Blog de fotografia de Toni Salas

Fa unes setmanes, aprofitant que repassava un poc d'electrònica, vaig tenir la curolla de fer un circuit que disparas una càmera fotogràfica davant un petit moviment, detectat per un sensor de vibracions.

La idea era enganxar aquest sensor de vibracions http://www.superrobotica.com/S320150.htm a un posador de tal forma que al posar-se un ocellet sobre la branca, la seva vibració provocas el dispar d'una ràfaga de fotografies durant al manco uns 2 segons aproximadament.

Ja he progut provar el circuit, obtenint els primers resultats:



El circuit el vaig haver de resoldre en digital, ja que pensava que el sensor tendria un estat de repos i un d'excitació però al haver-lo rebut vaig poder comprovar que no era així. Davant una vbració el sensor canvia d'estat de forma aleatòria, per tant la funció del circuit es detectar aquests canvis d'estat. L'esquema és el següent:



El funcionament és el següent: El circuit en estat d'espera, tenim un 1 lògic (alimentació) al punt 12, al 13 també tenim un 1 ja que la porta B inverteix el 0 de terra. Per tant la sortida serà 0.

Pot passar que el sensor estigui obert i davant un impuls es tanqui. La sortida de la porta A serà 1. C2 es va carregant através de R2 provocant el canvi d'estat de B i C passarà a 1 disparant el circuit. Mentres C3 es va descarregant através de r3. Quan C2 s'ha carregat (uns 2 segons) B donarà 1 i C 0, acabant el dispar.

Si el sensor està en estat de repos tancat i s'obri, la sortida de A serà 0. C3 es carrega através de R3, provocant un 1 a C i C2 es descarrega através de R2. Quan s'hagi completat la càrrega de C3 les entrades a C seran 1 per tant la sortida a 0 acabant el dispar.

Algunes imatges del montatge final:

     

Per Nadal visitarem la Vall d'Aran amb cims ben nevats tot i la bonança climatològia que va fer. En tornar les nevades s'han repetit a Mallorca amb estampes tan blanques que han provocat que gran multitud de gent es desplaci a la Serra per gaudir de la neu. Aquí van vàries fotografies de les dues eixides, concretament la primera de Beret, la segona a les proximitats de l'entrada del tunel de Vielha, la tercera, ja a Mallorca el cim del Puig Tomir, la quarta el Puig Major i les dues darreres del pla de Cúber.

Un bug provocat per una modificació de darrera hora, feia que no calculàs bé l'hora de sortida i posta de sol. Qui programi sap bé que són aquestes coses... ;)
Projecte
Arxiu apk

Fa un temps vaig fer una prototip web d'una aplicació per determinar la posició solar respecte a un observador. La finalitat d'aquest prototip era realitzar l'aplicació per Android, de la qual ja en tenc la primera versió. Es similar a la web afegint la possibilitat d'obtenir la posició actual amb el GPS del dispositiu. Aquí es pot descarregar el projecte amb el codi font. S'ha compliat amb el SDK 1.6 de Google i provat únicament en un terminal HTC Magic de Vodafone. Aquí va l'arxiu apk per instal.lar i dos screenshots:

Per aquesta edició del concurs, en la que ja tenim veredicte del jurat, he participat amb les fotografies que es mostren a continuació. He tengut la sort d'obtenir premi en la categoria especial d'animals endèmics, amb la primera de les fotografies que es mostren. Es tracta d'un buscaret coa llarga fotografiat a Formentor. Tenc una gran estima per aquesta espècie, m'encanten el seu esperit inquiet, la gràcia en els seus moviments, sempre defensat el seu territori de qualsevol intrús. He d'agrair la valuosa informació que m'ha ofert en Pep Sunyer, gran coneixedor d'aquesta espècie, sense el seu ajut no crec de cap manera que hagués aconseguit els resultats obtinguts.
Segueixen a la fotografia premiada, un altre buscaret coa llarga, un buscaret de cap negre, un altre buscaret coa llarga, un clavell, una didalera i dues fotografies del Cavall Bernat. Totes les fotos "Made in Pollença".

Fa uns dies que he dedicat part d'estones de temps lliure a la curolla de fer una senzilla web, per representar l'azimut solar. L'azimut és l'angle mesurat sobre l’horitzó en sentit horari des del nord fins a la vertical de l’astre, valor que es de gran utilitat per a la fotografia de paissatge.
El prototipus admet coordenadas (per valor o per selecció sobre el mapa), data (format 24h) i hora, i representa sobre un mapa de google maps, un segment que indica l'orientació del sol respecte l'observador a la posició, dia i hora desitjats.
Ara falta comprovar el seu correcte funcionament, i si dispòs de temps ho desenvoluparé per Android.
Aquí va el prototip:http://www.mallorcaweb.net/tsalas/acimut/index.html

Feia temps que volia fer una comparativa ràpida de dues càmeres amb els dos tamanys de sensor més habituals de les réflexs que tenim avui en dia en el mercat. Per una part la Canon 40D amb factor de multiplicació de 1,6 i la 5D markII amb sensor de pas universal és a dir de 35mm.
És una prova ràpida orientada a resultats que obtindriem si anassim a imprimir una mateixa fotografia amb aquestes dues càmeres. Degut al retall, he utilitzat una focal de 30mm a la 40D i una de 50mm a la 5DmkII, concretament amb el Canon 24-70. Ja sé que el zoom es pot comportar diferent a diferents focals i que la imatge de la 5D s'ha hagut de reduir perquè tenguessin el mateix tamany de la 40D, però aquest fet també ho hagués hagut de fer a l'hora d'imprimir les fotografies.
Els resultats canten per si mateixos, com menor és la densitat de píxels s'obtenen imatges amb millor nitidesa, millor rang dinàmic i menor renou. La 5D tot i els seus 21Mpx té menor densitat que la 40D amb 10Mpx degut a que el sensor full frame té una superfície 2,5 vegades major que els sensors APS-C.
Aquí va la prova.

A una petita zona del Cap de Formentor trobam un preciós clavell marí, únic a les Illes i considerat una subespècie endèmica. Es tracta de Dianthus rupicola, que viu a fisures de parets verticals y floreix en els mesos d'estiu i tardor. Personalment, ha estat motiu de satisfacció trobar alguns exemplars d'aquest preciós clavell, després de consultar diverses fonts sense èxit i decidir la cerca per la zona. Mentres realitzava aquesta fotografia amb paciència, degut a la brisa marina i a la imposibilitat d'utilitzar trespeus, volaven sobre mi fent impresionants acrobàcies vàries colles de falcons marins, dins la calma d'una matinada de diumenge, a un lloc on sembla que s'acaba el món.

El passat diumenge dia 16 d'Agost vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un magnífic taller d'il·luminació. Donar les gràcies als qui ho han fet possible:
David Martín
Azafatas A Punto
Javier Martín
FotoRuano

Aquí van un parell de fotografies: