PANGEA

No tenc ganes d'anar a dormir. No tenc ganes de menjar fins petar, ni d'anar al gimnàs, ni de saludar. No tenc ganes de patir, ni de cedir, ni de fugir, ni d'amagar. No vull mentir, ni amagar, ni jurar, ni obligar.

Tenc ganes de jugar, de caminar i de parlar. Tenc ganes de llegir i tenc ganes de cantar. Tenc ganes de ballar, de fer petons i d'estimar. Tenc ganes de riure, de sortir i de xiular.

"Creo que todos estamos ciegos, somos ciegos que pueden ver". (josé Saramago)

Creis que en dues setmanes encara puc aprimar-me els 3 quilos que m'havia d'aprimar (més els 2 que he guanyat enguany)??

Creis que encara soc a temps d'apuntar-me a fotografia i a italià?? 

Creis que encara soc a temps d'estalviar tot el que havia d'estalviar??

Creis que encara soc a temps de trobar novio dins aquest any??

Creis que encara puc canviar de treball??

Ja sé que encara queden 2 setmanes per que acabi l'any, però és que ara ja començ a pensar en els propòsits que vaig fer quan va començar el 2005 i no sé si ja me convé més pensar els de l'any que ve o intentar complir els d'aquest any.

Per cert, només n'he fet un ( però un dels difícils) m'he apuntat al gimnàs!! I hi vaig!!

I diumenge va ser el gran dia...

Tot va començar un dia de febrer en el que vaig fer més de 5 hores de cua per aconseguir les entrades (unes entrades bastant dolentes, tot s'ha de dir). Despés hem hagut d'esperar més de 5 mesos per que arribàs el dia del concert, i ara, ja ha passat!

Diumenge vaig anar al concert de U2 a barcelona. Va ser genial! Sempre m'han agradat però mai havia tingut la oportunitat de veure'ls en directe i ara que els he vist no veig l'hora de tornar-hi! Ningú pot discutir que saben fer concerts, varen cantar cançons noves sense oblidar les cançons que tothom desitjava escoltar, sunday bloody sunday, with or without you, where the streets have no name, etc. L'escenari espectacular, ells brillants, Bono fent de Bono (drets humans, pau al món, etc...), i el que més me va agradar: veure 81.000 persones completament entregades i disfrutant d'un espectacle genial.

Tenim un destí predeterminat o cada persona crea el seu propi destí? això ho discutiem ahir. A jo m'agrada pensar que amb les meves accions i les meves desicions faig el meu camí a la vida, que no hi ha cap "força"  que em dirigeixi cap a una banda o cap a una altra. Però la majoria dels meus amics pensen que tothom ja té el seu destí i que les coses passen xq han de passar i que coneixem les persones que hem de conèixer.

1. los Simpsons
2. lost
3. friends
4. a 2 metros bajo tierra
5. mujeres deseperadas
6. sexo en nueva york
7. padre de familia
8. plats bruts
9. 7 vidas
10. futurama

M'encanten les sèries...

Ahir vaig acabar el darrer llibre de la meva llista de llibres per llegir, així que: alguna sugerència??

Coses per fer abans del 30:

Independitzar-me ( encara no sé d'on treuré els diners!)

Anar a nova york.

Anar a australia.

Veure U2 en concert. (7 d'agost!!)

Anar a viure una temporada a un altre país.

Ser menys vergonyosa.

Fer un master. ($??).

Trobar una feina millor.

Aquests són els principals missatges del "foro español de la familia" per a la manifestació del 18 de juny.

Hi estic d'acord, la familia si que importa. Però importen tots els tipus de familia. Importen les mares solteres, els pares solters, les families sense fills, les que en tenen 5, les families on els pares són homosexuals,  aquelles on els pares estan separats, etc. I no només aquella que està formada per un pare, una mare i els seus preciosos fills. Qui té competència per decidir qué és una familia??

També estic d'acord amb el dret a tenir un pare i una mare però estic encara més d'acord al dret del nens a tenir qui els estimi. HI ha milers de nens al món que es moren de fam, milers de nens a qui ningú no estima, milers de nens sense pares, milers de nens tancats dins orfanats, milers de nens que passen per la vida sense que ningú els miri a la cara. Per això no veig cap motiu per que els homosexuals no puguin adoptar, sempre que passin les mateixes proves que es fan als heterosexuals quan volen adoptar.

I per la llibertat. Si, per la llibertat de decidir amb qui vols compartir la teva vida.

Hi haurà gent que hi estirà d'acord i gent que no però crec que una altra visió es tancar els ulls davant una societat que canvia. La societat canvia i les lleis han de donar resposta a aquests canvis. No fa tants anys ser mare soltera era el pitjor que et podia passar, i tenir pares separats estava mal vist, per sort tot això ja està quedant enrera.

No has tengut mai la sensació de que no vius la vida que vols?? Jo si, i darrerament no puc deixar de pensar-hi. No estic parlant de coses trivials, a tothom li agradaria ser milionari o tenir el millor cotxe, la millor casa o la millor feina. Estic parlant de que davant 2 possibles opcions sempre acab triant la fàcil, la comoda, la que no fa por. El meu cor em diu que he de triar el camí de la dreta ( que és el camí que sé que realment em farà feliç) però per alguna raó sempre acab triant el de l'esquerra. El problema és que el camí fàcil sempre em porta al mateix lloc: empenedint-me de no haver triat el camí que volia i demanat-me, q hagués passat si hagués triat l'altre??

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

• no
• ensayo sobre la ceguera.
• 2006
• beautiful day!
• destí
• NUCELAR, NUCELAR...
• llibres
• Coses x fer.
• La familia sí importa. Por el derecho a una madre y un padre. Por la libertad.
• ...

• TV [1]
• vida [8]
• llibres [4]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom