Pau Riba Cau de Fans

El passat 4 de juny de 2010 el amics i amigues de Jesus Lizano (http://lizania.net) li van oferir un homenatge al Casinet d'Hostafrancs, en Pau Riba hi va ser i li va oferir aquest poema:

 

nomo barbudo de la palabra quien

encaramado en la cima de su cuerpo

otea eternamente —mano en la frente

pies descalzos— el horizonte letrero

que en su vibrar se torna filo literario

al tiempo que blande, luenga y canosa

su bárbara, su abundosa barba blanca

(sedosa lengua de plata fundida sin ley

majestuosa, vasta, imponente megaola

asoladora cola de tsunami de secano)

que fluye sin complejos y a mansalva

obstáculos sorteando, desniveles salvando

avanzando trecho a trecho esternón abajo

para caer a borbotones, tumbos dando

por la amplísima escalinata del pecho

hasta recalar en el desierto impávido

del papel sediento, virgen, expectante

donde, cual meandrosa serpiente lacia

mojada en tintas tintas de sentimiento

se desliza novedosa, con deje suspendido

y ejerciendo de locuaz pincel del verso

pone en liza el desquiciado diccionario

del sesudo sancho panza de su quijote:

el sentencioso Lizanote piernas cortas

manos de lino, quebradizos pies de loza

que se enfrenta a los molinos gigantes

de la gramática y enaltece los castillos

—nada castos, por cierto, ni pardillos—

del vasto universal entendimiento

de este mundo que gira y gira y gira

como unos benditos caballitos de feria

en su afán por marearnos, confundirnos

y darle más de un quehacer al tarro

de las cerebrocardiopáticas esencias

que rigen el destino de nuestros huesos

 MORIR DE DIA camina de la Transició als nostres dies a través d’allò que podria ser una de les seves cares ocultes: l’entrada de l’heroïna a la ciutat de Barcelona.

Pau Malvido, Mercè Pastor, Pepe Sales i Juanjo Voltas són personatges que van decidir viure al límit. Tots ells van morir, però expliquen la seva història amb veu pròpia a través d’un material d’arxiu de gran riquesa: diaris íntims, fotografies, filmacions en súper-8, gravacions del col.lectiu videogràfic video9, filmacions íntimes, cartes… Un material que reflecteix la intensitat amb la qual van viure aquells temps.

Mitjançant aquests personatges es va dibuixant allò que vindria a ser el pas des d’una il.lusió a un cert desconcert i fins i tot desencantament. Encara que letal per a ells, fou la reivindicació d’una altra forma de viure, instal.lada en una manera d’entendre la llibertat personal i que acabaria deixant la petjada d’una vida escollida.

Com a eco de la seva relació amb la droga i el món que els va tocar (o van decidir) viure, altres personatges que van ser a prop d’ells i els van sobreviure (Joan Senent-Josa, Luis Fellini, Canti Casanovas, Pau Riba, Joan Carles Usó, Lulu Martorell…) posen veu a la petjada que van deixar escrita els personatges morts. A partir d’aquí parlen de la seva experiència, invocant records compartits, des d’un present que els permet recol.locar allò viscut, donant-li un sentit nou i confrontant-ho amb el moment actual.

Tots aquests personatges que ja no hi són es van plantejar canviar el món o, com a mínim, la seva forma de caminar-hi, vorejant-ne els límits. Amb l’heroïna com a element vertebrador es va traçant una línia social i històrica que va des dels primers temps després de la mort de Franco fins al 1992.

Ens han explicat sovint els desastres de la guerra i les desgràcies de la dictadura, però no ens han dit que la Transició va tenir també les seves esquerdes. MORIR DE DIA és una forma d’aproximar-s’hi. El solc de l’heroïna ens permet, per la porta del darrere, construir aquesta història, traient a la llum el fet que, en definitiva, el nostre present està fet també d’allò que van viure, fins i tot de forma oculta, aquells que ens van precedir en el temps.

MORIR DE DIA havia d’haver estat la següent pel.lícula de Joaquín Jordá. La que ell volia fer partia d’un deute sentit cap a tots aquells que, havent compartit un temps d’intensitat, es van quedar pel camí. Els qui dirigeixen avui MORIR DE DIA pertanyen a una generació que no va viure aquells temps, que quan pensa en la Transició veu imatges de colors vius, amb els seus propis pares pels carrers amb banderes cridant “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”. Reprendre el projecte de Jordá, fer-lo nostre, representa exercir una llibertat d’elecció sovint oblidada: la de decidir a qui volem donar veu perquè la història ens sigui explicada. Escoltar, escollir a qui s’escolta, és una manera de comprometre’s amb allò que ens envolta. I en aquest compromís, donar veu a aquells que no la van tenir, que la van perdre o que la van veure emmudida és assumir el lloc des del qual volem mirar el propi passat per intentar entendre una mica millor el present. Els directors, Laia Manresa i Sergi Dies, que van ser col.laboradors habituals de Jordá, construeixen la pel.lícula des d’un lloc heredat i compartit, aquella esquena de la realitat, des de la qual la seva mirada (la d’en Joaquín i la d’ells) representa el món en forma de cinema.

http://morirdedia.wordpress.com/about/arta Andreu

ESPEREM QUE MOLT AVIAT ARRIBI A LES SALES....O JA ESTAT ESTRENADA I JO NO M'HE ENTERAT?

Pol Riveil

Ja fa més de dos anys que el Cau és buit i ben buit, un servidor s'ha despenjat totalment i la resta de seguidors habituals també ha deixat de treura el nas, no sé ni tan sols si aquestes quatre ratlles les llegirà algú, però m'he vist amb la obligació moral de tornar a la casa que vaig bastir i que entre tots hem anat omplint. 

¿Que puc dir de'n Pau? La veritat és que poca cosa en sé, la darrera vegada el vaig veure fa pocs mesos a un homenatge a l'amic i poeta Jesús Lizano, on el Pau va recitar un poema al Lizano d'aquests que fa en Riba que no et deixen indiferent.

Vaig al llit...abraçades a tothom, bona nit. 

DIVENDRES 30 DE NOVEMBRE A LA CANONJA (TARRAGONA), A LES 22.00 H. A L'ORFEÓ ( PL. DE MESTRES GOL)

PAU RIBA I 1000SIMONIS

Sort que en tenim dels comentaris, que malgrat no siguin abundants, fan que aquest bloc no acabi desapareixent, o be que resti en un racó oblidat. Particularment no tinc res a afegir pel que fa a articles, i més concretament pel que fa a la figura d'en Pau, l'única novetat ha estat els videos que algú ha penjat al Youtube de les festes de Gracia d'enguany i que m'he estalviat de posar-ho com a noticia, poc interes hi he trobat, i aixó que soc un fan dels vermuts...(sobretot el que compro a granel al poble on visc, que segons em diuen és de Reus, de fama internacional... el de Reus es clar) amb les seves patates fregides, les olives "rellenas" i als berberetxos, amb una salseta que em faig jo mateix i que no te res a envejar a l'Espinaler. Tampoc he assistit a cap dels concerts d'en Pau, així que no us puc dir res de res ni res més.

Be companys, doncs a reveurens. Salut

Fantàstic document que ens proporciona "el fill", i per que no hagueu d'anar amunt i a vall del "youTube" us el poso aquí...sembla com si després de més de 10 anys es tornés a sentir el Pau del Dioptria. Gracies "fill" i també a aquells que l'han penjat.

Salut.

Abans ja he fet un comentari sobre aquest grup dirigit bàsicament a en Toni, nou navegant en aquesta barca Ribaliana, però no m'he pogut reprimir i us recomano que busqueu el poc que hi ha d'aquest grup emergent...pel que he pogut sentir sonen força correctament...i dic això per que no m'atreveixo a donar puntuacions massa altes ni opinions desmasurades, temps al temps...a Mazoni el baixaria a 2ª B.  I d'en Pau poca cosa en podem dir ja que poca cosa en sabem.

Ja direu

Salut a tothom!

                                        Pol

Sembla ser que els de Berga s'han adonat que el 7 d'abril cau en plena Santa Setmana, així que ho han traslladat al dissabte 14 d'abril. Ja esteu avisats.

Salut a tothom

 Pol Riveil

*El 14 d'abril a les 24:00 Ribaibal a Berga (Sala Elcasino)

*El 24 de  març a Castellbisbal al Casal Cultural i Recreatiu a les 12 del matí:  Els pecats del cor (la col·laboració amb el Martí Ventura Trio i el Cor Infantil Amics de la Unió -on Pau Riba cante el rap La ratlla racrosanta-) i a Terrassa a les 12 de la nit a l'Ateneu Candela, (Snt. Gaietà 73) Metralletres, amb De Mortimers,

Des del 25 de setembre del 2006 fins el 31 de gener d'enguany portem 5.946 visites amb 19.320 pàgines vistes, segons dades del Google Analytics, i si hagués d'enumerar els llocs des d'on ha entrat la gent, la llista seria massa llarga, i la procedència força variada (Amèrica del Nord i del sud, Europa, Asia, nord d'Àfrica, l'Estat espanyol, Catalunya..).

No està malament, oi?. Ara només falta que creixin els comentaris i les aportacions, puntal i pal de paller d'aquest bloc.  Salut a tothom!!

Pol Riveil

Buscant pel Youtube m'he trobat amb això. En un video el Batiste mans a la butxaca i americana brillant fregant l'hortera, en un programa de Rtve que presentava el patilles Miguel Rios, els altres imatges dels MAQUINA! amb música de fons.

 Jordi Batiste: Voz, bajo y flauta dulce.
Luigi Cabanach: Guitarra.
Enric Herrera: Órgano.
"Tapi": Batería.

En PereGalleri m'ha fet arribar el cartell del 1 de desembre del 06 del pase del documental "Deixa'm en Pau" i pel què sembla actuació inclosa d'en Pau. Aquí ningú en sabia res, i la web del nostre "heroi" (com diu la Isabel en un comentari, em refereixo a l'adjectiu "heroi") tampoc en feia esment, com ara el de Vilafranca...ens tenen desinformats i potser caldria fer-hi alguna cosa al respecte, ¿però què ?...no ho sé, a veure si entre tots trobem alguna manera.

 ME'N ANAVA, PERÒ HE TORNAT...TRONAT I ATROTINAT...PERÒ TORNAT, QUI SAP FINS QUAN.

 Com a administrador i creador d’aquest bloc he decidit que per la part que em toca, és a dir, la d’anar penjant amb certa periodicitat articles els quals s’hi poden afegir comentaris, plego d’exercir aquesta tasca. Plego per que n’estic cansat i per que penso que tot plegat no porta enlloc, per que l’avorriment m’omple de teranyines, per que ja no en tinc cap ganes de seguir endavant, i per què estic bloc-quejat.Si algú està interessat en seguir la tasca que vaig començar, doncs endavant, que obri un nou bloc o pàgina web, que m’ho faci saber i procediré a donar de baixar aquest. Ha estat un plaer compartir amb molts de vosaltres les estones que l’hi dedicat. Una abraçada a tothom.Ja ens trobarem en algun lloc del hiperespai.Salut.

Pol Riveil

Pau Riba+deMortimers. Balada per un trobador

Ja estem a les acaballes del 2006, i com sempre, trobem el calendari en un estat d’anorèxia el qual ja estem acostumats, que d’altre banda no ens hauria d’estranyar gens. Tal com està el pati mundial és comprensible que el 2006 arribi a aquestes dates a un preocupant aprimament, ha anat  desprenent-se dels dies, setmanes i mesos amb un desmenjament provocat per les crisis gairebé generals, pels estropells, estralls i una corrua de despropòsits que només l’home pot arribar a perpetrar.  ¿Com pot engreixar-se un Any davant del panorama que dia darrera dia ha hagut  de suportar? L’any ha perdut la gana paulatinament, deprimint-se i aprimant-se, fins arribar a quedar-se tan sols amb el nas, inspirant feixugament el darrer alè, i convertint-se en l’Home dels Nassos, que el darrer dia de l’any la canalla cerca pels carrers i places de viles i ciutats, on la dita popular diu que l’home tant buscat aquell dia te tants nassos com dies te l’any. El que no diu la dita és que l’Home dels Nassos és pràcticament impossible de veure’l, de tant i tant prim com s’ha quedat, de tant i tant trist que vaga com ànima en pena, desmenjat, despullat, desnodrit, cansat, acabat...esperant que soni la darrera campanada que el relegui al descans altrament tan merescut, oblidat per gairebé tothom que en aquells moments estan donant la benvinguda al nou any, que es presenta pletòric de bones intencions, grassonet i molsut, ignorant que acabarà igual com el seu predecessor, ja que el pobre, entre tanta alegria i borratxera, entre tanta abraçada i desitjos de felicitat que la gent va repartint a tort i a dret, no sap ben bé el que l’hi espera.

Pol Riveil

BENVINGUTS A BORD. Anirem mar endins fins a perdre el món, sobre l'aigua verda, sota el blau del cel.... Volem que aquest blog sigui de tothom i que l'anem fent entre tots, és per això que els vostres comentaris i aportacions són i han de ser vitals. Llegiu el que us vingui de gust, tafanajeu...però sobre tot no us talleu a l'hora de dir la vostra, que no es digui que ja ens hem ofegat, perquè no ho farem.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• PAU RIBA A JESUS LIZANO
• MORIR DE DIA
• EL CAU DESENGELAT
• PAU RIBA I ELS SEUS VIRUS LAICS
• JORDI POPE ENS HA DEIXAT
• EL CONCERT A LA CANONJA
• CONCERT DE PAU RIBA I 1000SIMONIS
• 4 ENGRUNES PER PASSAR L'ESTONA
• NOUS CONCERTS
• LA NIT DE NADAL...
• PAU RIBA I TOTI SOLER
• SPLAC...UNA ALENADA D'AIRE FRESC?
• CANVI DE DATES A BERGA
• CONCERTS A LA VISTA...
• ESTADÍSTIQUES
• A TOTA MÀQUINA!!
• JA TORNO...
• ME'N VAIG
• Gener 007
• dosMse7

• General [58]
• SISA [3]
• ARTICLES PUBLICATS [1]
• LA PEL·LICULA "SALVADOR" [2]
• VIDEOS [1]
• MÚSICA I CANÇONS [1]
• TEXTOS [1]
• GRAFICOLORANCIA. 2ona. part [1]
• TARGETA-PAPERET [0]
• JISÀS DE NETZERIT. episodi 006. El Pet del Tro-Per-Tot [0]
• DIARI AVUI 4 d'octubre [0]

• EL PAJE: Muy bueno lo de Antonia Font el pasado miércoles en Madrid.
• Jaume: Hola, algu em pot pasar els acords de l'home estatic?
• el paje: Para los miembros del Cau que seais de Madrid os recuerdo que...
• tiuric: Què passa amb el web del Pau ? Algú ho sap ? No està...
• tio PEP: Se podría incluir en la lista de el paje a los TARANTULA...
• el paje: Bueno, tan solo lo he escuchado una vez. Una única escucha sirve...
• EL PAJE: Ideas para una posible recopilación de rock macarra setentero...
• the peich: Ahí van unos cuantos nombres de cantantes y grupos del barrio,...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents