Blogbuster

Evolució de la destrucció d'ocupació entre 2007 i 2010

Marcus | 07 Gener, 2011 20:13 | Compartir:

L'atur és un dels problemes més greus de l'economia espanyola. Com a conseqüència de la crisi econòmica es van destruir milers llocs de treball. Des de mitjans de 2007 i sobretot a partir del tercer trimestre de 2008 la destrucció d'ocupació es va accelerar de forma espectacular.

En el gràfic següent es pot veure la taxa de variació interanual de l'atur registrats per Espanya i les comunitats autònomes de Catalunya, Madrid, Pais Valencià, i Illes Balears entre 2007 i 2010.

Com podeu comprovar la major destrucció d'ocupació es produeix entre el 2007 i mitjans de 2009. I afecta de forma més intensa a regions com les Balears, València i Catalunya. A partir de mitjans de 2009 la destrucció d'ocupació es desaccelera. En altres paraules continua la pèrdua de llocs de treball però a un ritme més lent. I arribem a desembre de 2010 en què Catalunya i Balears pràcticament no destrueixen ocupació (0,2% ambdues regions) mentre que Madrid (2,2%) i Pais Valencià (4,9%) encara ho fan.

Per tant la lectura que podem fer d'aquestes dades és que el pitjor ja gairebé ha passat. Ja hem deixat d'apretar el pedal de la destrucció d'ocupació. Ara falta tornar apretar el pedal de la creació d'ocupació i reduir els 4,1 milions d'aturats (560.000 a Catalunya, 501.000 al Pais Valencià i 91.000 a les Balears).

Benefici de les caixes d'estalvi catalanes 1er trimestre de 2010

Marcus | 17 Juliol, 2010 17:56 | Compartir:

Avui començarem a analitzar la situació financera de les caixes d'estalvi catalanes i espanyoles per l'any 2010. Sembla mentida però ja ha passat un any des de que vam començar a parlar d'aquest tema. Feta aquesta petita introducció comencem amb el tema. Com sempre comentar que la font de les dades és la CECA l'associació de les caixes d'estalvi presidida ara pel president de la Caixa (Isidre Fainé).

En el primer gràfic podeu veure el benefici de les entitats de crèdit segons la comunitat autònoma on tenen la seu social. Com és habitual Catalunya és la regió on les caixes d'estalvi obtenen un benefici més elevat. En concret 561,5 milions d'euros dels quals la Caixa n'aporta 502 i que representen el 89% del total de Catalunya. Els altres 60 milions d'euros provenen de les 9 caixes restants.

La resta d'Espanya va obtenir un benefici de 446,2 milions d'euros. Per tant, això representa que Catalunya genera el 56% dels beneficis de les caixes mentre que les caixes d'estalvi espanyoles s'emporten el 44% restant. Aquesta és una tendència que vam començar a observar el trimestre passat i que encara continua. Cal tenir en compte que les pèrdues de 207,9 milions d'euros de Caja Castilla la Mancha i CajaSur redueixen molt el beneficis totals. Si no comptessim aquestes dues entitats la resta d'Espanya obtindria un benefici de 654,2 milions d'euros.

En el segon gràfic podeu veure la variació interanual en valor absolut del benefici de les caixes d'estalvi segons el territori. Madrid i Andalusia són les regions que més diners han deixat de guanyar respecte el mateix trimestre de l'any anterior amb 284,5 i 168,6 milions d'euros respectivament. Catalunya només ha guanyat 114,2 milions d'euros menys que el primer trimestre de 2009i això que també era un trimestre on la crisi econòmica ja havia començat. Com a curiositat destacar que totes les regions han guanyat menys diners que el trimestre anterior.

Finalment en el tercer gràfic podeu veure la variació interanual en percentatge del benefici de les caixes d'estalvi segons el territori. En aquest cas, Andalusia, Madrid, les Illes Balears i Cantabria són les que noten més els efectes de la crisi i guanyen, aproximadament, la meitat o més que pel mateix trimestre però de l'any anterior. Catalunya per altra banda tan sols guanya un 16,9% menys que el trimestre anterior.

Beneficis de les caixes d'estalvi per trimestre. Any 2009

Marcus | 20 Juny, 2010 12:08 | Compartir:

Després de tant de temps explicant els beneficis que han tingut les caixes d'estalvi catalanes i espanyoles trimestre a trimestre calia fer una mica de resum.

El primer gràfic podeu veure els beneficis de les caixes d'estalvi segons la comunitat autònoma on tenen la seu social però aquest cop per trimestres. Es podrien comentar moltes coses però una de les que crida l'atenció és la caiguda progresiva dels beneficis en especial al quart trimestre de 2009. Afecta a totes les CCAA però n'hi que fins i tot perden diners com són Andalusia, (-615,9 milions d'euros) Madrid (-356,5 milions d'euros) i en menor mesura a Castella i Lleó (-54,4 milions d'euros), Aragó (52,7 milions d'euros) i a les Illes Canàries i les Balears per valor d'11 milions d'euros cada una. D'aquest anàlisi sempre s'exclou Caja Castilla la Mancha que porta temps intervinguda i perd diners cada trimestre (en un any ha perdut 550 milions d'euros).

Si teniu curiositat en aquest segon gràfic podeu veure totes les caixes d'estalvi que han perdut diners durant el quart trimestre de 2009. Cal tenir en compte que moltes d'elles tot i tenir pèrdues, al final de l'any poden presentar uns resultats positius. ja que han guanya molts diners en els altres trimestres. Aquest gràfic només serveix per veure com la crisi ha afectat més a unes entitats que unes altres. Cal destacar sobretot CajaMadrid que després de perdre molts diners durant el quart trimestre ha acabat fusionant-se amb Bancaja i altres caixes més petites (entre elles Caixa Laietana).

I ara ja per acabar un últim gràfic: el benefici trimestral de les caixes d'estalvi catalanes. Aquí no posem la Caixa perquè amb els seus 1.509,6 milions d'euros de benefici no deixava veure correctament l'evolució de les 9 restants. Com podeu veure només Caixa Tarragona, Laietana i Penedès han perdut diners el quart trimestre. La resta han aconseguit uns beneficis reduits que es compensen amb els beneficis dels altres trimestres.

Després de mirar aquest gràfics s'enten que hi hagi tantes caixes d'estalvi en procesos de fusió i absorció. Veient com anaven les coses han preferit fusionar-se que perdre més diners o pitjor: acabar essent intervingundes pel Banc d'Espanya. De tot el procès de fusió només hem de lamentar la pèrdua de dues caixes d'estalvi catalanes: Penedès i Laietana que tot i conservar algunes oficines i l'obra social han perdut la seu social que anirà a Madrid on decidiran la política econòmica de la caixa. Però això ja és un altre assumpte a tractar que analitzarem com podrem quan es vagin publicant les dades pertinents.

Benefici de les caixes d'estalvi catalanes 4art trimestre de 2009

Marcus | 18 Juny, 2010 18:46 | Compartir:

Finalment, i després de molt de temps sense escriure, us expliquem la situació del sistema financer català i espanyol. Com ja és habitual ens centrem en el benefici acumulat de de les caixes d'estalvi catalanes i de la resta de l'estat espanyol fins al quart trimestre de 2009. La font de les dades és la CECA (Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi) l'associació nacional de les 45 caixes d'estalvi espanyoles.

En el primer gràfic podeu veure el benefici de les entitats de crèdit segons la comunitat autònoma en la qual tenen la seu social. Catalunya és la regió on les caixes d'estalvi obtenen un benefici més gran. Concretament 1.763 milions d'euros dels quals la Caixa n'aporta 1.509,6 o el que és el mateix el 86% de benefici total de Catalunya. Les altres 9 caixes catalanes aporten el 14% del benefici restant.

Pel que fa a la resta d'entitats espanyoles obtenen un benefici de 1.458 milions d'euros. Això significa que les caixes d'estalvi de Catalunya obtenen més beneficis que totes les caixes d'estalvi espanyoles juntes. En altres paraules Catalunya genera el 55% dels beneficis de les caixes mentre que les caixes d'estalvi espanyoles s'emporten el 45% restant. Aquest és situació molt diferent a la resta de trimestres ja que Catalunya obtenia al voltant del 35-40% del benefici de les caixes d'estalvi i la resta d'Espanya el 60-65% restant.

Aquesta situació tan negativa es dóna per les pèrdues acumulades a final d'any de Caja Castilla la Manxa (-552 milions d'euros) i Caja Sur (-596 milions d'euros) que redueixen sobretot els beneficis de les altres entitats andaluses.

En el segon gràfic podeu veure la variació interanual en valor absolut del benefici de les caixes d'estalvi segons el territori. Andalusia, Madrid i Catalunya són les regions que més diners han deixat de guanyar respecte el trimestre anterior. En altres paraules aquest quart trimestre de 2009 Andalusia ha guanyat 784 milions d'euros menys que el quart trimestre de 2008. Madrid i Catalunya tans sols han guanyat uns 574 i 552 milions d'euros menys. El més destacat és que totes les regions han deixat de guanyar més diners respecte al mateix trimestre de l'any anterior.

Finalment en el tercer gràfic podeu veure la variació interanual en percentatge del benefici de les caixes d'estalvi segons el territori. En aquest cas, Madrid i les Illes Balears i la Rioja són les que noten més els efectes de la crisi i guanyen, aproximadament, un 60% menys que pel mateix trimestre però de l'any anterior. Catalunya per altra banda tan sols guanya un 23% menys que el trimestre anterior, una de les menors disminucions de tot el sector.

Evolució del nombre d'oficines de les caixes d'estalvis i dels bancs 1974-2009

Marcus | 15 Març, 2010 16:50 | Compartir:

El Banco de España publica en el seu butlletí estadístic el nombre d'oficines bancaries i de caixes d'estalvi per províncies i, excepcionalment, per la ciutat de Barcelona i Madrid. Porta des de l'any 1974 comptant de forma trimestralment el nombre entitats financeres, ja sigui caixes d'estalvi com bancs, com cooperatives de crèdit.

He baixat les dades i n'he fet uns quants gràfics per poder-ne veure l'evolució. En el primer gràfic podeu veure el nombre d'oficines de les caixes d'estalvi a les dues grans ciutats de l'Estat espanyol: Madrid i Barcelona.

És curiós observar el canvi que s'ha produït en 35 anys. La ciutat de Barcelona tenia l'any 1974 un total de 192 oficines mentre que Madrid disposava de 188 oficines. Podríem dir que estaven pràcticament igualats. I que ha passat 35 anys després? Barcelona ciutat disposa el setembre de 2009 de 1.268 oficines mentre que la ciutat de Madrid en té 1.620. Es diferencien en 352 oficines. En altres paraules Barcelona ha perdut pes econòmic, almenys en termes d'oficines de caixes d'estalvis. Fins l'any 2001 Barcelona superava en nombre de caixes d'estalvi a Madrid però des d'aquell any les coses han canviat. Madrid no ha parat de créixer i Barcelona també ha crescut però menys. El que sí es pot afirmar és que a totes dues ciutats la crisi els ha acabat afectant i han començat a reduir oficines.

En un segon gràfic es pot veure com Barcelona ha perdut pes econòmic en termes d'oficines. L'any 1974 Barcelona i Madrid disposaven respectivament del 3,1% de les oficines de les caixes d'estalvi de tot l'estat espanyol. El setembre de 2009 a Barcelona hi ha el 5,2% de les oficines mentre que a Madrid hi ha el 6,7%. Però el que és important és que Barcelona havia arribat a tenir els anys 90 el 8,1% de les oficines de l'estat espanyol.

Un fet que s'ha de tenir en compte és que Barcelona no ho és tot i que cal tenir en compte, per fer un bon anàlisi de la situació, la resta de l'àrea metropolitana o en el seu defecte la província de Barcelona. En aquest cas la província de Barcelona continua tenint actualment més oficines que la província de Madrid. Concretament disposa de el setembre de 2009 de 3.897 oficines mentre que Madrid en te només 3.207. Cal observar que des de mitjans de 2008 i en poc mesos el nombre d'oficines ha anat disminuint, tant a Barcelona com a Madrid.

El que també ha disminuït en tots aquests anys a la província de Barcelona ha estat el percentatge d'oficines de caixes d'estalvi sobre el total d'Espanya mentre que a Madrid no ha parat d'augmentar (almenys fins al període crisi actual).

Ara continuem l'anàlisi amb el nombre d'oficines dels bancs. En aquest gràfic es pot veure com tradicionalment Madrid disposava de mes oficines bancaries que Barcelona ciutat si bé les diferències s'han accentuat amb els anys. Segons les últimes dades disponibles Madrid (amb 1.522 oficines) disposa de pràcticament el doble d'oficines bancaries que Barcelona (660).

En termes de percentatge d'oficines sobre el total d'Espanya la situació encara és més dramàtica. Barcelona ha anat perdent pes progressivament des del 6% del total d'oficines a un 4,4% mentre que Madrid ha passat del 8% al 10%.

I si analitzem la situació per l'àmbit territorial de la província de Barcelona i Madrid tampoc millora (tal i com sí succeïa en el cas de les caixes d'estalvi). El nombre d'oficines bancaries era superior a la província de Barcelona que a Madrid des del 1974 fins al 1989. A partir d'aquella data Madrid ha agafat el lideratge.

En termes percentuals la situació encara és més escandalosa. Barcelona ha passat de representar el 12% de d'oficines bancaries d'Espanya al 10,9% mentre que Madrid ha passat del 10% al 17%.

La pregunta que ens fem és que passarà després de la crisi? En aquest context de reestructuració bancaria i de caixes d'estalvi sobretot pot succeir de tot. Potser que la situació encara empitjori i el gruix del sistema financer estigui a Madrid o bé que Barcelona resisteixi. La solució la començarem a intuir a partir de l'any 2011 molt probablement.

Benefici de les caixes d'estalvi catalanes 3er trimestre de 2009

Marcus | 09 Març, 2010 15:46 | Compartir:

Un trimestre més us expliquem la situació del sistema financer català i espanyol. Com és habitual ens centrem en el benefici acumulat de de les caixes d'estalvi catalanes i de la resta de l'estat espanyol fins el tercer trimestre de 2009. La font de les dades és la CECA (Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi) l'associació nacional de les 45 caixes d'estalvi espanyoles.

En el primer gràfic podeu veure el benefici de les entitats de crèdit segons la comunitat autònoma en la qual tenen la seu social. Catalunya és la regió on les caixes d'estalvi obtenen un benefici més gran. Concretament 1.662,7 milions d'euros dels quals la Caixa n'aporta 1.409,6 o el que és el mateix el 85% de benefici total de Catalunya. Les altres 9 caixes catalanes aporten el 15% del benefici restant.

La resta d'Espanya va obtenir un benefici de 2.802,2 milions d'euros. Per tant, això representa que Catalunya genera el 37,2% dels beneficis de les caixes mentre que les caixes d'estalvi espanyoles s'emporten el 62,8% restant. Un percentatge lleugerament diferent del primer i segon trimestre de 2009 en què les caixes catalanes representaven el 34% del benefici i les espanyoles el 67%. Serà interessant observar les dades del quart trimestre de 2009 per saber si es confirma aquest canvi de tendència o és una dada conjuntural.

En el segon gràfic podeu veure la variació interanual en valor absolut del benefici de les caixes d'estalvi segons el territori. Catalunya i Madrid són les regions que més diners han deixat de guanyar respecte el trimestre anterior. En altres paraules aquest tercer trimestre de 2009 Catalunya ha guanyat 603,3 milions d'euros menys que el tercer trimestre de 2008. L'única regió que ha guanyat més diners que el trimestre anterior és Asturies, tot i que és una xifra poc significativa i no representa la tendència negativa del conjunt del sector.

Finalment en el tercer gràfic podeu veure la variació interanual en percentatge del benefici de les caixes d'estalvi segons el territori. En aquest cas, la Rioja, Galicia, Madrid i les Illes Balears són les que noten més els efectes de la crisi i guanyen, aproximadament, la meitat que pel mateix trimestre però de l'any anterior. Catalunya per altra banda tan sols guanya un 27% menys que el trimestre anterior.

Per pixar-s'hi

Marcus | 09 Febrer, 2010 18:00 | Compartir:

L'altre dia vaig veure un anunci en una parada d'autobús que em va cridar l'atenció. Era un anunci sobre el nou Nissan Pixo.
Doncs sí, cada vegada que veig el nom del model del cotxe jo també m'hi pixo. Em pixo amb el munt de gent que hi ha darrera d'aquest nom. Això és el que passa quan un fabricant japonès de cotxes els produeix a l'Índia i després els ven a al mercat europeu i possiblement mundial. Busquen un nom que no signifiqui res concret però és difícil que això no passi. I el resultat final és per pixar-s'hi.

Per cert, Nissan no és l'única marca que fa servir el concepte pixar. Fa temps van aparèixer uns mòbils de Samsung anomenats Pixon. Ja ho sabeu quan us preguntin quin mòbil voleu digueu ben alt: un pixon!

Però els millors són els de la factoria d'animació Pixar. Ells no se n'amaguen. Ells pixen.

entreacte

Marcus | 27 Desembre, 2009 13:20 | Compartir:

L'any passat l'Eva i jo vam anar a veure Els nois d'història al remodelat teatre Goya de Barcelona. Personalment, l'obra no em va acabar de satisfer massa. No va ser per l'actuació dels actors, que van fer correctament la seva feina, sinó per l'argument de l'obra. L'argument de l'obra gira a l'entorn d'uns alumnes d'una escola anglesa que han de fer les proves d'accés a la universitat. I durant l'obra es contraposen dos models d'ensenyament. Un més orientat a l'èxit i a la persecució d'uns objectius acadèmics i un altre més orientat a una educació més universal de la persona, al plaer de conèixer.

Cal destacar que l'obra de teatre és una mica llarga: 2 hores i 30 minuts. Però per sort hi ha entreacte inclòs. Quan va ser el moment de l'entreacte la majoria de la gent va sortir de la sala. Nosaltres ens vam voler quedar perque ja estavem bé. La parella que teniem al costat va voler sortir i ens va preguntar: que no sortiu? Els hi vam dir que no. I tot seguit els vam deixar passar però van fer una cara estranya. L'entreacte es va acabar i l'obra va continuar però la parella no va tornar. Suposo que es van imaginar que l'obra s'havia acabat. El fet és que sempre que vaig al teatre i hi ha entreacte em recordo d'aquesta parella.

Galets gegants per nadal a Barcelona

Marcus | 20 Desembre, 2009 19:34 | Compartir:

Aquest any la decoració nadalenca de Barcelona s'ha modernitzat i ens ha regalat uns sorprenents galets d'escudella de mida gegant. Segons diuen d'uns dos metres d'alçada, il·luminats per una llum interior i fets de materials reciclats. Estan patrocinats per una multinacional catalana Gallina Blanca (és a dir Agrolimen). Qui sinó?

L'altre dia l'Eva i jo estavem passejant pel portal de l'angel fent les compres nadalenques quan de sobte vam sentir com una mare cridava: Paula!! sal del galet!

Aquestes estampes nadalenques només es poden trobar a Barcelona.

Benefici dels bancs espanyols i catalans 1er semestre de 2009

Marcus | 17 Octubre, 2009 19:47 | Compartir:

Una vegada més aprofitem aquest bloc per explicar l'evolució del sistema financer català i espanyol. En aquesta edició ens centrem en els beneficis dels bancs catalans i espanyols del primer semestre de 2009. Com ja hem comentat laltres vegades les dades les hem obtingut dels informes que publica la patronal de la banca: la Asociación Española de la Banca (AEB).

Com podeu comprovar en el gràfic següent la banca catalana ha aconseguit un benefici de 381,6 milions d'euros. És important comentar que dels 7 bancs amb seu social a Catalunya només 4 han obtingut beneficis. El Banc Sabadell (387, 8 milions), Deutsche Bank (38,5 milions d'euros), Microbank de la Caixa (3,3milions) i Privat Bank (0,2 milió d'euros). Les entitats amb pèrdues van ser General Electric Capital Bank (-44,2 milions) , Fibanc (-2,9 milions) i Bankpime (-1,2 milions).

Pel que fa a la resta de l'estat espanyol destaquen els beneficis dels dos grans bancs, Santander (2.300,1 milions d'euros) i BBVA (1.838,2 milions d'euros), amb la seu social a Cantabria i Pais Basc respectivament però amb les grans seus operatives a Madrid. És en aquesta comunitat on es tem que amb els temps acabi la seu social del BBVA. Això faria que els impostos que ara es paguen al Pais Basc acabin a Madrid. Cosa que no agrada gens a la hisenda basca ja que perdria una font molt important d'ingressos. Recordem que l'impost de societat de les empreses basques es queda al Pais Basc i no va a Madrid com la resta d'empreses espanyoles que acaben pagant els impostos a Madrid.

Com ja vam fer en el cas de les caixes també comentarem dos gràfics més: les variacions interanuals en valor absolut i percentual del benefici obtingut segons territori. En primer lloc ens centrarem en la variació interanual en valor absolut. Com podeu veure els bancs del Pais Basc (-919,17 milions) i Madrid (-318,98 milions) són els que han deixat de guanyar més diners respecte el semestre anterior. Catalunya n'ha deixat de guanyar uns 80 milions però cal dir que ha sigut per la mala evolució d'alguns bancs.

En segon lloc comentem les variacions interanuals en percentatge. Amb aquest gràfic les coses canvien i bancs que perden més diners són els d'Asturies, Andalusia, i Palma de Mallorca que deixen de guanyar més de la meitat que el semestre anterior. Cal destacra que el benefici d'aquest bancs representa molt poc sobre el total d'Espanya. Catalunya per la seva banda se situa amb un nivell de molt similar al de Madrid.

Finalment destacar que el benefici de la banca catalana sobre el total espanyol només pesa un 6 % sobre total .

Menú

Cerca

Calendari

«	Novembre 2024					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30