EXIsT

L'esquena trencada
la son postrada
sobre la llargada total
d'un llit articulat d'hospital
el dolor etern
els somriures adesiara
la línia dels teus llavis
les arítmies instantànies
la fòbia a les mans
la fuita del tacte
l'essència de sabre's
teu per uns instants
l'última dosis
les ganes immenses
la additiva malaltia
d'enyorar-te a mitjanit

No sé veritats i desconec
totes les mentides que m'amagues
soc tímidament un jugador més
del joc dels ulls embenats i guard
els cops de la fosca més densa
entre tots els blaus que habiten dins
cada parcel·la d'aquest, el meu desert
de pell desterrossada, borda i resseca
que es desfà entre les teves mans
abans que hi puguin germinar sentiments.
Jo també he après a mossegar-me
l'ànima i aquelles ganes per les puntes
nacrades de porcellana blanca, i allà
hi he trobat el dolor del plaer
d'haver-te d'imaginar a cada instant.

PARAULA: Allò que és dit: Divisió, en nombre de cinc o menys, en què terminen les extremitats dels animals vertebrats, llevat dels peixos: Animal que viu exclusivament en l’aigua: Líquid transparent, inodor, insípid, compost d’hidrogen i oxigen: Element químic no metàl·lic, gas incolor, inodor, insípid, que es troba en estat lliure en l’atmosfera: Capa gasosa que envolta alguns cossos celestes: Pertanyent al cel: Regió superior considerada per l'home com a residència de Déu i de les ànimes benaventurades: Amb felicitat: Esdeveniment favorable, que omple l'ànim de satisfacció: Reparació d'una acció injusta o punible complint les obligacions que pesen sobre el deutor: Que deu: Nou més un: Article indefinit: No definit: Determinat en grandària o en extensió: Porció de l'espai: Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició: Lloc on és situat un cos, un país, etc, especialment amb relació a altres: que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que l'esmentada anteriorment o sobreentesa: no expressar amb mots: So articulat o conjunt de sons articulats que expressa una idea i es pren com a última unitat independent del discurs: Acte de discórrer, de circular o transitar per un lloc: Porció d'espai assignada a una persona: Individu de naturalesa racional o intel·lectiva: Propi de l'intel·lecte: Facultat de pensar: Formar idees: Enginy per a disposar, inventar, resoldre les dificultats: Qualitat de difícil: Que costa molt de fer, d'obtenir, d'entendre, de transitar: Passar més enllà: A l'altra part: cosa que amb una altra o altres integra un tot: Enter, sencer: Que conserva la seva integritat: Qualitat d'íntegre: Absolutament probe, incorruptible: Que no es deixa corrompre: Desviar (algú o alguna cosa) de la rectitud, del deure; viciar, pervertir: Desviar de la rectitud moral: Relatiu o pertanyent a l'ànima: Principi vital dels éssers vivents, especialment de l'home: Espècie humana, considerada de manera general; humanitat: Els homes considerats col·lectivament: D'una manera col·lectiva: Dit d'un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d'individus: Indivisible: No divisible: Susceptible d'ésser dividit: Separar o distribuir en classes, espècies, etc: locució llatina (=et caetera) que significa ‘i la resta’: Residu d'una subtracció: Donats dos nombres a i b, operació consistent a determinar el nombre c tal, que c + b = a. El nombre a és el minuend, i b el subtrahend; c és la resta o residu: resultat d'una subtracció, i més especialment el de restar del dividend el producte del divisor pel quocient enter Sense restricció, sense alteració: Acció d'alterar o d'alterar-se: Falsificar, desnaturalitzar: Alterar profundament (alguna cosa) fent-li perdre les qualitats característiques, essencials: Propi de l'essència: Allò per què una cosa és el que és: existir: Tenir ésser real i vertader: Que és real, que és allò que representa o que s'anomena: Designar amb un nom: Mot amb què és coneguda o designada una persona o cosa, o una espècie de persones o de coses: Allò que és real (per oposició a l'aparent): Que sembla esser, però no és en realitat: Allò que és real: Que té existència efectiva: Real i veritable, no imaginari: Que no existeix sinó en la imaginació: Facultat de formar imatges o continguts mentals que deriven de la percepció sensible: Capaç d'ésser percebut pels sentits: Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l'exterior mitjançant òrgans especialitzats: Organs o parts d'un organisme adapts a l'acompliment d'una funció especial: Pertanyent o relatiu a l'espècie; particular: Terme universal limitat en la seva extensió: Porció d'espai que ocupa un cos: Conjunt de les parts materials que componen l'organisme de l'home o dels animals: Ser organitzat i viu, capaç de sentir i de moure's: Posar en moviment: Alteració en la manera d'esser; impuls, primera manifestació d'un afecte o passió: Acció de patir o sofrir: Reprimir-se, abstenir-se d'una cosa fent-se violència: Força impetuosa: Amb ímpetu: Força impresa, de caràcter permanent i mesurable, que constitueix la qualitat natural dels mòbils: Realització plàstica dotada de moviment constant o alternatiu i autoaccionada o propulsada per un agent extern: Situat enfora, que ve de fora: Indica que una cosa n'excedeix una altra que hom expressa, o que no hi és compresa o inclosa: Contingut, comprès: Conjunt de notes que inclou un concepte, simbolitzat per un terme general: Que afecta totes les parts d'un organisme: Entitat biològica unicel·lular o pluricel·lular, animal o vegetal, normalment capaç de fer un cicle vital complet (néixer, créixer i reproduir-se): Produir per generació, donar existència a éssers de la mateixa espècie: Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l'estudi de la diversitat dels éssers vius: Que té vida, que no és mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort:Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida: Totalitat de les accions i els fets esdevinguts a algú fins la seva mort: Cessació de la vida...

(...amb na Belén des del búnquer)

Als valents, als poderosos, als rics;
viviu.

Als covards, als dèbils, als pobres;
sobreviviu.

Però tengueu la certesa de què
tan sols vosaltres haureu sabut
que és això de viure.

Perduda la solidaritat que ens unia
em restava tan sols escriure un vers
per acabar de matar-me

Al final l'he canviat per aquesta esquela
que trobes quan vens a cercar-me:
"el teu amic s'ha mort"

Avui he après a odiar-te,
així com m'odien tots aquests
que m'abracen i me peguen
copets suaus a l'espatlla.

 (a l'odi tan dolç que ens uneix; Belén)

Ho sabem que la sort mai ha estat injusta
que les coses que ens passen formen part
del què mai formarà part de nosaltres
et desfàs els cabells i parles tan baix
la innocència vessa pels extrems dels llagrimers
puc veure de nou aquelles ganes de...
mentre tot es centrifuga al teu voltant i res és
tan cert com els morts que anomenen
les nostres boques abans d'assassinar-se

D'un verb en varen fer religió
del nom se'n dissenyaren una marca
des dels ulls aixecaren un estendard
a les llàgrimes les dissimularen com a pigues
amb les mans s'erosionaven els deserts
des de la boca enyoraven cada platja
del record els hi queda un mal corc

FA un SOL#

L'infern no existeix,
o és que hi ha un lloc pitjor
que aquest món que habitam?

Tenc la boca rovegada
els ulls cansats que no et saben mirar
les mans més gastades que les teves
els llibres col·locats als teus prestatges
l'enyorança típica d'un lloc desolat i
les ganes infinites de no tornar mai més.

Als peus d'una ciutat morta
es respiren alens d'omnívors,
cou, pica. Cicatritzen ferides.

Com matarem a Déu
si mai el podem veure?
Ho tenien ben pensat.

Hem perdut les respostes
amb totes les preguntes possibles.
Tan sols guardam horabaixes.

El negoci de sempre estava fet
era fer-nos creure que la por existia
i que Déu era invencible.

Dotze metres quadrats
no basten per vestir l'ànima
de set cossos plens de saladina.
Ho sabem tots, les rasques
no han estat mai insuperables.
El pròxim cop és massa lluny
però vine quan et convengui
tot ens ha deixat d'influenciar.
Se'n van les paraules a un lloc etern,
semiesfèric, infinit i immutable.
Ho podem fer, trobar el sol i la lluna
i salvar aquella nena petita
que penja arran de l'abisme infinit.
Hem après a viure com a desgraciats
i esperar que arribi qualsevol nit
en la que ens deixin morir com herois.

Si mai faig prest, si sempre és tard,
si mai tenc por, si tot és químic
i micro-nuclear, si tota la sort són daus
amb nombres imparells, si demà és avui,
si avui era ahir, si ahir era massa tard
mai deixarà de ser massa prest.

T'has fixat mai amb aquells dos llumets que hi ha enmig de la mar?
Dos fars que es comuniquen, llampegada a llampegada,
des la seva respectiva distància es mantenen desperts
nit i dia perquè les senyals de llum no s'apaguin,
sempre units per un delicat contacte, sempre sabent
que es mantindran respectivament allunyats un de l'altre,
tan sols són fars, i fars seran fins a la darrera onada.