arcjove

La mort de l'Arcjove

arcjove | 06 Gener, 2011 19:24

¡A quién se le ocurre abrir un cajón?

En unos años tu blog tendrá el mismo valor que un cajón en ruinas. Será una página abandonada. Enigmática. Llena de enredaderas y estará ocupada por todo tipo de ectoplasmas… ya veras. Será una optativa más en la licenciatura de arqueología, “Estudio retrospectivo, voces y arqueología de web” y Clint Eastwood, desde el más allá, hará otra película de esas que parecen casi buenas.

Confín.

 

 

Aquest és un missatge de comiat i tot i que ho vulgui evitar, tindrà per tant un punt de melangia. Com aquelles cartes de dimissió o de renúncia que sempre sonen heroïques quan és evident que són la crònica d’un fracàs; o com aquells obituaris on s’obvia tot allò que no sona bé dels morts, com si volguéssim insinuar que els morts no es podreixen ni fan pudor. Aquest és un missatge final i com a final fa mirar enrere. Aquest és l’epíleg a l’espai públic on he deixat anar el que m’era més privat.

He xerrat de festes i lleure, que era pel que se’m va encarregar el bloc inicialment, però últimament m’agrada quedar-me a casa els caps de setmana. He xerrat de política però actualment el meu escepticisme em converteix en una mena d’esbufegador catatònic.

He xerrat de música, però ja he après que com més callat estic, millor sona.

He xerrat d’esports i he deixat de fer-ne.

Però sobretot, he xerrat de mi, he fet que un bloc que havia de ser impersonal fos el meu espai personal i més que obrir-me cap al món, m’he obert món endins i amb el que he escrit he après a mirar-me sota la carn i a conèixer de que estic fet.

Ha estat un plaer compartir amb vosaltres això que ha representat l’arcjove: han estat 90 articles repartits en 7 anys, he rebut milers de visites i centenars de comentaris. Segur que en el futur, amb noms, IP’s, i carns diferents, ens tornarem a trobar, però de moment, és l’hora de tancar aquest calaix.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb