Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Toponimia de Portocolom

satalaieta | 24 Agost, 2013 20:06

Pulsa sobre la foto per a veure-la ampliada

Quin Martiri!

satalaieta | 06 Juliol, 2013 07:59



Quin martiri!

La casa reial atribueix al jutge d'instrucció del cas Noos el martiri que aquest, el cas, els suposa a la seva reial família. Una altra institució impresentable de l'Estat insta el jutge a acabar ràpidament (“a ser possible abans de final d'any”): L'important, per a ella és la rapidesa, no la veritat ni la justícia.

Quan la veritat és que qui ens martiritza a tots és la pròpia casa reial quan cometen, alguns dels seus membres, els abusos i trampes objecte de la causa. No va dir SM que tots som iguals davant la llei? Ho recordi i deixi de pressionar en sentit contrari.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social


Ja nadam

satalaieta | 05 Juliol, 2013 07:33



Ja nadam

Efectivament, ja nadam.
Ha arribat el juliol... i nadam. Portocolom, aigües netíssimes i gelades. Molt agradable. La vida, aigües artificialment tèrboles i caldoses. Molt trist.

La vida. 


Pàgina de l'Administració

satalaieta | 10 Maig, 2013 08:25


Rebut per correu electrònic de Lola Alonso de Còrdova



...MOLT INTERESSANT... VEURE...

Aquesta pàgina que ha creat l'Administració és molt útil, donau-li una ullada... Sembla que aquesta vegada han fet alguna cosa bé, quines coses!.

http://masdestacados.060.es/
 
INSS. Sol·licitar cita prèvia: 
http://www1.seg-social.es/ActivaInternet/Panorama/REV_030637



Presentació del llibre: Les escoles de Palma…

satalaieta | 14 Abril, 2013 23:34



Avui dilluns, 15 d'abril (2013), es presenta el llibre al Club Diario de Mallorca. 

Invitació: 

Pere J. Carrió Villalonga, Manel V. Domenech Bestard i Antoni Ramis Caldentey tenen el gust de convidar-vos a l'acte de presentació del llibre:


que tindrà lloc el proper dia 15 d'abril, dilluns, a les 19 h. al Club Diario de Mallorca. C./ Puerto Rico, núm 15. Polígon de Llevant. Palma.

Presentarà el llibre: Aina Calvo Sastre, regidora i exalcaldessa de l'Ajuntament de Palma. Doctora en Ciències de l'Educació per la UIB 

Món incult

satalaieta | 06 Abril, 2013 18:56



Avui el diari El Mundo (d'Espanya a Balears), a la portada i interior, pàgina 12, escriu: "El Mallorca aposta pel mallorquí. Substitueix al seu web el català per la seva llengua pròpia de l'illa". No es pot mostrar més llautó de plumífer inculte en tan petit espai. És exactament idèntic a que si El Mundo d'Andalusia, o qualsevol altre, digués: "El Sevilla aposta pel sevillà. Substitueix a la seva web l'espanyol (o castellà) per la seva llengua pròpia de la província de Sevilla".

L'altra incultura, la del redactor de la web, és un altre tema. Però ja se sap, ara és el temps dels de la "mort a la intel·ligència!".

Mentrestant el Mallorca, equip i especialment directiva, enfila el descens als abismes. Fruit de la seva incultura: incompetència.

Antoni Ramis Caldentey

Tanca a Palma l'ESPAI 150 ANYS Casa Pomar Flores

satalaieta | 04 Abril, 2013 23:58



Rebut, per correu electrònic del nostre amic Antoni Font Gelabert 

"reenvio una trista notícia, la del tancament d ela casa pomar, un referent en la nostra ciutat, que s'esvaeix per donar pas a aquesta ciutat desfigurada que ens rodeja
encara els podem ajudar, anant a la liquidació del que els queda a la botiga

feis-ho córrer!"

Benvolguts amics i clients,

Amb aquest escrit us volem comunicar que hem hagut de prendre la decisió de tancar la nostra botiga Casa Pomar Flores, després de més de cent cinquanta anys d’existència. Una decisió que ens dol en l’aspecte personal i professional i que a més suposa una nova pèrdua del petit comerç a la nostra Ciutat.

Al llarg dels darrers anys hem fet tots els esforços per resistir la crisi que, com molts sabeu, en el sector de les arts és especialment injusta i cruenta. Però la baixada continuada de vendes i la conseqüent acumulació de  pèrdues  ens impedeixen continuar. La resistència, amb l’expectativa que la situació anàs canviant, no ha fet més que empitjorar i ara hem de fer front a una situació crítica i difícil.

La nostra botiga, Casa Pomar Flores, ha estat sens dubte un referent ciutadà,  especialment per el món de les Belles Arts en el que s’han proveït la major part dels artistes plàstics que han viscut  a Mallorca. També la pintura decorativa, l’emmarcació  o els papers pintats –amb el que un rebesavi nostre va iniciar el negoci i dels que fa vuit anys férem una donació al Museu de Mallorca –l’han convertit en un establiment conegut i apreciat per molta de gent de Palma.

Som la quarta generació d’un petit comerç que no te cabuda en els nous temps, però volem agrair molt sincerament la confiança d’amics, familiars i clients amb els que hem establert una relació més enllà de l’aspecte comercial.
Encara tindrem obert un parell de setmanes i per això us volem animar a visitar la nostra important liquidació, fer l'última compra o fer-nos les seves comandes, si es tracta de productes dels que ja no tenim existència. Fins llavors donarem el millor servei possible si desitja encarregar emmarcacions de quadres o els seus bastidors.

Volem tancar aquesta darrera etapa de Casa Pomar Flores amb tots i que ens ajudeu a acabar amb el que ha estat el millor regal de la nostra vida, més de cent cinquanta anys al vostre servei.

Gràcies molt sinceres

La vida en imatges. 13-08-2011

satalaieta | 03 Abril, 2013 00:16




Mor la Rectora de la UIB Montserrat Casas

satalaieta | 31 Març, 2013 03:49



Si que ha estat una sorpresa, i una important perduda, la mort (30 de març de 2013) de la Rectora de la UIB la Dra. Montserrat Casas Ametller. No sabia que estàs malalta. La vaig conèixer, juntament amb el seu marit Carles Bona, fa uns vint-i-cinc anys (feia poc que s’havien traslladat a Palma, procedents de Barcelona), amb motiu de les festes infantils del meu fill Yago, ara també professor universitari (a la UAB), ja que era amic i company d’escola del seu fill Carles.

Juntament amb Nadal Batle (Rector 1982-1995), la millor Rectora de la UIB amb molta diferència. Ha estat Rectora des de març de 2007 i va ser reelegida el 23 de març de 2011.

A unes eleccions anteriors, en la que concorrien molts de candidats i en que ella no va guanyar (no record si eren les de 1999), el nostre “Arc Mediterrani” va fer campanya al seu favor.

De ella destecam haver estat la primera, i única, Rectora de la UIB, ser una gran professional tant en la vessant científica com en l’acadèmica o docent, defensora de la nostra llengua front a les agressions del govern actual, i el seu gran humanisme (gran amabilitat, humor i simpatia).

Ja malalta, havia dit que tots aquells que volguessin enviar-li flors dedicassin els doblers corresponents a la investigació del joves investigadors de la UIB. Ha mort a Barcelona. A nosaltres ens queda un gran i positiu record. Per al seu marit Carles Bona, per al seu fill, i amic del meu, també Carles Bona, per a tots els seus familiars, amics i per a totes les comunitats universitàries de la UIB i de la UAB, el meu condol, el meu suport i el meu reconeixement agraït.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social






Rectors de la UIB:

Nadal Batle i Nicolau: 1982-1995.
Llorenç Huguet: 1995-2003
Avel·lí Blasco: 2003-2007
Montserrat Casas Ametller: 2007-2013

La nina de la bicicleta

satalaieta | 23 Març, 2013 00:59



Algú va dir que les bicicletes són per a l'estiu i, encara que no sigui aquest el cas de les bicicletes a Palma (Mallorca. Illes Balears), a Sevilla (Espanya) Bruges o Gant (Països Baixos) en què les bicicletes són per tot l'any, sí que aquesta història de bicicleta es produeix a l'estiu, en una sèrie d'estius consecutius i no.

La primavera la sang altera i l'estiu la deixa ardent. Des de temps immemorial els estius a Portocolom, Es Port, el port natural tancat més gran i guapo de Mallorca (ja no més destrucció!) sempre m'han proporcionat l'obsessió platònica i fantàstica per una dona. La platja, els seus cossos insinuants, bruns de sol i banyats de mar,...

Fa 30 anys
Primer, fa trenta anys, va ser Paloma, una rossa italiana més gran que jo en edat, encara que menor en alçada i pes, que ens portava en suspens a tots els homes de la platja de 16 a 76 anys. Arribava a la platja amb un pareo transparent que es llevava quan arribava a la seva hamaca reservada, quedant, rossa de cabells, clara d'ulls blaus quasi blancs, pell morena, enfundada en un diminut biquini de tela, que imitava la pell de leotard, la cintura s'aguantava en ambdós laterals mitjançant dos grans cèrcols daurats, que deixaven al descobert la part interior del cèrcol, part que corresponia a les dues zones laterals de la cintura-inici de la cama.

Immediatament treia el seu top del biquini i descalça, molt lleugerament coberta, es desplaçava per la sorra de la platja mirant a tots, amb mirada retadora i seductora, i convençuda del seu poder de seducció. Recordo un dia en què un home gran prenia un aperitiu al xiringuito de la platja i se li va acostar amb el seu plat de musclos: "Paloma, vols un musclo?". "No, moltes gràcies" li va contestar amb el seu castellà amb accent italià estil Rafaela Carra. Havia vingut amb la seva germana, el seu cunyat i diversos nebots d'aquests i d'un altre germà que no havia vingut a Mallorca i s'havia quedat a Itàlia, com tampoc havia vingut el seu marit, el de Paloma. Gairebé cada dia anava a la caseta del xiringuito a cridar, per telèfon, al seu marit (en aquell temps encara no existien els telèfons mòbils i el telèfon del xiringuito era l'únic existent a la platja). Llavors anava cobrint el seu cos amb la tovallola de la platja, per què ho faria si sempre estava sense el top del seu biquini?, Era com si la presència, a distància, del marit li incités al pudor i vergonya. Deixava la porta entreoberta, parlava aguantant el telèfon amb una mà i amb l'altra s'aguantava la tovallola tancada a l'altura del pit, mentre parlava, ens mirava i somreia seductora. En una ocasió li va caure la tovallola deixant els seus pits al descobert, com en realitat estaven la majoria del temps, però ella feia grans escarafalls com si fos un fet imperdonable i a mi em feia una sensació excitant com si fos la primera vegada que li veiés aquells pits petits, bruns, perfectes. Cada nou dia esperaves que fos com l'anterior i així succeïa. Cada nou estiu esperaves que també vinguessin "els italians" i, amb ells, Paloma. I així va succeir durant quatre o cinc estius. Posteriorment només van venir els nebots, però ja no van venir ni Paloma, ni la seva germana (per cert, una dona seria, sense topless i sense picardia en els gestos i la mirada), ni el seu cunyat. Ara fa uns anys que ni els nebots vénen a passar els estius a "Es Port" (de Felanitx).

Fa 20 anys.
Pocs anys després "la meva dona ideal (de l'estiu)" va ser Montse, una jove i molt guapa mare catalana, morena d'ulls clars i cabells foscos. Com Paloma venia "de fora" a gaudir els seus estius a Es Port. Nedava perfectament i ràpidament com una nedadora de competició. Les seves filles, de pocs anys, jugaven amb els meus fills a la platja, la qual cosa ens va fer relacionar com amics, d'aquests que ho són per ser pares de fills amics. Al tercer dia que els nens juguessin com amics em va saludar com si fóssim coneguts i amics de tota la vida. Aquest salutació i familiaritat va donar pas al fet que, els dies successius, mentre els nens jugaven i ella no nedava com una nedadora professional parléssim, asseguts a la sorra, com amics de sempre, la qual cosa, a mi, em produïa una sensació molt agradable. I cada nou estiu reanudavem l'amistat estiuenca, encara que no sabéssim ni adreces, ni telèfons, ni llocs de treball, ni res de l'altre de la resta de l'any. Això va ocórrer tres o quatre estius consecutius fins que un estiu, les filles ja una mica més grans van venir, sense la seva mare, a viure a casa d'uns familiars, i a la platja amb el seu grup d'amigues habitual. Mai més vaig tornar ni a veure ni a saber res de la Montse.

Fa 10 anys
Fa uns deu anys, el meu model platònic femení de l'estiu va canviar radicalment. Venia, a la platja, un grup de tres, quatre o cinc, segons els dies, nines joves entre les quals destacava Carme. Venien i tendien les seves tovalloles en grup, s'asseien i parlaven, en molt poques ocasions es tendien a prendre el sol, després anaven a la mar i jugaven esquitxant, perseguint, fent “ahogadillas”, algunes vegades amb una pilota,... Formaven una imatge de joventut, bellesa i joc dinàmic femenins en grup, grup en el qual destacava Carme. Imatge de la que resultava molt difícil s'abstreure. En algunes ocasions en què jo mirava, absort, al grup en el seu joc juvenil i femení, em trobava la mirada fixa, desafiant, amb una cara alegre i riallera, com qui diu: "Què estàs mirant tu? Què pretens tu? "I els dos aguantàvem la mirada per uns segons. La seva no sé que expressava, però sé que no expressava ni enuig ni molèstia ni agressió reactiva. La meva tampoc sé que expressava, però sé què sentia sentiment i emoció: admiració, afecte, desig i impuls refrenat pel públic de la situació, per la diferència abismal d'edats i perquè mai havíem establert cap comunicació excepte aquesta no verbal, visual i desafiant. Carme era, és, alta i prima, encara que no flaca, amb formes perfectes de dona alta i prima. Portava un biquini petit, la qual cosa unit a la seva morfologia, feia que mostrés una important longitud de cos, cintura, entre el principi del seu eslip i al final del seu top, així com unes llargues cames, braços i coll..., se li endevinen uns pits petits bruns perfectes. De cabell negre com el betum negre, dents blanquíssimes en una boca de fins llavis d'àmplia i agradable somriure. Els seus ulls verds molt clars. En aquestes comptades ocasions en que et manté la mirada, amb somriure murri, et captiva.
Alguns dies arribava a la platja sola, sense les seves amigues. Aquests dies resultaven una comunicació no verbal intermitent i incomprensible. Cada un en la seva tovallola a una certa distància, de vegades mirant en direcció a l'altre/a, en altres en una altra direcció, amb moviments d'aproximació interromputs com per una distracció. En aquest temps jo no sabia com es deia i mai ens havíem dirigit la paraula, encara que jo coneixia el seu timbre i accent de veu molt "felanitxers" perquè l'havia sentit parlar amb les seves amigues.
Poc després del seu descobriment a la platja vam coincidir en un altre temps i lloc: A la nit quan el sol ja no castigava tan fort jo estava "a la fresca" assegut al balcó de casa, un primer pis baix, llegint i veient la gent que passava, i quina no va ser la meva sorpresa quan un dia la vaig veure passar amb bicicleta i, al cap d'uns minuts, en sentit contrari, de tornada i, atès que no sabia com es deia, per mi va ser "la nina de la bicicleta ". Un dels primers dies va mirar cap al balcó i, com a la platja, les nostres mirades es van creuar per un instant i des d'aquest dia cada dia que vàrem coincidir, que van ser la majoria dels de l'estiu.
Passats uns anys els estius s'assemblaven molt. Ara, als estius, ja no coincidim a la platja, encara que sí en els seus passejos amb bicicleta i el meu balcó, però devora la seva bicicleta circulava una altra bicicleta muntada per un jove que resultava com una espècie de la seva antípoda, un gènere diferent, més aviat grassonet i baixet, ros, d'ulls blaus. El fet d'anar acompanyada per un jove no li va impedir l'encreuament habitual i instantani de mirades, encara que el jove també em mirava i la seva mirada era bastant més prolongada i menys emocionant que la de Carme.

Avui
Fa uns tres estius que ja no l'he tornat a veure mai, ni a la platja ni en la seva bicicleta. Tampoc el jove que l'acompanyava en les passejades amb bicicleta.

Avui, poc abans de dinar, he hagut d'anar a cercar noves provisions d'aliments. Just abans de la cruïlla que havia d'agafar per arribar al supermercat he vist, a la vorera de l'altre costat, una mare jove que anava empenyent un cotxet de nadó, m'ha semblat ella. Quan el cotxe s'apropava he constatat que efectivament ho era. Just quan anàvem a creuar, com per un ressort, com per un miracle, m'ha mirat, directament, als ulls.

7 d'agost de 2010

Antoni Ramis Caldentey

Un any després:
Portocolom, Es Port, 3 d'agost de 2011
http://arcmediterrani.blogspot.com.es/2011/08/portocolom-agost-de-2011.html


La chica de la bicicleta
http://arcoatlantico.blogspot.com.es/2010/08/la-chica-de-la-bicicleta.html  


Les nostres publicacions

satalaieta | 14 Març, 2013 01:30

Publicacions d'Antoni Ramis Caldentey i d'arc46.com 

 

Publicacions d'Amics de les Escoles

 

Publicacions de l'Associació Humanista de Comunicació (AHC)



Cospedal vol vendre els boscos públics

satalaieta | 22 Febrer, 2013 00:21





Rebut per correu electrònic:

Comença la festa

Cospedal pretén liquidar els boscos d'utilitat pública de Castella la Manxa.



Demano que ho llegiu, difoneu i firmeu a:



Benvolgut amic/ga:
Davant els plans de la Junta de la Comunitat de Castella-la Manxa de començar un procés de venda dels boscos forests declarats d'utilitat pública i inclosos en el Catàleg, des de la Societat Espanyola de Ciències Forestals volem manifestar el nostre més frontal rebuig a aquest procés, que podríem anomenar de "desamortització dels béns públics". Aquests plans estan provocant una important alarma al sector forestal, en els grups conservacionistes i en la societat en general, i des de la SECF volem posar de manifest el següent:

· Està demostrat i acceptat que el Catàleg de boscos d'utilitat pública, que es va establir el 1859, s'ha mostrat com la millor eina per a la conservació i millora de les boscos espanyols. Flexibilitzar a conveniència, si no és per a fins puntuals d'interès general superior, seria un gran error.

· Convé recordar que l'Estat i les Comunitats Autònomes han estat els grans compradors de terrenys forestals degradats en els últims 30-35 anys. Es tractava de terrenys amb especials característiques orogràfiques, ecològiques i ambientals en els que els seus propietaris no podien assegurar el compliment de les seves funcions d'interès públic per raons econòmiques òbvies. Les administracions els han comprat i restaurat amb fons públics, en alguns casos mitjançant fortes inversions en millora, conservació i infraestructures per assegurar el compliment de les seves funcions que no era possible assegurar i mantenir des de la propietat privada. Sembla que ara es volen tornar a mans privades.

· Succeeix també, en aquest cas, que l'Administració encarregada per llei de vetllar per la bona gestió i conservació de les forests, ha decidit fer desistiment de les seves funcions i posar-los en mans privades, sense garanties de la seva bona gestió i conservació, sota el bast pretext de reactivar la producció econòmica d'aquests predis. Aquesta iniciativa, si finalment les lleis un cop modificades ho permeten, pot obrir una bretxa de conseqüències imprevisibles, amb efectes molt perjudicials per a la conservació i millora del nostre patrimoni natural. Només cal imaginar què passaria si la resta de les comunitats autònomes i ajuntaments poguessin vendre sense traves les forests públiques de la seva propietat per pagar els seus actuals deutes.

· D'altra banda, en no existir un preu de mercat determinat per l'oferta i la demanda, és pràcticament segur que les Muntanyes de UP de Castella-la Manxa es vendran a preus polítics d'urgència per pagar deutes immediates o per ser urbanitzats, en alguns casos, quan per fi es superi la crisi.

· Sembla que està confirmat que alguns de les muntanyes a alienar han estat objecte d'inversions importants en infraestructures i millores realitzades recentment. Igualment es confirma que almenys tres de la muntanya que es pretén vendre a la província de Toledo ja han estat desafectats de la figura "Protecció de Refugi de Fauna" per facilitar la seva venda.

· En l'actualitat, la importància dels boscos per les seves produccions ambientals, supera gairebé sempre a les seves produccions econòmiques per importants que siguin, i obeeix més a les necessitats que els països tenen de comptar amb àmplies superfícies forestals ben distribuïdes que assegurin el compliment de les funcions biològiques i socials dels territoris.

I, finalment afirmar que des de la SECF estem determinats a aturar la posada en marxa d'aquest nefast procés que més sembla una ocurrència interessada que una decisió de Política responsable.

Com una via d'actuació en aquest sentit, us remetem al portal change.org, on s'estan recollint firmes en contra d'aquesta iniciativa. Aquesta petició va dirigida a la consellera d'Agricultura i la presidenta de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa.


Altres col·lectius (PROFOR, Col·legi d'Enginyers de Forests, Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals, Societat Espanyola per a l'Estudi de les Pastures, Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre ...) també estan actuant en contra d'aquesta iniciativa. Us enviem la informació que ens ha anat arribant:

Comunicat Oficial del Col·legi d'Enginyers de Forests:

Nota de premsa del Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals:

Altres comentaris a:


Una cordial salutació
Gregorio Montero
President de la SECF

Protecció contra la destrucció

satalaieta | 18 Febrer, 2013 22:37



Protecció contra la destrucció

Equo, partit polític, ecològic:

Equo, a Illes Balears, és Més per Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera:

Web del GOB:

Revista l'Ecologista (GOB):

Revista Es Busqueret (GOB):


Revista Es Busqueret del GOB. Darrers numeros

satalaieta | 17 Febrer, 2013 20:11

Nº 26 Tardor de 2011
Els darrers números:
En format pdf:

En format flash:
31
31
30
30
29
29
28
28
27
27
26
26
25


24


23


22


21


20


19


18


17


16


15


14


13


12


9


8






Un altre pic "Ses Fontanelles"

satalaieta | 16 Febrer, 2013 07:49


El macro-centre comercial de Ses Fontanelles es vol construir sobre part de la zona humida

http://contrainfo.cat

Fa estona que han demostrat que no tenen gens de vergonya, gens de sensibilitat, gens d’humanisme i gens de sentit comú. Sols es mouen per avaricia i supèrbia: Destrueixen la natura vital a canvi de doblers materials. Fan oi en el rei porc. Com a governants haurien de donar llum i donen fum. Com a governants haurien de donar vida i roben vida.

Recorda a aquest blog




1 2 3 ... 35 36 37  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb