoral de IU per a les eleccions europees de 2009 sobre el que la SGAE demana 15.000 Euros
Sèrie completa de videos d'IU
Notícia a tercera información

 (Segueix)

Compra un cotxe!!! Entre tots nosaltres et pagarem 2.000 Euros. Que no te 'farte de ná'.

Això si que és una bona estratègia per a sortir de la crisi. Dubto si qualificar la mesura d'estupida o de ridicula.

 (Segueix)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Abril 2024					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

• El Govern d'esquerres s'ha auto-enfonçat.
• Som una nació. nosaltres decidim. 10 de juliol Manifestació
• Unitat dels catalans? Ha arribat l'hora.
• Qui serà el nou ministre de Treball i Seguretat Social?
• La gran nevada.
• Diumenge 13: voteu, que jo no podré.
• Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet
• La dignitat de Catalunya
• La tragèdia del 'Alakrana': l'enèsim fràcas de la inteligència espanyola..... i del govern central.
• Ha arribat el temps dels canvis.
• Saura contra els pagesos: Per a que els tomàquets tingun gust de tomàquet.
• Millet i el desconcert de la burguesia catalana.
• La independència i les coalicions.
• Falangistas y compañía: Si no quereis caldo, tomad dos tazas.
• Catalunya, altre cop a l'ull de l'huracà
• Oh, Europa!
• A por ellos
• Perqué no et canvies el cotxe?
• Estadistqiues, no llegir
• Saura es queda a mitges.
• Avui manifestació, demà Saura dimissió.
• Saura dimissió!!
• Dimitirà Saura aquest cop?
• Madrid 2016: SI, però....
• Lliçó de Wyoming a la Brunete mediàtica.

• Els uns [106]
• Els feixistes [61]
• Els altres [50]
• Déu meu! tan dificil es? [45]
• Reconstrucció Nacional [31]
• Llengua i Cultura catalanes [17]
• Procés de Pau a Euskadi [17]
• Medi Ambient [14]
• Internacional [9]

• Els uns i els altres: Marco, et recomano que t'apuntis en algun curs. Dóna igual de...
• MARCO: Espero que os den la independencia para que, después de hundir...
• la laia: Eres un vendido y un pelota..seguro q eres + "charnego" q...
• la catalana: Esta gente está enferma, ya me lo dijo un chico "de fuera" hace...
• Rubeniken: Mireu tot es ben senzill, el client té l força de decidir, si no...
• zakaria: ola carma com estas!!!!

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents