blocgroc

TARINYO!!

Son xafarderies, ja ho sé però els mallorquins ho som una mica.

Així dons no me va sorprendre massa quan una amiga me va dir: "tu que vius per Marratxí saps si en Bauzà encara està amb aquell bombero? 

No ho va dir amb massa malicia. Sols per saber-ho. 

Jo no se res d'en Bauzà. Vaja! No se res ... llevat de les burrades que va fer per Marratxí quan era el batle.

I a mi tant me es amb qui es colga!

Aquesta anecdota ve a compte de que no sabem res de la vida personal dels politics i el coneixament de la vida de una persona es justament l'unic que tenim per jutjar-la.

Per que si hem de jutjar els politics per el que fan ... anam ben arreglats!

Per exemple: Mentres els retalls a la Salut pública son aberrants (a Son Llatzer ja no canvien els llençols dels llits a diari i l'aigua per els malats esta racionada ) veim com fan unes sortides/entrades a l'autovia just a l'alçada des Pont d'Inca que no dic jo que no estigui be, però ... es necessari?

Segons per qui, es clar.

No trobau curios que es faci just allà on hi te sa casa en Bauzà?

I es bombero, o sa dona, o sa ex, o qui dimoni es colgui amb ell!

 

Video trist dedicat a totes aquelles persones que hem deixat partir.

I a aquelles que no haurien d'haver partit mai.

Katy Perry - The One That Got Away

 

 

 

Divendres, en sortir de la feina al Parc Bit vaig anar a collir el metro a la UIB i en entrar a l’estació també ho feia per la porta costat UIB una al·lota amb abric negra que de manera molt apressurada va anar a cercar les escales cap a l'andana.

Per l’hora que era jo sabia que el tren que volia collir no era encara a la estació però pot ser ella esperava poder arribar a temps de collir el que havia sortit abans, no ho se.

El que si sé que es va botar els torns per un de tants dels que estan oberts per mal funcionament tot i veure que el tren no havia arribat encara.

Jo en canvi amb l’esperit obssesiu que me caracteritza vaig cercar-ne un que funcionés i li vaig fotre per el cercols la meva flamant targeta intermodal.

Un viatge menys a la T20!Com deia el Galileu: donau al Cesar el que es del Cesar.

A tot i això no li havia vist la cara mes que de enfora i com que l’andana es molt llarga cada un va cercar el seu espai per sentir-se el mes sol possible entre la gent.

Un intent estúpid per que sempre estem tot sols però que va servir per iniciar aquell joc estrany de intentar adivinar les circunstancies vitals de una desconeguda just per la seva vestimenta i els seus gestos o moviments.

Jo l’anomeno el síndrome Sherlock Holmes. I reconec que es un del motius per el que m’agrada anar en transport públic.

 (Segueix)

I es que no me'n puc estar de riurer-me'n d'aquest "listillo" i de Jaume Matas i companyia.

Es clar que vengent-los com governen ara m'entre plorera. Pareix com si en lloc de governar s'estiguessin vengant del poble. 

Però el cap i a la fi, i qui hem de demanar responsabilitats realment es en aquells simpatizants que els han votat. 

Hauriem de fer-lis es buit a tots aquells a qui varem dir el que passarie si sortien guanyadors aquests corruptes i així i tot els varen votar. Tenim el que ens mereixem ... vull dir que tenim el que ELLS es merexerien. Merda!

Però tornem al urdangarin (en minuscules, novos pareix be?).

De totes les voses gracioses que la inventiva popular a creat per riurer's d'ell crec que hi destaca aquesta chirigota "Viva la Pepa" de Cadiz:  El urdangarín i la Urdangarana  a http://www.youtube.com/watch?v=8p8twc45-jg

La lletra de la part del urdangarín la trobereu al enllaç però aquí vos na deix un tast:

Un día el Urdangarín
le dijo a la Urdangarana:
Tenemos mucho en común,
es que somos casi iguales,
a ti te va lo real
y a mí me van los reales.

Y per acabar la meva reflexió:

En realitat tot es un malentés del Urdangarin que li digueren de fer una "fundación SIN ÁNIMO de lucro" i ell va entendre "fundación SINÓNIMO de lucro".

Fet net ses orelles, barrut!

 PD: per cert la música ve de una "cumbia" que es va fer famosa als anys 60 i que es deia "El orangután y la orangutana".  Brillant! je je je   

http://www.youtube.com/watch?v=rbo1Ry1HO_I

http://www.youtube.com/watch?v=Jwoe9JVWPoY

 

 

 

En castellà: madroños. 

El parc bit n’està plagat. n’hi ha pertot! Fins i tot al parking!

I amb uns fruits tan grossos i hermosos que fan mangera, tot i que jo no gosaria probar els fruits de les que hi ha al parking per que estan just a l’alçada dels tubs d’escapament del vehicles.

 

 

Lo bonic de les arbosseres es que el seu fruit es torba més de un any a madurar i per tant es pot veure a l’octubre (i fins i tot al gener!) plantes amb flors i fruits al mateix temps. El contrast entre les flors de color blanc i el color els fruits que va del groc taronja al vermell més intens segons el grau de maduració es espectacular.

El nom científic “Arbutus Unedo” fa referencia a que dels fruits d’aquest arbust no es poden menjar massa. “Unedo” vol dir manjar-ne sols una. Aixó es així per que tenen un petita part d’alcohol (etanol) entre els seu components.

 

 

Si pensau en menjar-ne alguna recordau lo que vos he dit dels cotxes i sobretot recordau que jo no som cap expert en arboceres!   A men si les he confoses i encara vos enverinareu!!  

Son les histories de un horabaixa de youtube que va començar amb aquest “Duetto buffo di due gatti” de dues veus del cor infantil “Les Petits chanteurs a la croix de bois”, Concert a Seoul, Korea, el 30 de novembre de 1996.
Es brillant l’interpretació i l’humor d’aquets dos al·lots!!

Tot i que se sol atribuir a Rossini el duet es una compilació de diverses peces, algunes certament de Rossini, feta per un autor posterior.
A Youtube troban diverses versions, ara bé, vos confés que la dels dos nins es per mi la millor i l’he escoltada casi deu vegades en un mateix horabaixa!!
Com exemple, les versíons de la Monserrat Caballé amb la seva filla Monserrat Martí i amb la Concha Velasco (?!) i una completament sintética i mes moderna.

Des de aquest duet vaig seguir un fil que me va dur a toparme amb un altre peça de Rossini "Canzonetta spagnuola" cantada per la Cecilia Bartoli amb una interpretació encantadorament sobreactuada i vaig “al·lucinar” amb lo que es capaç de fer amb la seva veu aquesta dona!!!
Vaig voler comprobar amb una versió diferent i vaig triar la Monserrat Caballé altre vegada i altre vegada la vaig admirar com sempre. Diferent a la Cecilia, mes distant però també mes depurada.

Me quedo però amb la de la Cecilia, así que vaig voler escoltar-la a una peça mes coneguda per mi i vaig triar la "La Danza: Tarantella Napolitana" per alló de que adoro aquest tipus de cançons tipiques de Napols i que resulta que es del mateix Gioachino Rossini

Brillant!

I també la versió del Luciano Pavaroti!

Em passetjo una estona per terreny conegut de la ma dels “Tres Tenors” Carreras, Domingo i Pavarotti:
Aquell “O Sole Mio” del 1994 amb la exhibició vocal del Luciano i la posterior imitació dels altres dos que va estorar una mica al Luciano que no ho esperaba o  “La dona e mobile” i el brindis de “La Traviata”
Una maravella!  Per cert, el director d’orquestra era el gran Zubin Mehta.

I de cop veig que la Mónica Naranjo te un duet amb el gran Luciano!

Que gran la Mónica!

Amb Sobreviviré o amb el duet amb la Rocío Jurado!
Yo la vaig “descobrir” amb “Europa” (i altre versió)

Rossini, Monserrat Caballé, Luciano Pavarotti, Cecilia Bartoli, Monica Naranjo … uff… Quines veus!

I alehores recordo el “duet” que més me va emocionar fa uns anys.
Piano i veu.
Tete Montoliu i Mayte Martin.
El bolero “Contigo aprendí”  

Una llagrima i un miau.
O un parell mallorquí de miaus.

 

 

Una de les coses frustrants del JavaScript era no poder dibuixar linies però ara amb el nou estandar HTML5 ja es possible i permet fer qualque "virgueria" mes o manco simpàtica.

Tenía ganes de posar-hi mà al HTML5 i mes concretament a la etiqueta "CANVAS" i que millor per provar-ho que un programet que desde que tenc coneixament - coneixament informàtic, vull dir - sempre m'ha fet gracia fer "rodar". 

El vaig trobar a una revista informàtica de mitjàns dels anys 80 i no en vaig fer una versió fins el 96 usant QBasic amb el meu flamant clon de 486.

Originalment era disenyat per un Pocket Computer - quelcom una mica superior a una calculadora programable - de sharp: el PC1500

 

Estava programat en el Basic que duia l'aparell que tenia com afegitó una impresoreta que usaba com a "plotter".  Una maravella que no vaig arribar a veure mai però que li tenia moltes ganes.

Que millor dons que pasar-ho a HTML5?

Dons aqui el teniu. Sempre que tingueu un browser que manegui HTML5

El programa permet mostrar el globus terràqui desde qualsevol punt de vista jugant amb angles de orientació o be situarse a la vertical del lloc del mon on estigueu.

L'hi he afegit una funció que fa una petita animació per dar-li un toc més entretingut. Es tan hipnòtic com veure rodar el tambor de una lavadora.

Ala! Que vagi de gust!

 

 

 

 

 

A la foto veureu un pregadeu (mantis religiosa) que varem veure aquest estiu a les escales de l’edifici Disset.

Diguem que va tenir molta sort ja que un temps abans n’haviem vist una mig aixafada prop del Meridià i aquesta mateixa tardor en vaig veura una altre molt ben camuflada com un fulla morta.

Vull dir MOLT ben camuflada, tant per els colors i la forma de fulla morta com per l’estat vital dons també estava mig aixafada entre un grup de fulles mortes “reals” a una zona de pas prop del territori Orizonia.

I es que el camuflatge sols els serveix al seu habitat. A l’asfalt o en mig del ciment son massa vulnerables i molt visibles per els depredador però no gaire per els informàtics de peu feixuc.

Massa ciment el Parc BIT?

 

Sols un apunt sobre la tragedia.

A l'illa de Giglio hi ha unes cameres web que pertanyen a un peridic on-line.

Ahir estaven completament colapsades però avui si es poden veure suposo que devant l'allau de visites han hagut d'ampliar els equips informàtics.

El cas es que es que a una d'elles es veu el Costa Concordia embarrancat a pocs metres del port i a l'altre el pantalà del port ple de cotxes de bombers, policia, rescat i les tópiques furgonetes amb l'antena parabòlica que es com una indicació de perill: Periodistes "sueltos".

Les direccions son:

http://www.giglionews.it/2010022440919/webcam/isola-del-giglio/webcam-giglio-porto-panoramica.html

http://www.giglionews.it/2010022440922/webcam/isola-del-giglio/webcam-giglio-porto.html

Per cert, la camera de la vista sobre el creuer degué treure una col·lecció d'imatges molt interesants el vespre de l'accident.

 

Portau-vos be!

Feia molt de temps que volía parlar de Longarone.

Longarone a mi sempre m’havia sonat a marca de gelats.

En realitat no sé quant va apareixa una (o més) gelataria a Palma anomenada Longarone. Pot ser els anys seixanta o setanta, no ho sé però Longarone es un nom que sona ben italiá i escaient per una gelataria, no?

El cas es, però, que fa uns anys vaig veure la pelicula anomenada “Vajont - La diga del disonore (2001)” i aleshores el nom de Longarone me va quedar ben definit i ben grabat a la memoria.

Longarone es un poble italià que el 9 d’octubre de 1963 va ser borrat del mapa en rebre l’impacte de una onada de 250 metres d’alçada.

No es una exageració. He dit dos-cents cinquanta metres.

El fet es va produir per del esllevisament de tot un costat del mont Tuc que va buidar en segons tota l’aigua de la presa del Vajont, de 260 metres d’alçada. L’aigua va sobrepasar la presa i va caure riu avall per una estreta gorga.

Menys de un kilometre fins a Longarone.

Cinquanta millons de metres cubics d’aigua deixaren mes de 2000 persones mortes.

I no tant sols a Longarone. Tots els pobles al voltant varen rebre l’onada. Fins i tot riu amunt la paret d’aigua de 100 metres d’alçada va arrasar tot el que hi havia.

Es varen trobar cadavers sobre els abres a mes de 20 kilometres de la presa.

La causa no fou accidental si no una gran negligencia.

El terreny no era l’adequat per fer una presa i durant l’ompliment ja es va comprobar que l’esllavisament era inevitable.

Ningú va voler assumir el fracàs ni el cost del mateix.

I es va continuar  l’omplint ...

Però la presa de Vajont mai va acabar-se d’omplir d’aigua, sols de terra.

Google Maps y el seu Street View ens ofereix la posibilitat de sentirnos aclaparats per les dimensions del desastre. A la imatge he marcat en vermell la zona de la esllavissada de proporcions grandioses en comparació amb la presa i el poble avui reconstruït.

Buscau Longarone, Italy

Situau el “monigote” del Street View a la carretera SS251 que google anomena “S.Antonio” just al punt de la presa. Es una carretera que va a trams per un tunel escavat molt a prop de la paret de l’acantilat un poc més enllà de la sortida de la presa hi ha una església que es va fer en record de la tragédia.

Un altre lloc d’interes es el punt que he marcat en groc amb una B ens mostra una vista del gorg tal com es presenta a Longarone.

I el punt C cap al sur vos mostra la fractura a la montanya.

Han passat gairabe 50 anys i encara impacta molt veure la zona de fractura de la esllavissada, erma de vegetació.

La definició de les imatges de Google en aquesta zona es impresionant i esta plagat d’imatges de Panoramio ja que es un lloc “turistic” com altres llocs de desastres.

Hi ha tanta informació sobre aquesta tragèdia que no posaré cap link. Basta una petita busqueda a google de les paraules "Vajont, Longarone i disaster" per trobar imatges i relats esfereidors.

Però penso que si que en posaré un que he trobat fa poc:

Els morts foren enterrats a Fortogna un poble devora Longarone. Els pocs supervivents hi colocaren làpides recordant el que consideren assesinats. Totes aquestes làpides foren destruïdes en una "remodelació" del vell cementiri el 2003. 

En record del cementeri de Fortogna-Longarone. Ara es un cementiri "monumental". Talment un camp de golf.

 

Com he dit, d’aixó fa quasi 50 anys … creis que ha canviat tant el mon com per que no torni a passar enlloc?

 

L’edifici Disset amb les seves grans ales al frontis dona gaire be l’impressió de ser el triplà del Baró Roig o, més aviat, uns dels aparells voladors de “Dastardly and Muttley in Their Flying Machines”.

L’edifici Disset te al davant un parterre que està a un nivell inferior a una ampla voravia i al carrer ….. A l’altre banda del carrer hi ha un camp llaurat amb els seus ametllers típics de la forma de conreu tradicional a Mallorca.

El cas es que a finals d’estiu quant les pluges, si n’hi havia, encara eren minses i els dies càlids es va produir un fet curiós.

Els matins trobàvem la dita voravia plena de caragols.

Com a bons informàtics ens varem adonar, per la distribució estadística dels exemplars, que pareixien sortir del parterre per anar de cap al camp. La direcció de les closques ho corroboraven. A més no ni havia cap al atri de l’edifici Disset.

També he de dir que com a bons informàtics ens adonarem de que hi eren una vegada que n’haviem “desmontat” uns quants en peces molt petites a base de trepitjar-los.

Aquest fet (la migració … i també les trepitjades) es va anar repetint durant uns dies amb uns caragols de closca blanquinosa i arrodonida i algunes setmanes després amb un altre tipus caragols de closca més allargada i punxeguda.

I el misteri es: quin instint guía aquest moviment migratori massiu? Anaven cercart un lloc més alt? anaven cap el sur o cap el sol? o be tenen un GPS que els indica on es el camp d’amatllers més proper?

Ah! Natura misteriosa!

Si hi ha una cosa estranya en aquest mon es el fet de que des de qualsevol punt podem veure la lluna, però no al nostre veí que està molt mes a prop.
Això ve perque he vist unes fotos tretes per el meu amic Toni en que es veu la superficie de la lluna en una d’elles i Jupiter a unes altres.
Vos passo els enllaços cap al “foro astronomic de Mallorca” que es a on estan penjades.

 

Jupiter: http://foroastronomicobalear.net/index.php?topic=1420.0

LLuna: http://foroastronomicobalear.net/index.php?topic=1417.0

Per cert, veureu com a les de Júpiter, ni ha una més clara que l’altre. No n’entenc massa de fotografia però suposo que una esta feta amb flash i l’altre no.

 

 

Hi!

He fet aquestes felicitacions de Nadal que vos present "ci-dessous" que diuen el francesos.

Cartulines A4 vermell fosc que sempre fa elegant, unes plantilles diverses per fer els dibuixos estarcits, un rotulador de tinta daurada de no massa bona qualitat per donar un efecte gastat i diluit i unes enganxines de estrelles de purpurina, "et voila!"

I a dins: una fulla A4 retallada amb tisores de tall artistic, una imatge treta de internet, unes gloses xerecones i molt d'amor i bos desitjos.

 

I uns pocs i afortunats amics que rebràn una postal.

Si tu no l'has rebuda encara ... deu ser per mor de Correus!

;-)

 

 

 

 

Com diuen al “Hormiguero”
Això no se pot explicar
per que no té explicació
Un mal any hem d’acabar
però el que ve serà pitjor!
(Malgrat no hi sia en “Zapatero”)

Al manco això es el que diuen
tots els “savis” d’aquest mon
Cago’n’tots els que “prediuen”
per els altres sacrificis
i no s’els coneix mes ofici
que el robar-nos calerons!

Però ve Nadal i son les festes
de l’any les mes esperades
i se men fot si son ferestes
les perspectives econòmiques
i es que avui resulten còmiques
els sotracs de “bosses” febles
tanta “prima” i tantes nesples
de banques desesperades

Que en aquests dies el pobres
Treim, no se ben be de on,
“promocions” de bones “obres”
i amb grans “stocks” d’alegria
feim “accions” de bonhomia
convertibles en “bombons”

(bons bons! la Merkel diria,
que no en vol cap de dolent!)

Voldria que l’any que vinent
hi hagués un “repunt” de gloria
que tothom tingués “eufòria”
tant al llit com al “parquet”
que ningú es quedi quiet
i pugui viatjar de valent

(sense recorre a la “groga”,
la “maria” o l’aiguardent.)

Bon Nadal i Bones Festes

I d’aquest glosador poruc
que et desitja de tot cor
que el nou any et porti or
amor i molta salut
perdona si no ha sabut
fer un poc millor les coses
que mai havia fet gloses
tan xereques com aquestes

Trio Esperança - La lune est morte

Un homme marche sur le sol
De ce vieux miroir de vos rêves
Et c'est votre coeur que l'on crève.
La corde qu'on vous passe au col !
Il va falloir aller plus loin,
Par delà des millions d'étoiles
À la recherche de l'étoile
Qui vous fera rêver demain...

Enric Barbat - En paus (mano a mano) 

i demà quan tu ja siguis despintat moble de fira
i no et quedin esperances en el teu cor de cartró
si necessites ajuda, consell d’una veu amiga
recorda que jo  existeixo qu’he de jugarme la vida
per ajudar-te en el que pugui quan arribi la ocasió

 

 

War is over (if you want it) ...  Happy Xmas !

 

A very Merry Christmas, / Una muy feliz Navidad
And a Happy New Year / Y un feliz Año Nuevo
Let’s hope it’s a good one, / Esperemos que sea bueno
Without any fear / Sin ningún temor
War is over, if you want it / Se acabó la guerra, si tú así lo quieres
War is over now / Se acabó la guerra, ahora
Happy Christmas! / ¡Feliz Navidad! 

http://taller.cuandocalientaelsol.net/2009/12/16/happy-xmas-war-is-over-john-yoko-the-plastic-ono-band-1971/

 

Aquest article ve per la declaració de E.T.A. de l'alt el foc "definitiu". (If you want it)

Mallorca en general i Palma en particular ha estat "retretada" (que diría monpare) infinitat de vegades per una infinitat similar de turistes i qualque "aborigen".

Que se n'ha fet de tots aquells caramulls de cintes de super 8 dels anys 60 y 70 ?

Dons n'hi ha que les han pasades a video i que fins i tot les han penjades a youtube. 

I es una delicia!  Porer veure Mallorca i Palma com la veien ells i com la recordam aquells que la verem llavors val just el que haurem de pagar: no te preu!

Vet aqui unes cuantes:

mallorca 1970: http://www.youtube.com/watch?v=m8PltAL8DFE

mallorca 1963: http://www.youtube.com/watch?v=vDUhgaHiGzY&feature=related

mallorca 1966: http://www.youtube.com/watch?v=rObvfiZay4s&feature=related

Sempre que les miro penso a mem si reconeixo qualque lloc significatiu per mi o fins i tot qualcú que conegui ... i de cop i volta, en el darrer vídeo, em trobo amb aquesta imatge:

L'escena es simple. Es l'any 1966 i per una vegada el turista es veu atret per els diferents personatjes que fan la seva vida a ciutat. En un lloc del mercat que suposo es el que es feia a les avingudes de porta de Sant-Antoni cap a mar, un bon homo está mostrant a un infantó una au de corral. El pare (suposo) de l'infantó es fixa en la camera (una gran novetat per molts en aquella época) i fa que l'nfant es giri per que surti a la "pelicula".

El cas es que l'infantó podría ser jo mateix! No ho som  ...  però gairabé!

Llavors jo tindría uns 3-4 anys i aquest infantó en deu tenir 4 - 5 o 6 tot lo més. Però el que de veritat me fa pensar en la proximitat es que porta l'uniforme del petit col·legi de la barriada on vaig neixer: El col·legi Balmes de "La Soledad" 

Be, pot ser hi havía altres col·legis amb un uniforme semblant, qui sap!

I pot ser tu coneixes aquest infantó?

 

2011-09-23 20:50

He mostrat el video a mumare i ha reconegut inmediatament l''infantó i el pare!!!

En efecte: Eran de la Soledat. Son en Joan i el seu fill. En Joan duia el café de Can Puig a la cantonada de Carrer de Manacor amb Reis Catòlics.  Aquest café ha anat passant per les mans de diverses families: els Alemany y els Monserrat son els que mes recordo. Hi feiem molta vida a Can Puig i hi havia bona amistat tant amb aquest Joan i la seva dona, com, més tart, també amb la Linita i els seus pares.

Una abraçada a tots els que compartirem terraseta a Can Puig a les nits d'estiu dels anys seixanta i setanta!

He comprat avui mateix un altre número d'aquesta magnifica revista "Album Letras y Artes".

Es bimensual i tot un plaer visual ja que cada il·lustració esta molt cuidada i te una gran quantitat de il·lustracions a pàgina sencera.

En aquest darrer número, com de costum, he descobert una series d'artistes realment grans y dels quals vos deix un parell de links:

Nicola Constantino - fotografia  (una visió molt especial)

Alfred Stevens - pintura  (i al "museu virtual" de Art Renewal) (coetani al impresionisme es va dedicar a pintar la dona de la seva epoca. A mi me recorda en certes ocasions a en Norman Rockwell)

Jaques Henri Lartigue - fotografia ( fa poc, relativament, varem tenir a Palma la exposició de la que es parla)

Walton Ford - pintura (Animals producte de la seva fantasía pintats com si fossin dibuixos de naturalistes d'epoca)

Res! Molt mes barat que anar al cine i molt, molt ... molt millor!!!

 

paufrau@yahoo.com
les fotos a "flickr"

i "coses" a "Pinterest"

---ooOoo---

El que no s'explica és com si no s'hagués viscut.
— Imma Monsó (Lleida 1959)

---ooOoo---

Ara els cantants no sabem res dels poetes, per això les lletres de les cançons han baixat tant de nivell.
—Concha Buika (Palma 1972)

---ooOoo---

Se você disser que eu desafino amor
Saiba que isto em mim provoca imensa dor
Só privilegiados têm o ouvido igual ao seu
Eu possuo apenas o que Deus me deu
— Desafinado - Tom Jobim


---ooOoo---

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Abril 2024					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

• BON DIA!!!!
• En Bauzà
• Els que hem deixat partir.
• La desconeguda de les 18:15 a Manacor
• El urdangarin i la urdangarana
• Parc BIT: arboceres
• Música: de Rossini a Mayte Martín
• HTML5 + Canvas
• Parc BIT: Camuflatge ineficaç?
• Webcams de l'illa de Giglio: Costa Concordia
• Viatges virtuals: Longarone i la tragedia del Vajont
• Parc BIT: El misteri dels caragols ben orientats
• Jupiter desde Mallorca
• Tarjetes de Nadal - DIY Xmas Cards
• Gloses de Nadal (una mica desangelades)
• Cançons per a la tardor
• Nit de Difunts!
• Happy Christmas (War is Over) (if you want it)
• Imatges d'altre temps: Que se na fet de les super 8 dels turistes?
• Album Letras y Artes

• molt personal [14]
• Parc Bit [3]
• General [15]
• Art: Imatges, pintura, fotografia [10]
• Música i videos [19]
• l'altre cara de l'informática [5]
• Opinió [2]
• Viatges Virtuals [1]
• Cultura Mallorquina [6]
• Critica de Cine [5]
• Segells [0]

• Pau: Que "asco de vida", tronco! ;-) Vivimos el presente en la...
• Troncopiramidal: Aveces,la gente se va y desaparece de nuestro presente, no...
• out of order: No has entés res. En Whitman fa dues preguntes. Dues. No...
• que més dona..: això em demano jo cada dia..perquè no m'has de parlar?....
• joana: Hola! Tenc algunes coses que m'agradaria dur a vendre al...
• Manel: ha ha, reconec aquestes rajoles
• Maneel: uau, la bestiola sembla de la Guerra dels Mons
• J.: És entretinguda i hi tornaria. Bon horabaixa!
• Manel: Al preu que s'està posant la benzina a USA, ningú compra...
• David: Me gusta mucho porquè está muy bien hecho, y el capitan...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents