Elena Vera

Des de 2015, en Ramon i jo tenim el costum de viatjar la darrera setmana d'agost a Chamonix. És la setmana gran de l'Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB) i quan en Ramon celebra el seu aniversari i sant. Ens allotjam sempre al mateix lloc, a un petita casa de fusta de l'amable família Worthington. Ens agrada tant que cada any quan ens acomiadam ja reservem per l'any següent. I aquest estiu, malgrat la incertesa que regna en tots els àmbits pel COVID-19, com que ja ho teníem reservat, ens vàrem aventurar.

Alguns anys hi hem anat a participar a les curses del UTMB (2016, 2017 i 2018). D'altres hi hem anat a entrenar el recorregut (2015 i 2019). Enguany, per fer alguna cosa nova i no allunyar-nos massa, vàrem optar per fer sortides sense passar per Suïssa ni Itàlia, i explorar més a fons la zona més propera a Chamonix, visitant llocs espectaculars, com la glacera de Le Tour amb el seu refugi Albert 1r situat a 2.707 d'alçada, el cim del Mont Buet amb 3.096 d'alçada, i la Jonction on s'uneixen les glaceres dels Bossons i Taconnaz, entre d'altres. Com que les previsions meteorològiques eren de bon temps per als primers dies, però de molta de pluja i fred per als últims, el mateix dia que vàrem arribar, ja férem la primera sortida. La pluja només ens va frenar el dissabte. Diumenge, malgrat la pluja, ens vàrem engrescar amb la roba impermeable. I per sort dilluns i dimarts el sol ja tornava a brillar.

A continuació, algunes fotos de les set sortides que vàrem fer, amb els seus respectius enllaços directes als àlbums a Facebook i als mapes i tracks a Wikiloc:

25/08/2020: Plan Aguille, Lac Bleu, Gran Balcon Nord, i Montenvers (Mapa / Álbum)

26/08/2020: Le Tour, Aiguillette des Posettes, Col de Balme, Refuge Albert 1er (Mapa / Álbum)

27/08/2020: Mont Buet, 3.096 m (Mapa / Álbum)

28/08/2020: Le Brévent, Lac du Brévent, Refuge De Bellachat (Mapa / Álbum)

30/08/2020: Les Houches - Les Contamines (Mapa / Álbum)

31/08/2020: La Jonction: unió dels glaciars Bossons i Taconnaz (Mapa / Álbum)

01/09/2020: La Flégère, Grand Balcon Sud, Planpraz (Mapa / Álbum)

El passat cap de setmana en Ramon i jo vàrem participar a la Tramuntana Travessa 2019, una cursa de muntanya amb sortida a s'Arracó i arribada a Pollença, de 120km i 4.550 metres de desnivell positiu. Vaig sortir donant-ho tot fins que em vaig torçar el turmell, aproximadament al km 28 de la cursa. De primer vaig patir molt de dolor i vaig pensar que hauria d'abandonar, però poc a poc el dolor va anar minvant i vaig aconseguir arribar a la meta, en menys de 20 hores, exactament el meu objectiu, i obtenint la tercera posició en la classificació de dones.

En Ramon no va arribar a temps al control de pas de Tossals i, després d'haver completat uns 85km, es va veure obligat a retirar-se de la cursa, satisfet de la feina feta.

Aquí teniu algunes fotos que mostren la bona estona que vàrem passar, gràcies a la incansable feina dels organitzadors i a l'ajuda dels voluntaris, companys i seguidors.

Sortida desde de s'Arracó - Foto: Aitor Vázquez (Sa Milana)

Sortida desde de s'Arracó - Foto: Abilio (regidor Esports Andratx)

A l'Avituallament d'Esporles, després de torçar-me el turmell - Foto: Joanma Barceló (Sa Milana)

A l'avituallament d'Orient, després de saludar l'amiga Olatz - Foto: Joan Gelabert (Sa Milana)

En Ramon arriba just de temps a Orient, però no es rendeix - Foto: Pep (Sa Milana)

Torrent de Solleric - Foto: Laura (Sa Milana)

Amb en Sebastià Oliver - Foto: Laura (Sa Milana)

En Ramon va l'últim, però conserva el bon humor - Foto: Laura (Sa Milana)

Amb n'Helena Moya (Sa Milana), voluntària a Tossals

Coll des Prat de Massanella - Foto: Biel Adrover (Fotoboc / Sa Milana)

Coll des Prat de Massanella - Foto: Biel Adrover (Fotoboc / Sa Milana)

Arribant a Pollença - Foto: Pau Verd (Club Atletisme Andratx)

Arribant a Pollença - Foto: Pau Verd (Club Atletisme Andratx)

Meta a Pollença - Foto: Aitor Vázquez (Sa Milana)

Torrada a la meta - Foto: Helena Moya (Sa Milana)

Per cinquè any consecutiu, hem celebrat l'aniversari i el sant d'en Ramon a Chamonix, allotjant-nos al mateix lloc de sempre, que ja ha esdevingut "la nostra caseta de fusta" als Alps. I com en els darrers quatre viatges (2015, 2016, 2017 i 2018) l'estada ha coincidint amb la gran setmana de l'Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB).

Igual que el 2015, enguany no hem participat en cap cursa, sinó que hem anat a trescar per la muntanya tranquil·lament, tot aprofitant la infraestructura d'autobusos que posa UTMB a disposició dels corredors, acompanyants i públic en general.

Així, hem completat el recorregut sencer de la cursa UTMB, 171,5km i +10.042m de desnivell positiu, en quatre agradables sortides, on hem tengut un poc de tot: núvols, sol, fred, calor, pluja... estones de soledat i pau absoluta i estones molt animades gràcies a la companyia dels corredors que participaven a les curses UTMB:

Dimecres 28/8/2019: Notre-Dame de la Gorge a Courmayeur

• Distància i desnivell positiu: 44,90km / +2.958m
• Temps: 12:50 h (de les 05:10h a les 18:00h)

Divendres 30/8/2019: Courmayeur a Trient

• Distància i desnivell positiu: 62,10km / +3.634m
• Temps: 15:55 h (de les 06:15h a les 22:10h)

Diumenge 1/9/2019: Trient a Chamonix

• Distància i desnivell positiu: 29,40km / +1.808m
• Temps: 7:00 h (de les 06:15h a les 13:15h)

Dilluns 2/9/2019: Chamonix a Notre-Dame de la Gorge

• Distància i desnivell positiu: 35,10km / +1.642m
• Temps: 8:00 h (de les 05:30h a les 13:30h)

L'àlbum complet es pot veure a Facebook.

Aquest cap de setmana l'hem passat a Salardú per participar a la Trail Naut Aran, de 53km i 3.600 metres de desnivell positiu. Es tracta d'una cursa duríssima, però amb uns paisatges tan espectaculars que compensen qualsevol esforç: autèntiques pales amb pendents superiors al 30%, molts trams fora camí, un llarg caos de blocs de pedra i una vertiginosa pujada i baixada al Tuc de Maubèrme, un dels cims més emblemàtics de la Val d'Aran, fronterer amb França.

Jo vaig aconseguir arribar a la meta en 11 hores i 50 minuts. En Ramon també va completar pràcticament tot el recorregut, inclosa la difícil pujada i baixada al cim Maubèrme. Però a l'avituallament de Pas Estret, va arribar molt just de temps i va optar per abandonar, juntament amb una altra corredora en la mateixa situació i seguint els consells de l'organització, que molt amablement els varen portar de tornada a Salardú, just a temps per anar a gaudir d'un ben merescut sopar.

Aquestes són algunes de les imatges del cap de setmana. L'àlbum complet es pot veure a Facebook)

En Ramon i jo a la sortida

Pujant per una pista d'esquí de Beret, coneguda com Dera Reina

Baixant per un caos de blocs de pedra

Arribant al Clòt der Os

Clòt der Os

Pujant per una pala amb una pendent de més del 30%

Crestejant entre el Tuc de Beret en direcció al Tuc de Dossau

Baixada cap a Montgarri

Arribant al Llac de Montoliu

Mines deth Pòrt d'Urets

Cabana deth Pòrt d'Urets amb el Maubèrme al fons

Pujada vertiginosa al Maubèrme

Cim del Maubèrme

Vistes des del cim del Maubèrme

Un afluent del riu Unhola, amb el seu singular color vermell i el Maubèrme al fons

Mirador De Santa Margalida, darrera pujada de la cursa, abans d'enfilar costa avall cap a Bagergue

La meta, a Salardú, després de 11:50h d'esforç i satisfacció

Sopant a Salardú

Campanar de l'església de Salardú, que conté unes pintures murals impressionants i l'important talla del Crist de Salardú, molt venerada i referent del romànic aranès

L'endemà de la cursa, passejant i gaudint d'unes vistes espectaculars dels poblets d'Unha i Salardú, amb Beret al fons.

Hem passat uns dies a Cortina d'Ampezzo, una bella ciutat del nord d'Itàlia, per participar a la Lavaredo Ultra Trail, als Alps Dolomites. Hem viatjat amb en Miquel Amengual i en Mateu Oliver i hem gaudit molt de la seva divertida companyia. Durant el viatge i la cursa, també hem compartit bones estones amb en Miquel Avellaneda i en Jordán Castro, i hem tengut la sort de coincidir amb altres companys corredors: n'Àngels Llobera, en Manel Gil Castelló, en Jose María Pastor Alfocea... Hi havia força mallorquins enguany!

Per arribar a Cortina d'Ampezzo hem fet dues hores de vol (Palma-Venècia) i dues hores de bus (Venècia-Cortina) i el mateix per tornar. Les connexions des de Palma són poc freqüents, però amb una bona planificació, resulta relativament fàcil arribar a Cortina i allà hi ha molta oferta d'allotjament i gastronomia, un viatge molt recomanable per a tots els amants de la muntanya. A l'hivern, Cortina és una de les estacions d'esquí més glamuroses d'Itàlia: ha acollit esdeveniments esportius molt importants, com ara les Olimpíades d'hivern de 1956 i ara es prepara per acollir el Mundial de Esquí Alpí 2021 i les Olimpíades d'hivern 2026.

La Lavaredo Ultra Trail comença a les 23:00 al centre de la ciutat i té un recorregut de 120km amb 5.800 metres de desnivell positiu. Els temps de tall són molt exigents, especialment els primers. I en Ramon, com que encara arrossega molèsties des de la fractura de radi que l'impedeixen utilitzar els bastons com cal, no va arribar a temps a un dels controls i es va veure obligat a abandonar la competició. Ell s'havia apuntant a la cursa abans de la caiguda i ja sabia que difícilment podria acabar, així que amb bon humor va aprofitar el fabulós dia gaudint de la muntanya per lliure i després em va venir a rebre a la meta.

Aquestes són algunes de les imatges del viatge. L'àlbum complet es pot veure a Facebook)

Hem passat el cap de setmana a la Vall de Ribes i hem participat a la novena edició d'Els Bastions, juntament amb 1200 corredors de muntanya. Els Bastions engloba quatre curses amb distàncies que van des de 27km fins a 100km, totes amb punt de partida i arribada a Ribes de Freser, i nosaltres hem completat la Marathon, amb una distància de 50km i 2.800m de desnivell positiu.

Ribes de Freser és un poblet molt agradable del Ripollès, una de les comarques del Pirineu de Girona, i s'hi arriba amb poc més de dues hores de tren des de Barcelona. S'hi menja molt bé, especialment a Els Caçadors i a la Perdiu Blanca, i fins i tot al mateix Hotel Catalunya Park on ens hem allotjat molt còmodament.

La cursa ens ha anat molt bé i hem quedat molt contents, especialment perquè ha suposat la reincorporació den Ramon a les curses de muntanya, després de la caiguda i fractura de canell que va patir el dia 1 de març.

En Ramon i jo a la sortida (Foto de l'Organització)

Ben concentrada a la sortida (Foto de l'Organització)

Arribant a Nuria (Foto que vaig demanar a un amable excursionista)

Torrent de Fontnegra

Amb el Puigmal al fons (Foto que vaig demanar a un amable excursionista)

Arribant al Coll de Terreneules (Foto de l'Organització)

Trepitjant neu al Coll de Terreneules (Foto de n'Isabel, una amiga que vaig fer)

N'Isabel també trepitjant neu al Coll de Terreneules

En direcció a Coma de la Vaca

Companys de cursa travessant el Riu Freser

Arribat a la meta d'Els Bastions 2019 (Foto de l'Organització)

Arribant a la meta d'Els Bastions 2019 (Foto de l'Organització)

En Ramon arribant a la meta d'Els Bastions 2019

En Ramon arribant a la meta d'Els Bastions 2019 (Foto de l'Organització)

El passat cap de setmana en Ramon i jo, juntament amb altres companys del Club Sa Milana i molts altres amics de Mallorca, vàrem passar uns dies a Eivissa per participar en la cursa per muntanya 3 Días Trail Ibiza.

Coneixíem Eivissa molt bé, perquè per donar contingut al Mapa d'EivissaWeb i publicar reportatges, fa uns anys vàrem fotografiar pràcticament tots els pobles, platges, espais naturals i llocs d'interès de l'Illa. Però feia uns 16 anys que no trepitjàvem la pitiüsa major i ha estat un retrobament amb molt valor sentimental. Llàstima no haver-hi anat amb la nostra filla, com solíem fer.

Ha estat una gran satisfacció comprovar que Eivissa no ha canviat gaire en tot aquest temps. Bona part de les zones que hem visitat conserven tot el seu encant i els nostres locals preferits continuen talment els recordaven. Les casetes de pescador i varadors de Cala Xarraca, el bar Flotante a Talamanca, Can Caus i la seva granja a Santa Gertrudis... Alguns llocs han canviat molt, com ara la cafeteria de l'Hotel Montesol, que s'ha convertit en una espai de luxe, amb una decoració espectacular que val la pena veure, encara que sigui només per fer un te.

També vàrem aprofitat per visitar alguns llocs on no hi havien estat encara: Cala Albarca, al cor dels Amunts, la zona més verge de l'illa; i la Torre des Savinar, un lloc màgic amb unes vistes impressionats des Vedrà i es Vedranell

La cursa va anar bé. Es tractava de fer tres etapes en tres dies: 10km + 48km + 10km, i els vàrem poder fer sense problemes, aconseguint els punts ITRA per al sorteig UTMB 2019. Ens va encantar el recorregut del segon i tercer dia, molt variat i entretingut. I l'organització, malgrat alguns petits detalls, va estar bé. A l'Hostal Tarba, on estàvem allotjats bona part dels corredors, ens varen tractar de forma immillorable i també va ser excel·lent el tracte dels fisioterapeutes i les dutxes a la línia de meta al Club de Campo. El més destacable, la feina dels voluntaris i els acompanyants que sempre estan allà per donar una mà als corredors. Moltes gràcies a tots els que han fet possible aquest esdeveniment, gràcies als fotògrafs per les fotos, i enhorabona als participants, especialment als "finishers" i els premiats.

Arribant a Eivissa, amb Dalt Vila al fons

Bar Flotante a Talamanca, ben igual que fa dues décades.

Torre des Savinar i es Vedrà al fons

Es Vedrà i es Vedranell

Cala d'Albarca (Els Amunts)

Sant Mateu d'Albarca

Cala Xarraca

Sortida de la primera etapa de la cursa, nocturna

Durant la segona etapa de la cursa, una alegria coincidir amb en Frank

En Ramon concentrat durant la segona etapa de la cursa

Sortida de la tercera etapa de la cursa. Les dones vàrem sortir primer.

Corrent per Dalt Vila

En Ramon durant la tercera etapa amb les murades de Dalt Vila com a fons

Amb les nostres medalles de "finishers"

Illa de sa Conillera, després d'un bon dinar a Sant Antoni, com a cloenda del viatge.

Indesinenter - Oli de Mallorca - és un projecte familiar engrescador, arrelat a l'entorn i la cultura, en el qual en Ramon i jo tenim el plaer de col·laborar.

Indesinenter és oli d'oliva verge extra de Mallorca, amb denominació d'origen, de primera qualitat, produït amb olives procedents de quatre finques pròpies situades a la Serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca: Can Salvà i Sa Vela de Son Perpinyà (terme municipal d'Andratx), Gossalba i Binifarda (terme municipal de Sant Joan).

Indesinenter és sembrar, podar, adobar, llaurar, collir i elaborar, tot amb la màxima cura, per satisfer el gurmets més exigents.

Per quart any consecutiu, en Ramon i jo hem viatjat a Chamonix Mont Blanc per viure novament la gran setmana de l'ultra trail internacional. Aquesta vegada ha estat especial, perquè ens han acompanyat n'Olatz i en Dani. Amb n'Olatz ens vàrem iniciar al món del trail running ara fa 7 anys i hem compartit inoblidables viatges: Camí de Cavalls Menorca 2012, Tenerife Blue Trail 2012, Cavalls del Vent Open 2017...

Enguany, la nostra setmana a Chamonix també ha estat diferent perquè hem compartit moments entranyables amb els companys del Club Sa Milana i les seves famílies. Entre ells, en Roman Morell, finisher UTMB per quarta vegada, una proesa que només han assolit alguns corredors d'elit i potser algun altre corredor popular com ell, potser cap.

A més de les grates diferències d'enguany per la bona companyia, la gran diferència d'aquest 2018 ha estat que en comptes de córrer la mítica cursa UTMB, hem corregut la TDS, una cursa que és coneguda per la seva duresa tècnica. Els organitzadors la classifiquen com a DIFÍCIL i la descriuen així:

• TIPUS DE TERRENY: camins poc marcats; ascensos i descensos molt llargs; passatges exposats assegurats amb cordes; grimpades que requereixen de les mans per equilibrar-se; recorregut aïllat; altitud 2.700mts; pocs avituallaments.
• EXIGÈNCIES: requereix experiència elemental en muntanya; capacitat d'autonomia durant 5 a 6 hores; saber afrontar condicions difícils (pluja, vent, fred per sota de 0 graus, neu) tant de dia com de nit.

El cas és que arribem a Chamonix amb un temps immillorable, sol i fresqueta, però les previsions per al dia de la cursa són força dolentes. Tant és així que unes hores abans de la sortida, els organitzadors ens notifiquen un canvi en el recorregut i l'hora de sortida. Els canvis no ens agraden, però sortim força il·lusionats i decidits a recórrer 125km, ascendir un desnivell positiu acumulat de +6.791 i un desnivell negatiu acumulat de -6.988, més o menys la distància i desnivell que ja estava previst, però sense passar pel Passeur de Pralognan, per mor de la tempesta elèctrica pronosticada. En Ramon i jo sortim plegats, juntament amb n'Olatz i en David Consuegra, a qui trobam casualment a la línia de sortida, i anam compartint alguns km, ara amb un, ara amb l'altre. Però els ritmes són diferents, hi ha moltíssims corredors i és fa molt difícil continuar plegats, així que cadascú fa la cursa pel seu compte. Després de moltes hores d'esforç, incloent tota una nit de pluja, fang, vent, fred... tots arribem a la meta sans i estalvis. En Ramon completa el recorregut en 32 h i 38 minuts, a ritme conservador, assegurant la jugada, més d'una hora per sota del temps de tall. I jo en 27:04 h, arriscant un poc més, amb la seguretat que dóna haver completat la UTMB l'any anterior.

La cursa ens ha deixat bé, sense lesions i amb ganes de més, així que després d'una sessió de recuperació a la piscina de Chamonix, i de veure la sortida i l'arribada dels nostres amics mallorquins que participen a d'altres curses de la UTMB, completam la nostra setmana a Chamonix fent algunes sortides MÉS, gaudint dels extraordinaris recorreguts i paisatges de l'entorn.

L'any que ve hi tornarem, encara ens queda molt per explorar a Chamonix Mont Blanc i amb un poc de sort correrem una altra vegada la UTMB!

El cap de setmana passat en Ramon i jo vàrem fer una escapada ràpida a terres aragoneses per participar a la mítica Vuelta al Aneto - GTAP 2018, una cursa que és famosa per la seva bellesa, però també per la seva dificultat.

La bellesa la podreu intuir a les fotos que vaig fer o em varen fer, i que acompanyen aquest escrit, tot i que no fan justícia a la realitat. I és que la gran varietat i espectacularitat dels paisatges que vaig anar trobant al llarg de la cursa és tanta que em varen provocar un estat de goig permanent indescriptible. Crec que la bellesa d'aquesta zona del Pirineu és comparable a la del Mont Blanc als Alps.

La dificultat ve donada pel fet que bona part del recorregut transita fora de camí, per damunt de caos de blocs i geleres, amb alguns trams encordats i d'altres on es fa necessari ajudar-se de les mans per grimpar. Enguany a més a més hi havia més neu del que és habitual, amb més zones gelades i d'altres enfangades, fet que va endurir i alentir encara més la progressió.

Jo vaig poder arribar a temps al tots els talls, però en Ramon va arribar tard a un dels controls i es va veure obligat a abandonar, quan havia fet uns dos terços del la cursa, de fet la part més alta i més difícil.

Malgrat tot, tots dos hem quedat molt contents de l'experiència i satisfets d'haver fet un entrenament molt dur que ens deixa més ben peparats per al nostre pròxim objectiu, la també tècnica i difícil TDS/UTMB 2018.

Una cursa molt recomanable, tant pel paisatge, com per l'organització.

Recollida de dorsals

Moments abans de l'inici de la cursa

Foto de Laura Llovería al Collado 2706m, un dels racons més espectaculars de la cursa.

A la meta

Per tercer any consecutiu, en Ramon i jo hem passat la darrera setmana d'agost a Chamonix, amb motiu de la celebració de l'UTMB, la gran festa del trail running. I per segona vegada hem intentat completar la mítica cursa que dóna la volta al massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d'arreu del món.

Enguany, després de més de 44 hores de cursa, finalment sí he pogut assolir l'objectiu. En Ramon anava bé de temps i forces, però al quilòmetre 95, va decidir abandonar per precaució: s'enfrontava a la segona nit, feia molt fred i havia tengut problemes amb el seu impermeable.

Per a mi no va ser gens fàcil arribar a la meta. Vaig tenir molèsties a la zona del genoll des del quilòmetre 70 i vaig optar per dur un ritme molt suau a les baixades, recuperant temps a les pujades. L'estratègia em va funcionar i vaig aconseguir arribar a la meta en bastant bones condicions.

Durant les més de 44 hores de cursa vaig tenir molt de temps per pensar en tota la gent que m'ha ajudat a aconseguir aquest gran repte. La meva família, especialment en Ramon i la nostra filla Mireia, però també la meva mare i les meves germanes, que em varen estar seguint online tot el cap de setmana. Les meves grans amigues, n'Olatz i n'Aina, sempre inspirant-me i donant-me forces per seguir endavant.

També vaig pensar en el nostre grupet de "Salomones": en Jaume, en Manolo... i especialment en el que ens va dir en Toni uns pocs dies abans de partir: "Si et fa mal alguna cosa, baixa un poc el ritme, intenta corregir la tècnica de carrera, trepitja diferent..."

Més d'una vegada vaig recordar el que em va dir en Roman mentre participava al Gran Trail Aneto-Posets, quan li vaig demanar per telèfon si encara continuava en cursa: "Clar que sí, encara puc caminar!!!"

Les paraules d'en Josep, secretari de Sa Milana, just abans de la sortida, també em varen ajudar: "Mai retirar-se. Si estàs malament t'atures, menges, descanses el que necessitis i hi tornes."

En Ramon també ocupava el meus pensaments, no sabia res d'ell des del km 50, quan ens vàrem distanciar. Confiava que continués en ruta ja que com diuen els anglesos, "no news is good news". Per sortir de dubtes, quan quedaven uns 20km per a l'arribada, a Vallorcine, vaig encendre l'aplicació de seguiment de corredors del mòbil i malauradament vaig veure que s'havia retirat. Aleshores vaig pensar que havia d'arribar a la meta fos com fos, almenys un dels dos ho havia de fer! I pensar en això em va donar forces per a l'ultima gran etapa, que va ser la més dura de totes, per la calor que es va posar a fer i pel cansament acumulat.

L'arribada a la meta va ser impressionant. En Miquel va sortir al meu encontre i em va filmar als últims quilòmetres. En Sebastià, que havia completat l'UTMB just unes hores abans, m'esperava a 500 metres. En Ramon em va acompanyar fins a l'arc de meta amb la bandera de Sa Milana. En Miquel Àngel i na Marta, filmant i cridant: "Elena, Elena, Elena". En David, en Tomeu, n'Elo, n'Isabel... Vaig sentir "Amunt Milana". La plaça plena de gent animant amb força. Impactant. No tenc paraules per descriure el que vaig viure.

Som molt afortunada i estic molt agraïda. I per intentar no oblidar aquesta vivència, he fet un vídeo clip amb els fragments filmats pels amics, els fragments de vídeo que l'organització fa quan arribes a cada control de pas, tant meus com den Ramon, algunes fotos del cap de setmana... i com a banda sonora la mítica cançó "Conquest of Paradís", de Vangelis, la música que s'escolta just abans del tret de sortida de l'UTMB.

L'any que ve hi tornarem. En Ramon no es rendeix :-)

Chamonix amb el cim del Mont Blanc al fons

Sopar al Poco Loco, un clàssic de Chamonix que no defrauda

Un poc d'aclimatació, pujant a Planpraz

Vistes de Chamonix des de Planpraz, punt de partida dels vols en parapent

Caminant un poc per Planpraz

Recollida de dorsals i 1r control de material

Photocall a la recollida de dorsals

Trobada de mallorquins Amics del Mont Blanc a Chamonix

En Ramon i jo a la sortida de l'UTMB 2017

En Ramon i jo pujant a Le Delevret

Baixant del Col de la Seigne

En Ramon i jo al Col Checrouit

Pujant al Gran Col Ferret

Arribant a la Meta, Chamonix, després de més de 44 hores de cursa

A la meta, amb els companys de Sa Milana

Lluint l'armilla de "Finisher"

Estació de tren de Chamonix

Passeig en Tren fins a Servoz

Servoz

Un poc de relax i desconnexió a Servoz

Estació de tren Servoz

Foto feta el passat cap de setmana al Puig de Galatzó

No existeixen les sabatilles perfectes per a l'UTMB ja que és una cursa tan llarga que hi trobes molta varietat de terreny i de condicions meteorològiques: pedra, roca, lloses, grava, herba, sorra, asfalt, fang, aigua, fred, calor... Normalment les sabatilles que van bé per a una cosa, no van tan bé per a l'altra, així que a l'hora de triar, has de prioritzar.

L'ordre de les meves priorats és:

1. Que siguin transpirables.
2. Que siguin amples a la part de davant, perquè necessito espai per als dits.
3. Que no s'aixequin gaire del terra perquè siguin estables.
4. Que s'assequin de forma ràpida, si es mullen amb la pluja o travessant algun torrent.
5. Que s'aferrin bé a terra i no rellisquin.
6. Que siguin lleugeres.
7. Que m'agradin estèticament.

En base a aquests criteris el dia 26 de maig em vaig comprar les The North Face Ultra Vertical. De primer la llengüeta semblava que em causava un poc de pressió sobre la part baixa del tibial, però després d'uns dies d'ús va desaparèixer la molèstia. També només inicialment, tenia la sensació que el peu ballava un poc dins de la sabata, però fermant-me bé els cordons es va acabar el problema.

A hores d'ara les sabates han fet uns 320km, inclosos els 84km de l'Open Cavall dels vent, i ja he decidit que aquestes seran les sabatilles que duré a l'UTMB 2017. No són perfectes, però compleixen amb tots els meus requisits i, a un més de la cursa, val més boig conegut que savi per conèixer.

A continuació publico algunes fotos comparant una de les sabatilles usades amb una de les noves que ja m'he comprat. Les usades encara les faré durar molts km més, però vull començar a "domar" també unes de noves, abans de la cursa, per si les necessito.

I tu? Quines sabatilles faràs o faries servir a l'UTMB?

La puntera aguanta molt bé, està intacta.

El taló es va deteriorar molt aviat, però no he notat que perdi la seva funció.

La sola, de la marca Vibram, aferra bastant bé. En moll l'he provat un poc a Cavalls del Vent i em va anar perfecte. Els tacs estan tots sencers i no estan gaire gastats, després de 320km.

Les zones més fines i transpirables de l'Upper s'estan foradant, però crec que el teixit resistirà gràcies a les zones més reforçades

Si no et fixes molt, hi ha molt poca diferència entre la usada (dreta) i la nova (esquerra).

El passat cap de setmana en Ramon, n'Olatz i jo vàrem fer una escapada al Pirineu per participar a l'ultra trail no competitiva Cavalls del Vent en modalitat OPEN.

Cavalls del Vent és una ruta circular d'uns 84km i 5.600 metres de desnivell positiu que uneix vuit refugis situats al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les altituds de la ruta oscil·len entre els 900 i els 2.500 metres, aproximadament, essent el punt més alt el Refugi del Niu de l'Àliga. Cavalls del Vent existeix com a ruta senderista senyalitzada (amb unes subtils marques taronges) des de l'any 2003, i des de l'any 2009 també és l'escenari de la famosa cursa de muntanya actualment coneguda amb el nom de Ultra Pirineu.

Cavalls del Vent en modalitat OPEN se celebra des del 2014 i consisteix en completar la travessa en menys de 24 hores. El format de la modalitat OPEN Cavalls del Vent, sense senyalització addicional i sense el caràcter competitiu, fan que sigui un esdeveniment molt singular. És bastant habitual que la gent hi participi formant parelles o petits grups i que el ritme sigui més tranquil que en una cursa competitiva. I anar trobant les marques taronges del circuit, consultar el mapa i el track GPS, per no perdre's, és una part important del repte, una dificultat afegida que la fa encara més interessant.

N'Olatz, en Ramon i jo vàrem tardar 22 hores i 25 minuts en completar el circuit, superant alguns entrebancs que van sorgir durant el camí, com ara una caiguda d'en Ramon, un bastó que es va trencar i que vàrem "apedaçar", més d'una dificultat per trobar el camí, a més de les inclemències meteorològiques: pluja, pedra, fort vent, llamps i fred. Malgrat tot vàrem gaudir moltíssim de l'experiència i la recoman fervorosament a tots aquells que els agradin les aventures de muntanya. Hem quedat enamorats de Cavalls del Vent OPEN, de Saldes i la seva gent, de l'Alberg Cal Manel on ens vàrem allotjar i de tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Els objectius, assolits, en aquesta escapada eren passar una bona estona i fer un bon entrenament de cara al UTMB 2017, ja que el terreny, tipus de desnivell i alçada se sembla molt al que hi trobarem. I de pas aconseguir els 5 punts ITRA que es concedeixen a tots els finishers, per si els necessitam en el futur.

Refugi Lluís Estassen, a trenc d'alba, inici de la cursa

N'Olatz, en Roman, en Ramon i jo, just abans de començar l'aventura

Tot i que ja han passat 14 dies des que es va celebrar la Tramuntana Travessa, avui em ve de gust parlar-ne en aquest blog que vaig alimentant i rellegint esporàdicament.

La cursa, amb un total de 129km de recorregut i 5.600 metres de desnivell positiu (segons el track d'un participant), em va sorprendre positivament. Tothom diu que va ser duríssima, però això ja m'ho esperava. El que em va impressionar va ser l'excel·lent organització. La sortida a s'Arracó va ser emocionant: amb un ambient molt càlid malgrat el fred. El marcatge i suport dels voluntaris durant la primera part nocturna, insuperable: et trobaves persones animant i guiant als punts més delicats, desafiant la intempèrie i la foscor. Els avituallaments, de luxe: a Esporles fins i tot hi havia panets de sobrassada casolana. L'avituallament de Bunyola, amb un ambient eufòric i un servei de bossa de vida hipereficient. Amics per tot arreu, als avituallaments, corrent, guiant, fent fotos, animant...

I la cursa em va anar molt, molt bé. Vaig tenir la sort de rebre bons ànims a la sortida, gaudir d'excel·lent companyia a la cursa i de no fer-me mal durant més de 22:30 h fent la cabra per la muntanya! I com a guinda en Ramon i jo vàrem arribar junts a la meta! Ni preparat hagués sortit tan bé. I a sobre vaig quedar segona dona amb un premi de 300 €, què més es pot demanar ;-)

Gràcies a tots tots els que han fet possible aquesta gran festa i enhorabona a tots els participants. Gràcies a tots els que ja ens heu felicitat a en Ramon i a mi, i NO cal que ens torneu a felicitar ;-) I gràcies especialment a:

• En Joan Adrover, el president de Sa Milana, que s'ha deixat la salut col·laborant en l'organització d'aquest esdeveniment.
• N'Imma Gil, de Mallorca a Dalt de Tot, peça clau dins l'organització, que ens va animar a participar-hi, fins convèncer-nos.
• Tot el Comando Andratx, responsables de la impecable sortida i presents al llarg de tot el recorregut.
• N'Aitor Vázquez i tots els fotògrafs, gracies als quals puc il·lustrar aquest àlbum de records.
• N'Antoni Mateu Colom, que em va fer de super assistent personal a Bunyola, sense haver-ho planejat
• Na Paqui Vázquez i en Roman Morell, que em varen acompanyar durant bona part de la cursa, fent-me córrer molt més del que hagués fet.

I com no, moltes gràcies i enhorabona a en Ramon, que em va donar suport abans i després de la cursa. I encara no sé com s'ho va fer perquè ens trobéssim a Pollença just uns metres abans de travessar l'arc de meta.

Saludant els voluntaris del Comando Andratx, a S'Arracó (Foto: Aitor Vázquez)

Poc abans del tret de sortida, amb els companys de Sa Milana (Foto: Aitor Vázquez)

La sortida des de S'Arracó (Foto: Mallorca Trail)

Amb na Paqui al Coll de sa Gramola (Foto: Aitor Vázquez)

Amb na Paqui a Valldemossa (Foto: Elitechip)

Agafant la bossa de vida a Bunyola (Foto: Marta Niedzialek)

En Ramon fent la sortida unes hores després des de Deià (Foto: Cati Pons)

En Ramon passant per Sóller (Foto: Cati Pons)

Entrant dins la finca de Comassema (Foto: Rafel Pascual)

Pujant pel Bosc de Comassema (Foto: Joan Carles Bennàssar)

En Ramon baixant cap a Tossals Verds (Foto: Aitor Vázquez)

Baixant cap a Tossals Verds, poc després (Foto: Aitor Vázquez)

En Ramon arribat a Son Amer (Foto: Marta Niedzialek)

Deixant son Amer amb la boca plena, rumb a Pollença (Foto: Nicolàs Oliver)

En Ramon i jo arribant a la meta junts, el vaig atrapar pocs metres abans de la meta, destí o casualitat?

En Ramon i jo a la meta, amb les medalles fetes per l'Associació de Familiars i Amics de Malalts d'Alzheimer (Foto: Marta Niedzialek)

Trofeu

El Montsant

El passat cap de setmana en Ramon i jo vàrem passar uns dies a la Serra del Montsant, per participar a la cursa de muntanya UTSM 2016, de 101km de distància i 4.000 metres de desnivell positiu. Ens vàrem allotjar a un petit apartament de Cornudella de Montsant, un poblet amb molt d'encant, on comença i acaba aquesta cursa que dona tota la volta al Parc Natural del Montsant. Vàrem llogar l'apartament a través de Airbnb (si clicau aquí podeu obtenir un descompte de 30€) i curiosament, al mateix edifici, s'allotjava també un participant de l'UTSM pollencí, Josep Creus, i la seva família, amb qui vàrem fer una bona amistat.

El divendres, el dia abans de la cursa, a més d'anar a cercar els dorsals a Reus, la capital de la comarca, vàrem visitar Siurana, un llogaret situat sobre un precipici, molt popular entre els escaladors. Després vàrem dinar al Restaurant La Serra, que té una relació preu qualitat molt correcta. I al capvespre vàrem fer quatre compres de productes locals a les botigues i al Celler Cooperatiu de Cornudella, un edifici molt singular de visita obligada.

La cursa, el dissabte, ens va anar molt bé, tant a en Ramon com a mi. El recorregut de l'UTSM és bastant corrible, llevat d'alguns trams força tècnics i perillosos, com ara el temible Grau de l'Escletxa, especialment quan es troba mullat i emboirat, com ens va passar. El paisatge, em va sorprendre positivament, sobretot les gegantines roques arrodonides per l'erosió. També em varen encantar les vinyes, riuets, embasaments i pontets per on vàrem passar, tot tenyit dels colors típics de tardor. I com que va plovisquejar, el terre era bastant tou i castigava molt poc les articulacions, fet que vaig agrair molt i em va permetre córrer molt a gust, sense cap molèstia al llarg de les 16:38 hores de cursa.

Jo vaig acabar unes hores abans que en Ramon, perquè em vaig engrescar força, avançant dones, i en arribar a la meta, passada l'una de la matinada, em vaig anar a l'apartament a descansar. Però sabent per on havia de passar en Ramon i les condicions que es trobaria, no vaig poder dormir ni un minut i patia tant per ell que vaig optar per tornar a la zona de la meta a esperar-lo. Per sort va arribar molt abans del que havíem previst, sa i estalvi, en bona part gràcies a uns bascos amb qui va compartir els trams més difícils del recorregut. A la part final del vídeo que trobareu més avall, filmat pels mateixos bascos, podeu veure l'arribada den Ramon a la meta, tot content i corrent.

El diumenge, l'últim dia de la nostra estada, sense haver dormit encara, vàrem assistir al lliurament de trofeus i després vàrem visitar alguns dels preciosos pobles pels quals havíem passat durant la cursa, com ara Escaladei i la Morera de Montsant, situats als peus de la Serra Major.

En resum, un cap de setmana rodó i una cursa molt recomanable. És una de les curses que m'han anat més be i on he gaudit més de córrer, aconseguint un resultat que no havia ni imaginat. A en Ramon també li va anar força bé, ja que tot hi haver-se perdut a la part més alta de la Serra, a causa de la boira, va arribar sobrat de temps i forces.

A continuació, algunes fotos, el vídeo dels bascos que he esmentat abans i el vídeo que ha publicat l'Organització.

Siurana

Siurana

Siurana

Siurana

Siurana

Pantà de Siurana

Botigues de Cornudella de Montsant

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Esport Foto)

UTSM (Foto by Blanca de la Sotillafoto)

UTSM (Foto by Eduardo Uribe)

Vídeo realitzat pels bascos, al minut 7:30 es veu l'arribada d'en Ramon

Vídeo realitzat per l'organització

Enguany en Ramon i jo hem estat uns dels grans afortunats de prendre part en la 14a edició del UTMB, la reina de les curses de muntanyana d'ultra distància, que se celebra anualment al voltant del massís del Mont Blanc, travessant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i congregant milers de corredors procedents d'arreu del món. I també hem tengut la sort de poder gaudir d'una setmana a Chamonix, centre neuràlgic d'aquest gran esdeveniment esportiu. El bon ambient que es viu durant aquests dies a la capital dels Alps francesos és indescriptible, s'ha de viure, allò és la meca dels "trail runners". Si l'any passat ja va ser fantàstic, enguany ha estat fins i tot millor.

A l'avió d'anada de Palma a Ginebra ja vàrem coincidir casualment amb amics mallorquins amb destinació a Chamonix, com ara en Jose Antonio de Sa Milana, en Jordi i en Martí, i el vol ja va ser molt divertit.

Amb en José Antonio

L'arribada a Chamonix amb EasyBus també va anar perfecta i abans que es fes fosc, ja ens havíem instal·lat a la mateixa caseta de fusta de l'any passat, on gràcies a la propietària Mandy i la seva família ens sentim com a ca nostra.

EasyBus

La "nostra" caseta a Chamonix

Durant el dies previs a la cursa, vàrem anar a visitar la fira del corredor i també vàrem recórrer els últims 12km de la cursa, per tal d'habituar-nos a l'alçada i visionar-nos arribant a la meta.

Tren cap a Praz de Chamonix...

...Després pujar en telefèric fins La Flegérè

Pujar un poc...

... i encara un poc més...

...fins aquest rierol i després baixar caminant fins a Chamonix

Aquest mateix dia, també vàrem anar a passar el primer control de material i a recollir el dorsal per a la cursa.

Amb els dorsals per a l'UTMB, tan difícils d'aconseguir

Tot anava sobre rodes: visita de rigor a "FastGood" Poco Loco, preparació de motxilles i bossa de corredor per deixar a la mitja part... I el llargament esperat divendres 26 d'agost, ens vàrem plantar a la sortida feliços, animats i confiant poder completar els 170km de cursa dins les 46:30 hores de límit.

Multitudinària i mítica sortida de l'UTMB, que impressiona més des de fora, que des de dins.

L'únic que ens preocupava realment era l'alerta que ens va enviar l'organització sobre les altes temperatures que ens castigarien durant la cursa. De fet tots els noticiaris francesos varen estar informant durant els dies previs a la cursa sobre l'excepcional onada de calor que patia França.

Alerta roja per calor

I efectivament, la calorada va ser un problema i ens va causar a tots un desgast físic addicional. I les estadístiques d'enguany ho demostren: dels 2.555 corredors que varen prendre la sortida de l'UTMB, només 1.468 (57,46% participants) varen arribar a la meta. La resta, un 42,54%, ens vàrem veure obligats a retirar-nos pel camí, de forma voluntària o de forma forçada, com és el nostre cas. I és que en arribar al control d'Arnuva, dissabte 27 passades les 6 de la tarda, després de més de més 5700 metres de desnivell positiu i prop de 100km, els organitzadors ens van dir que estàvem fora de temps i que no podíem continuar. La veritat és que en aquell moment ens va saber molt, molt greu, però no hi havia res a fer: l'organització de l'UTMB és molt estricta i és així com ha de ser per garantir la seguretat dels corredors i que tot funcioni com un rellotge. Però vàrem agafar el bus de tornada cap a Chamonix i va començar a tronar i llampegar, fet que ens va alleujar un poc la nostra pena, perquè ser-hi a la muntanya de nit i amb tempesta és perillós. D'altra banda, si bé és cert que havíem somiat arribar a la meta junts, almenys vàrem poder gaudir de la cursa durant més de 24 hores, que no és poc. Vàrem córrer junts pràcticament tot el temps i si en algun punt ens separàvem, ens reagrupaven als avituallaments.

Pujant cap a Le Délevret, no vaig fer moltes fotos per no gastar la bateria del mòbil

Foto de l'organització, també pujant cap a Le Délevret

Baixant cap a Courmayeur (foto de l'organització).

Arribant a Courmayeur (foto de l'organització).

En Ramon anant cap al Refugi Bonatti darrera d'un altre corredor

Baixant cap a Arnuva, poc abans que ens ens obliguessin a abandonar (foto de l'organització).

El sistema de seguiment en viu de la cursa va fallar en algun moment i va informar erròniament que en Ramon s'havia retirat, causant bastant confusió als familiars i amics que ens seguien en viu. Però el fet és que tots dos vàrem arribar a Arnuva amb ganes de continuar i malauradament no vàrem poder fer-ho.

L'endemà ens vàrem aixecar molt animats i vàrem anar a celebrar el 60 aniversari d'en Ramon a la Micro Brasserie de Chamonix-MBC, una hamburgueseria d'estil americà que ens havien recomanat.

Celebrant el 60 aniversari d'en Ramon

I després vàrem anar a veure arribar els últims "finishers" del UTMB. És realment emocionant veure la capacitat de patiment d'alguns corredors, com ara els que arriben amb l'esquena totalment de costat, molts!, possiblement amb pinçaments lumbars, i es desplomen en braços dels sanitaris o familiars tot just travessar la meta.

Un dels últims "finishers" caminant completament tort

O veure arribar a l'últim corredor, que és aplaudit més que el primer i també rep un gran reconeixement a la cerimònia de lliurament de premis: posa la pell de gallina.

La darrera "finisher", acompanyada dels "Fermeurs" que tanquen la cursa

Les primeres 10 dones i els primers 10 homes del UTMB

La setmana de l'UTMB es clou amb un sopar de comiat per a tots els corredors i organitzadors amenitzat amb música en directe i projeccions de vídeo, on vàrem tenir l'oportunitat de fer nous amics i saludar alguns companys mallorquins, com en Llorenç de Sa Milana, o n'Àngels Llobera, una de les 131 admirables dones que han estat capaces d'arribar a la meta enguany.

Amb en Llorenç de Sa Milana

Sopar gratuït per als corredors, molt bo!

Un cop acabada la setmana de l'UTMB i com que a la cursa ens havíem quedat amb forces i ganes de seguir trescant pel Mont Blanc, el dilluns vàrem anar a fer dos entrenaments lleugers per la zona, un al matí i un a l'horabaixa. Al matí vàrem fer una ruta circular pels bucòlics pobles d'Argentière, Le Tour i Tré-le-Champ.

Arribant a Le Tour

I a l'horabaixa vàrem a anar a repassar els primers 8 km de la cursa, de Chamonix fins Les Houches, ja que l'any que ve intentarem tenir sort en el sorteig de dorsals, si ens toca tornarem a intentar completar els 170km en competició, i si no ens toca els farem pel nostre compte, en etapes.

Arribant a les Houches

L'últim dia a Chamonix, dimarts 30 d'agost, vàrem aprofitar per passejar i visitar algunes de les moltes botigues dedicades als esports de muntanya que s'escampen per tot el poble, per menjar-nos una deliciosa pizza a La Roulotte i per anar a veure aterrar els intrèpids parapentistes que es veuen volar constantment sobre la vall de Chamonix.

La Roulotte

Parapentista aprenent a volar

Hydrospeed al riu Arve de Chamonix

Repeteixo, si tot va bé, l'any que ve hi tornarem: allò és el paradís per a nosaltres.

Ordenant el meu arxiu de fotos, queda clar que el 2015 (feina i família a part) ha estat un any de muntanya, muntanya i més muntanya per a mi i en Ramon. Aquestes són les més singulars de cada mes:

3 de GENER, primera llarga sortida de l'any: Per encetar l'any, vàrem anar d'Andratx a Valldemossa, amb n'Aina Martínez-Atienza, i els germans Jaume i Toni Bennàssar.

7 de FEBRER, muntanya amb neu, amb n'Aina Enseñat i en David Breijó: Vàrem tenir la gran sort de poder córrer per damunt neu verge amb unes condicions meteorològiques immillorables. Dubto molt que puguem tornar a viure a Mallorca una experiència com aquesta.

28 de MARÇ, entrenament des de Valldemossa a Pollença: Novament vàrem gaudir d'un temps excepcional, i d'una gran companyia: n'Olatz,n'Isabel, en Manolo, en Jaume i en Pere.

18 d'ABRIL, Ultra Trail Serra de Tramuntana (UMST): Per segona vegada, en Ramon i jo aconseguírem travessar tota la serra de Tramuntana, d'Andratx a Pollença, en menys de 24 hores. Vaig dedicar una entrada a aquesta fita.

16 de MAIG, Camí de Cavalls Menorca, Costa Sud: També vaig dedicar una entrada a aquesta cursa que ens va anar molt bé, tant a en Ramon com a mi.

6 de JUNY, entrenament amb el Comando Sa Riera: Una gran sortida amb els amics del CSR, passant pel cim del Galatzó i amb bany a Cala Estellencs, el primer de l'any.

ESTIU: Durant tot l'estiu, hem continuant entrenant de valent, malgrat la calorada, i l'única "boja" capaç de seguir-nos a les nostres llargues i suoroses sortides estivals ha estant la incansable "IronWomen" Aina Martínez-Atienza. Aquí la podeu veure, tan fresca com una rosa, anant d'Andratx a Valldemossa.

Tampoc pot faltar en aquest resum, el sopar d'estiu amb els companys del Club de Muntanya Sa Milana al Castell d'Alaró.

Finals d'AGOST: Mont Blanc: Sens dubte, l'aventura més important del 2015 ha estat el viatge al Mont Blanc. També vaig dedicar tot un article a aquesta inoblidable experiència que esperam repetir l'any 2016.

19 de SETEMBRE: Trapa Trail: I just després d'arribar del Mont Blanc, vàrem participar a la Trapa Trail, organitzada pel Club d'Atletisme Andratx, que va ser un èxit en tots els sentits.

24 d'OCTUBRE: Tomir 50km Vàrem recórrer prop de 50km entre Pollença i Lluc, passant pel cim del Tomir. Al començament de l'entrenament, en travessar la finca Lassarell, vàrem tenir el plaer de comptar amb la companyia del seu propietari, en Miquel Àngel March, antic dirigent del GOB Mallorca i actual batle de Pollença, a qui coneixem gràcies a en Biel Perelló.

28 de NOVEMBRE: Desafio Lúrbel Aitana 120km / 7.000+: Aprofitant tot l'entrenament de l'estiu, ens vàrem apuntar a aquesta difícil cursa. Sabíem que seria dura, però no la imaginàvem tan tècnica. Malgrat tot vàrem aconseguir l'objectiu. Vaig penjar algunes fotografies fetes durant les 30 hores de cursa a Facebook.

31 de DESEMBRE: San Silvestre trailera den Roman: La millor manera d'acabar l'any és fent el que més t'agrada, així que animats per en Roman Morell, hem acomiadat el 2015 al mirador de sa Gúbia amb molt bona companyia, ensaïmada, torrons... i dutxa de cava inclosa ;-)

Aprofit per desitjar-vos un molt bon any nou i, com diu l'amic Carles Balaguer, "que el 2015 us sembli una merda comparat amb el que us espera al 2016!"

L'Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), que se celebra anualment a finals d'agost, és la mare de les curses de muntanya. La majoria de "trailrunners" aspiren a participar en aquesta competició almenys un cop en la vida. Es tracta d'una prova molt dura de 170 km i 10.000 m de desnivell positiu, que transcorre al voltant del cim del Mont Blanc, passant per Alps francesos, italians i suïssos. Els corredors que volen participar en la cursa han d'acreditar un currículum, que es concreta en un mínim de punts que s'obtenen en altres curses qualificatives d'ultra-fons. I comptar amb el currículum no basta: després a més a més cal tenir sort al sorteig dels 2.300 dorsals disponibles. En definitiva, que és quasi tan difícil córrer la cursa, com aconseguir participar-hi.

Fa un any, en Ramon i jo, veient que tots dos comptàvem amb els punts necessaris per optar a un dorsal, vàrem decidir apuntar-nos al sorteig. I de seguida vàrem reservar allotjament i bitllets d'avió. Així, si ens tocava un dorsal bé, i si no hi aniríem a entrenar i a viure l'extraordinari ambient de Chamonix, punt neuràlgic de l'UTMB i de la resta de curses que tenen lloc durant la setmana (PTL, OCC, TDS, CCC...).

El mes de gener de 2015, quan es varen sortejar els dorsals, no hi va haver sort. Així que, aquests passats dies, coincidint amb l'UTMB 2015, hem anat a Chamonix només a conèixer de molt a prop què és l'UTMB i a preparar-nos per si el 2016 hi ha sort i obtenim dorsal.

Ha estat una setmana immillorable, amb unes condicions climatològiques excepcionals. Aprofitant els autobusos que l'organització de l'UTMB posa a disposició dels corredors i acompanyants, i emprant també altres mitjans de transport, hem pogut realitzar tres llargues sortides, dia sí, dia no, recorrent un total de 141 km i 8.895m de desnivell positiu, pràcticament la totalitat del circuit de l'UTMB. Per fer-ho possible, hem portat una planificació molt ajustada, que ens ha funcionat a la perfecció:

1r día, dimecres 26 d'agost: arribada a Chamonix

Arribam a la nostra destinació mitjançant un vol directe d'EasyJet de Palma a Ginebra, més un transfer d'EasyBus fins a Chamonix, amb el temps just d'instal·lar-nos a la caseta de fusta que havíem llogat i d'anar al centre esportiu de Chamonix a recollir el forfait per als bussos de l'organització, mitjançant els quals faríem la majoria dels nostres desplaçaments.

2n dia, dijous 27 d'agost: Entrenament des d'Orsières a Chamonix

A les 05:00 de la matinada, agafam el bus que porta els corredors a la sortida de l'OCC a Orsières i a les 06:30 iniciam el nostre entrenament, amb l'objectiu d'anar fins a Chamonix, recorrent un total de 52,4km i 3.271m de desnivell positiu. Els corredors de l'OCC inicien la seva cursa a les 8:30 i bona part d'ells ens avancen durant el camí. Durant el dia, no només tenim la sort de comptar amb la companyia dels corredors, sinó que també aprofitam la senyalització de la cursa i els ànims que ens dóna el públic pensant que formam part de la competició.

A continuació podeu veure l'esquema de quilòmetres parcials, quilòmetres acumulats, alçades, desnivells parcials, desnivells acumulats, temps parcials, temps acumulats i hora de pas, previst per aquest dia. També podeu veure el perfil del recorregut i algunes fotos del dia.

Champex-Lac, Suïssa

En Ramon corrent entre els primers corredors de l'OCC

Gaudint de les vistes a La Giète, Suïssa

Arribant a Trient, Suïssa

Arribant a Vallorcine, França

La Tête au Vents, França

Un cèrvol curiós a la Tête au Vents, França

3r dia, divendres 28: dia de descans i sortida de la UTMB

Dedicam aquest dia a recuperar forces, passejar pel centre de Chamonix i veure l'espectacular sortida de l'UTMB. Impressionant!

Amb na Maria Jesús al centre de Chamonix

Arc de sortida i meta de les curses de l'UTMB

Minuts abans de la sortida l'UTMB

En Ramon animant al gran Tòfol Castanyer a la sortida l'UTMB

Amb en Frank i la seva família

4t dia, dissabte 29: Entrenament de Courmayeur a Champex-Lac

A les 5:30 de la matinada, agafam un dels bussos de l'organització que ens porta fins a Courmayeur i des d'allà, a les 6:30 h, iniciam el nostre segon entrenament, i tenim el privilegi de compartir quilòmetres amb alguns dels millors corredors de l'UTMB, els més avançats, que a aquestes hores ja han fet més de 80 km i acumulen més de 12 hores d'esforç. Gaudim d'un dia insuperable, passant per alguns dels trams més bells de la cursa, aprofitant novament la senyalització de la cursa i els ànims del públic.

Courmayeur, Itàlia

Refuge Bertone, Itàlia

Refuge Bonatti, Itàlia

Baixant cap a Arnuva

Arribant al Grand Col Ferret

Grand Col Ferret

Baixant cap a La Fouly ens trobam amb en Jaume participant a l'UTMB

5è dia, diumenge 30: dia de descans i arribada de la UTMB

Novament, destinam aquest dia a descansar, passejar per Chamonix i veure l'emotiva arribada a la meta de corredors l'UTMB i la PTL. També aprofitam per comprar un mapa a escala 1:50.000 que mostra tot el circuit de la cursa en un sol full per poder-lo clavar en una pissarra i tenir una visió global del circuit, ja que l'alternativa dels dos mapes #3531ET i 3630OT, a escala 1:25.000 no serveix per a aquest propòsit.

Amb amics mallorquins participants a les curses de l'UTMB

Una parella arribant a la meta de l'UTMB

6è día, dilluns 31: Entrenament de Notre Dame de la Gorge a Courmayeur

A les 4:00 de la matinada, un contacte de la propietària de la nostra caseta de fusta ens ve a recollir i ens porta en cotxe fins a Notre Dame de la Gorge, on iniciam el nostre tercer entrenament. Iniciam l'entrenament de nit, il·luminats per la lluna plena, gaudint d'una nit única. Arribam a l'increïble Col du Bon Home just a l'alba i continuam el nostre camí fins a Courmayeur, arribant-hi a temps per agafar l'últim bus que va d'aquesta localitat fins a Chamonix, passant pel túnel del Mont Blanc. Aquest dia ja no hi ha rastre de l'UTMB. Totes les senyalitzacions ja han estat retirades i no queda cap senyal del pas de milers de corredors: admirable!

Alba al Col de Bonhomme, França, amb lluna plena

Refuge de La Croix du Bonhomme, França

Les Mottets, França

Col de la Seigne,frontera entre França i Itàlia

Lac Combal, Itàlia

Baixant cap al Col Checroiut, en direcció a Courmayeur, Itàlia

7è dia, dimarts 1 de setembre: tornada a casa

Finalment, el dimarts tornam cap a casa, enamorats del Mont Blanc i decidits a tornar el 2016, per participar en la cursa si hi ha sort en el sorteig, i si no hi ha sort, simplement per gaudir novament d'aquest increïble paradís.

Més fotos a Facebook

Un any més, i ja van quatre, en Ramon i jo ens hem desplaçat a Menorca per participar en l'emblemàtica cursa Camí de Cavalls Menorca. Com diu l'eslògan d'aquest esdeveniment, hem "viscut la llegenda" una vegada més i esperam poder repetir per molts d'anys. I és que la bellesa de Menorca i l'amabilitat de la seva gent ens tenen captivats.

Ens ho hem passat tan bé que ja no recordam el tempestuós viatge d'anada amb Iscomar, amb onades de 3 i 4 metres. Per sort, jo no vaig patir perquè vaig fer tota la travessia en coberta, a l'aire lliure, seguint l'exemple d'en Joan Adrover, president del Club Sa Milana, que es va passar les tres hores de viatge meditant i sense moure's per no marejar-se. En Joan, molt apreciat per tots els membres del Club, ha passat uns dies a Menorca amb la seva dona, animant i donant suport a l'expedició de milanes que han participat en aquesta cursa.

La gastronomia és part important de qualsevol viatge, i més a Menorca. Els nostres millors àpats han estat el dinar per carregar bateries al Molí des Compte, un restaurant de visita obligada a Ciutadella, i el dinar de cloenda amb milanes a Ses Voltes, també molt recomanable. Quant a l'allotjament, ens hem tornat a allotjar a l'Hotel Platja Gran, com l'any passat, on també s'han instal·lat molts altres participants, inclosos alguns amics d'Andratx, ja que es troba just davant de la meta.

I aquí va la crònica de la cursa. Ens aixecam a les 5:00, esmorzam un gran plat d'arròs blanc amb oli, i a les 6:00 agafem el bus-transfer cap a la sortida, situada a es Castell. Plou i pensam en com deuen patir els companys que estan fent la volta sencera. Arribam a es Castell una hora abans de la sortida i ens refugiam al Poliesportiu, amb temps de sobra per fer una bona sessió d'estiraments.

La sortida a les 8:00 és rapidíssima i partesc a ritme alegre amb l'objectiu de completar els 85km de la Costa Sud en menys de 12 hores. La cursa aviat s'estira i desconec la meva posició en relació a la resta de dones, però intueixo que tenc la meitat per davant i la meitat per darrera. Mantenc un ritme constant fins a Sant Tomàs on veig que m'atrapa la sud-africana Niandi Carmont, una gran ultra fondista que ha completat més de 100 maratons i ultres arreu del món. Així que em poso em mode competitiu, i pujo un poc el ritme per evitar que passi davant meu. Abans d'arribar a Cala Galdana, avanço sense problemes a la colombiana Yadira Valero, membre de l'equip Salomon, però veig que Niandi Carmont em segueix trepitjant els talons. Pitjo encara més l'accelerador i aconsegueixo distanciar-me'n, però quan començo a relaxar-me, se'm posa just al darrera una altra dona, que em segueix a metre i mig durant mitja hora, obligant-me a mantenir un ritme molt intens fins a l'últim avituallament, Cap d'Artrutx, on quasi sense aturar, poso la directa rumb a Ciutadella i faig l'últim tram de 12km en 1:26, pràcticament esprintant. Finalment arribo a la meta molt abans del meu objectiu, en onze hores i 25 minuts, amb una càlida rebuda per part de l'speaker Dino Gelabert i els màxims responsables de la cursa, en Víctor Truyol i en Mito Bosch, entre molts altres amics i públic en general.

He participat a les quatre edicions de Camí de Cavalls des de l'any 2012, provant tant la Costa Nord com la Costa Sud, fins i tot la volta sencera de 185km i cada any he pujat al podi; però he de reconèixer que és la primera vegada que realment he hagut de lluitar per aconseguir-ho. I és que enguany el nivell de les meves rivals ha estat molt alt. Basta dir que la corredora que ha quedat en primer lloc és la sueca Elisabet Barnes, guanyadora del Marathon Des Sables 2015, la segona és la triatleta austríaca Dany Moehle que ha completat un gran nombre d'Ironmans arreu del planeta, i per darrere meu han quedat les dues cracks que ja he esmentat abans, la colombiana Yadira Valero i la sud-africana Niandi Carmont. Per a mi és un orgull i una gran experiència haver competit amb dones d'aquesta categoria. El Menorca al Día en parla: "En categoría femenina, se cumplieron las previsiones y venció la sueca Elisabeth Barnes, con un tiempo de 9:02:30 que la sitúan en séptima posición de la clasificación absoluta de los hombres. La austriaca Dany Moehle (10:19:59) y la mallorquina Elena Vera (11:25:35) completaron el podio.". La classificació es pot consultar a Elitechip.

A en Ramon aquesta cursa també li ha anat molt bé, completant-la en tan sols 13:20:28, dues hores menys del que havíem previst, quedant en la posició 58 sobre un total de 86 participants i 5è de la seva categoria. Ell també s'ha esforçat més del que sol fer, en part per no arribar de nit, però sobre tot per arribar a temps de provar la paella i gaudir de l'ambient festiu de la meta.

L'organització enguany ha millorat tots els aspectes. Entre les novetats, jo destacaria la multitudinària cerimònia de cloenda, amb la nova ubicació i els emotius i merescuts homenatges als voluntaris, als participants i als guanyadors.

Aquí podeu veure algunes fotos del cap de setmana i, al final, el vídeo oficial de la cursa.

Milanes a la sortida de CdC Costa Sud amb la milana menorquina Jon Boronat (Foto Joan Manel Barceló)

Molt satisfeta, a la meta (Foto Baldomero / Elitechip)

En Ramon també molt content a la meta, esperant el seu plat de paella

Cloenda i lliurament de premis (Foto Elitechip)

Compartint podi amb dos corredores de prestigi internacional

Part de l'expedició de milanes

Dinar de milanes, esperant la resta de companys (Foto Guillem Torrens)

Trofeus CdC Menorca 2012, 2013, 2014(2) i 2015

El passat dissabte en Ramon i jo vàrem participar novament en l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Aquesta ja mítica cursa de muntanya comença a Andratx a mitja nit, i finalitza a Pollença, pujant i baixant per més de 112 km de camins de muntanya amb alguns trams d'asfalt, sumant un total de 4.448m d'ascens i més o menys el mateix de descens. Es tracta d'una prova molt dura que requereix una extraordinària preparació física i mental. Només participar-hi i intentar assolir la meta demostra una gran valentia. Prova d'això és que en les set edicions celebrades els darrers anys, les inscripcions a la cursa reina, la més llarga, mai s'han esgotat. I en canvi sí s'esgoten de seguida les inscripcions per a les curses complementàries més curtes que se celebren paral·lelament, el mateix dia: la Trail de 66km i la nova distància de Marató.

Enguany la cursa llarga, l'Ultra, comptava amb més de 900 inscrits. Però la classificació provisional (format PDF) mostra que només 735 corredors varen emprendre la sortida i d'aquests tan sols 497 varen arribar a la meta dins del temps límit de 24:00 h. Segons aquestes xifres provisionals, veig que en aquesta edició el tant per cent de retirats (més de 32%) ha superat les anteriors edicions, possiblement pels problemes que hi va haver a la sortida (errors en el marcatge, pas bloquejat...) i que van causar taps, cues, pèrdua de temps i molt estrès a alguns corredors. Malauradament, un dels afectats és el nostre company d'entrenaments, en Manolo, que es va veure obligat a retirar-se al control de Valldemossa a contracor, pensant que gaudiria dels 30 minuts de marge que havien afegit als anteriors controls per compensar el retards originats a la sortida. Tot plegat un problema de comunicació que, coneixent els organitzadors i sabent la bona feina que fan, estic segura que no tornarà a passar.

Jo vaig tenir la sort de no patir molts retards i vaig poder completar la cursa de forma relaxada i gaudint al màxim de cada minut, compartint estones amb els amics que vaig trobar pel camí i la gent que vaig conèixer. Vaig sortir amb algunes molèsties i vaig optar per portar un ritme molt pausat, reservant forces per al final, i em vaig anar trobant millor al llarg del dia. Vaig arribar a la meta 26 minuts abans del que ho havia fet fa dos anys, un èxit per a mi, tot i que la veritat és que m'hagués agradat baixar de les 20:00 i em vaig quedar en 20:02:47. No obstant estic molt contenta del resultat, i també estic molt contenta que en Ramon pogués arribar a la meta dins del temps de tall: com sol fer, va arribar a bona hora i en perfectes condicions.

Estic molt agraïda a tots els qui han fet possible que en Ramon i jo haguem pogut gaudir novament d'aquesta cursa i esperem que els errors d'aquesta edició es corregeixin i puguem gaudir d'aquest gran esdeveniment per molts anys.

A continuació teniu algunes fotos que vaig fer o em varen fer durant la cursa.

En Ramon i jo a la sortida (Foto Ramon Mulet)

Amb la meva germana Lisa i la meva neboda Emma, dos grans esportistes, que no es varen voler perdre la sortida.

A la sortida, amb els nostres companys d'entrenament, Jaume i Manolo.

Una excel·lent foto de l'inici de la cursa, realitzada per mifotomallorca.com

Fent cua al Pas (bloquejat) den Ponça, amb en Roman i un amic seu

Arribant a Estellencs (Foto: Juan José Millan)

Per Banyalbufar, amb en David i n'Aina, amb qui vaig compartir molts km, i en Biel, que feia el seguiment de la cursa

Arribant a Valldemossa, amb en Samu. Sempre és una alegria trobar-lo

Iniciant el descens cap a Deià, no em vaig poder resistir d'aturar a fer fotos. M'encanta aquesta vista, sempre diferent

Amb en Toni, que ens va fer l'assistència personal a Sóller

Pujant el barranc amb alegria (Foto José Maria Natta)

Amb na Lucia, amb qui vaig compartir alguns km, i en Toni, sempre a punt per alegrar-nos el dia

Corrrent pel Pla de Cúber (Foto de José Manuel López / Impossible 365)

Entre el Massanella i el Galileu, en Toni Picornell em va fer aquesta foto i ni el vaig veure de tan concentrada que anava

La meva arribada a la meta, 20:02, fent de milana, emblema del nostre club Sa Milana (mifotomallorca.com)

L'arribada d'en Ramon, després de 23:52 hores d'esforç

Després de fer la volta sencera a Menorca amb en Ramon, em vaig proposar com segon repte esportiu de l'any baixar de 4 hores a la TUI Marathon Palma de Mallorca. L'objectiu em feia molta il·lusió. A en Ramon no gaire però, com que a l'estiu entrenar per muntanya és complicat, també s'hi va apuntar.

Han estat prop de cinc mesos de preparació, compartida presencialment amb en Jaume i en Toni, i compartida a distància amb n'Olatz. Jo m'ho he pres molt seriosament, de forma quasi obsessiva: ja havia fet tres maratons abans i sabia que baixar de 4 hores em costaria molt.

I avui ha arribat el gran dia. Ens hem trobat a la sortida i després cadascú ha seguit el seu propi ritme. Per a n'Olatz, en Jaume i en Toni es tractava de la seva primera marató i, malgrat la megacalorada que ha fet, han superat sobradament el repte, passant a formar de la petita minoria (diuen que és un 1% de la població) que ha estat capaç d'acabar una marató. En Ramon, que ja té experiència en maratons, també l'ha acabada, però quan ha vist com anava pujant la temperatura, ha optat per l'estratègia de prendre-s'ho amb calma i no arriscar la salut.

Per sort, a mi la calor no m'afecta gaire i, gràcies al mix de cançons a 180bpm que faig servir, he pogut mantenir un ritme pràcticament constant durant tota la cursa. Tot i això, els últims 10km han estat força durs i si no arribo a posar-hi molta força de voluntat, no hauria pogut assolir el meu objectiu.

Vull donar les gràcies a totes les persones que m'han animat durant la cursa. A n'Olga, la dona d'en Toni, que ens ha estat perseguint amunt i avall tot el matí. A en Pau, que anava amb la bici oferint-nos ajuda. A na Lluisa i en Gori Gori, que estaven al lloc perfecte, a pocs km de la meta, quan les forces flaquejaven. A n'Antoni i n'Elena que també han sortit al nostre encontre a diversos llocs i fins i tot m'han esperat a la meta per fer una foto de la meva arribada. A en Manu que ens ha vingut a veure a la sortida. A na MPaz que estava amb la seva preciosa filla a la zona des Carnatge. A en Ramon i la resta de companys d'aventura, que m'aguanten fins i tot quan em faig molt pesada. I gràcies també a tots els que hi eren i no els he vist.

Abans de la sortida

Els companys d'aventura (faltava en Jaume, que l'hem perdut) just abans de la sortida

N'Olatz arribant a la meta

En Toni (foto de n'Olga)

En Jaume

En Ramon

Arribant a la meta, amb cara de molt esforç (foto de n'Antoni Picornell)

1. Challenge Barcelona (ara Ironman), 30 de setembre 2012, Calella
2. Challenge Vitoria, 28 de juliol 2013, Vitoria-Gasteiz
3. Ironman de Cozumel, 30 de novembre de 2013, illa de Cozumel, Mèxic
4. Ironman Frankfurt, 6 de juliol de 2014, Frankfurt
5. Ironman Mallorca, 27 de setembre de 2014, Alcúdia

Segurament és la dona de les Illes Balears que més triatlons d'aquesta distància ha realitzat i s'ha guanyat a pols el "títol" de la IRONWOMAN BALEAR. És un orgull ser amiga seva! I ahir vàrem tenir la sort de poder presenciar la seva arribada a la meta. Emocionant!

Al matí vàrem anar a córrer 32k pel Port d'Andratx, l'entrenament més llarg amb vistes a la marató que correrem el proper mes d'octubre. I aprofitant que al Port d'Alcúdia hi ha un lloc que fan paelles molt bones, vàrem decidir anar-hi a recarregar piles i a passar la tarda perseguint n'Aina al llarg del circuit per on transcorria la cursa a peu. També vàrem tenir l'oportunitat de saludar altres amics i coneguts que participaven en la competició, formàvem part de l'organització o del públic. Tots els que s'atreveixen amb aquesta prova són admirables i molt especialment els qui aconsegueixen completar-la. ENHORABONA!

Si teniu curiositat per saber més sobre aquest esport que és considerat com un dels més durs i té els seus origines a mitjans anys 70, us suggereixo l'article que li dedica la Viquipèdia.

Aquí, algunes fotos de l'esdeveniment i de la súper paella que ens vàrem menjar per arrodonir el dia ;-)

Vista general des del port esportiu d'Alcúdia

Carregant piles a Bristró Mar, port esportiu d'Alcúdia

Circuit de la cursa a peu

N'Aina acabant el sector de bicicleta

Foto que em fa ver na Caty Pons, gràcies! (més a Facebook)

N'Aina a la transició, amb na Mari Paz

Mentre esperàvem n'Aina, ha passat en Kiko Marín

N'Aina als primers quilòmetres de la marató

N'Aina hidratant-se a l'avituallament

N'Aina quan havia fet la meitat de la marató, molt fresca!

Vista panoràmica de l'Ironman d'Alcúdia

N'Aina a la meta, guapíssima i feliç

En Ramon i jo hem passat uns dies d'estiueig mallorquí amb uns amics de tota la vida que tenen llogada una caseta vora la mar, concretament a la cala de Sa Pedruscada, a uns dos kilòmetres de Cala Rajada. La caleta és un racó bastant desconegut i tranquil, format entorn a un conjunt de casetes pintoresques, construïdes sobre antics escars de pescadors.

Entre les casetes i la mar, transcorre un passeig que connecta el llogaret amb Cala Moll i el port de Cala Rajada, molt transitat per corredors, caminants i cicloturistes. Vorejant la mar en sentit contrari, és a dir en sentit sud-oest, s'arriba fàcilment a Cala de n'Aguait i després fins la zona coneguda com es Carregador, on es troben vàries caletes i petites platges de còdols protegides amb roques i tamarells.

Sa Pedruscada, en definitiva, és un lloc molt recomanable per anar a nedar, bussejar, córrer, passejar o simplement per relaxar-se i passar una estona agradable amb bona companyia.

Luz, Salva i Ramon

Sa Pedruscada

La platgeta de Sa Pedruscada

Sa Pedruscada

L'alba a Sa Pedruscada, amb avioneta mòbil feta pel nostre amfitrió

Feines de restauració a Sa Pedruscada

Es Carregador

Es Carregador

Llegint

Bromes i rialles

Foto de grup

Passejant

Aquest passat cap de setmana, en Ramon i jo hem participat per tercera vegada en la Trail Menorca Camí de Cavalls. L'any 2012, la 1a edició, vàrem recórrer tota la Costa Sud. L'any 2013 vàrem completar la Costa Nord. I enguany hem fet la volta sencera a l'illa: 185km. Ens hem estat preparant durant tot un any per a aquesta prova. Jo fins i tot vaig renunciar a participar a l'Ultra Mallorca i en qualsevol altre cursa durant tot el 2014 amb l'objectiu de destinar tota la meva atenció a aquest repte. I és que la prova és duríssima i per completar-la, no basta estar molt ben entrenat, cal estar molt motivat.

Com acostumo a fer en totes les curses llargues, surto amb molta calma, aturant a tots els avituallaments per treure'm les sabates i revisar la possible aparició de butllofes, que són el meu punt feble. Com que la cursa és llarguíssima i el meu objectiu és fer una llarga aturada a es Castell, a la mitja part, no tenc cap pressa i vaig gaudint com mai del recorregut, compartint km ara amb l'un, ara amb l'altre. L'estratègia és no cansar-se massa per poder afrontar el sud amb forces. Aviat em quedo entre els últims corredors, però això no em preocupa gens, sé que més endavant guanyaré posicions.

Al primer avituallament de Cala Morell em trobo fent-hi feina tres amics, Eva Truyol, Elena Lladó i Antoni Picornell que em tracten de meravella. Això comença bé! Al segon avituallament (Alocs) arribo just a temps de saludar en Ramon que va un poc per davant. Al tercer avituallament (Binimel·là) tornam a coincidir i ens trobem l'amic Tadeo que malauradament ha hagut d'abandonar. Al quart avituallament (Cala Tirant) arribem junts, de la mà. Tots dos ens trobam molt bé però aquesta vegada ell fa una aturada més llarga i jo surto un poc abans. Passo pel cinquè avituallament (Arenal den Castell) sense aturar gaire i arribo al sisè (Favàritx), on em torno a trobar a n'Eva que em serveix brou calentet boníssim i em fa una forta abraçada que em dóna ales per afrontar el llarg tram nocturn que m'espera. Amb l'arribada de la nit i la baixada de la temperatura recupero forces i començo a avançar gent. La nit és preciosa, veig una espectacular lluna vermella reflectida al port d'Es Grau i també un meteorit que travessa el cel com si fos una gran bolla de foc.

Just abans d'arribar a Maó, agafo per equivocació el primer camí cap a la base militar de Sant Isidre. Després he sabut que és un error que varen cometre molts corredors perquè el portal estava senyalitzat amb un reflectant. Quan arribo als aerogeneradors del parc des Milà m'adono que m'he perdut. Em giro i veig que darrera meu ve un corredor, en Miquel, i li dic "ei! ens hem perdut". Ell em contesta que no pensa tornar enrere, que veu Maó al fons i que prefereix arriscar-se i tirar cap endavant. Em sento responsable de l'error perquè ell em seguia a mi i decideixo continuar amb ell. Comencem a córrer angoixats per la incertesa de no saber on anirem a parar. Per sort, més endavant el camí sí arriba també a la base militar. Quin alleujament! Tot i que ara he investigat i descobert que la diferència de distància entre el tram que vàrem fer (3.24 km) i el tram correcte (3.37 km) és de 130 metres a favor nostre, en aquell moment en Miquel i jo tenim la sensació d'haver fet molt més desnivell i distància del que tocava i això ens fa accelerar per recuperar el temps perdut. Jo havia previst arribar a Es Castell a les 2 de la matinada, per poder dormir fins a les 6:30 i no volia perdre aquestes hores de son. Així que baixem embalats cap a Maó, avançant a en Dino i altres companys just abans d'arribar al Port. Al final arribo a es Castell amb un temps de 17:01:19, pràcticament a l'hora prevista!

A es Castell sopo molt bé, em dutxo, em canvio i em fico a la sala de descans per intentar dormir. Poc després veig que arriba en Ramon i el crido perquè es posi al meu costat. A la sala tenim matalassos i està fosca, però el renou, el mal que em feien les butllofes i sobretot l'adrenalina m'impedeixen dormir ni un minut. Així que m'aixeco i demano un massatge i aprofitant la súper posada a punt que em fa el fisioterapeuta, a les 6:00 de matí decideixo continuar el camí. En Ramon ho fa mitja horeta després.

Arranco trotant amb moltes ganes i comparteixo uns km amb Alfonso Piqué, però ell es troba cansat i aviat es queda enrere. Faig un bon descans i bereno a l'avituallament de Punta Prima i veig passar als primers corredors que competeixen en la cursa Costa Sud de 85km, entre ells en Sebastià Oliver, de Sa Milana, que va com una moto. Segueixo rumb a Cala en Porter i de mica en mica em van avançant la resta de corredors de la Costa Sud. M'animen molt, especialment na Tere i el seu home. Em comença a fer molt mal el tibial. Agafo un buff i intento calmar el dolor lligant-lo fort al voltant de la cama. Arribo a Cala en Porter molt acabada i adormida, fa una calorada. Decideixo que ha arribat el moment de prendre'm el primer Ibuprofeno. Quan deixo l'avituallament, arriba en Ramon, en millors condicions que jo. Més endavant, a Son Bou, entro en un bar i em prenc un cafè. Connecto la música i torno a néixer. L'Ibuprofeno, la música i el cafè fan miracles. Em sento beníssim, feliç, plena d'energia i vaig corrent eufòrica pràcticament sense aturar a l'avituallament de Sant Tomàs. Arribo a Cala Galdana pensant que avançaré molts corredors pel camí però no trobo quasi a ningú, només uns pocs corredors que fan la llarga. Entre Cala Galdana i el Far d'Artrutx em comença a fer mal el genoll i em veig oblidada a deixar de córrer. Caminant, reapareix el dolor al tibial que se suma al dolor del genoll. Arribo al Far d'Artrutx, l'últim avituallament, on em trobo a na Carol i n'Eva, que em tornen a animar per seguir fins al final. Una espectacular posta de sol m'il·lumina i emociona durant els següents 5km. Però quan cau la nit entro en fase terminal. Començo a tenir visions (matolls que semblen vaques) i confonc el renou del mar copejant la costa amb les passes d'algú que em persegueix. Els últims 5km són una agonia: les butllofes, l'escaldada que porto a l'entrecuix, el dolor al genoll, però sobretot el dolor al tibial que em mata a cada passa que dono. M'he d'aturar sovint per estirar el tibial. Faig una parada per orinar i el dolor que sento als baixos és tan fort que durant 15 minuts desapareixen tots els altres mals i aprofito per córrer tan ràpid com puc. Finalment, pràcticament arrossegant-me, i en un temps de 38:19:29, arribo a la meta! Entre altres m'esperen en Mito, en Víctor i en Dino (de l'organització), en Toni Garí i el seu gendre Daniel, i en Frederic Tejedor. Després he sabut que també hi havia les meves amigues, Carolina Zamora i Carolina Pérez (2a i 3a classificades) a la zona de serveis, però jo vaig partir escopetejada cap a l'Hotel per dutxar-me i tornar a la zona de Meta per esperar a en Ramon, i no van ser a temps de saludar-me. Dutxada i un poc recuperada, torno a la zona de Meta i mentre espero en Ramon em fan un massatge gloriós (gran fisioterapeuta)! En Ramon arriba poc després, cap a l'una i trenta, trotant! Com si vingués de fer 10km.

Per tercer any consecutiu aconsegueixo un podi, cosa "fàcil" perquè hi ha molt poques dones que s'atreveixin amb aquestes distàncies. Segons puc veure a la Classificació Provisional, som 13 les que hem iniciat la cursa i només 5 l'hem acabat. I jo sóc l'última dona "finisher". Malgrat tot em donen dos trofeus! 2a veterana i 5a absoluta, compartint podi amb megacraks com: Vanesa Ruiz, Carolina Perez, Carolina Zamora i Esther Martinez; i Zigor Iturrieta, Tolo Fiol, Pau Capell, Ramon García i Dani Coll.

Acabo aquesta crònica quasi tan llarga com la cursa donant les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta inoblidable experiència: en Ramon i tota la meva família, els amics que m'enviaven forces i energies per Whatsapp, els organitzadors i voluntaris que s'han superat com mai i tots els companys corredors, que es mereixen una gran felicitació, tant si són finishers com si no, ja que el simple fet d'apuntar-se a aquest tipus de cursa requereix molta valentia. Gràcies i enhorabona a tots. HI TORNAREM!!!

La sortida de Ciutadella (foto d'Elitechip)

La sortida de Ciutadella (foto de l'organització)

En Ramon arribant a Es Alocs (foto de Tònia Pons Coll)

També arribant a Es Alocs (foto de Tònia Pons Coll)

En Ramon i jo a la meta (foto de Víctor Truyol)

Recollint el trofeu de 2a veterana (foto d'Elitechip)

Els 5 guanyadors absoluts, dones i homes (foto de Liliana Teresa Ochoa Duarte)

Poc a poc, em vaig recuperant del pinçament lumbar. Però estic molt lluny de poder tornar a fer el que feia i he de tenir paciència. Tot i així, aquest passat cap de setmana no m'he pogut resistir de sumar-me a la sortida familiar que ha organitzat na Sílvia: uns 10km a ritme suau, des del Coll de Sa Gramola fins a s'Arracó, passant per es Campàs, ses Pedrisses, Rotlo d’en Boira, Camí de ses Rotes de s'Hereu, Puig d'en Corso, Font des Bosc, Font des Gerret...

Aquí teniu algunes fotos que vàrem fer na Sílvia i jo. A GPSies podeu veure i descarregar el track de l'excursió i a la web del Consell hi ha més informació sobre aquest circuit, que forma part del GR 221.

Fèlix, Lisa, Júlia i jo per la zona de ses Pedrisses

Júlia, Fèlix, Lisa, Fredy Sílvia i Ramon, al Puig den Corso, amb espectaculars vistes sobre s'Arracó

Júlia i Fèlix a la Font des Bosc

Ramon, Sílvia, Fèlix, Fredy, Júlia i Lisa, a la Font des Gerret, just abans d'arribar a s'Arracó

Aquest vídeo el dedic a la família i els amics que m'han acompanyat durant 12 mesos de muntanya, asfalt i festa. Una forta abraçada i gràcies a tots. Acabo l'any igual que el vaig començar: amb un pinçament lumbar. Però no hi ha mal que duri 100 anys, així que ben aviat més i millor.

Avui, n'Aina, en David, en Toni, en Ramon i jo dormirem plans: hem fet una ruta circular d'uns 40 kilòmetres de muntanya, amb força desnivell i pluja, boira, fang... tota una aventura! Aproximadament 2.000 metres de desnivell positiu, passant per s'Esclop, Galatzó, Galilea...

Els primers km els hem fet en companyia d'en Juanjo i en Pau. Després, la resta hem continuat durant unes 8 hores, tira,tira, pendents de no llenegar per les lloses humides i el fang, tot parlant, sobre gastronomia i altres temes: que si gall frit amb ceba, que si calamar de potera, que si porcella rostida... Oh! Quina gana. També hi ha hagut temps per parlar dels bolets i fins i tot hem trobat esclata-sangs i picornells pel mig del camí.

Aquesta vegada la boira i la pluja ens ha impedit gaudir de les vistes, però la grata conversa i les rialles ho han compensat sobradament.

• Ruta a Endomondo
• Ruta a Garmin Connect

La súper volta ens ha agradat molt a tots i la repetirem un altre dia que faci més bon temps!

Foto que ens ha fet en Juanjo pocs km després de començar l'entrenanemt

A mig camí, quan finalment ha sortit el sol

Els esclata-sangs que hem trobat pel camí

Aquest passat diumenge, en Ramon i jo hem participat en la Marató de les Muntanyes d'Artà. Tot i no tenir molt desnivell, és la cursa més muntanyera que hem fet mai i ens han fet anar per on no hi passen ni les cabres. Després de l'entrenament del cap de setmana anterior, ja esperàvem que seria dura, però el darrer cim, que no coneixíem, ha estat el més empinat i brut de càrritx. Sort dels bastons i les malles llargues.

Ens ha fet un dia preciós, però molt calorós. He sortit conservadora, amb l'únic objectiu de gaudir del dia i arribar a la meta en menys de vuit hores, el temps límit de la cursa. M'ha agradat molt el fet de pujar i baixar dos cims pel mateix camí, perquè això m'ha permès creuar-me tant amb els corredors que anaven just per davant meu, com amb els corredors que em veníem per darrera. També m'ha encantat compartir la cursa amb molts amics que he anat fent durant els últims dos anys als entrenaments i les carreres de muntanya.

Tira, tira, he anat recorrent quilòmetres sense cap problema. Cap a la mitja part, quan comença el camí de l'Esquena Llarga, badant amb les espectaculars vistes, he trabucat i he quedat tota estesa a terra, amb la barbeta a dos centímetres de les pedres. Gràcies als guants, he pogut amortir el cop i no m'he fet res més que un petit blau a la part baixa de la cama.

Després, a l'avituallament de l'Arenalet del Verger m'he trobat que ja no quedava aigua i he fet tot el tram de costa i fins a les Cases d'Albarca amb només uns 20 cl d'isotònic que em quedaven a la motxilla, patint un poc de sed. Sort que a les Cases d'Albarca, més o menys el punt km 31, he pogut recarregar els dipòsits i seguir amb moltes ganes cap a la meta. Als últims quilòmetres, vist que anava bé de forces i no em feia mal res, he accelerat i he començat a avançar alguns corredors.

L'arribada a la meta ha estat fantàstica. Tot i que he tardat 7 hores i 12 minuts en completar el recorregut, a la Plaça del Conqueridor i els locals del voltant, encara hi havia alguns espectadors i amics que m'han fet una rebuda molt emotiva. Després de descansar un poc, com que em trobava bé i comença va a agafar fred, he tornat enrere trotant per anar a cercar a en Ramon, que venia a la cua de la cursa i quan l'he trobat l'he acompanyat els últims metres fins a la meta. Ell, igualment satisfet per haver aconseguit el seu objectiu, també ha tengut una arribada molt aplaudida.

Dels 287 corredors inscrits, 246 han arribat a la meta, fet que ens dóna una idea de la duresa de la competició. No hi ha hagut cap incident greu, que jo sàpiga, però sí vòmits, rampes, torcedures de turmells, caigudes... Amb la dificultat de la cursa i la calor que ha fet, no és d'estranyar que hi hagi hagut bastants retirats.

Tenen el meu reconeixement tots els que ho heu intentat, els que heu arribat a la meta i especialment els guanyadors. Així com els més de 100 voluntaris, el club Atletisme Artà, Elitechip, Protecció Civil i totes les persones i entitats que ha fet possible aquest gran esdeveniment. Enhorabona i gràcies!

Deixant de banda l'inconvenient de l'avituallament de l'Arenalet, l'organització de la cursa ha estat perfecta i el recorregut insuperable: un 10! Aquí teniu algunes fotos realitzades per en Baldomero, d'Elitechip. I al final de tot un vídeo realitzat per un dels corredors, Ramon Mulet.

El guanyador, Miquel Capó, pujant a s'Talalaia Freda

La guanyadora, Cati Lladó, baixant

Jo, pujant

En Ramon, baixant

Jo, a la meta, feliç

En Ramon arribant-hi poc després

El proper diumenge 3 de novembre se celebrarà la primera edició de la Marató Muntanyes d'Artà. A en Ramon i a mi aquesta cursa ens fa moltes ganes, perquè ens encanta Artà. Malauradament, el nostre estat físic actual deixa molt que desitjar i, abans de d'apuntar-nos, hem volgut explorar un poc el recorregut de la carrera i avaluar el seu grau de dificultat.

Després de documentar-nos molt a partir d'un track i un mapa que ens va enviar Sa Milana, un plànol força esquemàtic que ha publicat l'organització, el Catàleg de Camins d'Artà de l'Ajuntament i la web del Parc natural de la península de Llevant, aquest cap de setmana hi hem anat.

A les 8:00 ens hem trobat amb un taxista al pàrquing de Sa Clota que ens ha seguit en cotxe pel camí de Son Canals durant uns 3 km. Aquí hem aparcat el cotxe, hem pujat al taxi i hem anat fins al punt km 7 de la Ctra. PMV-333-3 de l'Ermita de Betlem. El taxista, amb qui ja havien quedat la nit anterior per telèfon (609675970), ha estat molt amable i eficient, i es coneixia perfectament la zona. Aquest punt de la Ctra. de l'Ermita, conegut com es Pas de sa Mèl·lera, es troba a quasi 7 km de distància de la sortida de la cursa i a uns 300 m d'altitud, així que ens hem saltat un bon tros per no cansar-nos massa. Des d'aquí hem agafat un tirany que enllaça amb el Camí de l'Ermita de Betlem per Son Sureda. Però abans de trobar l'enllaç correcte, per mor de la boira, ja ens hem equivocat dues vegades i hem perdut uns 25 minuts. A més, degut al càrritx i a la humitat que hi havia als primers trams, hem acabat amb les sabates ben banyades i les cames un poc ferides. Res important, però el dia de la cursa, si hi anem, serà amb mitjons o malles llargues.

Un cop situats al Camí de l'Ermita per Son Sureda, les coses han estat molt més fàcils i hem pogut començar a gaudir i avançar sense problema, passant per l'Ermita, la font de s'Ermità i el GR que va de Lluc a Artà. Després de la font, cal estar atents i agafar el desviament que hi ha a mà dreta, per no baixar en sentit a la Colònia de Sant Pere.

Tira, tira, hem arribat al mirador del Puig des Migdia, que es troba molt ben senyalitzat, com tots els itineraris del Parc, hem fet la primera aturada per fer alguna foto i gaudir de les espectaculars vistes sobre la Colònia de Sant Pere i la badia d'Alcúdia. Baixant de nou per reprendre el GR, hem perdut novament uns 12 minuts dubtant sobre la ruta a seguir, anant endavant i enrere, i poc després hem tengut la sort de trobar un artanenc, Jaume Cabrer, també membre del club Sa Milana i vinculat a l'organització de la cursa, qui ens ha orientat sobre el camí a seguir. Gràcies a les seves indicacions, hem pujat i baixat bastant alegres els puigs den Porrassar i de Sa Talaia Freda. Aquest últim, a 563,50m d'alçada, és el punt més alt de la cursa i de tot el Parc Natural de la Península de Llevant.

Després, baixant per l'Esquena Llarga, hem arribat a s'Arenalet des Verger. Sort que a la zona d'acampada que hi ha just abans hem trobat un grifó i hem pogut recarregar les motxilles, perquè ja anàvem molt justos d'aigua. A continuació, bordejant la costa pel camí dels carabiners i passant per la platja de sa Font Celada i la Torre d'Albarca, hem arribat la platja des Matzoc. Aquí hem intentat seguir el recorregut de la cursa pel torrent, però després de varis intents, hem desistit i hem agafat un camí que va de la Torre d'Albarca fins a les Cases d'Albarca, tal com ja ens havia recomanat en Jaume.

Ja força cansats hem arribat a les Cases d'Albarca, que es troben al límit del Parc. La part final de la cursa transcorre per finques privades que només donen permís de pas per al dia de la cursa. Així, des de les Cases d'Albarca el camí més recomanable és el que enllaça amb el pàrquing del Parc. Nosaltres no ho sabíem i hem seguit en direcció al camí de Son Puça. Però no ho recomanem perquè just abans d'arribar al lloc on havíem aparcat el cotxe, ha sortit al nostre encontre un ca que ens ha espantat molt. Per sort, hem sentit que la propietària el cridava per tranquil·litzar-lo i hem pogut seguir el camí sense problema. Però poc després ens hem vist obligats a botar una barrera tancada amb pany. En definitiva, que val més anar pel camí públic que es troba dins el parc, tal com també ja ens havia recomanat en Jaume.

Malgrat els petits inconvenients del dia, hem acabat el llarg entrenament molt satisfets i més enamorats d'Artà i els artanencs del que ja estàvem. Es pot veure el track que hem generat a Endomondo. Quant a la Marató Muntanyes d'Artà, pensam que té un traçat espectacular, però molt exigent. Així que abans d'apuntar-nos, ens ho pensarem uns dies més! De ganes no en falten.

Mirador del Puig des Migdia

Puig den Porrassar

Sa Talaia Freda

Sa Talaia Freda

Sa Talaia Freda

S'Esquena Llarga

Arenalet des Verger

Camí des Carabiners

L'altre dia, n'Aina, el seu nebot, Rodrigo, i jo vàrem fer una travessia nedant molt recomanable. Vàrem traçar un recorregut d'anada i tornada, des de la Platja de l'Oratori, també coneguda com a platja de Portals Nous, fins a Cala Xinxell. En total 3.180 metres. Es poden veure tots els detalls de l'entrenament i un plànol del circuit al track que ha penjat n'Aina a Garmin.

Aquesta ruta la vaig descobrir a un grup de grans nedadors que segueixo amb admiració a Facebook, s'autoanomenen La secta del mar. Havia vist que neden per aquí tot sovint i em feia ganes anar a conèixer la zona. I aprofitant que en Ramon havia d'anar a Palma i li anava bé acompanyar-me i recollir-me després, n'Aina i jo vàrem programar aquesta sortida. A més vàrem tenir la sort de comptar amb la companyia d'en Rodrigo que ha vengut de Madrid a passar uns dies amb ella. A l'hora que vàrem nedar, les vuit del matí, la mar estava completament calmada i lliure de grumers, de vaixells i de motos aquàtiques. Només ens vàrem creuar amb un que anava amb una taula fent SUP (Stand Up Paddle) que em va passar molt a la vora i em va causar un bon ensurt. Havia llegit feia poc que una tintorera havia mossegat un banyista a la zona de l'Escala i vaig confondre la pala del SUP amb l'aleta d'un tauró, he, he! Res...

N'Aina es prepara per competir a un IronMan a final de mes i està molt acostumada a fer travesses llargues com aquestes. Jo crec que no havia nedat tant d'una tirada mai abans i em va agradar molt. Va ser un bon entrenament per a la travessa de 5km que m'agradaria fer d'aquí a dues setmanes.

Platja de l'Oratori i, al fons, l'Illa de Sa Torre i Cala Xinxell, fins a on vàrem nadar

Rodrigo i Aina, preparant-se per a la travessia

Aina i jo

El passat cap de setmana, Ramon i jo vàrem estar quatre dies a Menorca per participar a l'Ultra Trail Camí de Cavalls. L'any 2012, la primera edició, ja hi vàrem prendre part, fent la Trail Costa Sud. I en aquesta segona edició, hem corregut la Costa Nord.

Com diuen a Menorca, vaig xalar moltíssim, tant del viatge i l'estada a l'illa, com de la cursa. Crec que no oblidaré mai les bones estones, ni les rialles, que compartírem amb en Pau i en Pep, en Vicenç i na Magdalena, en Tomeu i na Maria, n'Álvaro, i les dues Carolines (o les Cracks de Menorca, amb paraules d'en Roman).

De la cursa, el que més em va impressionar va ser el paisatge. Amb el bon dia que feia, la costa nord estava espectacular com mai l'havia vist: mar plana com un mirall, vegetació esplendorosa, visibilitat immillorable, núvols decoratius, ooooh!

Em venen al cap molts altres bons records: l'excel·lent organització a càrrec den Mito Bosch i el seu equip de professionals i voluntaris; haver compartit la sortida amb molts mallorquins, la majoria membres del club Sa Milana; el reagrupament casual del "comando Andratx" a l'avituallament de Tirant; el tram nocturn que vaig compartir amb en Rafa; tota la gent que vaig conèixer durant el recorregut; l'arribada a la meta després de 16h i 39 minuts de cursa; l'arribada d'en Ramon poca estona després; l'arribada d'en Vicenç; la pujada al podi per recollir el 1r Premi Veterana Femení...

Recordaré amb un sabor més agre els problemes que varen patir alguns dels meus companys, i especialment els casos d'en Pau, na Maria, en Pep i n'Álvaro, que els varen impedir aconseguir els seus objectius. Malgrat tot sé del cert que varen gaudir de l'experiència i possiblement ens retrobarem tots allà l'any que ve. Gràcies a tots i llarga vida a l'Ultra Trail Menorca CdC.

Aquí penjo algunes de les fotos que vaig fer durant el viatge. L'àlbum sencer inclou 107 fotografies.

Tomeu, Maria, Pau, Pep, Ramon i Álvaro al Port de Ciutadella

Amb na Maria, en Tomeu, en Ramon, en Pau i en Roman just abans de la sortida

Un voluntari fent el seguiment en bici al Far de Punta Nati

La Vall d'Algaiarens

Ses Fontanelles

En Ramon just abans d'arribar al Macar d'Alfurinet

En Pau, en Tomeu i en Ramon al fons, deixant el Macar d'Alfurinet

Cala en Calderer

Cala Barril

Cala Pregonda

Ahir vàrem repetir la ruta que férem ara fa un any, per l'extrem sud de Mallorca. Aquesta vegada, però, hem tengut la gran sort de comptar amb molt grata companyia. Per una banda, en Pau i en Vicenç, que porten mesos preparant-se per participar a les curses de Camí de Cavalls i estan en plena forma: aconseguiran els seus objectius sobradament. Per altra banda, na Maria i en Tomeu, a qui no coneixíem encara: una jove parella encantadora que també està a punt per al seu gran repte a Menorca, la volta sencera a l'illa. I finalment, la nostra filla Mireia i el seu al·lot Javier, que ja varen fer de voluntaris a l'Ultra Mallorca i poc a poc s'estan enganxant a aquest apassionant món del "trail running".

Aquí teniu algunes fotos i en trobareu més al bloc d'en Pau i al seu àlbum de Google+.

Després de 14 setmanes de preparació meticulosa, a la fi va arribar el dia de l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Va ser un gran esdeveniment en tots els sentits, des del principi fins al final. Em va encantar, especialment la sortida i el primer tram nocturn: una festassa. Els primers quilòmetres els vaig fer acompanyada d'en Ramon, n'Aina, na Rosa i en Miguel, i després de Valldemossa poc a poc tots ens vàrem anar distanciant, seguint cadascú el seu propi ritme. En Miguel, que anava molt més fort que la resta, ja es va acomiadar a s'Esclop.

L'únic tram de la cursa que em va costar un poc va ser la baixada pels cingles de Son Rullan, anava amb na Rosa i li vaig dir que seguís pel seu compte, que el genoll em feia molt de mal. A l'avituallament de Deià vaig seure una estona, vaig menjar un plat de pasta, vaig prendre un antiinflamatori i vaig connectar el reproductor de música, fluixet, això sí, per no aïllar-me massa i poder continuar parlant amb els corredors i la gent que anava trobant pel camí. De mica en mica vaig anar recuperant l'energia, de cada vegada anava més ràpid, més ràpid.. pujant pel Barranc anava com una moto, al ritme de la música, i quan vaig arribar a la meta, després de més de 110 km pujant i baixant muntanyes, encara em quedava molta corda. Vaig fer un temps que mai m'hagués imaginat: 20 hores i 28 minuts.

A l'arribada, en Pau i en Vicenç em varen acompanyar a l'hotel oficial a Platja de Muro, vaig fer-hi el check-in, vaig pujar les maletes a l'habitació i sense aturar ni un minut vaig agafar el nostre cotxe per tornar a la meta a esperar a en Ramon. Sabia que no tardaria en arribar i, efectivament, poc després de les 23:00 h, va travessar la meta, molt content i en perfectes condicions també: una màquina!

Després d'assaborir breument l'ambientàs que hi havia a Pollença, vàrem anar cap a l'Hotel, a sopar un poc i a dormir. Tot anava perfecte. Malauradament, a mitja nit em vaig despertar marejada, vaig anar al bany i asseguda a la tassa del vàter em vaig desmaiar. No sé exactament que va passar però quan vaig recuperar la consciència, gràcies a en Ramon, em trobava estirada en terra amb un fort dolor lumbar a causa de la caiguda.

L'endemà, a l'entrega de premis que es feia al mateix hotel, quan em varen cridar per pujar al pòdium a recollir el 3r premi de dona balear, quasi plorava, no sé si de dolor o d'emoció. Com diuen la sarna amb gust no pica. I compartir pòdium amb la resta de corredors balears premiats, inclòs el mateix campió del món Tòfol Castanyer, ressuscita a un mort! També em va ajudar a recuperar-me l'abundant buffet de cloenda que vàrem compartir amb els organitzadors, voluntaris i corredors presents.

Em sap molt, molt greu que n'Olatz finalment no pogués participar-hi per feina i que n'Aina hagués d'abandonar a Sóller per un problema de butllofes als peus.

Vull donar públicament les gràcies a Pau i en Vicenç, n'Olatz i César, n'Aina i en Manolo, na Mireia i en Javier, a la meva mare i especialment a en Ramon, per haver-me ajudat a aconseguir el meu objectiu. També vull donar les gràcies a tots els voluntaris, molts d'ells bons amics (Fracisca Esteva, Caty, Asun, Toni Serra, Ramon Mulet, Kiko...) i a totes les persones que em veren estar animant durant la cursa (Rafa Medina, Joaquin Serrano, Joan Muntaner...) sobre tot en Biel Vallespir i la seva dona, responsables en bona part del meu accelerament final ;-).

L'enhorabona i gràcies també a tots els participants que no he esmentat, especialment a tots els qui varen aconseguir el seus objectius. Als que no, ànims! La pròxima vegada serà. Ara toca cercar nous reptes! I, com no, felicitacions i gràcies per als organitzadors d'aquesta excel·lent cursa: Esther Vidal, Dani Salas, Toni Contestí, l'incombustible speaker Vicky Pieniazeck i companyia.

GRÀCIES A TOTS. ENS VEIEM A L'ULTRA MALLORCA 2014!

Lliurament de dorsals i altres serveis al Palau d'Esport d'Andratx (Foto: Marga Figuerola).

Na Mireia, en Javier i uns amics, fent bona feina de voluntaris (Foto: Caty).

N'Aina, en Miguel, en Ramon i jo al Palau d'Esports d'Andratx (Foto: Marga Figuerola).

L'espectacular sortida (Foto: Organització).

Pujant del port des Canonge (Foto: mifotomallorca.com).

Pujant del port des Canonge (Foto: mifotomallorca.com).

Na Rosa i jo, a l'avituallament de Valldemossa (Foto: Pau Verd).

En Ramon i n'Aina arribant a l'avituallament de Valldemosa, pocs minuts després que na Rosa i jo (Foto: Pau Verd).

En Ramon entre Deià i Sóller, ja havia trencat un dels pals (Foto: Pau Verd).

Per Cúber (Foto: Pau Verd).

Arribant a Lluc (Foto: Pau Verd).

Arribant a Pollença, com una moto ;-) (Foto: Pau Verd).

Arribada triomfant d'en Ramon, animada per la "speaker" i per la gentada que hi havia entorn a la plaça de Pollença (Fotos meves, fetes amb el mòbil).

Compartint pòdium amb els primers homes i dones de les Balears classificats a l'Ultra (Foto: Pau Verd).

Amb el campió del món Tòfol Castanyer, que en veure el que em costava pujar al pòdium, em va demanar per la lesió (Foto: Pau Verd).

Amb en Pau i en Vicenç, després del dinar de cloenda (Foto: Mariantònia).

Dijous vàrem fer el darrer entrenament programat al pla per a l'Ultra: Sa Coma, S'Esclop, Cases Galatzó, Sa Grua. El més destacable d'aquesta darrera sortida és sens dubte la companyia d'en César, el marit de n'Olatz, el darrer fitxatge del comando Andratx.

Ens va fer un dia preciós, però molt calorós. Els quatre vàrem partir des de casa a les 7:30 h i, tal com estava previst, a mig camí, concretament a les Cases de Galatzó, ens vàrem trobar amb en Pau i en Juanjo, que havien iniciat la ruta en sentit contrari a les 9:30 h. Els sis vàrem continuar junts pel camí de Sa Grua fins a Sa Coma, i després en Pau i en Juanjo varen continuar el seu entrenament, pujant fins al Puig Cornador.

Amb aquest entrenament, en Ramon i jo podem dir que hem complert, si fa no fa, al 100% els programa de llargues distàncies que ens havíem marcat a principis d'any, i que hem anat complementant amb altres sortides més curtes i sessions de natació, bicicleta, exercicis de força, estiraments... El proper dia 20, el dia de la cursa, veurem si la preparació haurà estat suficient per arribar a la meta. Som optimistes per no serà gens fàcil. I les estadístiques de l'any 2012 no són gaire esperançadores:

• Inscrits: 514
• Participants reals: 422
• Finishers: 296
• Retirats: 126

És a dir que dels 514 inscrits, només 296 vàrem acabar la cursa: aproximadament un 58%, o si es mira d'una altra forma, dels 422 que varen fer la sortida, 296 varen arribar a la meta: un 70%. Aquestes dades les he calculat en base al PDF de classificació d'Elitechip. Esper no haver-me equivocat gaire en els números. Si detecteu que he fet algun error de càlcul, feu-m'ho saber i ho corregiré. L'estadística no és la meva especialitat!

Olatz, César i Ramon, davant de la Mola de s'Esclop.

Baixant cap a la finca Galatzó.

En Ramon baixant embalat.

Punt de trobada amb en Pau i en Juanjo.

Amb les cases de Galatzó al fons.

Des de fa uns tres mesos i amb força il·lusió, en Ramon i jo anam seguint al peu de la lletra el pla d'entrenament per a l'Ultra. I dijous tocava fer l'entrenament Andratx->Port des Canonge nocturn. La idea era fer una mena d'assaig general del que serien les dues primeres etapes de la cursa, i calcular amb relativa precisió si arribarem a temps als dos primers punts de control, molt ajustats per al nostre ritme.

El dia abans, dimecres, en Ramon havia anat a deixar el cotxe al Port des Canonge i la tornada havia estat dura: un tram a peu del Port des Canonge fins a Banyalbufar, un bus de Banyalbufar fins a Palma, un altre bus de Palma fins a Andratx, i finalment un passeig d'Andratx fins a casa. Un entrenament nocturn i amb tants preparatius provoca un poc d'estrès i cansament, així que millor avançar feina el dia abans.

En Manolo va acompanyar la seva dona, n'Aina, i en Miguel, na Lili i na Rosa fins al Palau d'Esports d'Andratx, punt de partida de l'Ultra i punt de partida del nostre entrenament.

A l'hora de la sortida, la meteorologia era perfecta: una nit bastant clara i la temperatura ideal. La sortida anava molt bé, a bon ritme. Però potser anàvem massa embalats, ja que baixant de s'Esclop cap a Estellencs n'Aina va patir unes punxades al turmell que la varen obligar a abandonar l'entrenament.

"Sant Manolo", com diu ella, va acudir al seu rescat. La resta vàrem continuar fins al Port des Canonge, un poc ensopits per l'incident i per la falta de la seva grata companyia. Tot i així, anant de cara a la feina, vàrem aconseguir arribar a temps al que serien els punts de control d'Estellencs i el des Port d'Es Canonge. Però la veritat és que vàrem acabar amb un gust agredolç: objectiu complert parcialment.

Avui, ja força recuperats mentalment i física, en Ramon i jo hem completat l'entrenament de la setmana anant fins a Galilea en bicicleta. Dijous, com que era de nit, no vàrem fer cap foto: avui sí.

Queden només tres setmanes per a l'UTSDT i ja quasi hem completat el pla d'entrenament que ens marcàrem fa uns mesos. Dijous vàrem fer Valldemossa->Pollença, recorrent 64,22 km en 13 hores i 52 minuts, segons el track de n'Aina.

Quan baixàvem cap a Deià, vàrem tenir la sort de trobar-nos amb el solleric Tòfol Castanyer, un dels millors corredors de muntanya del món. Si tot va bé, el tornarem a veure el dia 20 d'abril i compartirem amb ell la sortida de l'Ultra.

En Joaquín ens va acompanyar fins als Cingles de Son Rullan i allà va fer mitja volta perquè tenia compromisos familiars. N'Olatz, que es recupera d'una llarga lesió, va continuar fins a Lluc i allà la va recollir en César, qui a més a més ens va obsequiar amb un multi-vitamínic avituallament de plàtans, pomes, taronges... N'Aina va continuar amb nosaltres fins a Pollença, com estava previst, i allà ens va recollir en Manolo, el seu home, a qui estam molt agraïts, i no tan sols pel súper còmode trasllat, sinó també per les cerveses i isotònics fresquets que ens va portar: UN DEU!

L'entrenament va anar molt bé i tots vàrem gaudir del dia, però en Ramon i jo vàrem patir un poc de mal de cap, possiblement degut a la sobtada calorada. En Ramon, a l'anterior sortida, va perdre la seva gorra blanca habitual i en duia una que no li va tan bé. Avui ja ens trobàvem bastant recuperats i com que el lloc on pensàvem que l'havíem perdut, el camí cap a Sa Grua, és poc transitat, hem sortit a veure si la trobàvem. Hem anat en bici fins a la finca Galatzó i després hem anat a peu en direcció a Sa Grua. I hem estat de sort: allà hi era encara, en perfectes condicions! De camí cap a la finca Galatzó ens hem trobat amb en Vicenç i un amic que venien molt contents de fer una quilometrada.

El pròxim llarg entrenament previst és Andratx-Port des Canonge nocturn. Serà un com un assaig general en el qual intentarem simular exactament el que farem el dia de la cursa en els trams Andratx->Estellencs i Estellencs->Port des Canonge.

La sortida, des de Valldemossa.

Baixant pels Cingles de Son Rullan.

Arribant a Deià.

Pujant pel Barranc de Biniaraix.

Al Coll de l'Ofre.

Al Massanella, amb restes de neu.

Al Coll des Prat

A Lluc, amb en César.

A Pollença.

Súper avituallament d'en Manolo a Pollença.

Avui, a la recerca de la gorra perduda a Sa Grua.

Gorra recuperada intacta.

Poc a poc anam completant el pla per a l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Aquesta setmana ens tocava recuperar-nos del súper llarg entrenament de la setmana anterior i, tal com estava programat, dissabte hem fet la volta circular Sa Coma -> s'Esclop -> Cases Galatzo -> Sa Coma.

Ens ha acompanyat n'Aina. Hi havia de venir també el seu home, Manolo, però un dur entrenament de sèries el dia abans l'ha deixat massa cansat. Una llàstima.

El temps amenaçava amb pluja però finalment ens ha fet molt bo i hem gaudit molt del passeig. Quan hem arribat a les Cases de Galatzó ens ha sorprès molt gratament trobar les portes obertes i ens hem aturat a visitar el preciós pati interior, l'església, la tafona... (més informació sobre la finca en PDF). També ha estat una molt bona sorpresa trobar na Bel, en Marc i la seva petita filla.

Després hem completat la ruta circular fins a Sa Coma passant pel nou camí de Sa Grua que vàrem estar explorant fa unes setmanes.

Ha estat un entrenament a ritme suau, que ens ha deixat amb ganes de més. Així que avui, hem agafat les bicicletes i hem anat pedalant fins a Galilea, passant per Es Capdellà, una ruta molt freqüentada per ciclistes.

El pròxim llarg entrenament previst és Valldemossa -> Pollença, exactament el recorregut de la Trail, amb 61.5km de distància i 2.417 de desnivell positiu.

Baixant de s'Esclop cap a les Cases de Galatzó.

Pati de les Cases de Galatzó

Pati de les Cases de Galatzó.

Capella de les Cases de Galatzó.

Tafona de les Cases de Galatzó, restaurada recentment.

La botiga de l’oli, amb les piques per fer-ne la tria, el reposat i l'emmagatzematge definitiu.

Amb na Bel, en Marc i la seva filla.

Amb el Puig Galatzó al fons.

Al mirador de sa Grua, amb vistes sobre es Capdellà.

Ahir vàrem fer l'entrenament més dur del Pla per a l'Ultra-Trail Serra de Tramuntana: anar d'Andratx a Sóller. No dúiem cap GPS i no sabem exactament les distàncies i desnivells del circuit, però segons la informació que ofereix la web de l'organització, són uns 63,5km de distància i 2.720m de desnivell positiu.

Ens va acompanyar n'Aina però malauradament es va trobar malament degut a un virus i va haver d'abandonar poc després d'Estellencs. He parlat amb ella avui i es troba al llit amb febre. Aina és una "iron woman" i confiam que ben aviat estigui recuperada.

La sortida va ser molt dura, duríssima. Vàrem començar a les 6:30 h i vàrem tardar 14:21 h en completar el recorregut, arribant quasi a les 21:00 h, ben de nit. Va fer molt de vent i no va ser un dia agradable.

Sorprenentment, el genoll d'en Ramon, que li havia estat donant guerra des de feia una setmana, es va comportar i el va deixar fer. Jo, en canvi, vaig sentir molèsties al tibial anterior de la cama dreta i al genoll de la cama esquerra. La lesió al tibial és nova i confio que es resolgui descansant uns dies. El dolor al genoll apareix sempre després de fer molts km i molt desnivell. Començaré a prendre les pastilles Traumeel, que a en Ramon sembla que li han anat molt bé ;-)

Baixant pels Cingles de Son Rullan.

En Ramon, molt content d'haver arribat a Sóller.

Després de la Volta a Andratx, aquesta setmana, en Ramon i jo hem fet dues sortides de muntanya a prop de casa nostra, amb l'objectiu de trobar un camí que connecta la carretera de Sa Coma-es Capdellà amb la finca pública de Galatzó. A la primera sortida vàrem temptejar el terreny sense èxit, i a la segona sortida ja sí vàrem completar la ruta: un tirany que comença a l'alçada de la possessió de Son Sanpola, travessa el puig de Sa Grua i enllaça amb la finca pública de Galatzó.

La idea era emprar aquesta ruta com a part del llarg recorregut Sa Coma->S'Esclop->Finca Galatzó->Sa Coma que havíem planificat per al cap de setmana. Malauradament, en Ramon s'ha ressentit de la seva lesió al genoll i hem hagut de posposar la sortida per a un altre dia, realitzant jo com a alternativa un entrenament d'asfalt.

Els dos confiam amb la seva prompta recuperació, imprescindible per al proper llarg recorregut del pla per a l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana: Andratx -> Sóller.

Al cim de Sa Grua, el primer dia

Al mirador de Sa Grua, el segon dia, ara sí per la ruta apropiada

Les vistes des del mirador són molt semblants a les vistes des del cim

Amb el Galatzó de fons

A les cases de Galatzó

Ahir vàrem fer l'entrenament llarg previst per a la 7a setmana del pla per a l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana: la Volta a Andratx, organitzada per en Pau. La sortida, que va comptar amb la participació de vint persones, en general va anar molt bé. Només hi va haver un contratemps: la caiguda de n'Isabela quan ens dirigíem cap a la Trapa. La pobre es va donar un bon cop al genoll així que n'Aina i jo la vàrem a acompanyar enrere fins al Coll de sa Gramola on un taxi la va recollir. Avui només li fa mal al pujar i baixar escales, així que sortosament sembla que no serà res important.

Després de l'incident, n'Aina i jo vàrem agafar una drecera, passant per la Coma Freda, camí camí de Son Avidala, s'Arracó, barri de Can Tió... i vàrem poder atrapar el grup just abans del Pass Vermell i finalitzar la volta amb ells. A la web de Garmin, podeu veure el recorregut que varem seguir. En total vàrem rodar durant unes 8 hores, recorrent 43.60 km amb 1.445 m de desnivell positiu.

Ara ens toca una setmana de recuperació i preparació per al que serà el recorregut més llarg i dur del pla: Andratx-Sóller (63.5km / 2.720+ / ± 13:30 hores).

El grup de participants

En Pau, donant instruccions, just abans de la sortida

Punt on n'Aina i jo ens vàrem retrobar amb el grup, després de la caiguda de n'Isabela.

A la torre del Cap Andritxol

Seguim amb el pla per a l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Aquesta setmana ens tocava recuperar-nos del súper llarg recorregut Andratx->Deià i al final hem fet dues sortides de muntanya bastant intenses. Esperem no haver fet massa!

Dijous, vàrem rodar unes 3 hores amb el Comando Andratx, recorrent uns 17 km entre Andratx i la zona de Cala Llamp. En Pau em va mostrar un camí molt interessant que pràcticament connecta la casa de la meva mare amb la Talaia de Cala Llamp. Un dia d'aquests hi portaré les meves germanes i nebots.

D'altra banda, avui, en Ramon i jo hem fet una ruta circular d'uns 33 km en 5 hores i 7 minuts. Hem sortit des de Sa Coma i hem passat per la Trapa, Sant Elm, Pas Vermell i el Port d'Andratx, acabant al mateix punt de partida. Ens ha fet un dia bastant fred però preciós. El trajecte que hem seguit es pot veure a Endomondo.

A la zona d'Es Campàs

Baixant cap a la Trapa

Cap a Sant Elm

Pas Vermell

Per la zona de Cala d'Egos

Al Port d'Andratx, tornant cap a casa

Aquest dissabte hem complert amb èxit l'entrenament llarg que havíem programat per a la 5a setmana del pla per a l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Hem anat d'Andratx a Deià, recorrent, segons el track de n'Aina, uns 58 quilòmetres i 2.900 metres de desnivell positiu; i hem tardat aproximadament el que havia calculat: 11 hores i 52 minuts.

Aquesta vegada, a més de n'Aina, ens han acompanyat uns amics seus, na Rocio, n'Ayoze i en Miguel, els tres triatletes i, com n'Aina, molt ben preparats. Així i tot el ritme que hem portat ha estat suau, gaudint de la bona companyia, del bon dia que ens ha fet i del paisatge. No han faltat les aturades per a les fotos i berenars, entre d'altres, i així i tot hem anat arribant a temps al que serien els temps de tall de l'Ultra.

Hem trobat a molt a faltar n'Olatz, que s'està recuperant de la seva lesió, i confiam que ben aviat podrà reprendre els entrenaments per a l'Ultra.

Pujant cap a s'Esclop

Pujant cap a s'Esclop

Voltant s'Esclop

Descansant a Estellencs

En direcció a Banyalbufar

Planícia

A Banyalbufar

A Banyalbufar

Al Port des Canonge

Al camí de l'Arxiduc, de Valldemossa cap a Deià

Al camí de l'Arxiduc, de Valldemossa cap a Deià

Aquesta setmana, la 4a del Pla d'entrenament per a l'Ultra-Trail Serra de Tramuntana, ens tocava recuperar-nos de la pallissa de la setmana anterior. I hem fet dues sortides de muntanya relativament suaus.

La primera sortida, fa uns dies, va ser anar de Valldemossa fins a Deià i tornar, en companyia de na Maria Antònia i n'Olatz. I la segona avui diumenge, ha estat una combinació de bicicleta i trekking per la finca Galatzó.

En les dues ocasions hem gaudit de molt bon temps i unes vistes espectaculars.

En Ramon, a més a més, ahir va anar tot sol des de casa fins al Port d'Andratx, passant per la Trapa i el Pas Vermell, però no en va fer cap foto.

Olatz, Ramon i Maria Antònia a punt d'iniciar el descens cap a Deià

Ramon, Maria Antònia i Olatz, després de tornar de Deià pel Cingles de Son Rullan

Maria Antònia baixant pel camí de l'Arxiduc, cap a Valldemossa

Ramon aparcant les bicis a la Finca Galatzó

Començant a pujar cap a Ses Planes

Vistes cap a la Possessió de Galatzó

Vistes cap a s'Esclop

Hi havia moltes excursionistes a la Finca avui, també alguns corredors que entrenaven la K42

La pujada és forta

Excursionistes amb el Galatzó al fons

En Ramon baixant de Ses Planes

Seguint fidelment el pla d'entrenament per a l'UMSDT, aquesta setmana hem fet Andratx-Valldemossa, recorrent un total de 45 km, amb un desnivell positiu de quasi 2.000 metres. Ens ha acompanyat na Mariantònia fins a Estellencs, on l'ha recollit en Pau. Després en Ramon i jo hem continuat el recorregut sols, arribant al destí exactament en 9 h, tal com estava previst.

Ens ho hem pres amb molta calma i hem acabat amb ganes de més i sense lesionar-nos. La ruta que hem seguit es pot consultar en aquesta pàgina de GPSIES. Coincideix exactament amb la primera part del track oficial de l'UMSDT 2012, amb una petita variant: en arribar a la finca privada de Sa Cova / Can Sales, en comptes de travessar tota la finca, seguim un nou camí que ha obert el propietari que va fins a la Cala de s'Hort de Sa Cova i enllaça amb la pujada cap a Valldemossa. No sabem si l'UMSDT 2013 passarà ben bé per aquí, és possible que sí.

Ara ens toquen uns 10 o 15 dies de recuperació activa, fent entrenaments un poc més curts, i si tot va bé el pròxim llarg recorregut serà Andratx -> Deià, a mitjan febrer.

Aquest dissabte hem complert amb èxit l'entrenament llarg que havíem programat per a la 2a setmana del pla per a l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Hem fet Estellencs-Port des Canonge i tornar (34,6km / 1.080+). Hem tardat un poc menys del que havia calculat: 5 hores i 45 minuts, enlloc de 6 hores. I això que la part final l'hem fet caminant perquè la meva esquena ja deia PROOOOU! Podeu verure el track que ha penjant n'Aina a la web de Garmin.

Els tres, en Ramon, n'Aina i jo, hem acabat molt contents i esperant estar ben recuperats per al proper llarg recorregut previst, que serà Andratx-Valldemossa (45.4km / 1.927+ / ± 9 h). N'Olatz avui no ens ha pogut acompanyar per unes molèsties al tibial posterior, però confiem que ja estigui recuperada per a la sortida llarga de la setmana que ve.

De moment pareix que podem seguir apuntant cap al nostre esbojarrat objectiu. Però tant en Ramon com jo, amb les lesions que arrosseguem, som conscients que en qualsevol moment podem petar i hem d'anar amb molt de compte.

Divendres passat vàrem iniciar el pla d'entrenament per a l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana amb una sortida del Comando Andratx, fent el primer tram de la cursa. Ens vàrem divertir molt i ens vàrem quedar amb ganes de més.

Ahir al vespre, n'Olatz, n'Aina, en Ramon i jo vàrem repetir el recorregut, però de nit (com ho haurem de fer a la cursa) i allargant la distància uns pocs quilòmetres, fins arribar ben bé al poble d'Estellencs. La part més alta del recorregut té trams difícils, de roca, on el camí no és gens visible a terra i cal orientar-se per les fites. Malgrat tot, vàrem completar l'entrenament sense problemes. Ens ho vàrem prendre amb molta calma i tot i així vàrem aconseguir arribar al que seria el primer control de l'Ultra dins del temps límit: en Ramon i jo justets, i n'Olatz i n'Aina sobrades. L'experiència va ser molt positiva per als quatre: ara ja sabem que s'hi pot arribar a aquest primer control sense presses.

Aquí teniu dues fotos que ens vàrem fer en arribar a s'Esclop, al punt més alt del circuit, amb el Port d'Andratx al fons, tot i que pràcticament no es veu. I a la web de Garmin podeu veure els detalls del track que ha penjat n'Aina: mapa, perfil, distància, temps, ritme, desnivell, etc.

Recuperada en un 95% del pinçament lumbar i després de quasi vuit setmanes sense haver pogut córrer, el repte esportiu que en Ramon i jo ens havíem marcat per al 2013, Ultra-Trail Serra de Tramuntana, se'm farà molt més difícil del que tenia previst. Aquest passat cap de setmana ja he pogut trotar un poc: divendres, 40' costa amunt i, avui, 90' alternant caminar i córrer. Em veig molt dèbil a tota la zona lumbar i maluc dret, però confio posar-me a to en una setmana més. En Ramon també té molèsties als genolls però va fent, poc a poc.

Així doncs, amb molt poc temps per endavant i partint d'unes pèssimes condicions físiques, convé planificar bé com afrontarem els entrenaments durant les 14 setmanes que resten fins a la cursa. La idea és fer un llarg recorregut cada setmana, i la resta de dies fer sessions més curtes de running, natació, bicicleta i pilates. Aquestes sessions curtes les farem sense una planificació prèvia, seguint el que ens demani el cos.

La data exacta en què farem els entrenament llargs l'anirem definint sobre la marxa, adaptant-nos a la meteorologia i la nostra disponibilitat. Aquests entrenaments llargs seran a ritme molt, molt suau, aproximadament 5km per hora, sense forçar i sense arriscar.

De moment, aquest és el programa d'entrenaments llargs. Si veiem que no el podem seguir, el revisarem i redefinirem sobre la marxa.

• Set. 1 (14-20 GEN): Andratx-Estellencs "Nocturn" o "Diürn" (18.7km / 925+ / ± 4 h)
• Set. 2 (21-27 GEN): Estellencs-Port des Canonge-Estellencs (34,6km / 1.080+ / ± 6 h)
• Set. 3 (28 GEN-3 FEB): Andratx-Valldemossa (45.4km / 1.927+ / ± 9 h)
• Set. 4 (4-10 FEB): Recuperació, per exemple Andratx-s'Esclop-Capdellà-Andratx (25km / 1.200+ / ± 4:30 h)
• Set. 5 (11-17 FEB): Andratx-Deià (54.8km / 2.465+ / ± 12 h)
• Set. 6 (18-24 FEB): Recuperació, p.e. Andratx-s'Esclop-Capdellà-Andratx (25km / 1.200+ / ± 4:30 h)
• Set. 7 (25 FEB-3MAR): Volta Andratx Pau (± 50km)
• Set. 8 (4-10 MAR): Recuperació, p.e. Andratx-s'Esclop-Capdellà-Andratx (25km / 1.200+ / ± 4:30 h)
• Set. 9 (11-17 MAR): Andratx-Sóller (63.5km / 2.720+ / ± 13:30 hores)
• Set. 10 (18-24 MAR): Recuperació, p.e. Andratx-s'Esclop-Capdellà-Andratx (25km / 1.200+ / ± 4:30 h)
• Set. 11 (25-31 MAR): Valldemossa-Pollença (61.5km / 2.417+ / ± 13 hores)
• Set. 12 (1-7 ABR): Recuperació, p.e. Andratx-Port d'es Canonge "Nocturn" (36km / 1.446 / ± 6:30 h)
• Set. 13 (8-14 ABR): Recuperació, p.e. Andratx-s'Esclop-Capdellà-Andratx (25km / 1.200+ / ± 4:30 h)
• 20 ABRIL: Andratx -> Pollença: (106.9 KM / 4.344+ / ± 23 hores)

En Ramon no veu gens clar aquest entrenament nocturn com a primer plat, i menys amb el fred que farà aquesta setmana. Així que és possible que el fem diürn i que deixem el nocturn per a una de les setmanes de recuperació.

A mi el que em fa més por és l'entrenament de la setmana 3 (finals de gener, principis de febrer): Andratx-> Valldemossa. Hauré de veure com va responent la meva esquena :-)

Aprofitant el bon temps i que els pares de n'Olatz han vengut de Bilbao a passar uns dies amb ella, avui el "Comando Andratx" hem anat d'excursió suau. Ha estat la primera sortida muntanyenca un poc llarga que faig des què vaig patir un fort pinçament lumbar, el passat 20 de novembre i, tot i que encara no estic bé del tot, m'ha anat bastant bé. Els pares de n'Olatz i el fill d'en Pau, de només sis anys, també han pogut completar les prop de quatre hores d'excursió sense problema. Els tres estan ben entrenats.

Hem fet Coll de sa Gramola, Mirador del Cap Fabioler, La Trapa i Sant Elm, amb l'illa de sa Dragonera com a teló de fons. En total uns tretze i busques quilòmetres: per a mi no està gens malament com a punt de partida :-)

Com vaig explicar fa uns mesos, he estat seguint un curs sobre intefícies d'usuari a Coursera i ara que s'ha acabat m'han demanat, entre altres coses, que expliqués amb les meves paraules què és per a mi un bon disseny d'interfície d'usuari. El text vindria a ser un resum ràpid (en anglès) del que he après durant el curs:

"A good interface design should respond to real needs and allow target users, both beginners and advanced, to complete the goal actions in an easy and efficient way. A good interface design should maintain an optimal balance between minimalism and detail, providing just the really necessary graphical and textual information. Moreover it should be consistent, predictable and reliable, and follow standards, familiar languages and conventions. It should also prevent mistakes, slips and errors and if they happen, it should allow the user to recover from them. A good interface design should provide contextual help and information about the system status, answering questions as: were am I?, what has happened? and what should I do now? Finally, it should be flexible enough to change and improve over time, and allow users freedom to customise it and take control of their actions."

"To obtain a good interface designs you must come up with many ideas, and then evaluate different options with colleagues and/or real users. The best way to quickly test several options is to create prototypes and use several methods to obtain feedback, such as heuristic evaluations, informal user testing, personal interviews and structured statistical experiments. These methods can encourage the participation of all the people involved in the design and significantly improve the interface design process and result."

A continuació veureu la llista de treballs que he entregat durant el curs, entorn al desenvolupament una aplicació per a nadadors, amb la puntuació que m'he assignat jo mateixa i l'obtinguda de l'avaluació dels meus companys. Tot i que els vídeos i tests eren en anglès, els treballs els he pogut lliurar en espanyol, fet que m'ha facilitat la tasca. Inicialment la meva intenció era lliurar-los en anglès però per falta de temps m'ha estat impossible. L'últim treball ha estat avaluat pel propi professorat, quin luxe, i m'han puntuat força bé! Com es pot veure, ens han fet fer, observacions de camp, "storyboards" com el que il·lustra aquest article, recerca d'inspiració en aplicacions existents, prototips en paper (PDF) amb Balsamiq, prototips funcionals amb Justinmind, plans de desenvolupament, protocols d'avaluació, experiments amb usuaris... UNA FEINADA.

• Buscando necesidades
• Prototipando
• Empezando a construir
• Listos para probar
• Probando con usuarios

El que més m'ha agradat del curs ha estat l'experiència d'aprenentatge en línia. Han estat nou setmanes força engrescadores i intenses. Ara em prendré un descans i tan aviat com pugui, iniciaré un altre curs. Recomano fervorosament els cursos de Coursera a tothom. N'hi ha per a tots els gustos. Tot i que la majoria són en anglès, alguns ofereixen facilitats amb l'espanyol, amb vídeos subtitulats i opció de lliurar els treballs en espanyol.

Vull donar les gràcies a tots els que han col·laborat d'una forma o altra en aquest treball:

• La plataforma Coursera
• El professor Scott i la resta de personal docent
• Els meus companys de curs
• Els amics d'Atletes de Balears i del grup La secta del mar que varen omplir el qüestionari que va inspirar el meu primer treball Buscando necesidades
• La meva amiga Olatz, que m'ha estat animant i donant suport constantment
• I, com no, en Ramon i na Mireia, que m'han fet costat durant tot el curs i hi han participat com a conillets d'índies en els experiments d'avaluació

El passat dissabte, en Ramon, n'Olatz i jo vàrem córrer la Tenerife Blue Trail. La cursa en què particiàvem era la Trail de 56,4 km, que havia d'anar del Parador del Teide fins a Pinolere, amb 2.160 m de desnivell positiu i 5.708 m acumulats. La competició va començar de meravella, amb unes condicions climàtiques immillorables i molt bon ambient. El paisatge lunar de Parc natural del Teide em va impactar, així com la simpatia del personal que ens anàvem trobant a cada cruïlla, fins i tot un grup folklòric que ens dedicava cançons populars.

N'Olatz va sortir disparada, posicionant-se entre les tres primeres dones, i en Ramon i jo més tranquils, fent fotos i gaudint del paisatge. Ell i jo, tot i que no anàvem tot el temps junts, ens anàvem retrobant als avituallaments, però finalment ens vàrem distanciar. I quan portàvem poc més de 4 hores i mitja de recorregut, l'organització ens va comunicar que havia mort un corredor de 42 anys, Guàrdia Civil, i que la cursa s'havia suspès: tot plegat, una desgràcia, molt especialment la pèrdua de la vida de l'agent: que en pau descansi.

A en Ramon la mala notícia li va agafar a l'avituallament del Portillo, al quilòmetre 30, i ja no el varen deixar continuar. A mi, que anava un poc per davant, em va enganxar quan ja havia iniciat el descens cap a la Cruz del Dornajito i vaig poder continuar fins a La Caldera, igual que n'Olatz, que va anava molt bé i, com a dona, tenia moltes possibilitats de guanyar la cursa.

Dissabte, n'Olatz, en Ramon i jo vàrem anar d'Andratx a Valldemossa, recorrent uns 45 km, amb uns 2.000 metres de desnivell positiu, en 8 hores i 17 minuts. En Pau i en Vicenç ens varen acompanyar els primers quilòmetres, fins al Coll des Coloms, i després varen seguir una altra ruta.

Va ser un dia perfecte, vàrem gaudir de l'excursió i vàrem acabar molt contents. Això sí, força cansats i conscients que ens falten mooooolts entrenaments per intentar completar la UMTSDT, la primavera del 2013.

Na Mirri, en Pau, en Ramon i en Vicenç, al Coll des Coloms

Voltant s'Esclop, en direcció a Estellencs

Deixam Estellencs enrere i anam cap a Banyalbufar

El camí que va d'Estellencs a Banyalbufar és preciós

Passant devora les cases de Planícia, en direcció a Banyalbufar

Deixam enrere Banyalbufar

La Volta del General, n'Olatz vola

La Volta del General, en Ramon també vola

Arribant al Port des Canonge

Port des Canonge

Pujant cap a Valldemossa

Valldemossa

Fa temps que sento curiositat per Coursera, una plataforma d'educació virtual gratuïta que compta amb la col·laboració de prestigioses universitats d'arreu del món. Però fins avui no m'havia decidit a provar-la. M'acabo d'inscriure al curs "Human-Computer Interaction", molt relacionat amb els meus interessos i la meva activitat professional. Tracta sobre el disseny, la implementació i l'avaluació d'interfícies d'usuari, com ara les pàgines webs o les aplicacions per a mòbils. Comença demà, 24 de setembre, i segons expliquen m'ocuparà unes 8-10 hores a la setmana durant 9 setmanes. Esper trobar temps i motivació per completar-lo. Ja es va impartir fa uns mesos i en aquesta segona edició s'introduiran millores en base als elogis i crítiques que van rebre dels primers alumnes. Aquí teniu el vídeo de presentació del professor:

Hi ha cursos sobre temes molt variats relacionats amb l'Economia, Noves tecnologies, Música, Literatura, Història, Salut, Ciències de la terra, etc., etc. Per a tots els gustos. Algú s'hi anima?

Ahir al vespre, bastant tardet, mentre gaudíem d'un concert de jazz al Mitj&Mitj del Port d'Andratx, ens vàrem assabentar que avui de matí el club Sant Elm BTT Sargantanes Team organitzava la segona volta a Sa Dragonera en bicicleta i que per participar-hi, l'únic que havíem de fer era ser a les 9:30 a Sant Elm amb les nostres bicis.

Aquest matí, mig adormits i amb el temps molt just, hem pedalat tan ràpid com hem pogut fins allà amb esperances d'arribar-hi a temps. Hi ha hagut sort i ens hem pogut embarcar amb el grup. La convocatòria, tot i ser "mig secreta", ha tengut tant d'èxit que La Margarita ha hagut de fer dos viatges per poder transportar-nos a tots amb les bicis.

Ha estat molt divertit i el temps ha acompanyat. N'Àngels i el seu marit Miquel (un dels organitzadors) ens han tractat de meravella, així com altres persones molt agradables que hem conegut durant l'excursió.

Primer hem pedalat des d'Es Lladó fins al far de Llebeig on bona part del grup hem fet una petita aturada per berenar. A la tornada, en comptes d'anar directes a l'altre far de Tramuntana, com ha fet la majoria, en Ramon i jo no ens hem pogut resistir a pujar a peu al Puig de na Pòpia, punt més alt de l'illa, on es troba el Far vell de Sa Dragonera. La pujada, amb la calor del mig dia, se'ns ha fet més llarga del que esperàvem i quan hem tornat a Es Lladó, a les 13:15 h, ens hem trobat que tots els ciclistes ja havien partit. Així que hem optat per tornar també cap a Sant Elm. Allà hem tengut la sort de retrobar n'Àngels i li hem pogut donar les gràcies per haver-nos convidat a aquesta súper diada ciclista a sa Dragonera. Esper que l'any que ve l'organitzin novament i puguem tornar-hi.

Just fa uns mesos, gràcies a una iniciativa d'en Pau, vàrem poder recórrer tota l'illa trotant, un entrenament que ens va encantar. Però en bicicleta no hi havíem anat mai. Normalment, sense un permís especial, no es pot anar en bicicleta ni córrer per Sa Dragonera.

Mai hagués dit que es poguessin ficar tantes bicicletes dins La Margarita

Primer viatge

Anam al segon viatge

Cap al Far de Llebeig

En Ramon pedalant

Berenant amb n'Àngels, en Miquel i altres amics

Amb la meva "súper" bici

Les Sargantanes també volen berenar

Continuam l'excursió

Les vistes des de Na Pòpia avui eren espectaculars

Ha valgut la pena pujar-hi

En Ramon baixa a tota

A Mercadona venen unes tomàtigues seques per poc més d'un euro, que amb molt poca feina es poden convertir en un aliment exquisit. Així és com les preparo:

Escalfo aigua al foc fins que bull i aturo el foc.

Hi fico les tomàtigues seques i les deixo reposar durant uns 5 minuts perquè s'estovin un poc

Les escorro i les deixo eixugar al aire durant unes hores

Les fico dins un pot amb oli, sal, pebre, all, llorer i orenga

Les deixo reposar durant un dia i ja estan a punt per menjar

Són boníssimes damunt una llesca de pa moreno.

Diumenge vàrem sortir a entrenar amb na Mirri i com sol passar sempre que hi anam els tres, en Ramon i jo vàrem acabar baldats. No és que ella ens imposi cap ritme, al contrari, és encantadora i s'adapta a nosaltres. Però córrer amb ella ens motiva a esforçar-nos més. I això ens encanta.

La ruta era relativament fàcil i molt agradable, bastant ombrejada, amb terreny majorment tou i molt bones vistes. Però això sí: força llarga. En total ens varen sortir un 36 km (18 d'anada i 18 de tornada) i un desnivell positiu acumulat de 1.270 metres, i el mateix en negatiu. El punt de partida va ser la Cala d'Estellencs, pràcticament a cota zero, a les 6:30 h, i el destí el Port des Canonge també a ran de mar, passant per les Cases de Planícia, Banyalbufar i Camí de Baix o Volta des General. Com a cloenda, després de sis hores i mitja d'esforç i molta calor, un refrescant bany a la Cala amb l'agradable companyia d'en César, que hi va arribar en moto (tu sí que en saps!) i en Xisco, que venia de participar a la Cursa Popular de Sóller. Llàstima que hi hagués tanta gent i tants vaixells: essent un diumenge d'agost, no es pot esperar una altra cosa.

Un dels objectius d'aquest entrenament era memoritzar aquest tram que va ser part del recorregut de l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 2012 i possiblement ho tornarà a ser. El circuit és bastant enrevessat: era la segona vegada que els tres el fèiem i, tot i així, hi ha hagut moments de dubte. Possiblement el repetirem, per acabar d'interioritzar-lo, però ja fent una ruta lineal d'Andratx a Banyalbufar, i després fent la ruta Andratx -> Valldemossa, que ja són paraules majors.

Punt de partida, Cala Estellencs, a les 6:30 h

Deixam enrere Banyalbufar, per agafar el Camí de Baix o Volta des General

Camí de Baix o Volta des General

Platja de Son Bunyola, abans d'arribar al Port des Canonge

Port des Canonge

De tornada, més a poc a poc, ens fixam en una cabana al Camí de Baix

Tornant cap a les Cases de Planícia, el preciós bosc ens protegeix

Cases de Planícia

Pins espectaculars a la Finca de Planícia

Na Mirri frissa per arribar a la Cala i banyar-se

Cala d'Estellencs, punt i final.

Ahir el nostre destí va ser la Cala de ses Ortigues i ens va acompanyar la família De la Cruz Alemany, amb qui la diversió i bon menjar estan assegurats. Els nostres objectius eren fer un poc d'excursió, pescar, caminar, nedar i prendre el sol, i els vàrem assolir tots sobradament.

Vàrem baixar a la cala ben d'hora, quan encara no hi tocava el sol, i la platja era tota nostra. Mentre Felipe pare i Felipe fill es preparaven per fer pesca submarina, en Ramon i jo vàrem optar per seguir caminant una estona per la costa en direcció nord, fins a l'escar que es troba just davant de la pedra de Sa Galera, passant per una zona de pedres que s'han anat desprenent de la muntanya i que fan bastanta por. Devora l'escar vàrem trobar un preciós tirany a base de graons de pedra i fusta, una obra mestra amb barana de corda inclosa, que arriba fins dalt i connecta amb el camí de la Rota d'en Bielet. Pujant, pujant vàrem arribar fins a la carretera i de nou al punt de partida del dia, on havíem deixat els cotxes, completant una ruta circular.

Aleshores vàrem descendir novament a la Cala de ses Ortigues per fer una nedada i retrobar-nos amb els nostres amics que havien fet molt bona pesca. Poc després la cala es va anar omplint de barques i de gent, i la calor de debò va començar a fer acte de presència, senyal que havia arribat l'hora de partir cap a casa. La pujada va ser dura per a tots, però especialment per als "Felipes" que anaven carregadíssims: el pare amb un sac que devia fer més de 25 quilos entre estris i peix, i el fill amb tot de fustes per reciclar en forma de llums de taula.

El final perfecte del dia va ser l'arròs de peix que ens va cuinar en Feli, chef del restaurant Ublo, i la gran safata de peix al forn a l'estil "firu": peix fresquíssim "massatgeat" amb oli i sal, i acompanyat de patates, cebes i alls: TOT BONÍSSIM.

Feli, Ramon, Marta, Gero i Felipe

Què fàcil és baixar amb vistes a la mar!

Ja quasi hi som, ara toca grimpar un poc

L'escar, amb la perillosa zona de pedres caigudes al fons

La Pedra de sa Galera, i el Cap Fabioler al fons

L'extraordinari camí amb graons de pedra i fusta, i barana de corda

Les vistes des del camí són espectaculars

La Cala de ses Ortigues, abans d'omplir-se de barques

Pujant per la rota den Bielet

La cala vista des de la carretera d'Estellencs

La primera pesca del dia, després n'hi va haver més

Gero, Marta i Felipe

Ui la pujada: Feli, caparrut, no va voler que l'ajudéssim amb el 25 quilos!!!

L'altre dia vàrem repetir la "nostra" ruta Sa Coma - Es Capdellà - Finca Galatzó - Galilea, que ens agrada molt perquè combina turisme, bicicleta, muntaya, caminar, córrer... i perquè la podem iniciar i acabar just a casa nostra, sense haver d'agafar cotxe.És un entrenament que fem tot sovint. Qui s'hi apunta la propera vegada?

La finca de Galatzó pertany a l'Ajuntament de Calvià i és molt recomanable. Per a més informació, consultau el document en format PDF: Guía de la Finca Pública de Galatzó

Arribant en bicicleta a la Finca pública de Galatzó

Pujant a peu pel Camí de sa Font Nova, en direcció a Galilea

Vistes de s'Esclop i Galatzó, durant l'ascensió

El camí és ple de càrritx i convé anar protegit per evitar rapinyades a les cames.

Fent una petita pausa a un dels cafès de Galilea, amb vistes a la mar

En Ramon i jo, gaudint d'un cafetet

Baixant de Galilea en direcció a es Capdellà per la carretera, amb vistes i poc trànsit

Entrant de nou a la Finca de Galatzó per recollir les bicis

En direcció a es Capdella

Tornant cap a Sa Coma, de baixada, amb unes vistes espectaculars de la vall

Dissabte al matí en Ramon no es trobava gaire bé, tenia dolor a la zona lumbar i no teníem plans d'entrenament. Vaig fer dues hores d'exercicis al jardí: botar al mini-trampolí, esquats, abdominals... i tenia previst dedicar la resta del dia a descansar i continuar amb la lectura de "La nova història de Mouchette", un llibre bastant dur que, sincerament, m'està costant un poc.

A l'hora de dinar en Ramon es veu que ja es troba més bé i em proposa participar a la Marxa des Güell a Lluc a peu i, sense pensar-ho gaire, ens hi apuntam. Sabem que serà dur i acordam anar trotant molt a poc a poc als plans i caminar a les pujades. I així ho fem. Partim a l'hora oficial, les 23:00 h i arribem a Lluc les 5:10 h, fent tot el recorregut per asfalt, sense agafar cap drecera, per complir les directrius de l'organització, cobrint una distància total de 45 km.

A la sortida coincidim amb en David i n'Isaac. En David, més conegut al fòrum d'Atletes de Balears com a DVD, ha aconseguit el seu repte d'anar i tornar des Güell a Lluc corrent, en un temps de 12 hores i 20 minuts.

A l'arc de sortida, també coincidim amb en Pep Nieto, que ha arribat al Santuari a les 3:40 h, és a dir que ha fet el recorregut en 4:40 h.

Hem fet bona part del recorregut acompanyats d'un jove molt amable que hem conegut durant la marxa, Joan Amengual, que feia la seva setena edició, la primera trotant.

Al Santuari ens hem trobat a en Bejota i altres atletes que ja havien arribat a la meta i que, com nosaltres, esperaven per tornar amb el bus de l'organització.

Al tren de tornada d'Inca a Palma, hem coincidit amb en Joan Cupido que ha fet la marxa caminant, també pel circuit oficial, sense dreceres, en tan sols 7:30 h.

En general ens ha agradat l'experiència i no descartem repetir. Hem sentit i llegit algunes crítiques quant als avituallaments, autobusos, bicicletes que baixaven a tota velocitat per la muntanya... A nosaltres l'únic que no ens ha agradat gens és l'aigua dels primers avituallaments que l'abocaven directament d'un camió i tenia un gust horrible. També molestava un poc la gent que circula en grup ocupant tot l'ample de la carretera, en comptes de formar fileres d'un o dos per facilitar els avançaments de la gent que porta un ritme més ràpid. Molts surten a les 21:00 h, quan es comencen a segellar els "Passagüells", o fins i tot abans, i alguns surten dels pobles pels quals passa la marxa (Santa Maria, Consell, Lloseta, Selva...) així que et vas trobant grups fins ben bé passat Caimari, que és quan hem començat a gaudir de debò.

Enhorabona a tots els que han aconseguit el seu repte i molts ànims per als que s'han quedat pel camí: l'any que ve serà!

Just abans de la sortida, fent una cafetet que ens ajudi a mantenir-nos desperts

En David hi ha anat i tornat en 12h i 20m. N'Isaac, malgrat la seva lesió al genoll, ha arribat al Santuari a les 5:20 h.

La sortida, a les 23:00 h del dissabte 4 d'agost

En Ramon i jo amb en Pep Nieto, el primer en arribar al Santuari, a les 3:40 h

L'amic Joan Amengual, en Bejota i dos amics seus, i en Ramon

En Ramon i jo, contents d'haver arribat a la meta a les 5:10 h

Avui hem anat a conèixer un tram de la Serra de Tramuntana que connecta el Port des Canonge amb Valldemossa. Hem aparcat a la urbanització de Son Olesa i la nostra primera visita ha estat el mirador del mateix nom. Després hem baixat per la muntanya fins a la platja de s'Hort de Sa Cova on normalment es pot veure un espectacular salt d'aigua, però ara el torrent va sec. També hem visitat la preciosa platja de Can Sales i, bordejant la costa, hem arribat al Port des Canonge. Allà hem fet una petita aturada, abans d'iniciar el recorregut de tornada en sentit contrari.

El circuit que hem seguit travessa finques privades i és ple de caminois, així que és fàcil desorientar-se. Per evitar molèsties als propietaris i no haver de saltar portes i tancats, és molt important conèixer bé la zona i saber per on s'ha de passar. Curiosament, quan hem passat per la Finca de Can Sales-Sa Cova, hem tengut la sort de trobar-nos amb el propietari, Tomàs Fortuny, a qui coneixem de fa molts anys, i a més d'oferir-nos aigua i una estona de conversa ens ha senyalat el camí que ha habilitat per als excursionistes que volen travessar la seva finca.

Mirri, Pau i Ramon al Mirador de Son Olesa

Mirri, Pau i Ramon al Mirador de Son Olesa

Platja de s'Hort de sa Cova

Platja de Can Sales

Vàrem esdevenir parella en aquesta finca, una nit d'estiu, fa 24 anys!

Port d'es Canonge

La pujada de tornada és dura

En Pau i en Ramon encara corren...

La costa que hem visitat

Ja hi tornem a ser al Mirador de Son Olesa

Ahir vàrem celebrar la CALA D'EGOS TRAIL RUN & SWIM. Hi varen assistir 29 participants i prop de 20 voluntaris que es van fer càrrec de les barques, piragües, avituallament, fotografies... Gràcies a la bona predisposició de tothom, l'encontre va sortir rodó.

L'únic que va fallar un poc va ser la mar de fons que va fer que la travessa fos un poc més dura del que esperàvem i, sobretot, ens va impedir gaudir de la bellesa del fons marí. Tot i així, gràcies a l'excel·lent tasca de suport que varen realitzar les barques i els piragüistes, tots vàrem arribar sans i estalvis al destí i vàrem gaudir molt de la nedada.

En arribar vàrem recuperar forces amb un deliciós berenar.

Si tot va bé, l'any que ve la repetirem.

En nom del "Comando Andratx": gràcies a tots!

Aquí ens podeu veure just abans de començar a córrer:

I aquí, just abans de començar a nedar:

Hi ha moles més fotos a Facebook:

• Fotos de Caty
• Fotos de Jose Maria Natta
• Fotos d'Ana, la meva mare
• Fotos de Toni Serra

Fa unes setmanes en Pau, cap del "Comando Andratx", ens va comentar a en Ramon i a mi: "un dia d'aquests podríem anar corrent a Cala d'Egos i tornar nedant". La proposta em va semblar molt atractiva. Així que amb el suport de les meves germanes, cunyats, filla i gendre (que tenen barques), vàrem posar fil a l'agulla, programant la travessa, per al dia 28 de juliol.

Avui, per assajar el recorregut i verificar les previsions horàries, hem realitzat el circuit a peu, d'anada i tornada, i part del circuit de natació. Hem pogut contrastar, novament, que el paisatge és espectacular, especialment el marí.

Qui vulgui sumar-se a aquest encontre informal, ho pot fer a través de:

• Facebook
• Fòrum Atletes de Balears
• O contactant amb mi o amb qualsevol dels amfitrions: Pau, Ramon, Silvia, Diana, Lisa, Fredy, Mario, Mireia, Anthony...

Punt de partida, Cala Fonoll. Na Lisa, en Pau i en Ramon

Pujant cap al Coll des Vent, en direcció a Cala d'Egos

Baixant cap a Cala d'Egos, amb l'illa de sa Dragonera al fons.

Baixant cap a Cala d'Egos

Platja de Cala d'Egos

Preparats per fer el primer tram de la travessia

Dijous horabaixa, caminant per la platja de Sa Canova, Colònia de Sant Pere, dins de l'aigua, vaig tenir la mala sort de patir la picada d'un peix aranya al dit gros del peu dret. No el vaig veure però pels símptomes, estic quasi segura que va ser un exemplar d'aquesta perillosa espècie marina.

De primer vaig pensar que m'havia fet un petit tall amb algun vidre o pedra punxeguda, i no li vaig donar gaire importància, però aviat el mal va créixer i em va obligar a sortir de l'aigua i estirar-me. El pobre Ramon i tots els amics amb qui hi era, incloent un metge, es van espantar bastant perquè inicialment la cosa pintava força malament: el dolor era insuportable, el dit es va inflar bastant i es va posar vermell i morat. Em va anar bé romandre estirada amb la cama aixecada, intentar relaxar-me, prendre un Ibuprofeno i aplicar-me un poc de pomada Traumel (Arnica Montana) medicaments que duc al mini botiquí d'emergència que utilitzo quan fem entrenaments de muntanya i que per sort duia a la motxilla. Sembla que la picada va ser lleu i al cap de dues hores va minvar i em va permetre anar caminant fins als cotxes que teníem aparcats a un quilòmetre de distancia. Al vespre pràcticament ja no sentia cap dolor i a hores d'ara només queda un poc de vermellor i un dolor residual insignificant.

He cercat informació sobre les pautes a seguir després d'un incident com a quest i es veu que el millor és aplicar calor ja que la neurotoxina és termolàbil i la calor la desactiva. Possiblement la calorada que feina dijous va ajudar a minvar el dolor. Aquestes són les passes que recomanen seguir:

1. Demanar ajuda al company o persona més propera perquè ens assisteixi.
2. Retirar les espines si n'hi ha i esbandir amb aigua de mar.
3. No aplicar fred local, ni torniquets ni incisió-succió de la ferida, augmenten el risc de rares complicacions vasculars posteriors (necrosi tissular, gangrena) i infeccions.
4. Prendre l'analgèsic d'acció més ràpida i potent de què disposem, aconsellaria un derivat mòrfic tipus tramadol (comp. de 50 mg) que hem d'incloure a la farmaciola. En cas de vòmit repetir la dosi.
5. Comunicar al 061 l'esdeveniment perquè informin al Centre de Salut més proper que ens dirigim cap allà sense demora, amb la finalitat que vagin preparant una cuba o banyera amb aigua a 45-50 graus on hem d'introduir el membre afectat fins 30 minuts (el que aguantem sense cremar) ja que la neurotoxina és termolàbil i la calor la desactiva, alleujant la simptomatologia.

Per a en Ramon i a mi, s'Esclop és LA MUNTANYA. La veiem cada dia. "Que me'n vaig a s'Esclooooop" és un crit que repetim tot sovint quan tenim ganes de sortir a entrenar.

Però avui hem quedat ben tips de s'Esclop! Com a mínim per a unes setmanes. Sobrevalorant les nostres condicions físiques, hem fet Sa Coma -> s'Esclop -> Estellencs -> s'Esclop -> Sa Coma. Mirant mapes, calculam que han estat uns 36 quilòmetres de recorregut i uns 1.700 metres de desnivell positiu. El que sabem del cert és que han estat 8 hores d'esforç i hem quedat baldats.

Ens ha acompanyat n'Olatz, que està fortíssima, i diria que no li ha costat ni la meitat que a nosaltres. Quina màquina!

Anar de Sa Coma a Estellencs, amb ritme suau i les piles carregades, ha estat relativament fàcil. El que ha resultat duríssim ha estat tornar d'Estellencs a Sa Coma!!! Es nota que fa temps que no anam a entrenar amb en Pau, el nostre súper entrenador i cap del "Comando Andratx". Tots esperam que aviat torni a programar les seves gran sortides i voltes andritxoles!

Després d'haver fet la Trail Mallorca Serra de Tramuntana, ens fa moltes ganes provar l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Som conscients que ens faran falta molts entrenaments per aconseguir-ho. Per això començam prest i si tot va bé aviat continuarem amb els reconeixements del terreny.

Abans d'explicar com ens ha anat la Trail Menorca Camí de Cavalls Costa Sud, vull dedicar unes paraules a un bon amic que acaba de perdre una persona importantíssima per a ell: ànims, Carles, la teva mare es devia sentir molt orgullosa i afortunada de tenir un fill com tu al seu costat. Ramon i jo t'acompanyam en el sentiment i pots comptar amb nosaltres per al que vulguis.

Apart d'aquesta desgràcia, el cap de setmana ha estat perfecte, tant la Trail i com tot el viatge a Menorca en general. Hem tingut molta sort en tots els aspectes i hem aconseguit el nostre objectiu sense cap dificultat, gaudint en tot moment de la cursa. Fèiem comptes de tardar unes 18 hores en recórrer els 91 km, i al final ho hem fet en 15 hores i 41 minuts. A més a més no hem patit cap lesió ni molèstia física important, tan sols jo una petita reacció cutània als peus i la part baixa de les cames, possiblement causada per la mescla de pols i suor; res important, no ho vaig notar fins poc abans de la meta, i ja ha desaparegut. Això sí, per a la pròxima vegada ja sé que em convé aturar i netejar-me les cames a mig camí per evitar aquestes vermellors.

Després de l'entrenament que havíem fet feia dues setmanes amb n'Olatz, sabíem que la cursa seria dura per a nosaltres així que des de principi a fi vàrem anar molt tranquils, prenent fotos, trotant només quan resultava molt fàcil i caminant la resta del temps. Hem begut i menjat suficientment durant tot el recorregut, i hem segut entre 5 i 10 minuts a cada avituallament.

Ens vàrem allotjar a l'Hotel Balear de Ciutadella, i n'Olatz i César ens varen acompanyar a la sortida a Maó. Ella està molt més ben preparada que nosaltres i li vàrem dir que no ens esperés i seguís el seu ritme, i finalment va fer un temps de 13 hores i poc. En César, que no hi participava, la va anar a trobar a tots els avituallaments.

El recorregut, l'organització, el tracte rebut pels voluntaris i amics, tot ha estat excel·lent. Vàrem tenir la sort de coincidir amb súper Tintín (en Rafa Medina) i la seva dona Asun, vàries vegades durant el tram final de la cursa. Ell és dels pocs que ha aconseguit completar la volta a Menorca sencera. Gràcies al fet que a la meta l'esperaven molts dels seus amics, nosaltres en arribar també vàrem trobar molt bon ambient, fet que ens va sorprendre molt gratament. Aprofit per donar les gràcies a na Carme i en Roman, na Teresa i en Ramon, en Samu... per totes les seves atencions a l'arribada. I al fotògraf que ens va fer aquesta foto tan xula!!!

Per si fos poc, l'endemà, a la cerimònia de lliurament de premis, després d'un súper buffet lliure a l'Hotel Viva Menorca gratis per a tots els corredors, em van cridar per recollir un trofeu, per haver assolit la tercera posició en la categoria de dones veteranes. No té cap mèrit ja que érem poquíssimes de la meva edat, ha, ha! N'Olatz, va aconseguir el segon premi de la categoria Sènior femení, i aquest premi sí que és merescut: enhorabona campiona! I si no s'hagués perdut encara hagués fet molt millor temps. Els resultats es poden consultar en format PDF a Elitechip.

Finalment vull felicitar i donar les gràcies a tots els participants, organitzadors, acompanyants, fotògrafs, públic... GRÀCIES A TOTS per fer possible aquest gran esdeveniment que sens dubte anirà a més. I gràcies al nostre entrenador, en Pau Verd, líder del "Comando Andratx". Si tot va bé, ens veurem tots l'any que ve a la Costa Nord!

He penjant les fotos que vàrem fer durant la cursa, i alguna més feta per en César, en Ramon Mulet i els fotògrafs de l'organització, a l'àlbum Trail Menorca Camí de Cavalls Costa Sud 2012

Aquest dissabte, n'Olatz, en Ramon i jo hem anat a Menorca a córrer pel Camí de Cavalls de Menorca, amb l'objectiu de fer un reconeixement de part del camí pel qual transcorrerà la Trail Sud-Camí de Cavalls, i decidir si ens inscrivim o no a la cursa. Agafam el vaixell d'Iscomar des d'Alcúdia a Ciutadella i, després de desembarcar al nou Port exterior de Son Blanc i caminar fins a l'hotel, anam en autobús de línia fins a Sant Tomàs.

A les 13:30 iniciam el recorregut travessant la preciosa Platja de Binigaus, per endinsar-nos després en un encisador bosc d'alzines, amb un terreny bastant tou que presenta suaus pujades i baixades, molt agradable per a córrer. En Ramon i na Mirri comencen amb força i quasi no em donen temps ni a fer fotos.

La primera sorpresa és l'excel·lent senyalització del Camí; la segona és la gran quantitat de portes que cal anar obrint i tancant. N'Olatz comenta que seran un entrebanc per als corredors que vulguin anar molt ràpid.

Aquest tram que va de Sant Tomàs fins a Cala Mitjana s'allunya un poc de la costa i implica deixar de veure tres platges precioses (Cala Escorxada, Cala Fustam i Cala Trebalúger). En canvi, ens descobreix barrancs espectaculars, singulars construccions d'interès etnogràfic i una vegetació exuberant, tant als boscos, com a les zones més assolellades, actualment plenes de flors primaverals.

Poc després de gaudir de la vista de Cala Mitjana i Cala Mitjaneta s'arriba a Cala Galdana, lloc on ens proveïm d'aigua, i aviat arribam a Cala Macarella, on ens espera un elegant cavall blanc. El terreny comença a ser més polsós i sec.

Continuam amb alguns desnivells fins a Cala en Turqueta, que fa honor al seu nom, i posteriorment arribam a Cala Talaier, que també destaca pel color turquesa de les seves aigües.

A partir d'aquí ja no deixam la costa, transitant per un terreny que, tot i ser bastant pla, inclou algunes zones rocoses difícils de córrer.

Travessam la Platja de Son Saura per damunt la sorra i la calor comença a castigar-nos de cara, així que fem una petita aturada sota els pins per recuperar-nos.

A la Platja de Son Xoriguer i Cala en Bosc, el sol continua castigant-nos sense pietat i quan travessam el pont del port de Cala en Bosch en Ramon es mareja un poc i vol abandonar, però amb un Aquarius fresquet que compram a un supermercat i un poc d'aigua pel cap es recupera, i continuam per l'asfalt fins al Cap d'Artrutx.

En aquest punt noto que m'estan sortint dues butllofes a les plantes dels peus i opto per canviar-me els mitjons (tan de bo ho hagués fet abans) i seguim per la costa fins a Ciutadella, on arribam just abans que es faci fosc.

Hem fet uns 45 km en 7 hores i 17 minuts. Al final qui es troba més cansada crec que som jo, amb els peus destrossats. Els tres decidim que participarem a la cursa, però en Ramon i jo sabem que haurem d'anar amb molta calma i arribarem fins a on podrem.

La setmana passada vàrem participar a la Trail Mallorca Serra de Tramunana, superant les nostres espectatives i sense patir gaire. El recorregut era de 65 km amb un desnivell positiu de 2.400 m. En Ramon va fer un temps de 11:56 i jo 11:02. Ens va agradar tant l'experiència que ens estam plantejant apuntar-nos a la Trail de Menorca, Costa Sud. La prova forma part d'un conjunt de curses que tendran lloc durant un cap de setmana de maig i que van des de la Volta sencera a l'Illa, fins a trekkings de quaranta i pico quilòmetres.

La prova que a nosaltres ens atrau té una distància de 91 km i un desnivell positiu de 1.124 m. Això suposa 26 km més dels que vàrem fer a la Serra, però amb menys desnivell.

Per familiaritzar-nos amb el tipus de terreny que ens trobaríem a la prova, ahir vàrem anar a entrenar per la costa sud de Mallorca. Vàrem aparcar el cotxe amb begudes i menjar al Cap de ses Salines i des d'aquí vàrem fer dos circuits. El primer fins a Cala s'Almunia i tornar i el segon fins a la Colònia de Sant Jordi i tornar. En total 40 km.

Ja coneixíem molt bé el circuit perquè fa uns anys el vàrem recórrer en etapes, realitzant dos reportatges per a MallorcaWeb: De s'Almunia al Cap de ses Salines i Del Cap de Ses Salines a la Colònia. ES PRECIÓS. Molt recomanable, especialment per a aquells que tenguin pensat participar a la Trail de Menorca. El track es pot descarregar de Wikiloc.

Tot i que no hi hagi grans desnivells, l'entrenament no ha estat fàcil i més tenint en compte el cansament que arrossegam. Al primer tram hi ha alguns llocs on cal escalar un poquet, res difícil. I al segon, la principal dificultat són les platges i les zones d'arena.

El dia estava un poc ennuvolat i bufava un vent suau, així que no hem patit molta calor. A Menorca les condicions atmosfèriques poden ser molt més dures quant a calor i vent, això si no plou.

Conclusió... encara on ens hi hem decidit.

Cala Màrmols

Caló des Moro

Cala s'Almunia

Tornant cap al Far

Es Carbó, en direcció a la Colònia de Sant Jordi

De tornada

Far del Cap de ses Salines

Objectiu complert

Amb vistes de no oblidar res, he preparat una llista del material que faré servir a la Trail Mallorca Serra de Tramuntana, que juntament amb l'Ultra, conformen una de les activitats esportives més interessants que es fan anualment a Mallorca. Prenc com a referència el material obligatori, el que he llegit a articles semblants publicats per Pau Verd, Roman Morell, al que han suggerit molts corredors al fòrum d'Atletas de Baleares i el que he experimentat durant els mesos d'entrenament.

Sostenidor Shock Absorber Classic B102 39 €

Molt bona subjecció, còmode i durable.

Braga First Decathlon 6,95 €

Sense costures, transpirables, durables (ja han resistit molts entrenaments i algunes maratons).

Camiseta Deefuz Feel Decathlon 9,95 €

Transpirable, suau i lleugera. És d'home però la talla més petita em va perfecta.

Malla llarga Deefuz Essential Decathlon 13,95 €

Em decant per malla llarga per evitar les ferides que pot causar la vegetació baixa, encara que pugui patir més calor.

Tallavents Essential Decathlon 12,00 €

Barat, lleuger i transpirable.

Mitjons Lurbel Regeneratius 21,90 €

El que més m'agrada d'aquests mitjons és que la banda elàstica del turmell no estreny molt i no em talla la circulació limfàtica.

Brooks Cascadia 7 Dona 105,30 €

Són còmodes, llegueres i estables. A diferència de les Salomon Cross Max que també faig servir a vegades, per a mi pequen de falta pont i no m'ajuden gaire amb les fascitis plantar, però no es pot tenir tot.

Ulleres de sol SG B'twin 300 Cat 2 Decathlon 8,95 €

Llegueres, no gaire fosques, camp de visió ample, bona subjecció.

Gorra Adidas Running ClimaCool 14,28 €

La gorra la duré només quan el sol estigui alt o en cas de pluja. Si la duc tot el temps, acabo amb mal de cap.

Motxilla The North Face Enduro Boa 280 gr

La vaig comprar a Corre Caminos per 103,50 €

Guants Take Heat Decathlon 5,95 €

Més que res per protegir-me, en cas de caiguda, a les baixades tècniques. Hi ha guants més apropiats, però són els que tenc i fan el fet.

Vena elàstica autoadhesiva Tensoplast 5 x 4,5m 3,80 €

Pot ajudar a arribar al punt d'assistència més proper en cas d'una torçada de turmell.

Petits retalls de protector doble gruix Dr.Scholl 2,46 €

Es poden enganxar a les sabates o a la pell del peu. Duc un petit retall enganxat a les Cascadia, a un punt on em feien sortir una butllofa. No s'ha mogut des que el vaig posar, però per si de cas.

Dos apòsits Compeed butllofes petites 6 €

Indispensables.

Portalentilles amb Vasselina i Traumeel, 1,8 €

De vasselina ja en duré posada per evitar friccions al llocs estratègics, però podria necessitar-ne més. Traumeel és un antinflamatori homeopàtic, una alternativa als Ibuprofenos.

Manta tèrmica d'emergència RaidLight 4,00 € / 70g

Té dues cares, la platejada serveix per rebotar els rajos solars i per tants evita la calor, mentre que la daurada els atreu i evita la hipotèrmia.

Tassó eco-tasse Raidlight 20 gr / 9 €

La funda es pot enganxar a les corretges de la motxila. Molt útil per agafar aigua als avituallaments i a les fonts.

Capa impermeable 45g / 6,00 €

És obligatori dur un impermeable i això és el més lleuger que hi ha.

4 Pastilles Energy llimona 5,95 € la caixa de 24

Molt fàcils de prendre en qualsevol moment, entre les ingestes d'aliments.

Reserva d'aliments mínima.

Dosi de panses, dosi d'ametlles salades, dosi d'anous i dues barretes de muesli de Mercadona.

Gel Power Bar Poma 1,79 € / 41g / 107 kcal

Només en cas d'emergència. Intentaré que em basti amb els aliments naturals que duré al damunt i els dels avituallaments.

Altres indispensables: dorsal, xip, mòbil, mocadors, 20 euros, claus del cotxe (que deixarem a Pollença, carnet de conduir (també em servirà d'identificació), recanvi de lents de contacte per a miopia (per si en perdo alguna).

Abans de sortir: crema de protecció solar a la cara, llavis, orelles, coll i braços; crema desodorant Byly Relax als peus, i un poc de vasselina damunt callositats dels peus i a les zones de més fricció, com les aixelles i altres.

Si les previsions de temps anuncien fred o vent, també duré un buff. No duré frontal: 1r perquè confio arribar amb llum de dia, 2n perquè no en tinc, i 3r perquè la idea és anar tot el temps amb en Ramon i ell sí durà un Petzl per si les mosques. Tampoc duré pals, tampoc en tenc encara i per a la distància que faré no els veig convenients.

A la motxila, hi duré un litre d'aigua, al dipòsit d'hidratació. I amb això em queda l'espai just, just, per dur tot això que necessit. No hi cap res, de res, més :-)

ACTUALITZACIÓ 13/04/2012

L'organització ha modificat el reglament, des de l'última vegada que el vaig llegir, i ara és obligatori dur llum blanca frontal i llum roja de senyalització al darrera. Així que no em queda més remei que complir les normes i dur també il·luminació, per si se'm fa de nit.

Avui hem participat a la "II Volta a Andratx". Ens vàrem perdre la primera, però mentre el cos aguanti, no ens perdem cap altra! Un 10 per a en Pau Verd, que de forma totalment desinteressada organitza aquest súper encontre de corredors de muntanya.

Hem sortit cap a les 7:45 del pàrquing del Palau d'Esport d'Andratx uns 35 atletes. Hem anat fins a s'Atalaia de Cala Llamp, Cala d'Egos, Pas Vermell, Cala es Conills. Aquí bona part del grup ha finalitzat el recorregut i un grupet de sis hem continuat el camí cap a la Torre de Cala en Basset, la Trapa, Coll des Coloms, sa Coma... finalitzant al punt de partida. Ens han sortit uns 44 km i 8 hores.

Un dia preciós, una companyia excepcional i una experiència inoblidable.

De tant en tant, a en Ramon i a mi ens agrada sortir d'excursió des de casa, sense molta planificació i sense haver d'agafar cotxe. És una opció molt econòmica i molt... com ho diríem? Ecologista? Slow food? És molt bo obrir-se i veure món, però també és bo conèixer l'espai que t'envolta. Ja se sap que ningú pot progressar si no és conscient del seu propi entorn i cultura. I la veritat és que el lloc on vivim ens ho fa fàcil. Són incomptables les rutes que tenim tot just obrir la porta. Avui hem enfilat pel camí de sa Guixeria, en direcció a es Capdellà. Des del llogaret des Capdellà, ens hem dirigit a sa Mola de s'Esclop, passant per la finca pública des Galatzó. Les vistes són espectaculars i a més, al llarg del recorregut hi ha molts punt d'interès etnogràfic, com ara sitges de carboner i altres construccions tradicionals del món rural que han estat restaurades per l'Administració.

Quan hem arribat als peus de s'Esclop, en comptes des pujar al cim, on ja hem pujat moltes vegades, hem optat per voltejar la Mola pel seu costat nord, que és la ruta que sol seguir l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Així, si algun any ens aventurem a fer "la llarga", ja coneixerem aquest difícil tram.

Continuant el nostre entrenament per a la Trail Mallorca Serra de Tramuntana 2012 i aprofitant el bon temps, avui hem fet una altra llarga excursió.

Passejar per les muntanyes de Mallorca és un luxe. Els camins empedrats, les marjades, la vegetació, les vistes... ooooohh! Són incomptables les hores de feina que hi ha darrera de cada graó i de cada paret de pedra. I no tenc paraules per descriure la vegetació que l'envolta. Hom se sent totalment insignificant davant d'aquesta extraordinària obra natural i humana.

Hem sortit de Valldemossa a les 8:15 h i hem arribat al Coll de l'Ofre cinc hores i mitja després. Hem estat temptats a continuar fins a Lluc, però a la muntanya cal ser prudent i hem optat per girar cua i tornar cap a Sóller pel mateix Barranc de Biniaraix. Així hem aprofitat per passar a saludar els nostres amics Antoni Font i Marta Zein, a la caseta que tenen al camí vell del Barranc.

Després, baixant pel camí Vell del Barranc, una ruta alternativa, hem arribat fins a Sóller i hem agafat l'autobús de línia que ens ha portat fins a Valldemossa, on havíem deixat el cotxe.

Les fotos, fetes amb el mòbil i a corre-cuita, no fan justícia a la realitat.

Avui, després de completar vàries feines que no podien esperar, hem obert la porta de casa i hem començat a caminar amb l'objectiu d'arribar a s'Esclop. Hem sortit tard, a les 11:30 h, i el trajecte és llarg. Així que hem hagut d'anar de cara al gra, per tal de tornar amb llum de dia. Malgrat tot, hem pogut fer algunes fotos que acompanyen aquest escrit.

El recorregut que hem fet és: Sa Coma Calenta -> Pla de s'Evangèlica -> Coma des Cellers (o Ses Selles) -> Pas Gran -> Planes "en Cabrit" -> Ses Alquerioles -> Es Pas d'en Ponsa -> Mola de s'Esclop.

A la tornada ens hem trobat amb na Laura, veïna nostra, que havia sortit d'excursió tota sola des d'Estellencs. Què valenta! L'hem convidat a acompanyar-nos, ja que la nostra meta era pràcticament la mateixa i hem gaudit molt amb la seva companyia. Na Laura és simpatiquíssima i una gran aventurera!

L'Àrea d'Esports de l'Ajuntament d'Andratx ha portat a terme avui una de les seves habituals excursions i en Ramon i jo ens hi hem sumat. També s'hi han afegit na Mireia, n'Anthony i na Martine, a més d'un ampli grup d'andritxols. Hem tengut l'oportunitat de saludar vells coneguts i fer noves coneixences.

Guiats per n'Abilio, hem anat en autobús des d'Andratx fins a Sóller i caminant fins a Biniaraix, on alguns han fet una aturada per berenar i d'altres han iniciat l'ascensió pel llarg camí empedrat cap al Coll de l'Ofre. En Ramon i jo hem optat per fer la pujada "a ritme", amb l'objectiu de recórrer un bon tram del que serà la Trail Mallorca Serra de Tramuntana 2012, cursa que volem córrer el mes d'abril.

El punt i hora de reagrupament acordat ha estat el pàrquing que hi ha al costat de l'embassament de Cúber a les 14:00 h. Així, en Ramon i jo hem tengut temps de recórrer la pujada fins al Coll de l'Ofre, el pla de Cúber, el camí del Canal des Embassaments, la pujada fins al Coll des Coloms i tornar abans que arribessin tots els membres del grup.

Un cop reagrupats, ens hem fet la foto de rigor i hem tornat en autobús fins a Andratx.

Ha fet molt bon dia i hem gaudit molt amb l'entrenament, les vistes i, especialment, amb les estones que hem compartit amb na Mireia, n'Anthony i na Martine, i amb la resta del grup. L'Ajuntament sol organitzar tres o quatre excursions com aquesta cada any i segurament ens apuntarem a totes els que puguem.

El meu reconeixement a tots els qui ens vàrem reunir diumenge a la TUI Marató: els guanyadors i els qui van assolir els seus reptes personals, els finishers i els qui ho varen intentar, el públic i tots els voluntaris que ens van ajudar al llarg de la cursa.

Vaig veure i saludar molts companys del fòrum Atletes de Balears.

• Bejota: Vaja màquina de tren! Inconfusible, ja que ell no corre, fa marxa, i així i tot va força més ràpid que molts, incloent-nos a nosaltres.
• En Pau, acompanyant el seu germà, que volia millorar la seva marca personal de Mitja Marató. Correrem molt amb en Pau aquest hivern per les muntanyes d'Andratx, entrenant-nos per a la TMSDT.
• Jose Antonio: molt simpàtic i relaxat. El vaig reconèixer gràcies a la camiseta d'Atletes de Balears.
• Na Tere, na Pilar i na Cati: feien de voluntàries, sempre tan amables i disposades a donar un cop de mà.

El Ramon i jo vàrem aconseguir acabar plegats, una vegada més. És la seva segona marató i la meva tercera. No vàrem millorar la nostra marca, però ens ho vàrem passar molt bé. I tenint en compte que ell té els genolls un poc tocats, no ens queixam.

A la foto que il·lustra aquest escrit ens podeu veure "ballant un porompopero" arribant a la meta. Aquesta és l'única marató que es fa a Mallorca i esperam poder tornar a participar-hi molts anys més.

El passat 4 de setembre vàrem anar en bicicleta de Sa Coma (Andratx) a la Cala d'Estellencs, i tornar. Va ser dur perquè hi ha força desnivell i no estam gaire entrenats a anar en bicicleta. A més les nostres velos, com diuen a Menorca, no són de carretera, sinó mixtes, amb rodes amples i pesen bastant.

Malgrat l'esforç que ens va suposar l'excursió, vàrem gaudir molt. I per no cansar-nos massa vàrem fer algunes aturades. La primera a la Cala, amb bany i cervesa al Bar sa Punteta. I la segona a la cafeteria Vallhermós, després de fer la dura pujada de la Cala fins al poble.

Estellencs és preciós. Teniu molta informació sobre el poble al reportatge que vàrem realitzar ja fa uns anys.

Sortint de casa.

De camí cap a Estellencs, just després del Coll de Sa Gramola.

Arribant la Cala d'Estellencs.

A punt per a un bany reconstituent.

Després del bany.

Punt d'avituallament.

Agafant forces a la Cafeteria Vallhermós.

Estellencs.

Estellencs.

Estellencs.

De tornada. Sort de les ombres!

Amunt, amunt, amunt...

Ja som a Sa Coma!

A pocs metres de casa.

Mai se m'hagués ocorregut pujar al Puig Galatzó el mes d'agost. Però na Kasia ha vingut a passar una setmana a l'Illa, a casa de la meva germana Lisa, i aquest era un dels seus objectius. Així que ens hem posat els despertadors ben d'hora, a les 5:30 hem partit cap a allà i abans de les vuit ja coronàvem el cim.

No hem patit gens de calor, hem tengut molt bona visibilitat i tota la muntanya per a nosaltres. Només hem trobat dues parelles quan baixàvem. La primera parella, possiblement filla i pare, pujava a peu. La segona parella, dos joves francesos, pujava corrent i a un bon ritme! Nosaltres hem caminat i corregut un poc, sobretot en Ramon.

En Ramon i jo ja hi havíem ascendit al Puig dues vegades fa uns anys, per produir un reportatge. En canvi, per a na Lisa i na Kasia era la seva primera visita i han quedat encantades. Ja planejam noves sortides.

El colofò ha estat una nedada a la Cala d'Estellencs, que estava impressionant de bon matí.

Amb un bon pla, Mallorca enamora, fins i tot el mes d'agost.

Hem començat la pujada amb llum de lluna i hem vist la sortida del sol.

En Ramon na Kasia i na Lisa al cim.

Na Lisa i jo.

En Ramon na Kasia i na Lisa, amb s'Esclop i el Port d'Andratx al fons.

Baixant amb Estellencs al fons.

Baixant...

Baixant...

Baixant...

Baixant...

Baixant...

Baixant...

Baixant...

En Ramon senyalant una cova.

Baixant...

En Ramon corrent. El veieu allà molt lluny?

Els corredors que ens hem trobat pujant, ja ens avancen de baixada.

Na Lisa i na Kasia també s'animen a córrer.

En Ramon baixant satisfet.

Nedant a la Cala d'Estellencs.

Tornant de la Cala.

Encara ens quedaven forces!

Ahir vaig participar a la Travessia Nedant de s'Estalella. No sé exactament la distància que vaig recórrer: el cartell anunciava 1800-2000 metres i he tardat 37 minuts (resultats en PDF).

Ha estat divertit compartir el matí amb amics d'Andratx, com en Javi Gallego i na Manoli, acompanyats de les seves respectives famílies, encantadors! I també m'ha agradat conèixer en persona molts amics del fòrum d'Atletes de Balears i de Facebook: Caty Pons, Teresa Prior, Pilar Morlà, Toni Morey, Ramón Mulet, Rafa Medina, Jose Luís Garcia, Katie Soos... Persones admirables!

Nedar a la mar imposa respecte. Quan era a la meitat de la travessia, bastant enfora de la costa, i he vist el fons marí, força clar i profund, m'he impressionat un poc. Tot i que nedava envoltada d'altres nedadors, m'he sentit molt indefensa i insignificant en la immensitat de la mar: uf!, hom ha de dosificar molt bé les energies en situacions com aquestes.

No obstant ha estat una experiència molt gratificant i engrescadora, i amb en Ramon ja fem comptes d'apuntar-nos a classes de natació per millorar la tècnica. Ell avui no ha participat, perquè s'està recuperant d'una lesió i encara no ho veu clar, però havent compartit el bon ambient que hi havia ahir a s'Estalella, segur que a la pròxima s'hi apunta, o no, Ramon?

Aquí us deixo unes fotos que ha fet en Ramon. N'hi ha moltes més al bloc de na Tere i d'altres al perfil de na Caty.

S'Estalella, S'Estanyol, Llucmajor, amb Cabrera al fons.

S'Estalella, Llucmajor.

Javi, la seva filla (dos nedadors de primera!), en Ramon i jo

Just abans de ficar-me a l'aigua

Envoltada de nedadors

Sortida de les dones, amb es homes darrera, esperant el seu torn.

Arribant

Molt contenta d'haver-ho aconseguit.

Diumenge vaig participar a la Marató de Barcelona 2011, la meva segona marató, després de la de Berlín. Aquesta vegada, malauradament vaig córrer tota sola perquè en Ramon s'havia lesionat durant els entrenaments. Ell em va acompanyar a la sortida, després se'n va anar a córrer pel litoral de Barcelona, i va arribar a temps per filmar el meu pas per la Plaça de Sant Jaume i el moment en què arribava a la meta.

L'experiència ha estat molt gratificant. Feia un dia esplèndid i hi havia molta animació pels carrers.

L'organització ja ha penjat, els resultats i algunes fotos i vídeos on se'm veu córrer :-)

Avui em ve de gust compartir aquest vídeo. És molt bo. Ha obtingut més de 260.000 visites en poc més de dos mesos. Si no podeu veure les imatges del vídeo, heu de clicar, vàries vegades sobre una creu que apareix a la cantonada superior dreta.

Escrit original

Yo los conozco.
Los he visto muchas veces.
Son raros.
Algunos salen temprano a la mañana y se empeñan en ganarle al sol.
Otros se insolan al mediodía, se cansan a la tarde o intentan que no los atropelle un camión por la noche.
Están locos.
En verano corren, trotan, transpiran, se deshidratan y finalmente se cansan… sólo para disfrutar del descanso.
En invierno se tapan, se abrigan, se quejan, se enfrían, se resfrían y dejan que la lluvia les moje la cara.
Yo los he visto.
Pasan rápido por la rambla, despacio entre los árboles, serpentean caminos de tierra, trepan cuestas empedradas, trotan en la banquina de una carretera perdida, esquivan olas en la playa, cruzan puentes de madera, pisan hojas secas, suben cerros, saltan charcos, atraviesan parques, se molestan con los autos que no frenan, disparan de un perro y corren, corren y corren.
Escuchan música que acompaña el ritmo de sus piernas, escuchan a los horneros y a las gaviotas, escuchan sus latidos y su propia respiración, miran hacia delante, miran sus pies, huelen el viento que pasó por los eucaliptos, la brisa que salió de los naranjos, respiran el aire que llega de los pinos y entreparan cuando pasan frente a los jazmines.
Yo los he visto.
No están bien de la cabeza.
Usan championes con aire y zapatillas de marca, corren descalzos o gastan calzados. Traspiran camisetas, calzan gorras y miden una y otra vez su propio tiempo.
Están tratando de ganarle a alguien.
Trotan con el cuerpo flojo, pasan a la del perro blanco, pican después de la columna, buscan una canilla para refrescarse… y siguen.
Se inscriben en todas las carreras… pero no ganan ninguna.
Empiezan a correrla en la noche anterior, sueñan que trotan y a la mañana se levantan como niños en Día de Reyes.
Han preparado la ropa que descansa sobre una silla, como lo hacían en su infancia en víspera de vacaciones.
El día antes de la carrera comen pastas y no toman alcohol, pero se premian con descaro y con asado apenas termina la competencia.
Nunca pude calcularles la edad pero seguramente tienen entre 15 y 85 años.
Son hombres y mujeres.
No están bien.
Se anotan en carreras de ocho o diez kilómetros y antes de empezar saben que no podrán ganar aunque falten todos los demás.
Estrenan ansiedad en cada salida y unos minutos antes de la largada necesitan ir al baño.
Ajustan su cronómetro y tratan de ubicar a los cuatro o cinco a los que hay que ganarles.
Son sus referencias de carrera: “Cinco que corren parecido a mí”.
Ganarle a uno solo de ellos será suficiente para dormir a la noche con una sonrisa.
Disfrutan cuando pasan a otro corredor… pero lo alientan, le dicen que falta poco y le piden que no afloje.
Preguntan por el puesto de hidratación y se enojan porque no aparece.
Están locos, ellos saben que en sus casas tienen el agua que quieran, sin esperar que se la entregue un niño que levanta un vaso cuando pasan.
Se quejan del sol que los mata o de la lluvia que no los deja ver.
Están mal, ellos saben que allí cerca está la sombra de un sauce o el resguardo de un alero.
No las preparan… pero tienen todas las excusas para el momento en que llegan a la meta.
No las preparan…son parte de ellos.
El viento en contra, no corría una gota de aire, el calzado nuevo, el circuito mal medido, los que largan caminando adelante y no te dejan pasar, el cumpleaños que fuimos anoche, la llaga en el pie derecho de la costura de la media nueva, la rodilla que me volvió a traicionar, arranqué demasiado rápido, no dieron agua, al llegar iba a picar pero no quise.
Disfrutan al largar, disfrutan al correr y cuando llegan disfrutan de levantar los brazos porque dicen que lo han conseguido.
¡Qué ganaron una vez más!
No se dieron cuenta de que apenas si perdieron con un centenar o un millar de personas… pero insisten con que volvieron a ganar.
Son raros.
Se inventan una meta en cada carrera.
Se ganan a sí mismos, a los que insisten en mirarlos desde la vereda, a los que los miran por televisión y a los que ni siquiera saben que hay locos que corren.
Les tiemblan las manos cuando se pinchan la ropa al colocarse el número, simplemente por que no están bien.
Los he visto pasar.
Les duelen las piernas, se acalambran, les cuesta respirar, tienen puntadas en el costado… pero siguen.
A medida que avanzan en la carrera los músculos sufren más y más, la cara se les desfigura, la transpiración corre por sus caras, las puntadas empiezan a repetirse y dos kilómetros antes de la llegada comienzan a preguntarse que están haciendo allí.
¿Por qué no ser uno de los cuerdos que aplauden desde la vereda?
Están locos.
Yo los conozco bien.
Cuando llegan se abrazan de su mujer o de su esposo que disimulan a puro amor la transpiración en su cara y en su cuerpo.
Los esperan sus hijos y hasta algún nieto o algún abuelo les pega un grito solidario cuando atraviesan la meta.
Llevan un cartel en la frente que apaga y prende que dice “Llegué -Tarea Cumplida”.
Apenas llegan toman agua y se mojan la cabeza, se tiran en el pasto a reponerse pero se paran enseguida porque lo saludan los que llegaron antes.
Se vuelven a tirar y otra vez se paran porque van a saludar a los que llegan después que ellos.
Intentan tirar una pared con las dos manos, suben su pierna desde el tobillo, abrazan a otro loco que llega más transpirado que ellos.
Los he visto muchas veces.
Están mal de la cabeza.
Miran con cariño y sin lástima al que llega diez minutos después, respetan al último y al penúltimo porque dicen que son respetados por el primero y por el segundo.
Disfrutan de los aplausos aunque vengan cerrando la marcha ganándole solamente a la ambulancia o al tipo de la moto.
Se agrupan por equipos y viajan 200 kilómetros para correr 10.
Compran todas las fotos que les sacan y no advierten que son iguales a las de la carrera anterior.
Cuelgan sus medallas en lugares de la casa en que la visita pueda verlas y tengan que preguntar.
Están mal.
-Esta es del mes pasado- dicen tratando de usar su tono más humilde.
-Esta es la primera que gané- dicen omitiendo informar que esa se la entregaban a todos, incluyendo al que llegaba último y al inspector de tránsito.
Dos días después de la carrera ya están tempranito saltando charcos, subiendo cordones, braceando rítmicamente, saludando ciclistas, golpeando las palmas de las manos de los colegas que se cruzan.
Dicen que pocas personas por estos tiempos son capaces de estar solos -consigo mismo- una hora por día.
Dicen que los pescadores, los nadadores y algunos más.
Dicen que la gente no se banca tanto silencio.
Dicen que ellos lo disfrutan.
Dicen que proyectan y hacen balances, que se arrepienten y se congratulan, se cuestionan, preparan sus días mientras corren y conversan sin miedos con ellos mismos.
Dicen que el resto busca excusas para estar siempre acompañado.
Están mal de la cabeza.
Yo los he visto.
Algunos solo caminan… pero un día… cuando nadie los mira, se animan y trotan un poquito.
En unos meses empezarán a transformarse y quedarán tan locos como ellos.
Estiran, se miran, giran, respiran, suspiran y se tiran.
Pican, frenan y vuelven a picar.
Me parece que quieren ganarle a la muerte.
Ellos dicen que quieren ganarle a la vida.
Están completamente locos.

Marciano Durán
Marzo 2008

Ens registram a la Marató de Berlín 2010 el 16 d'abril. Uns dies després, ja s'han venut els 40.000 dorsals disponibles. Ens ha anat pels pèls! Durant mesos, ens entrenam rigorosament, seguint fidelment un programa online d'Asics (molt recomanable). A vegades, tot i matinar de valent, correm amb temperatures insofribles. Ho fem de gust! Ens entrenam a consciència. Compartir l'objectiu amb la parella ho fa motivador i sostenible.

El 24 de setembre arribam a l'aeroport de Tegel. Agafam el bus exprés TXL, que és lentíssim: després de tant córrer, anam "accelerats" i se'ns fa interminable. Farts d'aturades, semàfors, obres i embussos, baixam a Unter den Linden. Sort que anam lleugers d'equipatge. Fa molt bon dia i gaudim molt amb les vistes dels edificis barrocs i neoclàssics de l'avinguda i de la Bebel Platz. Ja dins la Museumsinsel (illa dels museus), destaca la majestuosa Berliner Dom (catedral). Al fons veiem la Torre de Televisió, que ens ubica el nostre destí, el Motel One a Alexander Platz.

Un cop allotjats, el primer que fem és anar a llogar dues bicicletes: sabem que viatjant es camina molt i no ens convé cansar-nos. Ja sobre rodes, ens dirigim a la fira del corredor, instal·lada a l'antic aeroport de Tempelhof, a recollir els dorsals. De camí i sense aturar, veiem l'ara turístic Checkpoint Charlie, però quan arribam a Kreuzeberg no ho resistim i optam per fer una aturada a l'animada Bergmannstrase.

Després de dinar recollim els dorsals i els xips a la fira del corredor. Ens fan passar per davant de tots els expositors. Per sort, en arribar al destí, no hi ha cap cua i aviat podem sortir de nou al carrer amb el material. El que queda dia el passam pel mercat de delicatessen Marheineke Markthalle, la festera zona de Kreuzeber est, el pont Oberbaum, l'East Side Gallery, l'O2 World.. un dia rodó.

L'endemà, dissabte, anam a córrer un poc per Volksparks Friedrichshain i, després d'un esmorzar reparador a l'hotel, rodam per Prenzlauberg, gaudint de la gran diversitat que ens envolta: cafeteries animades, mercat bio, boutiques vintage, bohemis... fins que la pluja ens convida a aparcar les bicis i a assaborir les mega pizzes punks de I Due Forni. La pluja no afluixa així que decidim enfundar-nos dins els ponxos impermeables, arribar fins a l'hotel, aparcar les bicis i continuar el dia a peu. Visitam la zona comercial de Scheunenviertel, el conjunt de patis Hackeschen Höfe, l'emblemàtica Ampelmann Gallery i l'edifici "okupa" Tacheles. Sopam de "noodles" a un fastfood asiàtic, unes birres i a dormir.

Arriba el dia de la marató, diumenge 26 de setembre. Ens aixecam a les 6:00 h, esmorzam a l'habitació (plàtans, panses, anous...) i cap al Tiergarten, en bicicleta. Plou i encara és d'hora així que ens refugiam una estona, amb cents de participants, sota la gran porxada del Paul-Löbe-Haus. Cap a les 8:00 h deixam les bosses als nostres respectius guarda-robes i ens dirigim al punt de sortida, parcialment protegits de la pluja amb uns plàstics que ens han facilitat a tots els corredors. No hi ha cues (ho tenen molt ben organitzat) però sí moltíssima gent anant d'un costat a l'altre i fa un poc de por. Continua plovent. Ja tenim els cabells, la cara i les ulleres ben xopes. Bevem aigua i fem alguns estiraments. S'acosta l'hora i ens situam al bloc de sortida H: un error perquè ens havien assignat el G, més endavant. Arropats per milers de corredors de tot el món, esperam el tret de sortida. La megafonia i els globus de color verd llançats als cel ens informen que ha començat la cursa. Quina alegria!, però encara han de sortir molts blocs per davant de nosaltres, així que continua l'espera sota la pluja. Hi ha bon ambient. Al cap d'uns 20 minuts, la gernació que ens envolta comença a caminar. La congestió impedeix córrer fins ben bé passada la línia de sortida. A la fi començam a córrer. Intentam establir el nostre ritme de carrera, però la densitat de corredors és altíssima i es fa molt difícil avançar. Som dos i ens volem mantenir units. A més cal anar amb compte amb els bassals. Malgrat tot, anar entre els menys ràpids té l'avantatge que la gent va tranquil·la, no hi ha empentes, i és més motivador anar avançant persones que no que t'avancin!

Plou molt i m'he de treure les ulleres. M'hauria d'haver posat lents de contacte per poder gaudir al 100% de les vistes! Cap al kilòmetre 7, fem una pausa per orinar a una zona verda. Als sanitaris portàtils hi ha cues. Portam cinturons amb begudes isotòniques, dues tabletes energètiques i un gel. L'objectiu és ser autosuficient durant el màxim de temps possible. Però ja al kilòmetre 10 sentim un poc de gana i com que els avituallaments funcionen be, ens partim un plàtan i agafam un poc d'aigua. Malgrat la pluja, hi ha força animació pels carrers i moltíssims punts amb música en viu. Fins i tot persones que fan sonar l'equip de musica personal des de la finestra de ca seva. Correm devora tot tipus de persones: n'hi ha primes, grasses, atlètiques, musculoses... Ens avança un home d'edat avançada. Es veu poca gent jove i més homes que dones. Hi ha corredors que van en parella o en grup, però també molts que van sols. Els maratonians danesos amb camiseta vermella són molt presents, així com el públic danès animant els seus compatriotes eufòricament. Aporten un bon un punt de color i festa. Al dorsal tenim escrit el nostres noms, i tot sovint sentim coses com "lauf, Ramon" (corre, Ramon), "super, Elena"... i ens sentim feliços.

Portam dues hores corrent i som a punt de fer la mitja marató. Tornam a tenir ganes de pixar, però esperam a travessar el control dels 21km. Pensant en na Mireia, n'Esperança i en Llorenç, que rebran de seguida una notificació via SMS, acceleram un poc el ritme. Superada la mitja marató, la pluja afluixa i em puc posar les ulleres. Començ a gaudir plenament de l'esdeveniment. A estones, veient la gent que corre o que segueix l'esdeveniment, m'emocion. Ens prenem la primera tableta energètica, que ens ajuda a recuperar-nos, si més no, ens ho sembla. Seguim corrent sense problemes, cada vegada hi ha més animació pel carrer i estam més contents. Al km 27 ens prenem el primer gel i n'agafam un al punt d'avituallament, per si de cas. El gel fa efecte i arribam al kilòmetre 32 molt animats; jo, massa, eufòrica, i començo a pensar que això s'acaba i que ho hem d'aprofitar. Per sort, en Ramon em fa reflexionar recordant-me que ens queden més de 10km i que he de dosificar l'energia. Passam per tota la glamurosa avinguda Ku'damm i devora l'església del record de la guerra Kaiser-Wilhelm-Gedächtnis-Kirche i uns kilòmetres després arribam a Postdmer Platz. Començ a tenir gana de nou i em prenc el gel de la reserva, falta molt poc per al final. En Ramon prefereix esperar al punt d'avituallament, per poder agafar aigua. I el punt sembla que no arriba mai i ara a sobre fa un poc de pujada. Finalment, davant de la bella Gendarmenplatz podem beure aigua i enfilar amb forces cap a Unter den Linden. Això ja està fet! Fem els últims metres amb calma, volem gaudir cadascun dels minuts que ens queden. Hi ha molt ambient de festa, tothom està content, sobretot els qui correm, perquè som a punt d'arribar. Travessam la Porta de Brandenburg. La tocam amb les mans. Ens queden mols pocs metres. Ja hi som...... fet!

Ens pengen una medalla i ens donen un bossa amb aigua i alguns aliments. Ens hidratam força i menjam un poc. Ens fem la foto "finisher" de rigor. Ens trobam molt bé, però fa fred i decidim anar ràpid cap a l'Hotel, per evitar refredar-nos. Recollim les nostres coses del guarda-robes, agafam les bicis i en 20 minuts ja som ha l'habitació.

Després de fer uns estiraments, dutxar-nos i reposar un poc, baixam al bar de l'hotel i ens prenen unes bones cerveses. Torna a ploure. Volem sopar i la idea era anar cap a Friedrichshain. Ni la foscor ni la pluja no ens frenen: agafam els ponxos impermeables i les bicis, i recorrem la monumental avinguda Karl-Marx-Alle de la RDA, fins a Kopernikusstraße, uns 4 kilòmetres. Sort que el sopar paga la pena. Durant el sopar ja parlam dels nostres pròxims reptes. Volem continuar corrent. A la tornada continua plovent.

Dilluns després de la marató. Ens aixecam baldats. Les cames i els peus adolorits. Les sabates i els texans mullats de l'expedició nocturna. I continua plovent, així que en comptes d'anar en bici, ens compram un passi diari de transport públic. Ens queden dos dies i molt per veure. I els aprofitam tan com podem.

Això s'ha fet massa llarg. Un altre dia potser explicaré què vàrem fer els dos últims dies a Berlín.

Hi ha algunes fotos nostres durant la marató al bloc d'en Ramon.

Acabam de fer pública la web ORL Mallorca: Grup d'Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial de Mallorca. A més de desenvolupar la web, a BalearWeb ens hem fet càrrec de les fotos i els vídeos, i som els responsables de la seva visibilitat als cercadors i a les xarxes socials.

Aquest és el vídeo en la seva versió en català. També n'hi ha un en espanyol, un en anglès i un en alemany. L'objectiu principal d'aquests vídeos és mostrar als pacients que poden ser atesos en totes aquestes llengües.

Berlin Marathon 2010: de moment aquestes fotos, just abans de la meta, amb l'emblemàtica Porta de Brandemburg al fons. Llàstima que no ens van retratar junts :-(

Tenc ganes d'explicar tots els detalls i impressions que record, per poder-ho llegir i rellegir i gaudir-ne tant com vaig gaudir durant l'esdeveniment. Però ara no tenc temps. Segurament ho faré el cap de setmana.

En Ramon ja n'ha parlat al seu bloc.

Gràcies, Berlín, i gràcies a totes les persones que m'han donat suport i m'han permès viure aquesta experiència inoblidable: tota la meva família, especialment en Ramon i na Mireia; n'Esperança Camps, els germans Vila, la família Perelló, en Federico i na Soraya...

Continuarà :-)

El passat dimecres vàrem celebrar la cloenda del Premi Web al Castell de Bellver. N'han parlat, a més de nosaltres, els diaris de paper Última Hora (versió PDF), Diari de Balears (versió PDF) i Diario de Mallorca, el portal Cultura Pollença i els blocs de Cil Buele, Magí Moranta, Bel Llodrà i Toni Roig, entre d'altres. També he vist moltes referències a Facebook.

En general, aquesta convocatòria ha estat un èxit. Els 2.930 usuaris que han proposat webs, votat i/o opinat; els membres del jurat; les institucions i representants polítics que promouen la iniciativa juntament amb BalearWeb; les prop de 300 persones que assistiren a l'acte de cloenda... tots s'hi han implicat amb entusiasme i hem rebut moltes felicitacions. Però no tot ha estat perfecte. Gràcies al feedback que hem rebut a BalearWeb, ens hem adonat que en el transcurs de la cloenda, hi va faltar un poc de sensibilitat envers les webs més votades pels usuaris. A més d'esmentar totes les webs finalistes, com es va fer, es podria haver destacat la web més votada entre totes (Donants de Sang), així com la web més votada de cada categoria, que no sempre ha coincidit amb l'elecció final del jurat. Ho tendrem en compte a les futures edicions.

Personalment, també em sap greu no haver saludat tots els convidats de forma individual. I, sobretot, no haver pogut compartir més estona amb els amics.

Dono les gràcies a tots els qui heu pres part en aquesta iniciativa i demano disculpes a tots aquells que no heu estat tractats com us mereixeu.

M'acabo d'instal·lar l'aplicació Skype al mòbil Nokia95 i de moment sembla que va perfecte i funciona bé. Em permetrà fer trucades des del mòbil, tant a mòbils (aprox. €0,25/min) com a telèfons fixos (aprox. €0,02/min) bastant bé de preu, comparat amb el que em cobra Movistar, sobretot quan es tracta de trucades internacionals, ja sigui a o des de l'estranger. Sempre i quan disposi de connexió a Internet via wifi, perquè no tinc tarifa plana i si he de pagar una connexió a Internet pel mòbil resultaria caríssim, no tindria sentit.

Quan tingui wifi, m'anirà molt bé per especialment per:

• Consultar el contestador automàtic de casa i del despatx quan sóc fora o a l'estrager (€0,02/minut). Cal trucar al número del telèfon fixe de casa o del despatx (precedit de +34), esperar fins que surti el contestador i aleshores interrompre el missatge de benvinguda prement la tecla asterisc. Et demana la clau d'accés, per defecte 0000 (millor canviar-la), i et llegeix els missatges.
• Consultar el contestador del mòbil quan sóc a l'estranger (€0,25/min). Cal trucar al telèfon +34609123123 i seguir les instruccions
• Fer trucades a fixos (€0,02/minut) i mòbils (€0,25/min) quan estic a l'estranger.

També hi ha un petit càrrec per connexió, però és mínim: entre 0.04 i 0.09 €, segons la destinació.

Encara no tinc clar si em surt a compte per trucar de Movistar a Movistar i de Movistar a altres Operadors, dins del territori espanyol, he de revisar les factures per veure què em cobra Movistar habitualment per minut.

Neu a Mallorca

En general, opino que a Facebook no s'ha de publicar res que no publicaries en una pàgina pública a la vista de tothom. No s'ha de confiar en la privacitat del sistema. Sobretot si no configuram amb atenció les opcions de privacitat. Recentment Facebook ha fet alguns canvis i molts usuaris han deixat a la vista de tothom informació que abans era més difícil de veure.

En primer lloc aconsello restringir la visibilitat de la llista d'amics. Això es fa entrant al nostre perfil i clicant un botó amb forma de llapis que hi ha just damunt de les fotos dels nostres amics, tal com mostro en aquesta imatge:

En segon lloc és molt important entrar a les opcions de privacitat i ajustar-les a les nostres preferències:

No vull espantar la gent. Facebook pot ser una bona eina de comunicació si s'utilitza intel·ligentment. De fet, des de BalearWeb hem començat a oferir serveis professionals a empreses per optimitzar la seva presència a Facebook, creant pàgines personalitzades, com la que té BalearWeb http://www.facebook.com/balearweb o la que estam muntant per a l'empresa Easyboats http://www.facebook.com/easyboats.

Si algú vol provar Google Wave i necessita una invitació, pot deixar un comentari aquí mateix i li faré arribar-ne una. En tenc 6 per regalar.

Google Wave és com una mena de pissarra multimèdia per compartir, intercanviar i elaborar informació i recursos amb els nostres contactes en temps real. Les aplicacions són infinites. Per exemple, resulta molt útil per planificar activitats de forma col·lectiva, com ara un viatge, inserint fotos, vídeos, mapes, enllaços...

Vídeo sobre com utilizar Google Wave:

Des de fa tan sols unes hores, una part de Mallorca ja surt al Street View de Google Maps. Hi surt el teu carrer? I tu? Més d'un es veurà retratat. A casa nostra es veu fins i tot l'ordinador d'en Ramon a través d'una finestra. Més informació a MallorcaWeb.

BalearWeb, la capçalera que agrupa i dóna serveis comuns a MallorcaWeb, MenorcaWeb, EivissaWeb i FormenteraWeb, convoca la novena edició del Premi Web.

Com a novetat, tothom pot proposar webs, votar i opinar; i la preselecció de finalistes es farà en base a les aportacions dels usuaris. La web del Premi Web 2010 facilita la participació de qualsevol persona interessada, ja sigui en qualitat de concursant o en qualitat de suggeridor, votant o opinador. Amb això es pretén implicar moltes més persones en el concurs, no només els concursants i organitzadors.

Es tracta d'augmentar i fer més visibles els continguts digitals en català relacionats amb les Illes Balears, amb una estratègia avantguardista que afavoreixi el prestigi de la llengua. En aquest sentit, cal destacar que el Premi web 2010, a més de fomentar la participació dels usuaris des de la pròpia web del concurs, convida tothom a participar-hi des de les xarxes socials. Així, a més de disposar d'un fòrum de debat, com en les anteriors edicions, aquesta novena edició compta amb un Bloc a BalearWeb, un perfil a Facebook, un perfil a Twitter, un arxiu d'enllaços a Delicious, un canal a Youtube i un arxiu de fotos a Flickr.

La participació dels usuaris a la web del concurs és molt fàcil i les aportacions es publiquen de forma immediata. Ningú té excusa per no aportar el seu granet d'arena a la promoció del català a Internet.

La iniciativa compta una vegada més amb el patrocini de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma.

Més informació: www.premiweb.cat

Dijous vàrem filmar la Missa i Processó en honor de la Mare de Déu del Carme al Port d'Andratx. A l'Església feia una calorada i a la balconada on canta el cor la temperatura era insofrible. Sort dels ventalls! Quin mèrit, el que fa aquesta bona gent!

He sentit i llegit algunes crítiques sobre la Processó. "S'han perdut les formes", "Ningú no respecta res", "Una processó descafeïnada", "Em varen llançar un globus d'aigua a la cara que em va fer molt de mal"...

Quin és el problema: falta d'informació?, massificació?, desinterès?

La Processó és sens dubte la part més important de les Festes i s'ha de conservar amb cura. La Confraria de Pescadors, l'Ajuntament, l'Associació de Veïns i tots els organitzadors haurien d'acordar i difondre uns suggeriments (normes?) sobre com prendre part la Processó.

Molts d'anys i bones festes per a tothom!

He afegit uns nous botons al complement "Sociable" per compartir i promocionar de forma fàcil els articles dels blocs de BalearWeb a les xarxes socials. Ja hi havia uns quants i hi he afegit Facebook, Twitter, Google Bookmarks i Politi.cat.

En aquest mateix article, al costat de la data de l'article, es pot veure el complement en funcionament.

Per activar el complement cal entrar dins Arranjaments > Aspecte > Sociable

Avui he trobat un article bastant interessant sobre com inserir arxius d'àudio de forma fàcil a un bloc. Això es pot fer de mil maneres diferents. En aquesta pàgina suggereix pujar l'arxiu d'àudio a Google Pages i emprar un reproductor, bastant guapo, de alsacréations. A continuació podeu veure el resultat.

L'arxiu d'àudio que sona és un fragment de guitarra a càrrec de Klaus Neumaier que vaig trobar a ccMixter i que vaig emprar per la vídeo del Santuari de Lluc.

L'arxiu d'audio i el reproductor es poden pujar allà on es vulgui, fins i tot al mateix espai del blog. Cal tenir en compte que els arxius d'àudio ocupen bastant espai i l'espai disponible als blocs és limitat: 20 MB als blocs normals i 60 MB als blocs PLUS.

La proposta que ens fan a l'article d'emprar l'espai de Google Pages té alguns inconvenients perquè aviat hi haurà canvis a Google Pages.

Vídeo del Santuari de Lluc.

Més informació sobre el Santuari

Concert de Masasonic i Desirée Duran al Jazz Voyeur Club de Palma, el 25 d'abril de 2009.

Alguns usuaris m'ham comentat que tenen problemes per inserir el reproductor de Goear als blocs. El problema és que el codi que donen a Goear no és codi XHTML Strict. Però emprant codi XHTML no hi ha problema. Ho podeu veure aquí:

Vídeo del Via Crucis de Llorenç Moyà, a les escalinates de la Seu, realitzat per MallorcaWeb / BalearWeb.

Poc a poc, anam millorant la qualitat dels vídeos, gràcies als consells de n'Esperança Camps, qui a més de ser una gran escriptora, és periodista i redactora al Canal 9 Televisió.

Més informació a la secció de Reportatges.

Vídeo de la Fira d'Andratx 2009, realitzat per MallorcaWeb / BalearWeb.

Més informació a la secció de Reportatges.

BalearWeb acaba d'enllestir un nou projecte web per a un hostal del Port d'Andratx. Es tracta de l'Hostal Residència Catalina Vera, fundat l'any 1943, quan no existia encara cap establiment d'allotjament al Port d'Andratx.

Si no m'equivoco, el meu avi i Catalina Vera eren germans, eren 15 en total! Ja us podeu imaginar que els fills de cosins som incomptables. La majoria, els que ja no viuen al Port d'Andratx, ni els conec.

El cas és que ara estic fent un poc de promoció de la web. L'Hostal té una bona relació qualitat-preu i la situació és molt bona. He vist que fins i tot està recomanat a la web de les famoses guies Lonely Planet.

Vídeo clip de la cancó FINAL FELIÇ del nou disc de JOAN MIQUEL OLIVER - BOMBON MALLORQUIN

Les preferències lingüístiques dels clients que encarreguen projectes web a BalearWeb varien. Molts, especialment quan es tracta d'empreses, demanen vàries versions idiomàtiques: català, espanyol, anglès, alemany... Pocs també afegeixen el francès i l'italià.

Tot just acabam d'enllestir un projecte per a una empresa de disseny d'interiors amb botiga al Port d'Andratx que incorpora una versió idiomàtica en rus. Aquest idioma té alguna complicació pel fet que utilitza l'alfabet ciríl·lic i nosaltres estam acostumats a treballar amb l'alfabet llatí. Com que el projecte web és molt senzill, no ha donat problemes, simplement ha requerit un poc d'atenció a la codificació de caràcters.

Vídeo de la Revetla de Sant Antoni 2009, realitzat per MallorcaWeb / BalearWeb.

Més informació a la secció de Reportatges.

El 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines, els oficis de la Nit de Nadal per commemorar el naixement de Jesús. El cant de la Sibil·la, d'origen molt antic, és un dels moments més emotius d'aquesta celebració. El cant profetitza la fi del món i constitueix tota una cerimònia protagonitzada, generalment, per una jove de veu blanca, vestida amb una túnica, un mantell de sedes brodades i a les mans una gran espasa.

El cant també és la part central de la Tradicional Festa de la Sibil·la a càrrec de la Capella Mallorquina, que se celebra cada any el dia de Sant Esteve, desembre 26, a l'església de Santa Eulàlia de Palma, en el marc de la Missa de les 19:00 h.

Es pot trobar més informació sobre la Sibil·la i alguns enllaços a MallorcaWeb. Entre altres, ún vídeo de la Festa de la Sibil·la, filmat (amb un Nokia 95) divendres passat, a l'església de Santa Eulàlia:

Any nou arriba.
Els papers i la taula
igual que sempre.

Haikú de Matsuo Basho, versió de J.N. Santaeulàlia

Per nové any consecutiu, coincidint amb l'arribada del Nadal, BalearWeb ofereix a tots els usuaris la possibilitat de felicitar els amics i familiars amb postals digitals.

Enguany l'autor de la felicitació nadalenca que s'ofereix és l'il·lustrador i dissenyador Jaume Vilardell, membre fundador de l'estudi de comunicació visual a-divina.es.

Els autors de les postals nadalenques dels anys anteriors han estat: Toni Muñoz (2007), Miquel A. Dora (2006), Biel Perelló (2005), Antonio Fernández Coca (2004), Oscar Bagur (2003), Jaume Falconer (2002), Antònia Calafat (2001) i Lacomba (2000).

La imatge es troba a les seccions de postals de MallorcaWeb, MenorcaWeb, EivissaWeb i FormenteraWeb.

Bon Nadal a tots aquells qui llegiu aquest bloc!

L'escriptora ciutadellenca Esperança Camps acaba d'obrir al públic el seu Dietari. El podeu veure a http://www.ecamps.cat.

Entre les dues hem cuinat aquest plat amb una recepta molt simple:

• un bloc PLUS de BalearWeb,
• una foto feta pel seu company, Jesús Prats,
• un pessic de disseny,
• unes hores d'edició XHTML/CSS,
• i un bon grapat d'escrits.
• Tot això mesclat amb bon rotllo a discreció.

Tasteu-lo! Esper que us agradi.

Mishima - Un tros de fang: Genial.

The Killers: Ja m'agradava molt Read my mind, però Human és encara millor. Aquí en teniu el videoclip.

Un bon recurs per riure's d'un mateix :-D

Com hagués estat jo l'any 1950, al 1952, al 1954...?:

Així:

Proveu-ho!: Yearbook Yourself

El PageRank de Google és un valor numèric de 0 a 10 que s'obté a partir d'una sèrie d'algoritmes i que serveix per determinar el "prestigi" de cada pàgina. En teoria, amb aquest sistema, Google confia en la natura democràtica de la xarxa utilitzant la seva vasta estructura d'enllaços com a indicador del valor d'una pàgina individual. Essencialment, Google interpreta un enllaç de la pàgina A a la pàgina B com un vot de la pàgina A a la pàgina B. Però Google vigila més coses que l'elevat volum de vots o enllaços que rep una pàgina; també analitza la pàgina votant. Els vots de les pàgines que siguin més importants compten més i ajuden a fer a la resta de pàgines més importants.

Tot i que les seves propietats són molt discutides, a ningú li desagrada tenir un PageRank alt. BalearWeb, i els quatre portals que agrupa (MallorcaWeb, MenorcaWeb, EivissaWeb i FormenteraWeb) compten amb PageRank 7, que no està gens malament. A les Balears, només algunes poques webs han assolit aquest valor, com ara la CAIB o la UIB, que fins i tot el supera amb PageRank 8.

Hi ha moltes eines per saber el PageRank de cada pàgina, si be la més famosa és: Google Toolbar. També hi ha directoris que classifiquen webs en funció del seu PageRank, per exemple Directori PageRank (en català), on es troben les webs de BalearWeb. Si més no, fa gràcia ser-hi a la llista dels PageRank 7. Val a dir que el PageRank és dinàmic i pot pujar o baixar al llarg del temps.

Moltes gràcies a tots els qui doneu suport a BalearWeb i ens motivau a continuar millorant i avançant dia rere dia.

Primer, una foto singular de Londres: Little Venice.

Després, una foto panoràmica de Londres. Que consti que no fa falta pujar al London Eye, per gaudir de bones vistes de la ciutat: pujant els 530 graons fins al "Golden gallery" de la St Paul's Cathedral gaudeixes d'una panoràmica semblant o millor.

Del viatge a Londres vaig quedar tan baldada que no he pogut participar amb en Ramon a la marató de Palma.

Alguns vídeos de YouTube tenen una versió de "Més qualitat" o "Més definició". Quan aquesta està disponible, es pot visualitzar seguint l'enllaç corresponent que es troba a sota de cada vídeo. YouTube ho explica a la seva web

Acabo de descobrir que també hi ha una manera d'inserir els vídeos amb més definició. Es tracta d'afegir ap=%2526fmt%3D18 a la URL del vídeo. A continuació es pot veure la diferència entre un vídeo en versió qualitat alta i un vídeo en versió qualitat normal.

Vídeo amb qualitat alta

Vídeo amb qualitat normal

El vídeo està filmat amb un Nokia N95

Vídeo de la Nit de l'Art (Filmat amb un Nokia N95)

Hem preparat un pàgina dedicada a la repercussió mediàtica que ha tingut el Premi Web 2008. Si algú sap d'alguna referència que no haguem detectat, a qualsevol mitjà: webs, blogs, premsa, ràdio, televisió... per favor, feu-nos-ho saber.

• [11/04/2008] optimitza.cat: Premi Web de Balearweb 2008: encara hi ets a temps (Versió PDF)
• [18/04/2008] Identitat i reputació digital: Premi Web 2008 de Balearweb (Versió PDF)
• [27/04/2008] Última Hora: Convocada la octava edición del Premi Web 2008 de Balearweb (Versió PDF)
• [09/05/2008] latafanera.cat: 162 webs participen a la vuitena edició del Premi Web que organitza Balearweb (Versió PDF)
• [09/05/2008] Artifices.net: Premi Web 2008 de MallorcaWeb (Versió PDF)
• [07/06/2008] Consell de Mallorca: Premiat el nou lloc web del Consell de Mallorca (Versió PDF)
• [07/06/2008] Es Pontàs: Premi web 2008 (Versió PDF)
• [07/06/2008] Libertad Balear: La nueva página web del Consell recibe el segundo Premio Web 2008 entre 162 portales participantes (Versió PDF)
• [08/06/2008] Última Hora: Más de un centenar de personas en la entrega de premios de BalearWeb (Versió PDF)
• [08/06/2008] Diario de Mallorca: BalearWeb clausuró la octava edición del Premi Web en la Fundació Miró con la entrega de los galardones (Versió PDF)
• [08/06/2008] IES Emili Darder: Premi Web 2008 de BalearWeb: La web de l’IES Emili Darder ha estat premiada a la categoria de Ciència i Educació (Versió PDF)
• [08/06/2008] Bitassa a lloure: Premi BalearWeb al web personal (Versió PDF)
• [08/06/2008] Oscar Barber: Sant Joan de Binissaida guanya el Premi Web de BalearWeb de la categoria "Economia i Empresa" (Versió PDF)
• [09/06/2008] dBalears.cat: Lliurats els premis de BalearWeb (Versió PDF)
• [09/06/2008] Cultura Pollença: Primer premi del concurs «Premi Web 2008» de BalearWeb per Cultura Pollença (Versió PDF)
• [09/06/2008] Artifices.net: Premi Web de BalearWeb (Versió PDF)
• [09/06/2008] Nel Martí: Bloc terapèutic (Versió PDF)
• [09/06/2008] YouTube: Video de l'acte de cloenda del Premi Web
• [10/06/2008] OBSAM: El web de l'OBSAM guanya el premi BalearWeb 2008 en la categoria Medi Ambient (Versió PDF)
• [10/06/2008] Quadrati: Quadratí guanya el premi BalearWeb 2008 en la categoria Medi Ambient amb el web de l'OBSAM (Versió PDF)
• [10/06/2008] Nanda Ramon: El català i la xarxa (Versió PDF)
• [10/06/2008] Miquel Piulats: Premis web de Balearweb (Versió PDF)
• [10/06/2008] Mapa de bits: La web Cultura Pollensa gana dos premios en el Premi Web 2008 (Versió PDF)
• [10/06/2008] Es Diari: Les webs de l'OBSAM i l'Agroturisme Sant Joan de Binissaida premiades per BalearWeb (Versió PDF)

Hem preparat un vídeo de l'acte de cloenda del Premi Web, reciclant el clip que es va projectar a l'auditori de la Fundació Miró i afegint-hi les fotos que molt amablement varen fer en Pep Torró i na Mireia Sellas.

Podeu veure el vídeo aquí mateix, a la web del Premi i al canal de BalearWeb a YouTube.

Per visualitzar el vídeo cal JavaScript i Flash.

El vídeo té una durada d'uns 9 minuts.

El dissabte 7 de juny es va celebrar la cloenda i el lliurament de guardons de la vuitena edició del Premi Web de BalearWeb. La celebració va tenir lloc a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i comptà amb l'assistència de més d'un centenar de persones.

L'acte va incloure una visita guiada al centre cultural, el lliurament de premis i un aperitiu. Tot va sortir com estava previst.

Tot va sortir com estava previst.

Vull donar les gràcies a tots els que han participat d'una forma u altra en aquesta iniciativa: concursants, patrocinadors, membres del jurat, fotògrafs, periodistes, col·laboradors... GRÀCIES A TOTS!

Avui s'estrena la nova web de Cinema en català a les Illes Balears, desenvolupada per BalearWeb.

Hem intentat fer una web el més dinàmica i accessible possible, amb un estructura elàstica, que s'adapta a tot tipus de resolucions de pantalla i navegadors.

Els usuaris que tenen una pantalla molt grossa (més de 1024 pixels d'ample), poden ampliar la mida del text del seu navegador, augmentant així no sols la mida del text, sinó també l'amplada que ocupa la web.

Agraïm els vostres comentaris i suggeriments sobre la nova web.

La major participació assolida en la història del concurs.

Finalitzat el termini d'inscripció del Premi Web 2008, la llista de participants inclou un total de 162 webs. Es tracta de la major participació assolida en la història del concurs, superant fins i tot la xifra de 140 webs inscrites en la setena edició.

Els organitzadors agraïm la participació dels concursants i el suport dels patrocinadors i col·laboradors. Ara s'inicia la difícil tasca de valoració i selecció de webs per part dels membres del jurat. Les webs guanyadores es donaran a conèixer en el transcurs de l'acte de cloenda del Premi Web 2008 que se celebrarà el dissabte 7 de juny a les 12:00 h a la Fundació Pilar i Joan Miró.

Llista de les 162 webs participants

Més informació: Premi Web 2008

Foto de BalearWeb: Fundació Pilar i Joan Miró

Gràcies a en Fabian, he sabut que els mapes de BalearWeb són notícia a TecnoMaps

• Mapa de Mallorca
• Mapa de Menorca
• Mapa d'Eivissa
• Mapa de Formentera

Fa un temps els mapes, especialment la seva versió per a Google Earth, també varen ser esmentats al bloc den Marc Belzunces.

Na Bel Llodrà dedica un post al Premi Web 2008 i li vull donar les gràcies des d'aquí, com vaig fer l'altre dia amb en Felip. També li vull agrair que hagi acceptat formar part, una vegada més, del Jurat.

Aprofito per recomanar l'exposició Identitat Digital i les activitats que l'envolten. Suposo que els usuaris de BalearWeb ja coneixeu ben bé el projecte, gràcies a en Josomid.

Biel Perelló - Fotobloc de natura és un altre exemple del potencial i opcions de personalització dels blocs de BalearWeb. Igual que l'exemple que vaig comentar fa unes setmanes, utilitza domini propi i plantilla personalitzada, serveis afegits dels Blocs PLUS a l'abast de tothom.

També aprofita l'opció "Camps Personalitzats" per assignar una foto a cada article (en versió grossa i versió reduïda). La foto en versió reduïda s'utilitza als llistats per mesos i als llistats per categoria.

Aquí teniu dues captures del bloc:

Gràcies, Felip, per ajudar-nos a promocionar el Premi Web 2008 des d'optimitza.cat.

Et desitjo a tu, i a tots els participants, molta sort en el concurs.

I la resta de bloggers i webmasters en català, a què espereu a apuntar-vos! El termini d'inscripció finalitza el 7 de maig.

El jurat que escollirà les webs guanyadores del Premi Web 2008 està format per: Esperança Camps, Bel Llodrà, Jordi Mas, Joan Mayans, Arnau Siches i David Sintes.

Esperança Camps, nascuda a Ciutadella de Menorca i resident a València, és escriptora i periodista. Compagina el seu treball com a redactora del Canal 9 - Televisió Valenciana amb l'art de l'escriptura i les seves obres han estat premiades amb alguns dels principals guardons literaris. Exbloguera, va escriure entre els anys 2004 i 2007, sota el pseudònim d'Ulyse, el bloc Jutipiris, en aquella època, un dels més actius i amb més seguidors del servei de Blocs de BalerWeb.

Bel Llodrà, nascuda i resident a Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), és la coordinadora de comunicació digital de la Fundació IBIT. Actualment realitza una tesi doctoral a la UOC sobre com la transferència de coneixement pot millorar la reputació corporativa. Escriu un bloc des de l'any 2003 on reflexiona sobre la construcció de la identitat digital, la gestió del coneixement, el programari social, les nocions de la web semàntica i com això es pot aplicar a la indústria turística. També té una web dedicada a la seva afició a la pintura.

Jordi Mas, nascut i resident a Barcelona, treballa com a Director de Comunitat a Openbravo. És el coordinador general de l'organització de voluntaris Softcatalà i participa activament en el desenvolupament de diversos programes de codi lliure, com ara Abiword i Mono. Ha elaborat diversos articles sobre codi i recursos lingüístics relacionats amb la informàtica i el català i col·labora regularment amb el TERMCAT. Des de l'any 2005, manté un bloc dedicat a la llengua, la cultura digital i les noves tecnologies.

Joan Mayans, nascut a Eivissa i resident al Maresme català, és actualment director de projectes a la Global University Network for Innovation. Fundador i director de l'Observatori per a la CiberSocietat, ha publicat diversos llibres i articles com a producte de la seva recerca etnogràfica al ciberespai. De 2002 a 2006 va fundar i coordinar MEDDIA, cultura i comunicació, una empresa de concepció, producció i comunicació digital. Ha estat professor del Màster d'Antropologia i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona. És col·laborador habitual del Diario de Ibiza i manté un bloc sobre la seva activitat i àrees d'interès.

Arnau Siches, nascut i resident a Barcelona, treballa com a consultor d'accessibilitat i maquetació CSS a Capgemini. És un talentós il·lustrador i escriu des de l'any 2004 un bloc sobre CSS, XHTML i d'altres estàndards del W3C, recurs de referència obligada per a tots els webmasters de parla catalana. Ha traduït les preguntes més freqüents sobre HTML i XHTML del W3C, l'eina HERA de SIDAR i continua treballant en altres traduccions relacionades amb l'accessibilitat a Internet.

David Sintes, tècnic de l'Àrea de Dinamització Lingüística de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, entitat patrocinadora del Premi Web 2008.

Tal com vaig fer l'altre dia, us animo a tots a participar-hi, ja sigui amb el vostre propi bloc o web si en teniu, o suggerint-nos webs en català que considereu interessants. Podeu fer-nos arribar suggeriments deixant comentaris aquí mateix o a través del formulari de contacte. Nosaltres ens adreçarem als autors de les webs i els animarem a inscriure-s'hi.

Més informació a:

• http://www.mallorcaweb.com/mes/premi-web/premi-web-2006/
• http://www.menorcaweb.com/mes/premi-web/premi-web-2006/
• http://www.eivissaweb.com/mes/premi-web/premi-web-2006/
• http://www.formenteraweb.com/mes/premi-web/premi-web-2006/

Hem instal·lat un nou complement als blocs anomenat Sociable que permet enviar els articles als portals socials del.icio.us, latafanera.cat, meneame.net i technorati.com. Veureu que a la capçalera d'aquest post es mostren les petites icones d'aquests serveis amb els corresponents enllaços. Cadascun d'aquest serveis té les seva pròpia forma de funcionament i condicions, i a tots cal registrar-s'hi prèviament per poder enviar continguts.

De moment hem escollit aquests quatre serveis que ens semblen els més apropiats per al servei de blocs de BalearWeb.

Podeu activar aquest complement al vostre bloc a través de l'eina d'administració > Arranjaments > Aspecte > Sociable

BalearWeb acaba de convocar la 8a edició del Premi Web. La principal novetat d'enguany és que les webs participen en diferents categories i que augmenta el nombre de premis.

Una altra novetat és que les webs participants es publiquen a la web del concurs de forma immediata.

També cal destacar la composició del Jurat, amb: Esperança Camps, Bel Llodrà, Jordi Mas, Joan Mayans, Arnau Siches i David Sintes.

Vull recordar que l'objectiu principal del concurs és promoure les webs en català relacionades amb les Illes Balears i Pitiüses.

Des d'aquí us animo a tots a participar-hi, ja sigui amb el vostre propi bloc o web si en teniu, o suggerint-nos webs en català que considereu interessants. Podeu fer-nos arribar suggeriments deixant comentaris aquí mateix o a través del formulari de contacte. Nosaltres ens adreçarem als autors de les webs i els animarem a inscriure-s'hi.

Moltes gràcies per endavant.