La teva veu Verda en el Parlament

En cuanto el hecho de que todos los Grupos Políticos excepto los Verdes hayan votado en favor de que se destinen 2.7 billones de Euros al programa nuclear EURATOM, Hammerstein ha dicho: "Los Verdes nos hemos quedado solos el intento de promover la eficiencia energética y la apuesta por la energía limpia, Todos los grupos incluidos socialistas e izquierda unitaria han dado su apoyo a que se dedique diez veces más presupuesto a las nucleares que a las energías alternativas, cuando la opinion publica española y europea exige que se de prioridad a las energias limplias frente a la energia atomica".

"Es algo sorprendente lo que sucede en este Parlamento, determinados grupos políticos prometen acciones muy concretas a sus electores, pero olvidan rápidamente estas promesas en la oscuridad de los pasillos de este Parlamento".

Ahir acabava el termini d'exposició pública i de presentar al·legacions al projecte d'ampliació del port Adriano, a Calvià, l'agressió al litoral mallorquí no fa més que continuar un camí de degradació paulatina i total. Tot això amb la permisivitat de la nova llei de ports que prest farà un any de la seva entrada en vigor.

Des de l'ecologisme i des de el conjunt de persones que a Mallorca, ja fa molts anys, venim reclamant "SALVEM MALLORCA" veim amb tristesa, malgrat els innumerables esforços, com cada dia un tros més de la nostra illa es va perdent irremediablement. Fa dos dies eren les autopistes, ara tornen els ports, demà seran més camps de golf, noves urbanitzacions o qualsevol altra actuació sobre el territori o el litoral que beneficia a uns pocs i ens perjudica a tots. La qualitat de vida de la gent de Mallorca es veu cada dia més degradada ¿Fins quan?

Amb la voluntat de frenar aquest desenvolupisme agressiu he presentat al Parlament de les Illes Balears una proposició no de llei perquè el Govern de les Illes Balears rebutgi el projecte d'ampliació de "port Adriano".

Demà dia 26 d’abril se compliran 20 anys de l’accident de la central nuclear de Txernòbil, el qual ha estat l’accident més greu de la història de l’energia nuclear. Les seves greus conseqüències continuaran i mai se coneixeran en la seva totalitat els efectes sobre les persones i el medi ambient. La OMS ha calculat que la radioactivitat total alliberada per Txernòbil va multiplicar per 200 vegades la radioactivitat alliberada per les dues bombes atòmiques llançades sobre Japó en la Segona Guerra Mundial.

El sarcòfag actual que recobreix la central nuclear de Txernòbil  seguirà essent radioactiu durant, com a mínim 100.000 anys. L’accident nuclear de Txernòbil va demostrar la potencia catastròfica de l’ energia nuclear i que la radioactivitat no té fronteres.

Actualment s’ha reobert el debat sobre l’energia nuclear com alternativa a les fonts energètiques procedents dels combustibles fòssils, com el petroli, que provoquen l’efecte de canvi climàtic.

L’energia nuclear és molt perillosa i insegura, els seus efectes contaminants i destructors de la vida  humana i terrestre són enormes. L’energia nuclear és molt ineficient enfront al canvi climàtic  i és molt cara a nivell econòmic, a més de la centralització de la producció que ocasiona grans pèrdues en el transport per la xarxà.

A  les Illes Balears no se genera ni utilitza energia nuclear. Però el Govern, a través del Pla Director Sectorial Energètic, pretén dur endavant la infrastructura del cable elèctric, que connectarà la península amb les Illes Balears, amb la qual arribarà energia nuclear a les illes, procedent de les centrals nuclears de la península i de França.

Davant  aquesta possibilitat i recordant les nefastes conseqüències de l’energia nuclear, present danvant el Parlament de les Illes Balears la següent  PROPOSICIO NO DE LLEI :

1 – El Parlament de les Illes Balears declara  a les Illes Balears zona lliure d’energia nuclear.

 2 – El Parlament de les Illes Balears  insta al Govern de les Illes Balears  a renunciar  a la connexió energètica per cable elèctric amb la península, ja que aquesta connexió suposaria la utilització d’energia nuclear per al subministrament energètic de les illes.

 3 – El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a incentivar l’estalvi i l’eficiència energètica com a bases del pla energètic de les Illes, apostant de forma clara  a nivell normatiu, pressupostari i d’investigació, per a la utilització de les  energies netes ( especialment la fotovoltaica).

La diputada verda

Margalida Rosselló i Pons

A les illes encara hi ha moltes zones urbanes que no disposen de clavegueram ni d' emissaris per tractar l'aigua bruta que totes les cases generen . Això hi ha molta gent que ho sap  ¿ o no ? , urbanitzacions senceres no disposen de xarxa de sanejament i no se depura com cal , la qual cosa genera o pot generar  problemes de contaminació a la mar o en els aquïfers .

Molt d' ajuntaments no fan les instal.lacions pertinents per no disposar de recursos econòmics suficients , o perque tenen altres prioritats , o , sobretot perque és molta feina i no es nota gaire . sempre queda millor fer-se una foto a un nova autopista o una nova carretera .....

Bè ,idó , el govern incompleix una directiva europea que obliga a tots els estat membres de la UE a depurar totes les aigües residuals  i a tenir tota la xaraxa de sanejament finalitzada a totes les zones urbanes abans de l' 1 de gener del 2006 . Des de l'a ny 1991 hi hagut temps per fer-hi feina per part dels ajuntametns , consells i govern ....15 anys no han bastat per possar fil a l'agulla i evitar un problema ambiental i de contaminació de primera magnitud .

Molt de dodbers per fer autopistes , mils de milions , endeutament de la comunitat per mès de 30 anys ¿ i pel sanejament , i pel compliment de la normativa europea , i pel medi ambient  s'endeutaran o com ho faran ?

necessitam respostes i actuacions ambientals , no bones paraules ni autopistes !!!!

Benvolguts amics i amigues avui us vull proposar que entre tots i totes aprotem un munt d'idees per fer possible l'impuls i, per tant, la implantació de les energies netes a Mallorca.

M'agradaria saber quines coses creis que s'han de fer, quines actuacions s'han de fomentar o quines altres no s'han de permetre, com s'han de distribuir les ajudes, etc.

Estic segura que entre tots podrem aportar noves i bones idees, i des del Parlament de les Illes Balears proposar-les als nostres governants.

Esper la vostra col·laboració.

Margalida Rosselló i Pons

Ahir es va apropvar la llei de caça de les illes Balears amb un consens important per part de la majoria de ponents expecte d'aquesta diputada, veu verda al parlament.

Vaig presentar una esmena a la totalitat a aquesta llei i trenta-nou esmenes a l'articulat perquè aquesta llei és una llei feta a mida dels caçadors, i no és una llei que ordeni en el territori l'activitat de la caça.

Anem a veure -És important i necessaria una llei de la caça?

Sí, ja que la llei de caça estatal és del 1970 i la llei de pesca fluvial del 1942. Ambdues són preconstitucionals. Tot i que ha hagut molta normativa posterior de protecció del medi ambient i la biodiversitat.

És necessari, per tant, adaptar-ho a la normativa actual i als principis constitucionals, i compatibilitzar l'activitat de la caça amb la protecció del medi ambient, el respecte a la propietat privada, a la seguretat de les persones i la flora i fauna i, sobre tot, a la diversitat d'usos actuals del territori.

- La llei del Govern compleix això?

En el meu entendre no. No compatibilitza la caça amb altres activitats en el medi rural, quasi be tots els terrenys són "cinegètics", excepte els refugis de caça que han de tenir més de deu hectàries o les zones urbanes, la resta del territori queda igual que ara com a terreny cinegètic. Canvien el nom però es manté una situació similar.

És una llei injusta, beneficia els caçadors (aproximadament uns 30.000 a les illes) i perjudica a la resta de ciutadans que volen gaudir de la natura.

És una llei inconstitucional i intervencionista amb la propietat privada. Dóna màxima potestat a les societats de caçadors (entitats privades) alhora de definir un coto o vedat, o "terrenys gestionats d'aprofitament comú", però el dret dels propietaris que no vulguin que es caci dintre de la seva finca queda en segon terme. Aquest propietaris ho tindran molt difícil, primer per entèmer-se si la seva propietat forma part d'un coto, per sortir-ne i, en tot cas, haurà de vallar la finca perquè no entrin els caçadors, "assumint tots els perjudicis".

- On és la defença, en aquesta llei, de la propietat privada per part del Partit Popular, tan exigent i defensor d'ella davant les figures de protecció del territori que no malmenten la propietat privada ?

- Qui durà les tasques de vigilància i de policia de caça ?

La llei habilita a zeladors privats i zeladors federatius contractats per les societats i federacions de caçadors (entitats privades) la usurpació de funcions pròpies dels Agents de Medi Ambient, actuals funcionaris del Govern de les Illes Balears, agents d'autoritat i amb unes funcions molt clares per actuar com a policia ambiental. Això no interessa a aquest govern. Es prefereix pagar en doblers públics a les societats de caçadors la contractació de zeladors privats/federatius abans que disposar de vertaders agents públics, amb la conseqüent perversió de la vigilància quan qui ha d'ésser vigilat i controlat és qui contracte i tria el vigilant.

- Que he proposat al respecte?

Regular l'activitat de la caça és necessari i s'han de compatibilitzar la diversitat d'usos, interessos, drets i deures en l'àmbit rural, per això la caça s'ha d'exercir en els cotos i vedats on s'autorregularan entre propietaris i caçadors amb la lliure concurrència entre les parts. I eliminar, així, les zones cinegètiques d'aprofitament comú que venen a ser els terrenys lliures actuals.

Millorar la llei i respectar el dret de tots els propietaris i, sobre tot, facilitar la lliure disposició de les seves finques, i millorar la transparència de tot el procés de definició d'un coto o vedat. Millorar tots els aspectes relacionats amb la protecció de fauna i flora i, també, de la seguretat de les persones i de les zones habitades i defençar que les funcions de vigilància, inspecció i control de l'activitat cinegètica correspon als Agents de Medi Ambient, els quals tenen la condició d'agent d'autoritat, i han d'actuar de forma objectiva i clara. I destinar els doblers públics a augmentar la plantilla d'aquest còs.

Asseguren tots, el govern, els consells, el PSOE tots troben que l’altra dia va ser esplèndid per presentar més inversions en carreteres. Concretament es destinaran 225 milions d’euros a Mallorca per fer més carreteres. No basten les autopistes de Palma a Llucmajor, a Sa Pobla o a la UIB, ara, encara més, el nou cinturó i moltes més.

¿ I el tren, i millorar la xarxa d’autobusos, i carrils per a bicicletes, i mesures per a reduir el trànsit, on són ?

¿On són les partides pressupostàries, els doblers, per fer-ho?

¿ Algú pot  creure, encara, que tantes carreteres i autopistes milloraran la mobilitat de la gent, la seguretat i la qualitat de vida ?

El problema és que hi ha massa cotxes a les illes, i una manca de transport públic com alternativa.

com anam a tots i totes els internautes?

jo aparesc poc per aquest espai per que altres espais me dominen el temps .

pero us volia dir que l'espai gris i tancat del parlament de les illes balears , dimars és va omplir de verdor i desperança . Per primera vegada en aquesta legislatura va entrar un aire nou i esperançador dins aquestes parets llunyanes de la ciutadania , de l'aire i del cel.

les veus i la presència de la gent valenta i lluitadora de les plataformes antiautopista d' Eivissa ,i tambè de Mallorca, varen rompre per unes hores la mediocritat d'un parlament encorsetat per un govern mag de la demagogia i la mentida, príncep de l'insult i la incapacitat de debatre en profunditat i rei de la destrucció de les illes .

me vaig animar a continuar endavant en aquesta tasca difícil de defensa del territori i el medi ambient de les illes 

En la sessió plenària d'ahir vaig formular una pregunta al Govern de les Illes Balears atenent a la proliferació de projectes d'ampliació i de nous ports esportius arreu del litoral de les Illes Balears.

A QUANTS DE PROJECTES D'AMPLIACIÓ I/O DE NOUS PORTS ESPORTIUS PENSA DONAR EL VIST I PLAU EL GOVERN EN L'ACTUAL LEGISLATURAL?

SOS  ILLES BALEARS:

El Govern vol omplir de ports esportius el litoral de les illes Balears.

Després de l’aprovació de la llei de ports s’ha obert la porta a la tramitació i aprovació d’ampliacions i nous ports esportius. Sense cap planificació prèvia, “a la carta”, i a iniciativa del promotor.

Segons ens ha informat el Govern hi ha peticions d’un total de 13 ampliacions i/o nous ports esportius, 7 a Eivissa (actualment n’hi ha 5):

1. Punta Pinet (Sant Josep)

2. La Punta de baix (Eivissa)

3. C.N. Sant Antoni de Portmany

4. Cala Corral (Sant Josep)

5. Punta Xinxó (Sant Josep)

6. ampliació port esportiu Sant Antoni-Ses Salines

7. Port des Torrent (Sant Josep)

A Mallorca, que compte amb 9 ports depenent del Govern i 3 d’autoritat portuària, hi ha 4 actuacions d’ampliació:

1. Port Adriano (Calvià)

2. C. N. S’Estanyol (Llucmajor)

3. C. N. Palmanova (Calvià)

4. C. N. S’Arenal (Llucmajor)

A Menorca amb 4 ports del Govern i 2 d’autoritat portuària s’han presentat 2 ampliacions:

1.  Cala en Bosch (Ciutadella)

2.  Port de Fornells (Es Mercadal)

És a dir entre ampliacions i nous port esportius a les illes Balears tenim 13 noves actuacions previstes. Però, i d’acord a les informacions del Govern de les Illes Balears, Autoritat Portuària i projectes anunciats en la premsa suposaria arribar a un total de 25 ports esportius.

Altres ports que s’estan plantejant la seva ampliació són els de la Colònia de Sant Jordi, Porto Colom, Cala Nova, Cala Rajada, Son Serra de Marina, Port de Sóller, un nou port a Sant Elm, Cala Gamba o Portopetro. A tot això cal afegir-hi Es Portixol, Es Molinar, el Port de Palma o Sa Sivina de Formentera competència d’autoritat portuària.

1) Se treuen dels calaixos vells projectes, fins i tot de fa més de 30 anys, exemples com el Port des Viver i Figueretes (Eivissa) projectats l’any 1975 amb 855 amarres o Punta Xinxó (Sant Antoni) de l’any 1988 i 500 amarres, i que comportarien la construcció de grans dics d’un impacte molt elevat.

Alguns d’aquests ports, i projectes de nous ports, es troben a zones d’alt nivell de protecció, o llocs molt propers, com Cala Corral o Punta de Baix a Eivissa estan en zones LIC degut a les praderies de posidònia.

2) L’augment de ports esportius, tant en ampliacions com en noves instal·lacions, suposarà un increment de pressió sobre el litoral, i tot l’ecosistema, així com sobre les zones protegides i els parcs naturals. Cinc ports a Eivissa estan devora el parc natural de Cala d’Hort i a la zona d’influència des Vedrà i es Vedranell, el port de sa Punta devora el parc natural de Ses Salines. A Menorca s’ha de destacar la proximitat del port de Fornells a la zona marítima protegida del nord de l’illa i el port de Cala en Bosch al costat del anunciat, pel Conseller de Medi Ambient, futur parc natural de la costa sud menorquina.

3) Aquest excés d’oferta va en contra del principi de “Turisme de qualitat”. Així ho diu el Sr. Jaime Gibert president del Col·legi d’Aparelladors que “la massificació a duit al Port d’Andratx a perdre el seu caràcter exclusiu per la qual cosa ja no és tant sol·licitat per multimilionaris a la recerca d’una casa d’estiu”.

Cal per tant reflexionar sobre l’impacte global, que pot suposar la saturació del litoral de les Illes Balears per un excés de ports esportius i una massificació d’embarcacions, en la degradació ambiental i la pèrdua de qualitat de l’oferta turística balear. Les Illes Balears viuen del turisme i s’atreu el turisme per la imatge idíl·lica d’aquestes illes, si trencam la cadena correm el risc de carregar-nos la principal indústria de les nostres illes.

Margalida Rosselló i Pons

Diputada Verda al Parlament de les Illes Balears